dimecres, 31 de desembre del 2008

Dancing


Desitjo que aquest 2009 us ho agafeu tot amb molts ànims, i sapigueu trampejar la situació, fins i tot, si convé, ballant com els d’aquest vídeo que acabo de rebre, amb el títol ‘La joia de viure...’




Where the Hell is Matt? (2008) from Matthew Harding on Vimeo.

diumenge, 28 de desembre del 2008

La família en els ensenyaments de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer



Antigament comptaven els habitants pel nombre de focs, és a dir, per el nombre de famílies que s’agrupaven entorn d’un foc.
El foc escalfa, el foc uneix, al voltant del foc s’organitzaven aquelles tertúlies que tant ajudaven a la convivència, l’amor, la pau i el perdó.
La família, església domèstica, ha d’ésser una escola de virtuts, i el lloc ordinari de trobar Déu.
Les llars cristianes, si imiten la que van formar la Sagrada Família de Natzaret, seran llars lluminoses i alegres, perquè cada membre de la família s’esforçarà a tractar el Senyor, i amb esperit de sacrifici procurarà una convivència cada dia més agradable, enfocant els problemes amb fe i esperança, a compartir amb caritat els possibles disgustos i contratemps.
Tanmateix, ens caldrà esforçar-nos a somriure, oblidant les nostres preocupacions, per atendre els altres, a escoltar, a resar junts, a passar per alt petites friccions en el tracte que l’egoisme pot arribar convertir en una muntanya.
A posar més amor i servei que tant i tant ajuden a fer més planera aquesta convivència.
No és estrany doncs, que l’església s’alegri, es recreï, contemplant l’habitacle modest de Jesús, Maria, i Josep.
Sant Josepmaria en l’homilia ‘El matrimoni, vocació cristiana’ que podem llegir en el llibre ‘És Crist que passa’, manifesta que les nostres llars han de ser lluminoses i alegres i que no es pot parlar del matrimoni sense pensar alhora en la família, que és el fruit i la continuació d’allò que amb el matrimoni es comença. Per això acostumava dir; beneeixo el matrimoni amb les meves dues mans de sacerdot.



Text íntegre de la conferència que, sota aquest títol, pronuncià Mons. Echevarría el passat dia 17 de maig, en la clausura del Congrés sobre Família i Societat organitzat per la Universitat Internacional de Catalunya.
http://www.opusdei.cat/art.php?p=28278

dissabte, 27 de desembre del 2008

Bet-Lèhem, la ciutat de David

Per aquells dies, sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot el món romà.
Tothom anava a inscriure's a la població d'on cadascú descendia.
També Josep, que era de la casa i la família de David, va pujar des de Natzaret de Galilea a Judea, al poble de David, anomenat Bet-Lèhem, per inscriure's amb Maria, la seva esposa, que esperava un fill.



Mentre eren allà es van complir els dies i va néixer el seu fill. Ella l'embolcallà i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l'hostal.

Déu crida al sacerdoci també per mitjà d'Internet

L'últim diumenge abans del Nadal, Benet XVIè va saludar els 49 nous sacerdots Legionaris de Crist que acabaven d’ésser ordenats. Alguns d'ells, al costat dels seus companys han publicat un vídeo a Youtube, i en una pàgina especial http://www.whynotpriest.org/, ofereixen els motius pels quals han decidit fer-se sacerdots.



Per què no sacerdot? Aquesta és la pregunta que dóna nom a http://www.whynotpriest.org/ , un portal que ja està en la xarxa i que presenta un projecte del tot atractiu de cara a suscitar el l’interès cap al sacerdoci en els joves. A través d’aquest vídeo, seminaristes Legionaris de Crist procedents de cultures i països tan diversos com França, Alemanya, Mèxic, República Txeca, Colòmbia, Àustria, Corea, Itàlia, Brasil, Espanya, Vietnam o Estats Units, responen d'una manera senzilla, alegre i espontània a l’interrogant que dóna títol al projecte. La pàgina d’Internet està disponible en cinc idiomes (espanyol, anglès, alemany, italià i francès) i qui la visita, a més de poder gaudir del vídeo testimonial, pot deixar les seves consultes i inquietuds sobre el tema vocacional, les quals seran ateses posteriorment a través del correu electrònic. www.whynotpriest.org és una mostra més de la vitalitat de l'enginy catòlic i del servei que els mitjans de comunicació poden prestar a la fe. El repte queda llançat: per què no sacerdot?

El Naixement dels escombriaires de Roma

Els escombriaires de Roma han reconstruït en miniatura la Palestina del temps de Jesús en un Betlem artístic situat a pocs metres del Vaticà. Aquest Belén el va començar el senyor Giuseppe Ianni, fa 36 anys.

dijous, 25 de desembre del 2008

Benedicció ‘Urbi et Orbi’ de Benet XVIè.

La gràcia salvadora de Déu pot canviar el mal en bé i transformar el cor de l'home. És el significat central del Nadal, ha proclamat Benet XVIè en el missatge ‘Urbi et Orbi’ (a les ciutats i al món) a la plaça de San Pere.


Que cada nen reflecteixi Bet-Lèhem.

Déu està amb els homes que vetllen i segueixen la seva Paraula; només si canvien els homes canvia el món. És el missatge de Nadal, que Benet XVIè va expressar en l'homilia de la Missa de la nit de Nadal


Felicitació de Nadal de l'agència de notícies H2o

Amb les imatges de la tradicional exposició de Pessebres, més de 200 de tot el món, a la Piazza del Popolo de Roma, l’agència de notícies H2o felicita el Nadal.

dimecres, 24 de desembre del 2008

Avui la pau ha baixat del cel

Ens ha nascut el Salvador, alegrem-nos-en tot cantant nadales al Portal

Santa nit



Fum, Fum, Fum



A Child is born in Bethlehem



Adeste Fideles – Andrea Bocelli

dimarts, 23 de desembre del 2008

La felicitació de Nadal

Us desitjo un Bon Nadal, i que el Déu Infant ens ompli a tots de la seva pau.

dilluns, 22 de desembre del 2008

No ens oblidem dels nostres germans que sofreixen

Per iniciativa de http://paix.lejourduseigneur.com/ es va organitzar un recés espiritual per Internet. Al finalitzar, van enviar missatges de pau als cristians d’Orient Mitjà en motiu de l’Advent i Nadal. Un dels missatges va ésser de l’Expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol

El Nadal no és consumisme, sinó la festa que canta el do de la vida.

Benet XVIè va dedicar la catequesis de l'audiència general del dimecres 17 de desembre al Nadal. El Papa va observar que sota la pressió d'un consumisme hedonista, el Nadal corre el risc de perdre el seu significat espiritual i quedar reduït a una mera ocasió comercial. La situació actual de crisi econòmica i de restriccions, per a molts, estimula a redescobrir el valor espiritual de la festa, el valor de la senzillesa, dels afectes i el calor familiar,.

diumenge, 21 de desembre del 2008

Torna Nadal


Si a la teva bústia apareixen Christmas amanits amb fulles de grèvol, muntanyes nevades i cérvols de mirada llangorosa, no t'alarmis; encara que no parlin gens ni mica del naixement de Jesús, t'asseguro que s'acosta el Nadal. I si reps arxius informàtics amb música ‘New Age’ acompanyada de rens lluint una bona cornamenta, sigues comprensiu: la cursileria, com la grip del pollastre, és contagiosa i universal.

Encara que prediquin que aquesta festa, en el fons, només és un homenatge al solstici d’hivern i al gebre, i ens diguin que hem de cantar nadales a la natura, al miracle del torró i del cava; encara que pretenguin que estimem als óssos i als avets, i la lluminària de les ciutats s'omplin de paraules esterilitzades, sense contaminacions religioses; encara que s’inventin pregàries dirigides al Papà Noel (i a la mamà Noel, per descomptat), i els vegem arribar vestits de vermell, arrossegats per les borrasques del Nord, esclafint d’un riure grotesc, jo, jo, jo, amb un seguici de rens, fent pampallugues les estrelles i amb boletes de colors a dojo; encara que embalin amb naftalina la imatge del Nen Jesús, tingues confiança: tornarà Nadal.

Encara que no ens aprovin o se’ns rifin el finançament de les autonomies, plogui o faci sol, amb Estatut o sense, és qüestió de dies: vindrà Nadal.

Encara que ara siguin mercaders els qui fuet en mà tractin de venjar-se de Jesús expulsant-lo del seu temple; encara que la creu hagi desaparegut ja d’algunes escoles, del Parlament, de la Universitat, dels quiròfans i de les UCI dels hospitals; encara que desinfectin les aules perquè no quedi ni rastre de cap germen cristià en els pupitres ni a les guarderies dels nens, malgrat tot, tornarà Nadal.

Encara que secularitzin els pessebres i els facin inofensius; encara que vulguin substituir Maria, Josep i al Nen per una metàfora que expressi pau, tolerància, democràcia i vitamina C; almenys, dic jo, com que respectaran el bou i la mula, podrem posar-nos-hi al seu costat per a recordar que el Nen ha vingut com tots els desembres.

I no podran espantar els àngels, que aquests dies voletegen sobre nosaltres buscant cors on posar el Naixement.

Tindrem una gran nit de Nadal si deixem que Jesús neixi. Ell camina buscant una cova, un pessebre honrat amb una mica de palla de bona voluntat.

I, els altres elements del pessebre ? l'estrella, els àngels, els Mags?

No et preocupis, corren del seu compte. Mira de veure com tens l'estable de la teva ànima. Tal vegada serveixi encara, tot i que aquest any s’hi hagin allotjat una munió de bèsties i paràsits, i tanmateix sembli una cort.

No tractis de decorar-ho ni de posar-hi ambientador. Una mà de fregall amb el detergent infalible de la penitència ni haurà prou.

Mira també els Sagraris de les esglésies veïnes. Et semblen més rics que la Cova de Betlem? Jesús s’està allà, de debò, però temo que segueixi sol.

Trobarà a faltar la mula i el bou que el van acompanyar fa tants segles?

Malgrat tot, Jesús segueix naixent, i no l’importa córrer riscos com llavors, ni tenir de fugir de Herodes en plena nit, amb la condició de que els seus no l’abandonin.

Després, fes una ullada al teu al voltant: els immigrants. Els tenim de tots els gèneres: blancs, torrats i negres; petits i grans; legals i il•legals; honrats, com Josep i Maria, i delinqüents semblants a Herodes; amb papers o sense; amb bones i amb no tant bones intencions.

Van arribant de tots els racons del Planeta: en pastera o en avió, què més dóna. Alguns han viatjat en el si de la seva mare, com Jesús; uns altres, fet i fet, acaben de deixar el camell en el pàrquing del cantó.

Però l'inconvenient és que la posada segueix estant abarrotada, i costa compartir les nostres indigestions, encara que sigui la nit de Nadal. De nosaltres depèn que a l'endemà sigui Nadal.

Salvador

divendres, 19 de desembre del 2008

La Creació.

Muntatge de la Creació amb el text de ‘Enrique Monasterio’
‘El Belén que puso Dios’

dimecres, 17 de desembre del 2008

Que en són de dolços els nens...!

Avui en un dels blogs que a mi m’agraden, llegia un escrit que feia referència als preparatius del Nadal.

Quan només falten vuit dies per Nadal, gairebé totes les llars tenen ja a mig muntar el pessebre i, dic a mig muntar, perquè al menys a casa meva, les figures sempre tenen moviment, i a mesura que passen els dies es van acostant al Portal, per això es pot dir, mai està del tot acabat.

En un pessebre hi han molts personatges. Uns són més importants i solen estar al voltant del naixement; altres ho són menys, i se'ls veu pescant en un riu que surt entremig de les muntanyes de suro o el pastor que vigila el remat a la llunyania.

Finalment n’hi ha que no es veuen però que són imprescindibles, com el pare que s’ha passat una bona estona sota la pluja agafant la molsa, o la mare que es passa el matí a la cuina, preparant l'àpat de Nadal. A ells, pel seu treball amagat, va dedicat aquest simpàtic vídeo.

La visita del Papa a Austràlia

Us deixo amb aquest vídeo del Papa com regal de Nadal per a tots.

dilluns, 15 de desembre del 2008

El Papa va beneir figuretes del Nen Jesús

Benet XVI:"Et preguem, perquè amb la teva benedicció a aquestes imatges de Jesús, que està per venir a nosaltres, siguin en les nostres cases, signe de la teva presència i el teu amor".

Amb aquesta oració, abans de l'oració del Àngelus, el Papa va beneir les figures del Nen Jesús que portaven més de dos mil nens de les parròquies romanes, que seran col•locades en els pessebres de les famílies, escoles i parròquies.

"Obre el nostre cor, va dir Benet XVI, perquè sapiguem rebre a Jesús amb alegria, fer sempre el que ens demana i veure'l en tots aquells que tenen necessitat del nostre amor".

Al recordar que la litúrgia del tercer diumenge d’advent ens convida a estar contents perquè el Senyor és a prop, el Papa va explicar que la proximitat de Déu no és una qüestió d'espai ni de temps, sinó una qüestió d'amor.

"L'amor acosta, va concloure, i davant del pessebre podrem contemplar en el nen Jesús el rostre del Déu que per amor se'ns ha acostat".

No us entren ganes de portar també nosaltres una figureta del pessebre i estirar el braç perquè la beneeixi?

Un "signe de bellesa de la seva terra".

Dissabte a la tarda en presencia de milers de pelegrins, es va inaugurar a Roma el gran avet de 120 anys i 33 metres d’alt que llueix com és costum durant les festes nadalenques al bell mig de la Plaça de Sant Pere del Vaticà al costat del pessebre.

El Papa Benet XVI va agrair als pelegrins alemanys de la Baixa Àustria i al Governador de la regió, el regal de l'arbre de Nadal.

El Papa, en el seu discurs, va subratllar la importància de les tradicions nadalenques, que es renoven any rere any i ofereixen als creients l'oportunitat d'una preparació espiritual per al Nadal.

diumenge, 14 de desembre del 2008

Un somrís que captiva

Na ‘Soledad Pérez de Ayala’ és professora titular de la Universitat Complutense de Madrid, on explica filologia anglesa. Està casada, té tres nens petits, i des de fa algun temps pateix un càncer.

‘Soledad’ és una d'aquelles persones heroiques, que han sabut acceptar la malaltia com un bé de Déu i mai perden el somriure.

Fa uns mesos va ser entrevistada en un programa de televisió.
Aquest és el vídeo

dissabte, 13 de desembre del 2008

Preparant la cistella pel Nadó.


Abans, no sé si encara se seguirà fent, però fa anys quan s’esperava el naixement d’un bebè es preparava una cistella amb el parament del nadó.

Les veïnes, les amigues de la família, les àvies, les tietes, és a dir, tothom contribuïa amb alguna cosa, amb la sana intenció que al nounat no li faltés res.

Fa pocs dies vaig assistir a una Missa en què hi participaven molts matrimonis acompanyats dels seus fills.

Durant l’ofertori es va organitzar un gran enrenou, finalment es va anar moderant i va acabar formant-se una llarga cua que seguia des del final de l’església i fins l’altar.

Als peus de l’altar havien dipositat una cistella de nadó buida, amb uns llaços de color blau cel a cada costat.

El mossèn que oficiava la Missa va dir; tots els nens que sentissin en el seu interior haver fet una obra bona durant la setmana, podien portar un bri de palla i el dipositarien dins la cistella, i així ho anirien fent cada setmana fins Nadal.

Aquesta acció serviria per preparar el bressol del Nen Jesús.

Mes tard i, un cop a casa, vaig pensar que aquesta bona idea no hauria de correspondre només als infants, sinó també a tothom de bona voluntat...

Ens ajudeu a fer-ne una?

Quina il•lusió!, sou fantàstics... Us deixo aquesta gran cistella perquè cadascun fiqui dins els brins que tingui més a mà, tot serà d'utilitat, a veure si entre tots aconseguim que El Nen que esperem no passi fred...

Anunci nadalenc del Metro de Madrid

Avui llegint un ‘blog’ m’he trobat, un anunci que m’afanyo copiar.

Es tracta d’un simpàtic anunci que el Metro de Madrid ha publicat per felicitar el Nadal.

Sóc usuari assidu del transport públic i acostumo a patir els retards, les empentes, les anulacions, avaries, esfondraments, etc.

Penso que una campanya com la que han posat en marxa la Comunitat abans esmentada, ajuda a fer més amable i oblidar – al menys durant aquestes festes- alguns dels inconvenients que sovint hem de suportar, i això és el que he fet arribar als nostres representants polítics.

dimecres, 10 de desembre del 2008

La vida és risc

En el llibre-testimoniatge d'Eva Perea "Canvi de rumb. Atreveix-te a ser tu mateix", apareix en Juan, un important advocat que als 40 anys es dedica al que li va agradar des de petit: el domatge de cavalls. Complia amb les expectatives dels altres, però no amb les seves: "és això tot el que puc esperar de la vida?", es va preguntar. Es parla també de María: era recepcionista, quan un càncer li va canviar la vida, i es va proposar "no tornar a malgastar més temps a cremar una vida sense sentit" i va muntar la seva pròpia merceria, que era el que li omplia. Hi surt també Cris Stewart (antic membre del grup rock "Gènesi") que viu ara amb la seva dona en un Mas de la Alpujarra granadina esquilant ovelles i escrivint llibres. I l’Ignacio, que ho tenia tot però li faltava l’important, i a l’Índia va descobrir el servei als altres. Ara es dedica a les ONG: "del que es tracta és de llevar-nos els vestits inútils que ens anem posant durant la vida i que ens allunyen cada vegada més del nen que portem dintre". N’hi ha prou en veure cantar a Bruce Springsteen acompanyat per la seva dona i la seva banda per entendre quina màgia hi ha quan el deure i el plaer van de la mà. Però si només es compleix "el deure" pot passar que la gent "explota" i ho deixa tot: "és el que denominem 'mecanisme evitatiu' o 'fugida dissociativa'" (Carmen Magante); però això seria apostar pel plaer, que no és més que un altra forma irreflexiva, infantilista com l’anterior. Altres explicacions parlen de cicles de la vida: "hi ha persones que, arribada a certa edat, s’adonen que han cobert un cicle i es replantegen la seva vida. És una mica habitual en els països del nord d'Europa. No es tracta d’una crisi com a tal, sinó d’una mirada sobre sí mateixos que els impulsa a fer allò que no van poder en el seu moment… En altres ocasions són les circumstàncies les que s’imposen. La rutina o el cansament per fer sempre el mateix duen als afectats a explorar nous territoris" (Carlos Sirvent). "Deixar un treball segur i una posició social per abraçar una vida radicalment diferent és, per a la majoria, una bogeria. Per a alguns és el camí cap a la seva autèntica identitat" (J. Garay). Quan la perseverança va unida a la creativitat i valentia, i també hi ha inconformisme, honestedat, capacitat de conèixer-se, i paciència perquè no manin sentiments passatgers. No és llavors una cosa irreflexiva, i encara que en tot canvi hi ha por, no és llavors imprudent assumir aquest risc. Per això Eva Perea diu: "es pot viure d’una altra manera, n’hi ha prou amb voler-ho… Si l’aposta surt malament, no és cap fracàs. Han lluitat per un somni i sempre pot haver-hi una nova oportunitat. El veritable fracàs és mirar enrere i no haver-ho intentat".

Vaig llegir d’en Juan, que el van acomiadar per un error seu, una imprudència davant un client que va posar una forta reclamació a l’empresa. En Juan es trobava en el carrer, casat i amb un nen. Què faria? És l’atzar, el destí, el que provoca el canvi de terç en la vida? En Juan va pensar que mai li havia agradat el seu treball, somiava a canviar però la por sempre l’havia paralitzat: la hipoteca, la seva dona i fill… Així que va considerar el canvi, no com una pèrdua, sinó com una oportunitat de guanyar. Va invertir en un negoci que somiava i li va anar bé. Es va preguntar: Què faria si no tingués por? Comencem a canviar quan som capaços de riure de nosaltres mateixos, del que fem malament i de la nostra situació passada o actual, de les nostres pors, una teràpia amb efectes terapèutics. Canviar pot significar la mateixa vida, però amb llibertat d'esperit, escollint nosaltres. O bé el que veiem en notícies d’aquestes executives importants que deixen tot el seu futur professional per a dedicar-se al que de debò les omple: ser mare i mestressa de casa; o vencedors d'importants càrrecs guanyats per oposició, que una vegada aconseguit l’objectiu descobreixen la seva vocació al sacerdoci, o a ser monja de clausura… Quan la persona descobreix l'amor, el que de debò és la vida, aquest amor la fa desempallegar-se de la por -això és enigmàtic i revelador- "i alliberar a quants pel temor que tenen a la mort (per analogia: sofriment, angoixa, inseguretat…) estaven sotmesos per a tota la vida a l’esclavitud" (Hebreus 2,15).
Llucià Pou Sabaté

dimarts, 9 de desembre del 2008

Maria ajuda a creure en el bé

La tarda del dilluns 8 de desembre en la Plaça d'Espanya a Roma, el Papa Benet XVI va complir el tradicional acte de veneració a la Immaculada, duent un cistell de roses als peus de l'estàtua de la Immaculada Concepció.

dilluns, 8 de desembre del 2008

Maria Immaculada és el reflex de la bellesa salvífica de Déu

Del Papa Benet XVI: "En Maria Immaculada contemplem el reflex de la bellesa que salva al món: la bellesa de Déu que brilla en el rostre de Crist.

En Maria, aquesta bellesa és totalment pura, humil, eximeix de tota supèrbia i presumpció".

D'aquesta manera Benet XVI ha parlat aquest matí de la "Plena de gràcia", la primera a ser alliberada de la caiguda primitiva dels nostres progenitors, durant l'oració del Àngelus el dia de la solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria.

diumenge, 7 de desembre del 2008

Festa de La Immaculada Concepció de la Verge Maria

Déu vós guard, Maria, plena de gràcia, el Senyor és amb vós, sou beneïda entre totes les dones...

Maria repongué: Sóc l’esclava del Senyor; que es compleixin en mi les teves paraules...

Per a arribar al Cor de Jesús, el camí més fàcil és a través de Maria.

Per això, com ensenyava Joan Pau II, hem de fer el propòsit de tractar sempre confiadament a la Verge, i caminar per aquesta drecera - sender per on s'abreuja el camí per arribar a Crist-, i afegia; conserveu gelosament aquest tendre i confiat amor a la Verge, no el deixeu refredar mai, i recomanava els exercicis de pietat tradicionals a l'Església; l'oració del Àngelus, el mes de Maria, i de manera molt especial, el Sant Rosari.

Avui per a recordar aquesta diada assenyalada, podeu veure un vídeo que es va projectar a la Catedral de L'Almudena l’any 2005 durant l'exposició sobre la Immaculada Concepció de la Verge Maria organitzat per la Conferència Episcopal Espanyola amb motiu del 150 aniversari del Dogma.

dissabte, 6 de desembre del 2008

Simpàtic lapsus del Sr. Bisbe

L'Advent a Betlem

El període d’Advent es va iniciar a Betlem, lloc del naixement de Jesús, amb una celebració en la gruta de la Nativitat.

Una celebració

La labor apostòlica del Opus Dei a Terra Santa va començar l'any 1993.
Recentment, membres i amics han celebrat amb el Patriarca Llatí els 80 anys de la Fundació.
El vídeo mostra com aquest esperit està ajudant els cristians i no cristians a ser sembradores de pau a la terra del Senyor.

dimecres, 3 de desembre del 2008

Dia de la Immaculada

Recordo de petit que el dia de la Immaculada coexistia amb el dia de la mare, al menys a casa meva i, rememoro amb nostàlgia com preparava aquell dia que coincidia la festa de la Mare de Déu amb la de la nostra mare. Tot fent memòria d'aquells vells temps, he trobat aquest vídeo que pot ésser significatiu.

Novena de la Immaculada

Ja som a l’Advent, temps d’espera i esperança, Nadal és a prop. A més, en molts llocs del món, i de forma especial a casa nostra, es viu amb fervor la ‘Novena de la Immaculada’. És un dogma de fe, que es va fer oficial l’any 1954, però que no deixava d’ésser una creença de segles. Són uns dies que ens podem esforçar per marcar-nos uns punts concrets, com per exemple; en què lluitaré o m’esforçaré en el meu treball per amor a Ella? De ben segur la Verge Maria ens donarà l'empenta que ens falta, i per recordar la seva entrega, aquí teniu un vídeo sobre Natzaret, la ciutat de Galilea on va començar l’Advent de Maria.

26è aniversari de l'erecció de la Prelatura de l'Opus Dei

El pasat divendres dia 28 varem celebrar el 26è aniversari de l’erecció de l’Opus Dei en Prelatura Personal, per aquest motiu, acompanyo un fulletó que amb el títol l’’evangeli en la vida quotidiana’ Mons. Xavier Echevarría explica el perquè ha estat necessària la instauració d'una prelatura personal per acollir el fenomen pastoral que sant Josemaria Escrivà, 'va veure' aquell 2 d'octubre de 1928. Segueix un vídeo de 8 minuts en el qual un periodista de la RAI -televisió italiana- entrevista al Prelat de l'Opus Dei. A la conversa amb Aldo María Valdi, periodista de la RAI, Mons. Xavier Echevarría parla dels projectes que té i dels obstacles que ha d’afrontar; explica com va néixer l'Opus Dei i què va aprendre del Fundador.


Finalment un vídeo de Sant Josepmaria sobre l'amor a la Mare de Déu.

Abús de poder: legislació pro avortament i eutanàsia

L'actual promoció legislativa de la cultura anti-vida a Espanya exigeix una reacció de tots, possiblement des de nombrosos àmbits, explica en aquesta entrevista la doctora María Dolores Vila-Coro, directora de la Càtedra de Bioètica i Biojurídica de la UNESCO http://www.catedrabioetica.com/quienes_3.html membre de l'Acadèmia Pontifícia de la Vida i autora, entre d’altres volums, de "La Bioètica en la cruïlla - Sexualitat. Avortament. Eutanàsia" (Editorial Dykinson, 2ª edició). MADRID, dijous, 2 octubre 2008 (ZENIT.org)


Últimament el govern espanyol està tractant de promocionar l'avortament i l'eutanàsia. En què consisteixen els canvis que pretén introduir?
Per estudiar el tema de l'avortament s'ha creat un Comitè d'experts entre els quals no participa cap organització pro-vida. Es vol aprovar una nova llei sobre l'avortament que consisteix en això, un sistema de terminis, combinat amb una sèrie de supòsits. L'eutanàsia, segons recents declaracions del Ministre de Sanitat, consistirà que cadascun pugui disposar de la pròpia vida, és a dir, un suïcidi assistit a voluntat.

Quines poden ésser les conseqüències d'aquestes modificacions?
L'establiment d'una cultura materialista en la qual l'home (individu, no persona) sense arrels, sense valors, ni normes objectives de moralitat, sense ideals per orientar la seva vida, sense el suport d'una família, es converteixi en una peça al servei del poder.

Com a jurista, considera que estem davant un abús de poder?
Sí, és un abús de poder. El govern pretén projectar la seva ideologia sobre el poble en comptes d'estar al seu servei. Els parlaments no decideixen els drets que són o no són, solament els reconeixen. No existeix un dret per acabar amb la vida de ningú. Aquestes són facultats que es reconeixen a l'home perquè pugui desenvolupar el seu projecte existencial. Seria contradictori que hi hagués un dret a la mort que suposa acabar amb el propi dret i amb tots els drets possibles.

L'eutanàsia es proposa només per a persones amb malalties terminals?
L'eutanàsia pròpiament dita no està tipificada en el nostre Codi Penal, encara que equival a la cambra suposada del delicte de "ajuda al suïcidi". Consisteix en causar, amb actes necessaris, la mort d'un altre que es troba patint una malaltia irreversible que comporta grans patiments. Em temo que el que es pretén no és despenalitzar l'eutanàsia, sinó despenalitzar el suïcidi assistit. A Bèlgica es ven en les farmàcies un "kit" perquè hom pugui llevar-se la vida, per si mateix. L'eslògan socialista és: "el meu cos és meu".

Quin impacte real està tenint en la societat aquests repetitius eslògans i estereotips, no només de l'estil "el teu cos és teu", "tens dret a decidir", sinó també "mort digna", fins i tot "suïcidi assistit"?
No hi ha dubte que calen en el subconscient. Vivim molt de pressa i la gent no es para a pensar amb rigor. No hi ha dubte que influeixen a l'hora de prendre decisions. A més, són necessaris coneixements que no tot el món posseeix. Cal formar formadors que puguin donar a conèixer la realitat, tal com són les coses, sense eufemismes.

La promoció de l'eutanàsia o l'avortament està coincidint amb una situació econòmica en caiguda lliure...
Però no diria que es tracta d'una cortina de fum, com alguns indiquen, per a distreure l'atenció de la crisi econòmica. Dessacralitzar la vida humana i privar a l'home de valors espirituals, de tota transcendència i significat moral, és una estratègia perfectament programada per el marxisme. Aquesta tàctica es fa palesa i es demostra en la Bioètica.

Promou l'Administració Pública a Espanya polítiques d'ajuda a la mare embarassada, al naixement?
No només no s'ajuda a l'embarassada, sinó que es posen dificultats per donar al nen en adopció. L'adopció sí que constitueix una veritable demanda social; avui moltes famílies han de marxar a l'estranger per adoptar, a causa de les dificultats que hi ha a Espanya. Xina, Rússia, Romania... i Amèrica del Sud són els llocs triats després de multitud de tràmits i elevat cost econòmic. Entre d’altres mesures, s'hauria de restablir l'antic "torn" (com s'ha fet a Itàlia) en el qual es deixaven als nens. I permetre que la mare no tingui, necessàriament, que reconèixer-lo. El contrari precipita moltes dones a l'avortament, abandonar les criatures a la seva sort o a llevar-los la vida i llençar-les als contenidors d'escombraries.

Què necessiten els ciutadans per a destriar adequadament aquests atacs a la vida?
Per poder parlar amb autoritat sobre aquestes matèries és necessari tenir coneixements de biologia: el genoma humà, la teràpia genètica, el principi i fi de la vida humana... L'antropologia i l'ètica orienten la reflexió al mostrar la naturalesa de l'home, els valors i principis de la moral i, finalment, el Dret estudia les lleis que convenen derogar o promulgar, les declaracions de drets, en una paraula el significat de l'Estat de Dret amb els principis i valors vigents en les Constitucions modernes.

La bioètica, està més que mai en una cruïlla?
Davant els nous descobriments científics s'enfronten dues ideologies, humanisme i materialisme en pugna per establir un nou ordre moral. D'una banda és una oportunitat per recuperar els valors que han configurat la nostra cultura occidental. També ho és per a les ideologies materialistes que, amb la manipulació del llenguatge, alteren les connotacions emocionals dels conceptes i creen una nova actitud espiritual.

Quines respostes proposa vostè a curt, mig i llarg termini a aquestes propostes que posen en escac a la vida humana?
Despertar a la societat civil que reaccioni amb fe, vigor i entusiasme. Per això ha de formar-se. Els nostres cursos de Bioètica i Biojurídica s'han creat amb aquesta intenció. Formem a membres dels comitès de Bioètica dels hospitals; a periodistes que informin amb coneixement i veritat; a juristes que defensen els interessos dels ciutadans; a jutges que interpretin i apliquin les lleis i els integrants de la comissions codificadores, perquè promulguin lleis racionals i justes que és tant com dir veritables lleis.

dimarts, 2 de desembre del 2008

Un defecte en la dona

Fa pocs dies el meu amic Llucià em va enviar aquest article, que tot seguit publico;
Corre per Internet un text molt bonic sobre la delicadesa femenina, que contrasta amb l'igualitarisme que està de moda. I diu així: Déu va fer a la dona el sisè dia. Va ser una jornada força intensa, de treball feixuc i d'hores extres. Un àngel va aparèixer i li va dir: "-Per què li dediques tant de temps a la creació d'aquesta criatura?" I El Senyor va contestar: "-Has llegit el meu projecte del que vull aconseguir amb aquesta obra? Ha de ser tenir més de 200 components, totes intercanviables i ser capaç de funcionar amb una dieta de sobres o de qualsevol cosa, tenir una falda que pugui acomodar quatre nens al mateix temps, tenir un petó que pugui guarir des d'un genoll raspat fins a un cor trencat i ho farà tot només amb dues mans i un sol cor."
L'àngel es va meravellar d'aquell projecte...: -"Només dues mans... Impossible! I aquest és solament el model estàndard...! És massa treball per a un dia, Senyor. Millor espera fins al matí per a acabar-la".
"-No, no esperaré, va dir encara Déu. Estic ja molt prop d'acabar aquesta obra, que és la creació favorita del meu cor. Ella es guareix sola quan està malalta, i pot treballar 18 hores al"dia .
L'àngel es va acostar més i va tocar a la dona. "-Però l'has fet tan suau, Senyor...!"
"-És suau, va dir Déu, però l'he fet també forta. No tens idea del que pot aguantar ni del que és capaç d'assolir".
"-I li dóna temps de pensar?", va preguntar l'àngel.
Déu va contestar: "No solament de pensar sinó també de raonar, d'entendre i de perdonar."
Llavors, l'àngel va notar alguna cosa i allargant la mà va tocar la galta de la dona... "-Senyor, sembla que aquest model té una fugida... Et vaig dir que estaves tractant de posar massa coses en ella."
"-Això no és cap fugida... és una llàgrima", el va corregir el Senyor.
"-Per a què és la llàgrima?", va preguntar l'àngel. I Déu va dir: "-Les llàgrimes són la seva manera d'expressar la seva joia, la seva pena, el seu desengany, el seu amor, la seva solitud, el seu sofriment, i el seu orgull."
Això va impressionar molt a l'àngel: "-Ets un geni, Senyor, vas pensar en tot. La dona és veritablement meravellosa."
"-Ho és! La dona té forces que meravellen als homes. Aguanten dificultats, duen grans càrregues, però tenen felicitat, amor i joia. Somriuen quan volen cridar. Canten quan volen plorar. Ploren quan estan felices i riuen quan estan nervioses. Lluiten pel que creuen. S'enfronten a la injustícia. No accepten "no" per resposta quan elles creuen que hi ha una solució millor. Es priven perquè la seva família pugui tenir. Van al metge amb una amiga que té por d'anar-hi. Estimen incondicionalment. Ploren quan els seus fills triomfen i s'alegren quan les seves amistats aconsegueixen premis. Són feliços quan escolten sobre un naixement o unes noces. El seu cor es trenca quan mor una amiga. Sofreixen amb la pèrdua d'un ésser benvolgut, no obstant això són fortes quan pensen que ja no hi ha més força. Saben que un petó i una abraçada poden ajudar a guarir un cor trencat. No obstant això, hi ha un defecte en la dona... que se li oblida el moltíssim que val!"
En un món competitiu com el que tenim, muntat sobre models d'eficiència masculins, és bo de recordar l'eficàcia de la diferenciació, el valor de la feminitat, l'essencialitat de la seva missió. Una dona es va quedar meditabunda després de llegir el de més amunt; i em deia: "en aquesta descripció he vist clarament a la meva mare, i segurament a tantes dones cristianes que entenem l'amor com l'essència del nostre ésser. No obstant això, no veig així al model de dona que es proposa avui, acaparadora de drets i desconfiada de deures… és una alienació per a algunes "joves modernes" que els costarà de reconèixer-se en l'obra mestra de Déu, quan se les proposa com objecte de desig, disfressades de captaires d'afecte, i a sobre illetrades, consumistes i buides"... l'essència de la dona va obrint-se pas davant les escombraries que amb excuses de cultura propagada per mitjans de comunicació fan que aquesta descripció virtuosa sembli un exercici de nostàlgia. I, mentre que compartir el treball domèstic és un avanç, no així algunes lleis d'avui que pretenen anul•lar amb igualitarisme les diferències que són meravelloses en la complementarietat home-dona.
Llucià Pou Sabaté