dilluns, 28 de desembre del 2009

El prelat de l'Opus Dei convida estimar-nos més



Nadal és una gran oportunitat per a totes les famílies per imitar a la Sagrada Família, així ho proposa a el Prelat de l'Opus Dei, Mons. Xavier Echevarria

El temps de Nadal ja és una petició perquè santifiquem la vida de família i ens suggereix que posem el naixement a cada llar per dirigir-nos millor a Jesús, Maria i Josep"

Mons. Echevarria afegeix: una manera per viure més de prop el naixement de Jesús en aquest Nadal és estimar molt a tots, i cita el fundador de l'Opus Dei, sant Josepmaria Escrivà de Balaguer.

"Penso que hem de fer un esforç en voler els de la pròpia família, estimar els amics, estimar totes les amistats com les voldria Crist” és una de les coses que moltes vegades comentava Sant Josepmaria "Jo vull estimar les persones i vull tractar-les com ho faria Crist" doncs que pensem que Crist se serveix de nosaltres per apropar-nos als parents, als amics, a les persones amb qui ens trobem.



L'actual prelat, mons. Xavier Echevarría (Madrid, 1932), va succeir el 1994 mons. Álvaro del Portillo, qui va governar l’Opus Dei després del traspàs del fundador, el 1975.

Concert de Sant Esteve en el Palau de la Música


L'Orfeó Català i els cors del Palau van oferir el tradicional concert de Sant Esteve

Una de les grans tradicions nadalenques musicals és el Concert de Sant Esteve que se celebra al Palau de la Música Catalana.

Aquest concert se celebra any rere any, només va estar prohibit des de l'any 39 al 45. Recordo que de petit els meus pares m’hi portaven i, de ben segur, aquí va començar la meva gran afició per el cant coral.
Aquest any, com cada any, tots els cors del Palau, dels més petits al més gran, van oferir, el tradicional concert de nadales catalanes, algunes interpretades a ‘cappella’ i d'altres en format simfònic.
La primera part de la vetllada va comptar amb el Cor de Petits, dirigit per Glòria Fernández, el Cor Infantil, amb Glòria Coma al capdavant, el Cor de Noies, dirigit per Buia Reixach, i finalment el Cor Jove, sota la batuta d'Esteve Narbona.
La segona part del concert va estar protagonitzada per l'Orfeó Català, dirigit pel seu titular, Josep Vila i Casañas, que, juntament amb l'Orquestra Barroca Catalana, interpretà una de les obres magnes de Bach, el ‘Magnificat.’
A la segona part van cantar 3 Nadales tradicionals. Abans de cantar l’última, van rodejar el parc de butaques de la platea tots els components dels cors de Petits i Infantil i van animar el públic que omplia de gom a gom el Palau a cantar plegats ‘Santa Nit’.
Aquest any, havien passat masses coses, i tothom tenia ganes d’eixamplar el cor i desfogar-se, cantar va ser l’excusa, val a dir que va ésser un acte molt emotiu.
Ja per acabar –és una tradició-, l’Orfeó Català va interpretar el seu himne, ‘el Cant de la Senyera’, a més del cant, es podia ‘escoltar’ el silenci del espectadors, però a la segona estrofa en Josep Vila es va girar de cara el públic, el qual immediatament es va posar en peu i tothom s’hi va afegir acompanyant l'Orfeó fins l’apoteosi final.
Durant uns moments el Palau vibrava d’emoció i es podia palpar el calfred dels espectadors que omplien a vessar el Palau
Un llarg aplaudiment va seguir i, cosa inusual – ja que sempre s’acaba amb aquest l’himne tradicional-, el director, va voler dedicar-nos un afegitó, el tan senzill, però al mateix temps tan difícil quan es canta bé, ‘el noi de la mare’.
Jo crec ho va fer expressament -moments abans s’havia colat per una escletxa un ventet fi i lleuger, i per tal ens poguéssim assecar la rosada que s’havia dipositat en els ulls-, i acabar de gaudir del plaer d’escoltar un cop més el tant estimat i reconegut Orfeó Català.

No he trobat el vídeo, però a continuació podeu veure un trosset molt curt del ‘Magnificat’, aquest però dirigit per Ton Koopman, en un concert a Amsterdam, acompanyat de la ‘Baroque Orchestra’, però clar, no és l'Orfeó Català.



diumenge, 27 de desembre del 2009

Solemnitat de la Sagrada Família


Aquesta tarda, a les notícies del canal 1 de televisió, han mostrat durant uns moments la celebració a Madrid de la Festa de la Sagrada Família amb una solemne litúrgia o eucaristia en la qual s'hi podien distingir molts bisbes entre els quals el nostre Cardenal Arquebisbe Lluís Martínez Sistach i innombrables fidels procedents de diversos llocs de la nostra geografia, molts d'ells pertanyents a moviments i associacions apostòliques.

Feia goig de veure!

Aquesta celebració, en el marc de les festes nadalenques, pretén donar gràcies a Déu pel do de la família i exaltar la riquesa d'aquesta institució natural, que el Fill de Déu va voler consagrar naixent al si d'una família, la de Natzaret, que s'ha convertit en el model que hem d'imitar.

El Papa: és Nadal, sortim de nostre egoisme per trobar Déu



El Papa en l'homilia de la Missa del Gall, va recordar que també avui la mentalitat del món i les nostres diverses experiències, acaben per reduir la sensibilitat envers Déu.

Va animar a despertar-nos, perquè el missatge de salvació ens arribi a tots, perquè sortim de l'egoisme que ens té presoners dels nostres interessos i desigs que contrasten amb la veritat i ens divideixen els uns dels altres.

Missatge de Nadal del Sant Pare pronunciat des del balcó central de la Basílica de Sant Pere.


Igual que Maria l'Església no té por, perquè aquell Nen és la seva força, i ha recordat que l'Església anuncia a tot arreu l'Evangeli de Crist, malgrat les persecucions, les discriminacions, els atacs i la indiferència.

dijous, 24 de desembre del 2009

Feliç Nadal

Estem arribant a Nadal, és un temps de "Promeses Complertes". Déu compleix la seva paraula i ens envia el seu Fill per a redimir-nos.
Des d'aquest bloc vull felicitar tots els meus familiars, amics i seguidors, i desitjar-vos: Felices i Santes Festes de Nadal !

Mentrestant us deixo amb dos enllaços que recomano per aquests dies, el primer capítol de ‘El Belén que puso Dios’ http://pensarporlibre.blogspot.com/2007/12/el-beln-que-puso-dios-1.html, i una visita pels llocs sants acompanyants de: http://www.unsacerdoteentierrasanta.blogspot.com/

Pessebres

Si us sembla bé, n'aniré posant alguns dels pessebres publicats 'on line' i que m’han semblat bonics. Comencem per aquest d'origen càntabre




El Pessebre de ‘Maria Sierra’




La Provence presenta: ‘Ses Meilleurs Santonniers’

dimecres, 23 de desembre del 2009

Nadala Italiana

D’Itàlia m'envien aquesta nadala.







Tu scendi dalle stelle /O Re del Cielo /E vieni in una grotta /Al freddo al gelo /E vieni in una grotta /Al freddo al gelo. /O Bambino mio Divino /Io ti vedo qui a tremar, /O Dio Beato! /Ah, quanto ti costò /L'avermi amato. /Ah, quanto ti costò /L'avermi amato. /A te che sei del mondo, /Il creatore, /Mancano panni e fuoco, /O mio Signore. /Mancano panni e fuoco, /O mio Signore. /Caro eletto pargoletto, /Quanto questa povertà /Più mi innamora, /Giacchè ti fece amor /Povero ancora. /Giacchè ti fece amor /Povero ancora.


L'he traduït literalment. Perdoneu



Baixes de les estrelles
Oh, Rei del Cel
I véns a una cove
Al fred i al gel
I véns a una cove
Al fred i al gel.

Oh Nen meu Diví
Et veig aquí tremolant,
Oh Sant Déu!
Quant et va costar
Haver-me estimat!
Quant et va costar
Haver-me estimat!

Tu ets del món
El Creador
Falten teixits i foc
Oh Senyor meu
Falten teixits i foc
Oh Senyor meu

Estimat Nen escollit
Quant aquesta pobresa
M’inspira amor vers tu
Tan bon punt l’amor et va fer
Encara més pobre.
Tan bon punt l’amor et va fer
Encara més pobre

Felicita el Papa per Nadal a través de Pope2You

Ara és possible enviar les teves felicitacions nadalenques a Benet XVI.
A través del lloc web http://www.pope2you.net/ tens la possibilitat d'enviar al Papa les teves felicitacions, ja sigui de forma textual o a través de fotografies.

Els missatges més significatius seran publicats a la pàgina web.

Davant la foscor i el dubte: acudim a Betlem


El cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, anima els cristians a no descoratjar-nos i a acudir a Betlem per redescobrir Déu que és amor:
"El que resulta indispensable és acudir a Betlem, no cansar-se quan un segueix una ruta sovint enterbolida per la foscor del dubte, de la solitud de la recerca i de la inquietud de la incertesa".

Aquesta Europa d'arrels cristianes ha de tornar a la cova de Betlem per aprendre, una vegada més, el missatge del verdader amor".

dimarts, 22 de desembre del 2009

Què és per tu Nadal?


Explicava un mossèn que a la Missa avançada de la vigília de Nadal, durant el sermó, va baixar de la trona i es va dirigir a un grup de nens i nenes asseguts als primers bancs: Sabeu qui ve aquesta nit? Un dels nens, molt neguitós, va aixecar la mà dient amb veu d’espinguet, jo, jo. Vegem què diu aquest noi, contestà el capellà.
Immediatament el noi s’acostà al micròfon i sense pensar-s’ho gaire digué:
El Pare Noel!
Ja veieu, quan els homes volem fabricar el Nadal, el resultat que generem se’n diu Pare Noel: vet aquí el nostre màxim assoliment... Una pena!
Ens hem parat mai a pensar: Quina imatge transmetem?
Quan s’acosten aquestes festes ens entra la pressa, va, va correm, correm; compres, trucades, felicitacions nadalenques, neteja de la casa perquè estigui ben presentable per acollir la família, l’arbre, el pessebre, l’estel, els detalls d’última hora… El telèfon que no para de sonar i, tantes i tantes coses que queden per fer…
Tots aquests preparatius estan molt bé, però compte! No acabem pensant que Nadal el fem nosaltres, i acabi sent un repte a la nostra capacitat d’organització o com una simple qüestió de ‘protocol familiar’.
Molts parlen dels 'bons sentiments' que desperta Nadal, del bonic que és passar-ho en família, amb alegria i esperit de festa, però pocs ho fan amb un per què.


És per a nosaltres alguna cosa més que 'màgia', regals i torró?
Sovint el nostre Nadal queda reduït a una trobada familiar i un regals que ‘ caga el tió’ o els trobem penjats en un arbre.
Això ben mirat ja és molt, però no és Nadal, més aviat en podríem dir és una obra humana. Molt bonica i tendra, de ben segur que sí, però humana.
Nadal és obra de Déu!
Tanmateix, el que podríem fer aquests dies: a més de preparar les coses, hem de dedicar unes estones a mirar el Nen Jesús, el Déu fet home, Deu és aquí.
Cada Nadal ha de ser per a nosaltres un nou encontre especial amb Jesús, deixar que la seva llum i la seva gràcia entrin fins el fons de la nostra ànima.
Aturem-nos davant de l’Infant, de Maria i Josep, contemplem el Fill de Déu revestit amb la nostra carn.
«No importa el que fas -va dir Joan Pau II- sinó el que ets». L'important és que siguem homes de fe i oració.
No tinguem por, desconnectem el mòbil, apaguem el televisor, i asseient-nos davant del pessebre. Allà podem resar, amb la nostre família, per exemple el Sant Rosari, o llegir alguns passatges de l'evangeli... després, ja amb l'ànima en pau, a moure’ns una altra vegada!
Però ja no serà per preparar el nostre Nadal; serà per preparar-nos a rebre el Nadal de Maria.
No oblidem; nosaltres ja hem fet prou; ara li toca a Déu.
Si no el deixem obrar, no hi ha Nadal



dilluns, 21 de desembre del 2009

Concert de Nadal (3)


El cap de setmana passat, va ser molt prolífic pel que fa concerts de Nadal.

Aquí en teniu una mostra.

Himne d’Advent.





Immanuel, una cançó anglesa que ens parla ‘Immanuel el nostre Déu està amb nosaltres.’





Escolania de Montserrat, les dotze van tocant i paisatge nevat de la muntanya

Un acudit...?


Som a vigílies de Nadal i, a part de l’alegria de les festes, s’acaba un trimestre i a les famílies amb nens al col·legi els arriben les notes del curs.

No sé si se’n pot parlar gaire d’un acudit, de fet, no fa gens de gràcia, perquè més aviat delata la trista realitat.


diumenge, 20 de desembre del 2009

Reportatge Vaticà de la CNS

El missatge del Papa Benet XVI en la Jornada Mundial de la Pau va ser publicat a la Santa Seu aquesta setmana i es va centrar en el respecte de la Creació.
El tema del medi ambient va ser molt oportú considerant la fracassada reunió dels líders mundials a Copenhaguen per traçar una estratègia sobre el canvi climàtic.

El Papa va parlar d'una crisi creixent que està causant la contaminació dels sistemes de l'aigua, augmentant els deserts, desapareixen els boscos, perdent la biodiversitat, augmentant les catàstrofes naturals i tota una nova classe que ell va denominar "refugiats ambientals", persones obligades a abandonar els seus països a causa dels danys ecològics.

Va advertir que el ritme actual d'explotació del medi ambient posa en perill el subministrament dels recursos naturals per a les generacions futures.

Generositat de Maria


Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me?



A la Verge li supliquem avui que ens ensenyi a ser generosos, en primer lloc amb Déu, després amb els altres, amb els qui conviuen o treballen al costat de nostre, i amb els qui ens trobem en les diverses circumstàncies de la vida.

dissabte, 19 de desembre del 2009

Ave Maria de Caccini


Avui dissabte abans de Nadal, m’agradaria saludar la Mare de Déu amb aquesta ‘Ave Maria de Caccini', mentre li demano que sapiguem donar-nos en el servei als altres, en les coses petites de cada dia .



‘Giulio Caccini’ va ser un músic italià del segle XVI. Va treballar durant gairebé tota la seva vida per a la família Médici de Florència i pel seu origen romà se'l coneixia també pel sobrenom de 'Giulio Romano'. Va ser compositor, cantant i instrumentista (tocava la viola, el llaüt, l'arpa i la cítara). Va ser un membre actiu de la ‘Camerata Florentina’, grup que pertanyia al moviment humanista format per escriptors, músics i erudits en general.

Va participar activament amb aquest grup en la renovació del teatre i en el paper que havia d'exercir en ell la música , per la qual cosa va crear un tipus de monòdica denominat recitatiu, en el qual defensava els principis de l'expressivitat i de la simplicitat comunicativa de "recitar cantant".

La Generalitat de Catalunya celebra el seu 650è aniversari



Aquest 19 de desembre es compleixen 650 anys de la Generalitat de Catalunya. En aquell mateix dia de l'any 1359, la Cort General de Catalunya, reunida a Cervera pel rei Pere el Cerimoniós, va aprovar la constitució de l'anomenada Diputació del General, antecedent històric de l'actual Generalitat de Catalunya.




El Govern celebrarà aquesta efemèride amb la màxima solemnitat i, per això, en els propers dies, el president, ‘José Montilla’, encapçalarà diversos actes commemoratius.




L'acte central és avui dissabte, 19 de desembre, al Palau, coincidint amb la data exacta de l'aniversari.




El dia 22 de desembre, el Consell de Govern es reunirà al saló de Plens de l'Ajuntament de Cervera.




Esperem que el que va començar com una administració sense poder i que al llarg de tants segles ha anat creixent, no s’engoleixi a sí mateixa i sigui model de temperància al servei de tothom.

divendres, 18 de desembre del 2009

Bona publicitat


Fa uns mesos vaig veure aquest anunci publicitari, i em va semblar bastant bo. Espero el gaudiu

dimecres, 16 de desembre del 2009

Premi a una foto


El "suïcidi" moral de la humanitat en oblidar l'ètica per passar a l'"estètica"...


Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions d'aquest vídeo, que de totes passades, podria ser un documental molt representatiu sobre allò que ens hem convertit...

dimarts, 15 de desembre del 2009

Non Angli sed Angeli


La nova exposició destaca el pelegrinatge anglès

El Venerable Col·legi Anglès a Roma ha inaugurat l'exposició ‘Non Angli sed Angeli’ que està oberta el públic, i ofereix una oportunitat extraordinària per als visitants per veure i aprendre sobre la institució britànica més antiga fora d'Anglaterra.

El nom de l'exposició, ‘Non Angli sed Angeli’ - No anglos sinó àngels! prové de la famosa frase del Papa Gregori Magne la primera vegada quan va veure els esclaus anglosaxons a Roma.

L'exhibició destaca el martiri dels catòlics a Anglaterra durant la Reforma Protestant en què van morir 44 seminaristes del Col·legi Anglès, i mostra la recreació en tercera dimensió del quadre dels màrtirs de ‘Durante Alberti’ que es troba a la capella acabada de restaurar del col·legi ’Santíssima Trinitat I Sant Tomàs de Canterbury’.

La visita permet tenir una experiència de l'Anglaterra dels Tudor i fer el famós pelegrinatge a la ‘via Francigenia’. ‘Non Angli sed Angeli’, estarà obert fins a finals de juliol de 2010 en el Venerable Col·legi Anglès en ple centre històric de Roma.

dilluns, 14 de desembre del 2009

Comencen els concerts de Nadal. (2)


He estat 3 dies fora, i pensava poder seguir publicant en el bloc, fins i tot tenia preparades unes entrades per si no teia massa temps.

De vegades fas moltes previsions, i Déu disposa tot el contrari. El lloc on em trobava, no hi havia cobertura per connectar-me a Internet.

Avui ho faig amb un concert avançat de Nadal, amb el tenor Josep Carreras que interpreta ‘Tu scendi dalle stelle’

dijous, 10 de desembre del 2009

Nostra Senyora de Loreto


Avui celebrem la seva festa.


Conta la tradició que, durant els últims anys de les creuades i davant la pèrdua definitiva de Terra Santa, sorgí el desig de conservar la casa en la qual va viure la Verge Maria.


Una nit es produí el miracle, i la casa fou transportada pels àngels fins a dipositar-la a Loreto (Itàlia).


Aviat es va convertir en un centre de peregrinació, on van acudir cristians de la talla de Sant Carles Borroneu, Sant Lluís Gonzaga, Santa Tereseta, Sant Joan Bosco, Sant Josepmaria Escrivà, i els Papes Joan XXIII, Pablo VI i Joan Pau II. Nostra Senyora de Loreto, és la patrona d’Itàlia i de l’aviació espanyola.


Vídeo emès en diòcesis TV el 10-12-2007.

Tradicional visita del Papa a la Plaça d’Espanya de Roma


En la festa de la Immaculada Concepció: "mirar els altres amb el cor"
"La Mare Immaculada repeteix als homes del nostre temps: No tingueu por, Jesús va vèncer el mal; el va vèncer des de l'arrel, alliberant-nos del seu domini." Ho va recordar Benet XVI a la plaça d'Espanya a Roma, després d'haver realitzat el tradicional homenatge floral dedicat a la Immaculada, representada per la gran estàtua de bronze col·locada el 1857 en el cor de la ciutat.

Les persones que constitueixen la ciutat són rostres, no només cossos, va recordar Benet XVI, i la seva història és sagrada i mereix el més gran respecte.

És necessari reaccionar a la temptació de ser només espectadors de la vida de la ciutat, "condemnar, queixar-se, donar la culpa als altres, millor tornar-se 'actors' capaços de respondre al mal amb el bé".

dimecres, 9 de desembre del 2009

IMPOST DE SUCCESSIONS... L'ÚLTIM PEATGE‏



Espoliació silenciosa de la Generalitat. Un abusiu peatge a la mort que pagaran els teus éssers estimats.


No el soluciona el disposar de testament, ni la co-titularitat en comptes bancaris.


Si el cònjuge o els pares moren, bloquejaran els comptes fins que es pagui la part del finat a Hisenda Autonòmica.

Amb aquest impost, la Generalitat pot arrabassar-li a la parella o als fills fins a un 30% dels diners que han estalviat junts durant tota la vida, i pel que ja van pagar els impostos.


Exemple: Herència 250.000 € (41milions, el valor d'un pis mig) A pagar:


CATALUNYA (PSC/PSOE ERC ICV-EUiA)41.423 € (7milions ptes)

CASTELLA-LA MANXA (PSCM/PSOE) 2.153 € (358.394 ptes)

CANTÀBRIA (PRC PSC/PSOE) 414 € (68.922 ptes)

PAIS BASC (PSE/PSOE PP) 0 € (Zero ptes)

BALEARS (PSIB/PSOE Bloc UM) 414 € (68.922 ptes)


No és discriminació fiscal? No és indignant?



No som tots iguals davant de la llei? (art.14 Const. Espanyola)


La Generalitat de Catalunya manté aquest impost abusiu, en ocasions més de 100 vegades superior a la resta de comunitats, que pràcticament ho tenen abolit.


Que no al·leguin ideologia. Comunitats amb igual signe polític ho han fet, però el nostre govern es nega a renunciar a tan suculent mos.


PENSA QUE ABANS O DESPRÉS ET TROBARÀS AMB ELL! QUE NO T'AGAFI DESPREVINGUT.

dimarts, 8 de desembre del 2009

Solemnitat de la Immaculada Concepció


La Verge Maria, Immaculada abans, durant i després del part, preservada de tot pecat des de la seva concepció, va donar felicitat a mans plenes i va tenir la benaurança, la sort, la recompensa, l'alegria immensa de ser feliç a la terra i ser reconeguda com "la benaventurada" de generació en generació.

Avui és un gran dia i com a tal, cal celebrar-ho.

Com a colofó a la Novena que li ha precedit, avui alcem els nostres cors i les nostres copes al Cel:

Per Nostra Mare!


dilluns, 7 de desembre del 2009

Vigília de la Immaculada


Avui, vigília de la Immaculada, us proposo visitar aquesta web http://www.vigiliadelainmaculada.org/

De passada podeu gaudir del vídeo sobre l'exposició que, amb motiu de la commemoració del 150 aniversari de la declaració del dogma de la Immaculada Concepció, que es va celebrar a la Catedral de l'Almudena l’any 2005 ´

diumenge, 6 de desembre del 2009

Sant Nicolau, l'origen de ‘Pare Noel’?

Sant Nicolau de Bari va ser un sant del segle IV. Des de petit va destacar pel seu caràcter generós i es va caracteritzar per la seva predilecció pels nens i els pobres.


Va néixer a ‘Patara’ (Turquia). i, a la mort dels seus pares, heretà una gran fortuna que posà al servei dels necessitats. Va anar viure a Mira (Turquia), on va ser consagrat bisbe.

Va ser detingut sota el govern de l'emperador ‘Licini’ i més endavant alliberat per Constantí.

Va participar en el ‘Concili de Nicea’. Va morir tal dia com avui l'any 345. Les seves restes descansen en la ciutat italiana de Bari, i d'allà li ve el sobrenom de Sant Nicolau de Bari, encara que mai trepitgés aquesta ciutat.

Les tradicions i llegendes del sant són molt esteses arreu del món, va realitzar innombrables miracles a favor dels seus fidels en vida i també després de mort.

A Alemanya se’l coneix com ‘Nikolaus’ i ‘Santa Claus’ en els països anglosaxons.

dissabte, 5 de desembre del 2009

On hi ha amor



Posa amor i trauràs amor.
Que bé hi va en aquest vídeo la frase de sant Joan de la Creu


divendres, 4 de desembre del 2009

Traditional Christmas Medley

Comencen els concerts de Nadal





dijous, 3 de desembre del 2009

Advent (2)



Tot just hem començat el mes de desembre, i quan obro els ulls tot indica que sóc a Nadal. I no és Nadal. Per tant, no penso celebrar una data del calendari que encara no ha arribat, perquè cremar cartutxos abans d’hora? Això és escurçar la vida – ja siguis fumador o no-



Hem entrat a l’Advent. La setmana vinent celebrarem la Immaculada Concepció. Dogma de fe. Mentrestant, prepararem la vinguda del Messies, anunciada des de segles pels profetes, i com que ja va venir, ara toca fer neteja general. Neteja de l'ànima, embellir el nostre interior, fer confortable el pessebre personal que portem dins, per donar aixopluc al Nen Déu. Déu i Home vertader. La segona persona de la Santíssima Trinitat. Un Misteri que com el seu nom indica, ningú no pot entendre.


Ara toca purificar l'ànima. Toca fer penitencia - no atipar-se de torrons- no ha arribat encara el moment de celebrar. Estem a l'espera. I en aquesta espera de qui és el Rei de l'Univers - malgrat li pesi algú-, hem d'aprendre a demanar perdó, a desitjar estimar-lo humilment.


Aprendre de la Verge Maria a estimar Jesús. A aquest nen que va portar al seu ventre. Que va esperar durant nou mesos imaginant la seva carona. S’embadalí de la seva maternitat perquè tenia ple coneixement de la seva virginitat.

Una bona preparació pot ésser una especial dedicació i homenatge a la Santíssima Verge Maria "Mare nostra" dient-li:

Sia vostra gran puresa, lloada eternament, puix que Déu omnipotent es complau en tal bellesa. A Vós, celestial princesa, sagrada Verge Maria, us ofereixo en aquest dia l’ànima, la vida i el cor: mireu-me amb els ulls plens d’amor, no em deixeu, no, Mare meva.


Mel Gibson, a la seva pel·lícula sobre la Passió de Crist s'hi va mirar de manera especial en retratar Maria Santíssima. En aquest vídeo es veuen algunes escenes d'aquesta pel·lícula; les que recullen els records de Maria en contemplar el seu Fill en la Creu.


Llàstima que la qualitat de les imatges no sigui gaire bona.




dimecres, 2 de desembre del 2009

Les mares dels sacerdots


Fa pocs anys, per aquestes dates ens trobàvem junt amb la meva dona a Roma acompanyant altres pares en la cerimònia de diaconat dels seus fills.

És molt emotiu, una joia, un regal de Déu. Quan he vist aquest vídeo m’he emocionat, vertaderament és això.

“El Senyor ha escollit el millor de casa”. Així ho afirma en aquest vídeo la mare d’un sacerdot, i potser és allò que pensa cadascuna d’elles.

dimarts, 1 de desembre del 2009

Presentació de la web de la JMJ 2011


El passat 18 de novembre es va presentar a Madrid la versió en castellà de la web oficial de la Jornada Mundial de la Joventut a Madrid, que se celebrarà del 16 al 21 d'agost de 2011. Una pàgina feta per joves i per als joves que serà sens dubte el punt de referència obligat per a l'organització del gran esdeveniment juvenil.

L'acte va ser presidit pel Cardenal ‘Antonio María Rouco Varela’, a la seu del comitè organitzador, a la Plaça de Sant Joan de la Creu de Madrid.

A més de donar conèixer les diferents notícies sobre la Jornada i els preparatius, la pàgina serà instrument a través del qual seran convocats els 15.000 voluntaris que acolliran els joves pelegrins procedents de tot el món.

A partir d'ara, ja sabeu, tota la informació sobre la Jornada Mundial de la Joventut 2011 a:
www.jmj2011madrid.com

Benet XVI: multiplicar els esforços per aturar la SIDA


Avui, primer de desembre se celebra la Jornada Mundial contra la SIDA.

Ahir el sant Pare va manifestar el següent: “El meu pensament i la meva oració es dirigeixen a les totes les persones afectades per aquesta malaltia, en particular els nens, els més pobres i a quants són rebutjats. L'Església no deixa de prodigar-se per combatre la SIDA, a través de les seves institucions i el personal especialitzat”.

dilluns, 30 de novembre del 2009

Advent


Fa dies que ja es veu pels carrers la lluminària de Nadal, i els comerços comencen estar engalanats com si ja estiguéssim a les vigílies i, no toca.


Tot just hem començat l’Advent
...temps d'espera, de preparació, de neteja de l'ànima. Ahir varem encendre la primera espelma de la corona. I si sortim al carrer fa dies que ens conviden a comprar.


Avui, amb la festa de San Andreu Apòstol, comença aquest temps litúrgic d'expectativa i esperança. A més, en molts llocs del món, i de forma especial a Espanya, es viu amb fervor la Novena de la Immaculada, una espera joiosa que també comença avui, i culmina el 8 de desembre amb la festa de la Immaculada Concepció de la Verge Maria.*

L'ànima, aquests dies, es replega. Durant aquesta època, és l'ànima el que s'adorna per rebre el 24 a la nit al Nen Déu.



diumenge, 29 de novembre del 2009

"Opus Dei. Una aproximació"



És un vídeo que pretén reflectir el missatge que Sant Josepmaria va voler trametre en l'homilia “Estimar el món apassionadament”, on assegura: Déu ens espera cada dia en l'immens panorama del treball.

El director del vídeo ha utilitzat algunes frases de l'homilia que va pronunciar Sant Josepmaria en el campus de la Universitat de Navarra

Entrega de la Butlla ‘Ut Sit’


Ahir, vaig fer junt amb una colla més, el segon tram del camí des de Pallerols de Rialb a Andorra.

Aquest segon tram va finalitzar al barranc de la Ribalera on es va celebrar una Missa per commemorar l'última que va celebrar sant Josepmaria en el nostre país, abans d'arribar a Andorra el 2 de desembre de 1937.

Aquesta setmana publicaré un reportatge d’aquest tram del camí.

Últimament me n’adono que sóc curt de feina, entre els preparatius de l’excursió la vigília, i passar-me ahir tot el dia fora, no em va permetre posar res en el bloc, per això ho faig avui, per recordar dos aniversaris prou importants, al menys per mi: l’erecció de la Prelatura de l'Opus Dei, i la Missa a la Ribalera.
.
El 28 de novembre de 1982 Joan Pau II va erigir l'Opus Dei en prelatura personal mitjançant la Constitució Apostòlica "Ut sit". En el següent vídeo es recorda el lliurament de la Butlla en la Basílica de sant Eugeni a Roma, el 19 de març de 1983 a Mons. Àlvaro del Portillo.

En aquest vídeo, el primer Prelat D. Àlvaro del Portillo explica en públic, com en tantes altres ocasions, aspectes d'aquesta nova configuració jurídica, desitjada durant anys pel Fundador de l'Opus Dei, sant Josepmaria Escrivà de Balaguer

divendres, 27 de novembre del 2009

Una pàgina web per als màrtirs espanyols



http://www.persecucionreligiosa.es/

Presenta la persecució des de la República fins al final de la Guerra Civil espanyola i la causa de canonització de més de 900 persones assassinades a Espanya.

Aquesta pàgina, que vol ser un espai gratuït perquè es difongui, es va inaugurar fa dos anys amb les primeres beatificacions que hi va haver a Roma el 2007 de 498 persones i ofereix al lector un major coneixement d'aquests màrtirs.
"Podem trobar-nos la vida dels màrtirs, són petites biografies, com dic, amb algunes fotografies per conèixer a grans trets la vida del màrtir i sobretot incidir en el martiri".
"I el que la pàgina vol ressaltar és sobretot la vida dels màrtirs, com van ser fidels fins al final, malgrat els pecats que tindrien i les seves pròpies debilitats, van aconseguir arribar fins al final, i vessar la seva sang en el nom de Crist i de l'Església catòlica".
Aquesta finestra s'obre per presentar la història de la persecució, a més, compta amb material audiovisual, publicacions, oracions, fotografies i testimonis.


dimecres, 25 de novembre del 2009

Barça


Avui he dormit molt bé, com un angelet, i es que després de veure el partit del Barça, no podia esperar menys.

Si ahir varem gaudir del joc tan ben conjuntat de l’equip, què ens espera el dia que juguin totes les ‘estrelles’ i l’’Ibra’ tingui un dia fi com el que ens mostra la jugada del vídeo?

dimarts, 24 de novembre del 2009

Dolor i consol

L'acabo de rebre, moltes gràcies

"L'únic que sé de mi és que pateixo ...!", diu l'ànima desconsolada. Duns Scot evocava la desolació humana en aquell "la persona és l'última soledat" que vol ser escoltada, que demana resposta. Com deia Joan Baptista Torelló (Psicologia i vida espiritual), necessita consoladors, no simple consol. És a dir, no només requereix "solatio" (solaç, alleujament, pensar coses boniques) sinó "Consolatio" (alleujament-comunió, algú que l'abraci), com diu el Salm 63: "el dolor em trenca el cor, estic desesperat. Busco un consolador i no el trobo ". Per això qui pateix sumit en la tristesa no cerca sermons ni paraules, sinó que necessita la companyia i abnegació de l'amic, la dimensió femenina de plorar junts: "benaurats els que ploren, perquè ells seran consolats "(Mt 5,5). I qui no té qui estigui al seu costat, dirà allò de "he plorat molt per la nit, perquè el meu consolador està lluny de mi "(Jr 1,16).
No tots els amics saben consolar bé, com passava amb els de Job: "sou tots uns consoladors pesats"(Job 16,2). Recordo un sacerdot molt bo agonitzant, content d'estar acompanyat, i jo veia a uns parents que li parlaven desitjosos de preguntar: "¿estàs bé?, com et trobes?, ¿vols alguna cosa? "I al final el moribund va dir:" sí, voldria que calléssiu!" Volia companyia, morir tranquil,... però que no l'aclaparessin. Ell tenia el consol de Déu: "Jo, jo mateix us consolaré. Transformaré la vostra tristesa en alegria...” El Senyor diu també: “Us portaré en braços i jugareu sobre els meus genolls. Com una mare consola els seus fills, jo també us consolaré" (Is 65,11-13). És difícil aquesta simpatia, que no consisteix a donar a l'altre el que li agrada sinó el que li convé, no és sensibleria sinó contacte i distància a la vegada, com-patir té aquesta comunió evangèlica de "si un membre sofreix, tots pateixen, si un membre s'alegra, tots s'alegren amb ell" (1 Cor 12,26). I aprofundint en això segueix dient sant Pau: "Crist és qui ens consola en tota tribulació... sabedors que, així com participeu en els nostres patiments, així també participareu en els consols" (2 Cor 1,3-7). Comenta Torelló: "Crist conforta doncs, no només perquè per ser veritable Déu coneix el jo individual que pateix en la seva solitud, ni perquè Ell hagi donat resposta a la pregunta sobre el sentit del dolor, sinó perquè Ell mateix és la resposta a tots els interrogants de l'home. Crist no ha resolt el misteri, sinó que l’ha fet precisament més i més profund: Mysterium Crucis”. És la gran paradoxa que deia Joan Pau II, més enllà de tota raó segons sant Pau, que resplendeix en la nit pasqual, ja que Crist va vèncer a la mort, però segueix d'alguna manera patint a cada sofrent. Jesús està volent consolar a cada persona que pateix, patir amb ella. I això no es queda en paraules, com va descobrir aquella persona: "Avui comprenc el que és estimar la creu: acabo de veure a Crist clavat en la meva creu, ara quan pateixo, pateixo abraçada a Ell!" I nosaltres hem de portar el consol que necessita qui passa per moments de dolor. No hi ha tècniques generals, ja que res pitjor que "despatxar" a aquestes persones amb estereotips, frases fetes, com si fossin nens o idiotes... ". Es necessita decisió i presència d'ànim, no per a 'exigir' sinó per despertar possibilitats adormides, forces ensopides, llibertats i esperances inhibides..."
La manera millor de sortir de l'espiral del dolor, quan no es pot curar, és transcendint. Quan es pateix per una persona, quan es passa d'aguantar a acceptar, quan es passa a l'oferiment a la vida com a donació i sacrifici. Llavors el dolor ja no és una cosa imposada sinó lliure, com Jesús que dóna la vida (la penitència per exemple, és expiació estimada, a diferència del càstig que és expiació imposada). L'essència del sacrifici no és el dolor, sinó l'amor, doncs no som masoquistes... Així "Crist ens consola en totes les nostres tribulacions, perquè puguem consolar els altres en qualsevol aflicció, amb el consol amb què nosaltres mateixos som consolats per Déu" (2 Cor 1,4).
Llucià Pou Sabaté

dilluns, 23 de novembre del 2009

Benet XVI va demanar als artistes que transmetin esperança

Feia anys que els artistes no eren rebuts com a tals al Vaticà, però el passat dissabte dia 21, el Papa va reunir artistes de renom de tot el món a la Capella Sixtina i els va dir; "Sou guardians de la bellesa" quan les vostres creacions són realment belles, omplen d'esperança i ajuden a viure.
A la Capella Sixtina, Benet XVI va recordar als més de 250 artistes que, l’«hipòcrita», oposat a la bellesa, «massa sovint» se’n fa propaganda i aviva l’ànsia de poder sota expressions de «obscenitat, transgressió o provocació».
Sou guardians de la bellesa i teniu, gràcies al vostre talent, la possibilitat de parlar al cor de la humanitat, de tocar la sensibilitat individual i col·lectiva, de suscitar somnis i esperances, d'ampliar els horitzons de la consciència i la tenacitat humana.
El Papa va assenyalar - com destaca ‘Romereports’ -que davant d'un món marcat per la desesperació, només la bellesa pot tornar l'entusiasme a les persones. I quan la bellesa no és superficial, ajuda a trobar la felicitat.
Finalment els va encoratjar amb aquestes paraules: “Sigueu, a través del vostre art, anunciadors i testimoni d'esperança per a la humanitat”




En la trobada van participar-hi artistes, entre d’altres, l'arquitecte Santiago Calatrava i l'escultor Venancio Blanco, ambdós espanyols,

Benet XVI va dir que no és casual que aquesta es produís precisament a la Capella Sixtina, un lloc "preciós" en el qual el geni renaixentista ‘Miquel Àngel Buonarotti’ va deixar "una de les creacions més extraordinàries de tota la història de l'art".

Podeu llegir el discurs complet fent clic aquí

diumenge, 22 de novembre del 2009

La Rosa de Rialb



Un any més es commemora a Pallerols el pas de sant Josepmaria pel Pirineu lleidatà, quan anava camí d’Andorra, l’any 1937. En aquest indret trobà la rosa de Rialb, que sempre recordà com una carícia de la Verge Maria.

Des de fa uns anys, l’Associació d’Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra celebra un conjunt d'activitats per commemorar el pas de sant Josepmaria pel Pirineu de Lleida, justament avui coincideix amb el 72è aniversari.
L'acte principal serà una trobada popular a Sant Esteve de Pallerols.

Si voleu seguir els esdeveniments feu un clic aquí.

Crist Rei


La festa de Crist Rei tanca l'any litúrgic i celebra que Jesucrist és el rei de la creació. La solemnitat de la festa va ser instaurada pel Papa Pius XI l'11 de Març de 1925.

Però què significa que Crist és "rei"?
Respon el cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach.

dissabte, 21 de novembre del 2009

Amor a la Verge

Celebrem una de les festes de la nostra Mare que no té el seu origen en l'Evangeli, sinó en una antiga tradició, segons la qual, la Santíssima Verge -plena de Gràcia des de la seva concepció- va fer una dedicació de sí mateixa a Déu a impulsos de l'Esperit Sant.

Celebrem avui, per tant, el lliurament de la Verge als plans divins que va acabar manifestant-se en aquell, vet aquí l'esclava del Senyor, faci’s en mi segons la teva paraula: la seva resposta a les paraules de Gabriel, que li anunciava el que Déu esperava d'Ella. Mereix la Verge que la felicitem per la seva disponibilitat confiada a Déu, que va ser l'origen de tantes riqueses divines, per a Ella i -per Ella- per a tots els homes.

Contemplant la Verge en aquesta festa ens anem preparant per a la gran solemnitat del pròxim dia 8 de desembre, la Immaculada Concepció, que en bastants llocs se celebra amb una Novena, per honrar més encara a la Mare de Déu i disposar-nos pel seu exemple a ser millors cristians.
Demanem a Mare de Déu que sapiguem viure més atents als requeriments divins; que en aquesta festa en la qual ens alegrem pel seu complet lliurament als plans de Déu, vulguem també nosaltres estimar-lo complint la seva voluntat, fermament convençuts que desitja per a cadascú sempre el millor.

divendres, 20 de novembre del 2009

Contra la pornografia infantil


Copio d’un bloc amic

Els cents de milions de pàgines pornogràfiques que omplen la xarxa no hi són perquè les hagi posat el dimoni. Les han posat els homes. Avui, 20 de novembre, és el dia dedicat a lluitar contra la més repugnants de totes: la que utilitzen als nens: la pornografia infantil.
De bon grat m’uneixo en aquesta campanya i incloc el vídeo corresponent. Però siguem sincers: cal anar a l'arrel. Quan la pornografia "adulta" es veu com un dret i es fomenta en nom de la llibertat individual, és inútil tractar de posar-hi límits.
Cal lluitar per defensar la dignitat de l'home i de la dona. El cos humà no pot ser un objecte d’un consum vulgar. La sexualitat és un do de Déu que ens permet participar del seu amor i del seu poder creador, no una joguina per als obsessos.
La pornografia infantil és tant sols l'últim (o penúltim) estadi d'un procés de corrupció que és precís tallar de soca-rel si no volem que aquesta civilització quedi enterrada sota un munt d'escombraries.


Reportatge Vaticà: La ‘Capella Sixtina’


Cada any milions de persones visiten la ‘Capella Sixtina’ per veure les increïbles pintures de Miquel Àngel. Però la Capella no és només una part dels Museus Vaticans, sinó una Capella activa. En el Reportatge Vaticà d'aquesta setmana veurem com la ‘Capella Sixtina’ ha unificat el sorprenent art amb la fe, l'oració i la celebració.

Aquesta setmana els Museus Vaticans van rebre el llançament de "La Paraula pintada", un llibre que il-lustra com la Bíblia pren vida a través dels frescs de les parets i els sostres de la ‘Capella Sixtina’. De fet, els punts àlgids bíblics els trobem allà: des de la creació del món, incloent la vida que rep Adam de la mà de Déu, fins el judici final, quan el Diví s'enalteix per glorificar Crist i el maleït es llança al món de les tenebres.

La Capella una vegada més serà el centre de l'atenció aquest cap de setmana quan el Papa rebi pintors, escultors, arquitectes, músics, actors, ballarins i escriptors. La peculiar reunió serà una nova ocasió perquè l'Església mostri com la fe i l'art poden unir-se amb meravellosos resultats.

dijous, 19 de novembre del 2009

La ‘PDD’, sense recepta.


Seguim amb l'estratègia del Govern en matèria de ‘salut reproductiva’. Sí, sí, heu llegit bé: salut reproductiva!

Des de fa unes setmanes, l’anomenada Píndola del dia després o Píndola postcoital, es ven a farmàcies sense recepta i sense límit d'edat. Un cop més, estem davant una forma d'avortament que pretén convertir el drama de la mort d'un ésser humà en un fet quotidià i sense importància.

Si una de les vostres filles adolescents es vol beure una cervesa, li demanaran el DNI i no la hi vendran. Tampoc podrà comprar cigarretes. I cap de nosaltres podrem demanar a la farmàcia una caixa d’'Orfidal' o d’'Augmentine' si no tenim recepta. Però qualsevol nena o noia, podrà comprar la Píndola postcoital i tindrà poder per a matar, sense que ningú ho sàpiga, produint conseqüències irreparables en el seu fill i en si mateixa.

No podrà casar-se sense el consentiment dels seus pares o tutors i, per descomptat, no podrà votar. Per això últim, segons sembla fa falta maduresa. Per avortar, no. Ni maduresa, ni control mèdic. Avortament lliure i sense que se n'assabenti ningú, exposant la salut física i mental d’aquestes nenes a gravíssimes conseqüències; Per no parlar de les dones adultes, a les quals, els seus metges demanen una analítica abans de receptar-les un anticonceptiu i que ara podran comprar un abortiu com si fos un ‘Gelocatil’.
Una bona estratègia, si senyor! Una maniobra astuta per a seguir estenent la cultura de la mort.

Amb motiu de l'entrada en vigor de la norma per la qual la píndola del dia després es pot comprar a les farmàcies sense recepta mèdica ni límit d'edat, la presidenta de l'Associació Espanyola de Farmacèutics Catòlics explica les característiques d'aquest producte i la seva actitud davant el nou estatus.


Cóm funciona la Píndola del dia després

dimecres, 18 de novembre del 2009

Circulació a l’Índia


‘Maite m’envia aquest vídeo.

Molt sovint ens queixem de la circulació. Gairebé cada dia patim a les grans ciutats embussos, topades, alentiments del tràfec, accidents ...

Aquest problema no sembla el pateixin a l’Índia i, si mirem el vídeo, podrem veure com l’han resolt. Durant la filmació no s’ha vist cap accident, però ben just els ha anat.

dimarts, 17 de novembre del 2009

Planeta Terra

El planeta Terra és una meravella que hem de cuidar entre tots, donant gràcies a Déu, el seu Creador.

És, per tant, una permanent ocasió d'oració d'adoració, no tant pel planeta per si mateix, com per la bondat i poder del seu Autor.


dilluns, 16 de novembre del 2009

Benet XVI: la fam es pot combatre



Benet XVI ha assistit aquest matí a la FAO i ha pres la paraula en el vèrtex mundial d’aquesta Organització que se celebra a Roma.

Creix el nombre dels que pateixen fam i tanmateix, en el món no hi ha respostes per nodrir adequadament a tots els seus habitants.

Concretament, el Papa ha indicat els camins de la solidaritat i la subsidiarietat entre les nacions, ha observat que és necessari un desenvolupament agrícola respectuós amb el medi ambient, les seves necessitats i les esperances de les comunitats locals, en un context econòmic i financer mundial inspirat en la lògica del desenvolupament i no en el profit com a valor absolut.

Benet XVI ha condemnat l'especulació i la tendència a considerar els elements de base, com el cereals, de la mateixa manera que la resta de les mercaderies.

El missatge del Papa ha estat contundent: s’ha de combatre la fam, i això és possible.

diumenge, 15 de novembre del 2009

Benet XVI: la defensa de la família, una prioritat


Benet XVI ha demanat als bisbes brasilers de la regió de l'estat de ‘Sao Paulo’ un compromís ferm en favor de la vida, amenaçada avui per ideologies i comportaments concrets que pretenen desvirtuar-lo i reduir-la a una mercaderia.

Parlant als bisbes al final de la visita ‘ad limina’, el Papa ha subratllat que el matrimoni entre un home i una dona, símbol de l'amor de Déu i fonament de la societat, és una dimensió fonamental de la persona i no es pot reduir a un camp d'exercici de tècniques mèdiques i científiques.

dissabte, 14 de novembre del 2009

Homes i dones


Gràcies Kimi per enviar-me aquest vídeo

És l'etern problema de la igualtat i la diferència. Aquí el conferenciant en fa una interpretació molt original.

divendres, 13 de novembre del 2009

Superar els obstacles.


En les coses humanes, la genialitat és fruit, normalment, d'una prolongada paciència, d'un esforç constant i millorant sense defallir.

És impressionant el que aquest noi del vídeo és capaç de fer. Sens dubte, tot això és fruit d'hores i hores d'entrenament, de començar i recomençar una i altra vegada.

La vida és una mica... això.

Amb freqüència, el progrés en la vida interior ve desprès de fracassos, potser inesperats, davant dels que reaccionem amb humilitat i desigs mes ferms de seguir el Senyor.

Qualsevol obstacle el superem amb el nostre esforç, però comptant a més, amb l'ajuda de la gràcia de Déu, que ho pot tot, no hi ha barrera que se'ns resisteixi. Ànims!

dijous, 12 de novembre del 2009

“Una simfonia per la vida".



Del 6 al 8 de novembre es va celebrar a l'auditori de Saragossa,el IV Congrés Internacional Provida amb el lema: "Sensibilització: una simfonia per la vida".

Van participar ponents de 14 països, entre ells: Estats Units,Canadà, Gran Bretanya, Xile, Cuba, Argentina, El Salvador, Croàcia, Itàlia i Espanya, amb més de mil persones inscrites. Tant l'acte inaugural com la cloenda hi va ser present l'arquebisbe de Saragossa Monsenyor ‘Manuel Ureña’.

L'objectiu principal del congrés va ser sensibilitzar la societat perquè recolzi la dona davant un embaràs no previst i perquè es defensi el nen no nascut.

"Aquesta iniciativa va néixer perquè les persones que ens estàvem plantejant el congrés internacional provida pensem que calia fer un acte que cridés l'atenció, un acte en el qual es veiés que falten a Espanya un milió cinc-cents mil nens des que es va aprovar la llei de l'avortament. I per ells estem encenent aquestes espelmes, per ells i per les seves mares, que són les que pateixen, junt amb ells, les conseqüències d'aquest mal, d'aquesta xacra per a la societat, que és l'avortament".

La multitudinària cadena d'espelmes abastà una distància de quatre quilòmetres, des de l'Auditori de Saragossa fins la Plaça del Pilar.

dimecres, 11 de novembre del 2009

Visca els nuvis! 2


Ahir parlava de la disminució del nombre de matrimonis, del Sí vull.

Avui però, m’arriba aquest vídeo en què la núvia molt decidida, sorprèn el nuvi en ple casament amb la cançó ‘Quiereme’, una cançó flamenca, acompanyada del ‘Cor Esperanza de Triana’ de Sevilla

De primer, em sembla singular, per no dir gens freqüent, només cal mirar la cara de perplexitat que posa el nuvi i no diguem dels convidats. Sort que la càmera no ens ensenya la cara que posa el mossèn.
Al final el mossèn demana un aplaudiment, segurament per rebaixar la tensió i poder continuar la cerimònia.

dimarts, 10 de novembre del 2009

Visca els nuvis!


I, com la frase indica, les parelles actuals no passen d’aquí. A Europa s'està vivint un descens generalitzat del nombre de matrimonis. Anualment el vull es pronuncia 570 mil vegades menys que fa 17 anys, malgrat l'augment poblacional en més de 25 milions de persones en aquest període.

Aquesta disminució en el nombre de matrimonis s'ha vist esmorteït per un increment sense precedents de la immigració a cada país, i com a conseqüència d'això, per l'augment dels matrimonis mixtes també anomenats internacionals, que s'han quadruplicat en els últims 10 anys.

La família continua sent una assignatura pendent a tot Europa. Segons informa l'Institut de Política Familiar, urgeix un Pacte Europeu per a la Família que reconegui i impulsi els drets de la família en tots els àmbits, recolzant, protegint i promocionant de manera efectiva la família i els seus components i removent els obstacles que ho impedeixen.
Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia, Polònia i Espanya són els països de la UE amb major nombre de matrimonis, representant el 67% dels matrimonis realitzats a tota la UE.

dilluns, 9 de novembre del 2009

XXè aniversari de la caiguda del Mur de Berlín


Amb grans festejos aquests dies se celebren a Berlín el vintè aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, un fet que va canviar de la nit al dia un sistema mundial que havia durat des de la fi de la Segona Guerra Mundial. Es deia adéu a la guerra freda i el futur era incert.

En realitat parlar de "caiguda" és incorrecte. No es va enfonsar sol, el van tirar a terra.
Els factors que hi van contribuir van ser molts. I encara que ara "tots saben que anava a caure" i tots al·leguen que "estava previst " el col·lapse del règim pels seus errors interns. Però el cert és que els factors interns portaven dècades produint-se.

Avui tots els mandataris més rellevants, s’apunten a l’esdeveniment, com si l’èxit hagués estat seu. Jo trobo a faltar un personatge clau que molt pocs s’atreveixen a parlar-ne, i aquest no és altre que Joan Pau II.

I els règims comunistes es van col·lapsar quan van tenir davant la gran figura carismàtica del Papa Joan Pau II

Poso un enllaç d’un article que va publicar ‘Joaquin Navarro-Valls’ el passat dia 5 en el diari italià ‘La Repubblica’ i que al final té altres connexions.

Tampoc no és cert que la caiguda del Mur de Berlín fos el final del comunisme. Perquè com a forma estatal encara tiranitza una quarta part de la humanitat (Xina, Vietnam, Cuba, etc..)
Però, el més greu, és que a més, les idees revolucionàries del comunisme en la seva forma ‘gramsciana’ i en la seva concepció antropològica, han estat assumides per la "cultura" actual, i pels partits "progres" (d'esquerra i de dreta) que els implanten i imposen a la seva acció legislativa i administrativa, i són presents a tot el món.

dijous, 29 d’octubre del 2009

Els jardiners celebren sant Josepmaria


Els jardiners que cuiden la plaça dedicada a Sant Josepmaria a la comuna de Vitacura, a Santiago de Xile, van demanar se celebrés en el lloc una Missa, per agrair al fundador de l'Opus Dei la seva ajuda i protecció.

En acabar la Santa Missa, van preparar un piscolabis amb entrepans, begudes i dolços.
Alguns jardiners es van animar a donar testimoni davant la càmera de la seva devoció a Sant Josepmaria.
Els altres es van amuntegar davant l'estàtua per a la foto familiar. Fins i tot n’hi va un que va proposar: Cal fer una altra Missa quan arribi la primavera i estigui tot el jardí florit.

Per a nosaltres, aquest lloc és com un trosset de cel, per això el cuidem amb tant d’afecte, va dir un dels jardiners.

dimecres, 28 d’octubre del 2009

Primera etapa del ‘Pas dels Pirineus’, Peramola – Pallerols, octubre de 2009

Segona part
Per un planer i bonic camí, a l’ombra d’uns castanyers, varem arribar a la font del Cané, una explanada ben arranjada on al costat de la font hi han uns bancs i una taula, allà varem dinar i descansar una bona estona.
Cap a quarts de 3 de la tarda vam sortir en direcció Pallerols, passant primer per una pista i després enfilant el camí vell de sant Marc.
Aquest camí, al no ser utilitzat, en el decurs dels anys s’havia perdut, i gràcies a la investigació i tenacitat dels promotors del ‘Pas dels Pirineus’, ha estat altre cop rehabilitat, segurament en aquella època -any 37-, ja estava perdut i els expedicionaris van optar per un altre on actualment passa la carretera.
Els desbrossadors amb la seva paciència i perseverança han aconseguit recuperar aquest vell camí que passa arran del Roc de les Dues, segurament deurien acabar ben esgarrapats doncs la zona està plena de garrics.
Vam seguir aquest vell camí que si de primer només es tractava d’un petit corriol, ara s’ha transformat en camí de gran recorregut, GR.
La pujada és una mica dura, sense cap replà per refer-se, però al mateix temps és airosa i atractiva, perquè a mesura que vas pujant, es poden gaudir d’unes bones vistes.
Abans d'arribar a la casa de Sant Marc ens desviàrem a la dreta per anar a la font de Comalpou, on l'expedició de l'any 1937 anava a buscar aigua, i que està a prop de la Cabana de sant Rafel, on van passar els dies del 23 al 27 de novembre.
Alguns, fins i tot van aprofitar l'estona per endinsar-se al bosc i van trobar uns quants rovellons.
Finalment, vam continuar baixant passant per la casa de l’Empordanès on ens van acollir molt amablement. Un cop arribats a Pallerols, vam visitar el rebost de la rectoria i l'església on poguérem reviure escenes de l'any 1937 tot llegint els documents històrics que narren aquells fets.
Feia 3 o 4 anys des de la meva última visita a Pallerols i tinc de confessar que vaig quedar gratament sorprès de les millores que s’han fet a l’església, la nova imatge de la Mare de Déu amb la rosa a la mà, els treballs de restauració en general, també l’arranjament del cementiri. Reconec que l’última vegada ni m’hi havia fixat, doncs aquell lloc era com un bosc ple de matolls. Ara, es veu ben arranjat, i fruit de la neteja, han aparegut les lapides on fins i tot es poden llegir els noms. També vaig veure refetes parets de pedra seca que amb el pas dels anys s’havien enrunat; cal valorar l’esforç i dedicació dels joves que dediquen part de les seves vacances a fer un camp de treball per restaurar aquest lloc que ja és històric.
Abans d’acomiadar-nos vam assistir a la celebració de la Santa Missa i mossèn Norbert ens va dirigir unes paraules.
Només un últim apunt per felicitar els organitzadors, ens ho varem passar d’allò més bé, vam gaudir d’un dia esplèndid, una agradable i variada companyia, i ens han quedat moltes ganes de tornar, per continuar fent camí cap Andorra, seguint el que varen fer sant Josepmaria i els qui formaven part d’aquella expedició.
Fins el mes vinent.






Recomano visiteu la web –feu clic aquí-, on podreu trobar tota mena d’informació, fotos, vídeos i més.

A més, en el butlletí del passat 27 d’octubre de l’oficina d’informació de l’Opus Dei, en la secció de notícies, també en trobareu.