dissabte, 31 de gener del 2009

Avui festivitat de Sant Joan Bosco


La Mare Yvonne Reungoat, nova Superiora General de les Salesianes, comenta quin és el significat de seguir els passos de Don Bosco.
"Els joves són els protagonistes del món. Ells són el present i el futur, i són els millors evangelitzadors dels seus coetanis".
"Fer sentir als joves que són estimats, perquè puguin creure que Déu els estima”.
“Ajudar-los a descobrir i a desenvolupar tots els seus recursos per a arribar a ser protagonistes de la construcció d’una nova societat".
"Fer que els joves arribin a ser missioners entre els altres joves per a ajudar-los a trobar el sentit de les seves vides”.


divendres, 30 de gener del 2009

Vint missioners assassinats durant l’any 2008


En el món passen constantment fets importants i pel motiu que sigui, alguns no són notícia.
Tal com subratlla l'informe de ‘Fides’, cada cop hi ha més persecució religiosa amb violència "tots aquests missioners no van dubtar en arriscar diàriament les seves vides perquè no faltés a quants els envoltaven l’alè de l'esperança."
També recorda les paraules del Papa Benet XVIè en la ‘Basílica Ostiense’ de San Pau Extramurs, el 28 de juny de 2007, "com en els orígens, també avui Crist necessita apòstols disposats a sacrificar-se, necessita testimonis i màrtirs com sant Pau".


dijous, 29 de gener del 2009

Aprendre a conversar

Conversar és un art. Parafrasejaré San Alberto Hurtado que deia: el més difícil no és parlar, sinó callar. El que s’interessa per sí mateix, vol sentir la seva veu. En la conversa, es busca freqüentment un alleujament, encara sota el pretext d’una consulta. Un polític, en un moment dificilíssim del seu govern, va pregar a un amic que es prengués la molèstia de fer un viatge, ja que desitjava consultar-ho. En l’entrevista només va parlar el polític, i ho va fer durant hores: li va exposar el seu problema, els pros i contres de la seva actitud, les resistències que trobava. L’amic escoltava i a la fi, el polític sense haver-li demanat la seva opinió ni una sola vegada, li va agrair la seva visita dient que li havia estat tan immensament profitosa. El va consultar? No. Més que consells el que necessitava era ser escoltat.
Una senyora va a veure el metge, li exposa la seva malaltia, li diu el que necessita, el remei que prendrà. El metge escolta i per tota resposta li diu: "Molt bé col·lega". Per a què el necessitava a ell? Perquè la sentís! Quantes vegades anem al director espiritual, o al conseller, no tant per sentir com per parlar. El que sap escoltar té un gran camí assegurat i a la llarga és el que domina. De vegades un se’n meravella de trobar amistats, en les que la influència real pertany a aquell que aparent
ment té menys brillantor, però si més paciència per escoltar.
Des de petits hem d’aprendre a no interrompre, a escoltar amb respecte no solament exterior, sinó interior, procurant comprendre i assimilar. Interrompre equival a dir: la seva opinió no m’interessa: ja ha parlat vostè massa, escolti’m: jo tinc una cosa més interessant per dir. Interrompre denota una intoxicació de l’egoisme. El que parla només de sí, pensa només per sí mateix. I el que pensa només per sí mateix és un mal educat per més instruït que sigui.
No es tracta de convèncer "al contrari", sinó d’intercanviar amb modèstia les opinions. Naturalment, amb tacte, amb delicadesa. Es pot dir: "Potser m’equivoqui, però no penses que podríem enfocar aquest problema des d’aquest punt de vista? "... L’ideal és dir-ho de tal manera que l’altre pensi que se li ha ocorregut a ell allò que li anàvem a suggerir. Així ho farà molt més propi que si ho intentem inculcar des de fora. Ajudar a pensar (la maièutica de Sòcrates). A la gent que no demana ajut no li agrada ser ensenyat, i l’amistat es ressenteix amb l’agressivitat en discussions.
Però és important ser sincers sempre; mai acceptar el que no pot ser acceptat: expressar-ho amb modèstia, amb respecte a altres punts de vista; inclús en les veritats de la fe cal ser respectuosos i humils en exposar-les. Com allunya els que no creuen, el veure tractat el seu pensament com a una cosa horrorosa, plena de mentides, d’absurds. Perquè la caritat i la humilitat formen part de la veritat, i sense aquelles aquesta desapareix. El consell de l'Evangeli és il·luminador: "fer la veritat amb l’amor".
Llucià Pou Sabaté

dimecres, 28 de gener del 2009

Barack Obama 44 President dels Estats Units


Per primera vegada un afroamericà ha pres possessió de la Casa Blanca.
La pompositat i la solemnitat (una mica infantil) dels actes de presa de possessió vénen de lluny, als Estats Units.
Aquesta manera de fer va començar l'any 1789, copiant el més pur estil de l'Imperi Romà. Barack Obama, o el president de torn que toqui, és com l'emperador.
L'expectativa és gran, i tot el món adreça la seva mirada crítica cap a Washington.
Durant la seva presa de possessió, Obama va voler que tot el món presenciés, en directe, la seva arribada al poder, i va situar les càmeres i els corresponsals de les televisions dels cinc continents pràcticament al costat seu.
El primer president negre dels Estats Units és molt conscient de quin és el seu paper, no només dins dels Estats Units, sinó també al món.
De moment, tothom està pendent de les paraules i del més mínim gest del nou President.
Planeja l'exigència i l’esperança d'una eficaç gestió que retorni l’estabilitat al món i la pau a les terres que estan en guerra.
No hem d'oblidar que el món porta molts anys, embullat en tot tipus de violència, guerres, extorsions, escàndols, fraus, immoralitats, i altres aberracions...
Per això, crec que tots el governants –fins i tot els qui el veuen com un Messies, el salvador que esperaven-, han de posar el seu granet de sorra, malgrat encara semblen venir de l’hort i esperen que aquest els tregui les castanyes del foc.
Després, d’aquí dos dies , tres mesos o un any, no culpem a Obama de la situació internacional, per bé que els americans s’emporten la part més gran del pastís, no és menys cert que la resta de països es barallen per un tros.
És a dir, fer passar per l’adreçador al Presi americà si, però també a tots els altres.
Per a molts, comença una nova era.

Aquest un vídeo recorda els 44 Presidents

dimarts, 27 de gener del 2009

Benet XVI. Convertir-se és confiar en el perdó de Jesús .


Convertir-se significa confiar en la potència del perdó de Jesús, deixant que Ell et doni la mà per sortir de les sorres movedisses de l'orgull i del pecat, de la mentida i de la tristesa, de l'egoisme i de qualsevol falsa seguretat, per conèixer i viure la riquesa del seu amor.
Diumenge passat, abans de l'oració del Àngelus, Benet XVI va comparar la nostra conversió a la de l'apòstol sant Pau, que l'Església recordava aquell dia.


dilluns, 26 de gener del 2009

Taula del 9

Aquest cap de setmana m'han enviat una taula del 9 que desconeixia , tant que em va costar de petit! i es que sempre hi han coses noves per aprendre.

diumenge, 25 de gener del 2009

Tornem a la infància




Ahir vaig rebre aquest vídeo publicitari.
Molt sovint els grans ens tornem com els nens i, això ens ho sentim dir repetidament pels nostres fills.
No n’hi ha per menys, perquè l’anunci té la seva gràcia.



dissabte, 24 de gener del 2009

El Papa ja té canal a YouTube




La iniciativa aspira a crear "una gran xarxa catòlica a Internet"
Des de fa dos dies, la Santa Seu ja té el seu propi canal de vídeos a Internet.
Les activitats del papa Benet XVI es podran seguir des del popular canal de vídeos YouTube.
Des d'ahir, la Santa Seu compta amb una adreça pròpia en aquesta web,
http://es.youtube.com/user/vaticanes
, primer pas per a la integració d'"una gran xarxa catòlica a Internet".
Aquest canal oferirà informació diària sobre les activitats del Sant Pare, Benet XVI i sobre els esdeveniments més rellevants relacionats amb la Ciutat del Vaticà i amb l'Església Catòlica.
"El Papa vol retrobar els homes allà on es trobin", i milions de persones entren diàriament a YouTube.
Els vídeos tindran durada màxima de dos minuts i el seu número anirà augmentant així que vagi passant el temps.
Es tracta sens dubte d'una gran notícia.
"Les noves tecnologies digitals estan generant canvis fonamentals en les relacions humanes, sobretot entre els joves", reconeix el Papa.




divendres, 23 de gener del 2009

Festes de Sant Sebastià

Un cop més s’han celebrat a Matadepera les tradicionals festes de Sant Sebastià.
Cada any per aquestes dates es festeja el Sant, per la benvolença rebuda al combatre un mal contagiós i mortífer que va patir el poble a finals del segle XIX, i que va promoure la fundació de la Germandat de Sant Sebastià.
Durant aquests dies, tothom es mobilitza i col·lbora en la varietat, donant vida, color, emoció, i un caliu especial que ajuda a combatre el fred intens del carrer.
Aquesta, és una celebració molt participativa i que tot el poble espera, la Festa Major d'hivern.
L’acte central és l’Ofici solemne d’agraïment al nostre Patró, a més a més, s’hi afegeixen entre d’altres, balls, concursos, jocs, concerts, mostres, i un inacabable assortit d’activitats, això sí, sempre al voltant d’un pi, que presideix i aglutina tots els actes durant les festes.
Anar cercar el pi, portar-lo , escorçar-lo, plantar-lo al bell miga de la Plaça, ajustar el pernil sota la capçada, i finalment la grimpada al pi per veure qui puja més ràpid, són els més populars.
Aquest any però, en el concurs de grimpaires n’hi va haver un que va destacar per sobre de tots, va emprar una tècnica nova, que no l’havia utilitzat mai ningú, i val a dir, tothom va quedar bocabadat.
Les imatges del vídeo ho demostren, i són posades de costat expressament, per donar la impressió que en comptes de grimpar els 35 o 40 metres d’alçada vertical que tenia el pi, semblava que caminava sense esforç per un tronc ajagut, a més a més, anava descalç i va polvoritzar tots els temps, en menys de 20 segons va tocar el pernil, un record molt difícil d’igualar.


dimarts, 20 de gener del 2009

VI Trobada Mundial de Famílies


Èxit de convocatòria en la Trobada Mundial de les Famílies Ciutat de Mèxic.
El centre de convencions ‘Bancomer Santa Fe’ va rebre 9000 participants inscrits de 98 nacions, 30 cardenals i 220 bisbes.
El procés d'acreditació de les delegacions durant la vigília de la trobada, va estar marcat per un ambient de gran expectativa i alegria.
Ha estat tal l'èxit d'aquesta convocatòria que uns dies abans, van tenir de tancar les inscripcions perquè superaven llargament totes les previsions que s’havien marcat.


Renovar el compromís matrimonial


Renovar les promeses familiars i consagrar la família a Guadalupe va ser possible el diumenge 18 de gener a la Basílica de la Verge de Guadalupe
La Verge en general sempre ha estat lligada a la família, especialment en el Santuari de Guadalupe.

Milà, serà la seu de la pròxima Trobada Mundial de les Famílies



El Sant Pare en la seva intervenció que va concloure la VI Trobada Mundial de les Famílies i, a través d'un vídeo missatge via satèl·lit amb la Ciutat de Mèxic, va enviar el següent missatge;
"La família és la base indispensable de la societat i el lloc on s'aprèn a donar valor a la vida, a la justícia i a la pau".
Per la seva banda el Cardenal Secretari d’Estat ‘Tarcisi Bertone’ va dir que la família "fundada en el matrimoni indissoluble entre un home i una dona" és un bé insubstituïble per als nens, "que tenen el dret de venir a la vida com fruit de l'amor dels pares".
Finalment el Sant Pare va recordar un cop més als pares, la tasca d'ajudar-los a créixer de manera integral i els va animar a fer un esforç que sovint es veu "obstaculitzat per un desorientat concepte de llibertat", que exalta els capritxos i els impulsos subjectius de l'individu, fins al punt de quedar-se tancat en la presó del propi jo.

diumenge, 18 de gener del 2009

"Papà, mamà ... sóc catòlic!"

I, clar, va saltar immediatament l'escàndol, la incomprensió i desconcert dels pares.
Aquest vídeo n’hi ha per sucar-hi pa.
Encara que sembli una exageració, per desgràcia passa sovint, i cada vegada hi ha més gent que creu en la ‘neutralitat de l'agnòstic’ que de neutre no en té gens ni mica.
Em van explicar -un que es va convertir-, que quan duia una vida desordenada, i arribava a altes hores de la matinada, els seus pares mai li havien preguntat d'on venia.
En canvi, quan va decidir canviar de vida i començar practicar, tot van ésser traves i impediments.
Algun cop ens podem preguntar; donem bon testimoniatge de la nostra fe?

dissabte, 17 de gener del 2009

Val infinit

Una manera senzilla d'explicar que l'avortament és una malifeta, un crim.
Pot canviar alguna cosa en un minut? Sigui gran o petit. Parli o no parli. Estigui sa o malalt. Abans o després. Sigui autosuficient o no. Ho negui la majoria o no. Val el mateix que...tu i que jo.... Sempre hi han sortides, SEMPRE!
La seva vida té un valor... Infinit.

Vols ser milionari?



De vegades va bé fer una paradeta per riure una estona, ahir, sense anar més lluny, vaig veure aquest vídeo i avui m’afanyo publicar-lo per tal de distreure’ns uns moments, penso pot ésser una bona manera per ajudar a pal•liar la crisi.

dijous, 15 de gener del 2009

Emilio Calatayud


No deixis de veure aquest vídeo, canviarà la teva vida... i de ben segur la dels teus fills.

Emilio Calatayud Pérez és un trempat Jutge de Menors de Granada, conegut per les seves sentències exemplars.

Fa poc, es va popularitzar per una encertada i convincent intervenció personal en una Sala.

Pel que fa els veredictes que han sortit en els mitjans, cal esmentar entre d’altres:
  • Una condemna de 100 hores de classes d'informàtica a un jove que havia perjudicat diverses empreses granadines provocant danys per 2000 €.
  • 100 hores de servei a la comunitat patrullant al costat d'un policia local per haver conduït temeràriament i sense permís.
  • 50 hores dibuixant un còmic de 15 pàgines, en què contava la causa per la qual el condemnaven, conduir un ciclomotor sense assegurança; a més d'un parell de visites a una planta de traumatologia en un hospital de Granada.

Amb una paraula fluïda i molt amena, aquest pare de família dóna una lliçó magistral sobre el què implica tenir fills.

El temps passa volant

Recordo que de jovenet costaven de passar les temporades, tot semblava seguir un altre ritme, els dies, les setmanes, el hiverns eren llargs, i no s'acabaven mai més, els anys tenian l'aparença d'ésser eterns.
A mesura que pentines els cabells blancs i els tombes de banda per tapar una mica les entrades, te n’adones que tot va més de pressa com en aquest vídeo, un any en 40 segons

diumenge, 11 de gener del 2009

Volar 2


Fa pocs dies vaig rebre aquest vídeo que mostra una nova modalitat de risc, es tracta de tirar-se al buit i intentar planejar. Quina impressió, quin esglai!



wingsuit base jumping from Ali on Vimeo.

Volar 1

Volar sempre ha estat un deler per a molts. Somniar que estàs volant, sembla poder assolir un signe de llibertat. Hi han hagut molts intents, però amb la destresa i majestat com fan les aus, mai ningú ho ha pogut aconseguir, encara que intents no en falten.


divendres, 9 de gener del 2009

Celebració del naixement de sant Josepmaria

El 9 de gener de 1902 va néixer a Barbastre Josepmaria Escrivà de Balaguer, fundador de l'Opus Dei, i va ser canonitzat per Joan Pau II l'any 2002. Ofereixo aquest curt vídeo; la vocació del jove Josepmaria. Una pel·lícula de dibuixos animats sobre la vocació de sant Josepmaria que recull l’episodi en el qual el jove veu les empremtes d’un religiós a la neu. Aquell sacrifici fet per amor li va fer pensar.
Aquest vídeo breu mostra aquell moment.

Ara des de Roma

Protestes contra publicitat atea en autobusos
De Londres a Barcelona i Madrid, una campanya publicitària està usant autobusos per a promocionar eslògans ateus

Intencions per al mes de gener

El Papa demana resar per les famílies en particular durant aquest mes de gener, en el qual es celebra la VI Trobada Mundial de les Famílies a la Ciutat de Mèxic.

Recordant vells temps

Aquest vídeo m’ha fet memòria i recordar aquelles esplèndides desfilades que els meus pares em portaven a veure de petit.

dijous, 8 de gener del 2009

Bus-ateu


Avui gairebé tots els mitjans de comunicació fan ressò de la campanya ‘Bus–ateu’ que comença a Barcelona.

Un dels blocs que acostumo a donar un cop d’ull, i que recomano, publica un escrit que acompanyo, ‘Probablemente’, crec us agradarà i pot ésser una bona forma de treure’n partit.


Probablemente….

YA se pasea por España el “bus-ateo”. No se trata propiamente de un autobús, sino de un singular anuncio publicitario, pagado por unos incrédulos proselitistas de origen británico, que campea en la popa y en los laterales de los autobuses urbanos. El texto dice así: “probablemente Dios no existe. Deja de preocuparte y disfruta de la vida”. Estrambótica afirmación que está dando que hablar a medio mundo.

Como uno tiene la fea costumbre de tomar el rábano por las hojas, me he fijado sobre todo en la primera palabra: “probablemente”. Fue Carlsberg, la conocida cerveza danesa, quien la puso de moda para su publicidad. Carlsberg se autoproclamaba “probablemente la mejor cerveza del mundo”, y los expertos en márquetin descubrieron que el adverbio tenía éxito; daba una imagen de seriedad y también de respeto hacia las opiniones contrarias. Tanto es así que incluso la adoptó una funeraria privada de Madrid para proclamar, con la solemnidad que caracteriza a estas beneméritas empresas, que ellos eran “probablemente” los que prestaban un mejor servicio.

A mí nunca me cayó bien el adverbio. Me recordaba a esos otros anuncios que manejan estadísticas sacadas de la manga para dar la impresión de rigor matemático: “4 de cada cinco dermatólogos recomiendan…” Francamente, uno espera que, cuando alguien quiere venderte un producto, lo defienda con pasión y sin matices. A los hispanos —no sé a los británicos— nos gustan las verdades rotundas y nos encanta proclamarlas con vehemencia, dando por supuesto que las opiniones contrarias siempre son absurdas y los discrepantes, cretinos.

Probablemente el inventor del bus-ateo pensó que su propaganda libertaria y antirreligiosa quedaría mona si la matizaba con un adverbio como el que nos ocupa. Craso error, amigo. Ese probablemente es provocador. Nada más ponerme al teclado del ordenata ya se me han ocurrido tres o cuatro letreritos, a cuál más ingenioso, para pegarlos al pie del tuyo. Desde el “probablemente te equivocas, colega”, hasta otros menos correctos que ni siquiera Kloster se atreve a reproducir.
En todo caso, conste que estoy a favor del autobús y espero verlo por Madrid antes de que se les acabe el dinero a sus patrocinadores. Cuando circule por mi pueblo será un poco más sencillo hablar de Dios, y nadie podrá acusar a los cristianos de meternos en conciencias ajenas ni de hacer un “ilícito proselitismo religioso”.
Pongamos que Kloster está sentado en la terraza de una cafetería con un amigo; pasa el anuncio por delante de las cañas de cerveza y mi colega aprovecha la ocasión:

—Por cierto, ¿qué te parecería hacer un retiro espiritual de tres días para pensar en eso?

—¿En eso?

—Sí, en la existencia de Dios, en lo que cuenta Dios en tu vida, en cómo disfrutar de verdad sin mirar para otro sitio…

Sospecho que, gracias al anuncio, nos vamos a hinchar a hacer apostolado. Van a conseguir que ya nadie esconda la cabeza debajo del ala. Probablemente en España se hablará de Dios a todas horas.

La segunda parte del mensaje (“no te preocupes y disfruta de la vida”) merecería un comentario más largo. Probablemente el genio que lo ha inventado tiene una idea puritana y triste de la religión, muy en la línea de alguna mentalidad de origen protestante.

Gracias al bus-ateo ahora tenemos la posibilidad de explicar que, si Dios no existiera, disfrutar de la vida sería muy complicado, sobre todo a partir de los 60 años, cuando el placer más refinado que uno concibe es la anestesia total.

Los católicos sabemos que el anuncio del bus tendría más sentido si dijera “no te preocupes, Dios existe. Aunque te duela, la vida tiene sentido: disfrútala”.

Amigos incrédulos, poned muchos autobuses de ésos, por favor. Y Dios, que existe (sin adverbios), os lo pagará… probablemente.
PUBLICADO POR ENRIQUE MONASTERIO http://pensarporlibre.blogspot.com/

dissabte, 3 de gener del 2009

Pessebre de la Basílica Pontifícia de Sant Miquel


‘Mª Dolores Criado’ parla en aquest vídeo de l'elaboració del pessebre que fa referència a sant Josepmaria quan anava a fer catequesi en els barris més necessitats de Madrid.

El Nadal dels altres

Nadal ens parla d’il·lusió, de esperar que els somnis de la nostra vida es facin realitat. Aquests dies remouen dins nostre tantes coses… es ressuscita l'alegria si s'havia perdut, es fan més vius la generositat i l'amor, la joia de retrobar-nos nens, el llevar-nos màscares que la vida va enganxar als nostres rostres, oblidar la lluita i les travetes i l'art d'avançar a cops de colze i els riures hipòcrites, guarir ferides, esborrar amb el somriure els solcs que van deixar les amargors. Nadal és la festa religiosa més popular de l'any, descobreix un sentiment de nostàlgia que ens fa anhelar paradisos perduts, ens parla que el millor sempre està per arribar... Aquestes emocions, d'on surten, quan afloren?: no només de la publicitat i pel·lícules que aquests dies posen a la televisió; sorgeixen del nostre interior, on es remouen certes fibres en el més profund..., aquestes nits plenes d’estels ens parlen de pau en l'ànima, de viure més intensament l'afecte amb la família i amics, veïns... amb tot el món. Però quan el dolor apreta: es pot “obligar a ser feliç” a qui se li ha mort l'ésser estimat que era el motiu de la seva vida, al que està sumit en la malaltia o greus problemes familiars, econòmics i de treball, o sent un buit interior profund? És el dolor “dels altres”, els que no tenen una vida fàcil. ¿Què els porta el Nadal, a part dels records d'altres moments que eren feliços, en altres circumstàncies, amb les persones que ja no hi son? No és fàcil mostrar-los com són les llàgrimes de Jesús Nen, les que corren també per les galtes de les víctimes de l'opressió i la misèria… és en veritat la mirada de Jesús la que il·lumina tantes solituds, doncs Ell és un de nosaltres i amb la seva solidaritat dóna sentit a tots els nostres sentiments. Moltes vegades no podem fer altra cosa que acompanyar a aquestes persones, donar-los la mà perquè sentin la escalfor humana, resar amb elles o estar al seu costat en silenci…
Quan el temps no està ple de sentit l'espera és insuportable, i quan hi ha un amor l'espera és una mica màgic, omple d'alegria. Recordo una jove que anava amb el cap cobert per les conseqüències de la quimioterapia, i encara que tenia el cos demacrat reflectia una bellesa i senyoriu interior, una pau que es transmetia als del seu voltant. Jesús és sobretot l'Amor encarnat, la prova que no estem sols i que hi ha un motiu per a esperar, per a tenir paciència quan res es veu clar: és moment de quedar-se quiet i esperar, deixar-se dur per aquests plans misteriosos que Déu té, amb la confiança que el temps posarà les coses al seu lloc, que de tot sorgirà un bé per camins inescrutables. I cal dur un diari interior de coses bones, dedicar-se a les persones que tenim sense deixar de recordar les que ens van deixar, però saber que la vida continua; confiar en el Emmanuel que és Déu present que fa servir allò dolent per expurgar-nos com les plantes, i preparar-nos un cel molt gran, i per a deixar-se fer cal aprendre de les abelles que saben estar en cada flor el temps necessari per a treure el néctar que donarà mel al seu temps.
Nadal és llum més forta que la foscor que regna en el món, és alliberament de les tenebres de l'egoisme, i ens ajuda a veure les coses amb un sentit de missió: dur aquest amor encarnat als altres, ser els braços de Déu per a l'alliberament de tanta esclavitud, guerres, deportacions forçades, prostitució infantil i altres esclavituds, violència de gènere… aberracions, milions de morts i tortures, violacions i mil vexacions. A Betlem, en un clima de pobresa -deia Benedicte XVI- “la contemplació del Nen Déu en el pessebre ens fa pensar en els nens pobres, en els que, concebuts, són rebutjats o, tot just nascuts, no tenen mitjans per a sobreviure. Descobrim els autèntics valors del Nadal, deixant de costat tot el que aombra el seu genuí significat. En aquests dies sants, els cristians no commemorem el sorgir d'un gran personatge, i menys encara el començament d'una nova estació. El Nadal recorda un fet fonamental: en la foscor de la nit de Betlem es va fer una gran llum”.
Llucià Pou Sabaté

dijous, 1 de gener del 2009

Concert d'Any Nou


A primer d’any, i per celebrar l’Any Nou, és tradicional a casa meva, escoltar el Concert interpretat per l’Orquestra Filharmònica de Viena.

Convido als qui vulguin seguir alguna de les versions.

'Tritsch-Tratsch-Polka', de 'Johann Strauss II'; excepcionalment l’any 2008 i per primer cop, va dirigir la Filharmònica un director francès, ‘Georges Prêtre’



Un cop més i, seguint la tradició, no podia faltar el vals ‘Blue Danube’ de 'Johann Strauss' – acompanyava l'any 2005 el ballet ‘Wiener Staatsopern’-.
Va dirigir la Filharmònica, ‘Lorin Maazel’



Finalment, i com és costum, la Marxa 'Radetzky' va acomiadar el concert de l’any 2008

‘Te Deum’ per celebrar la Solemnitat de la Mare de Déu


La intensitat de la crisi social i econòmica exigeix "solidaritat i sobrietat" per part de tots.

D'aquesta manera el 31 de desembre Benet XVIè va manifestar el seu agraïment per l'any passat, durant la celebració de les primeres vespres de la Solemnitat de la Mare de Déu.

El Papa va difondre l’esperança en el cor dels fidels, assenyalant una vegada més l'estrella polar que ens ofereix "la força d'afrontar i superar les dificultats de la vida".