dilluns, 29 de juny del 2009

Socialisme del segle XXI.

Que consti que és socialisme y no social democràcia .

Me l'envien de Brasil.

Quan tingueu oberta la finestra cal anar fent clic a la fletxa perquè passi cada diapositiva


Uploaded on authorSTREAM by Marti1

diumenge, 28 de juny del 2009

Vídeo - Testimoni

Arribat el cap de setmana toca un vídeo testimoni.

Avui he triat un reportatge que va emetre Tele 5 fa uns mesos.

És una entrevista a la mare d’'Alexia Gonzalez Barros’, ‘Moncha Glez-Penas’ que va estar acompanyada en tot moment pel biògraf ‘Pedro Antonio Urbina’.

dissabte, 27 de juny del 2009

Noves habilitats

Sempre havia pensat que hi havia instruments que només es podien tocar amb les mans.
Doncs no, i si en dubteu, veieu aquest vídeo.

divendres, 26 de juny del 2009

Sant Josepmaria


Avui és l'aniversari de la seva marxa al cel. Va morir a Roma, tal dia com avui, fa 34 anys.
La generositat amb la que va respondre sempre el que Déu li demanava ha deixat molts fruits en aquesta terra.
Un bon exemple a imitar per a cadascun.
Medita els seus escrits que t'ajudaran a conèixer allò per a la qual cosa Déu el va elegir: recordar que tots som cridats per Déu a ser sants.

Acompanyo un vídeo en què parla del matrimoni.
"Beneeixo el matrimoni amb les dues mans de sacerdot, deia sant Josepmaria. Als cònjuges recomanava renyar poc i acabar sempre amb el perdó i una abraçada".


Penso que avui també és un dia adient per tornar escoltar aquella cançó en què 'Franca Raimondi' va guanyar el Festival de Sanremo l’any 1956, i més endavant, va popularitzar ‘Nilla Pizzi’.

Tot i considerar que ja som a l’estiu, aquesta cançó ens parla d’il·lusió, d’esperança ...d’obrir-se la primera rosa vermella, les orenetes que ja tornen... i, ens convida obrir les finestres de bat a bat, perquè entri un sol nou... És primavera! ...És primavera!

dijous, 25 de juny del 2009

Aniversari de l’ordenació dels tres primers fidels de l’Opus Dei que arribaren al sacerdoci


Fa pocs dies varem començar un any dedicat als sacerdots i a la santedat dels sacerdots.

Avui es compleixen 65 anys de l'ordenació dels tres primers sacerdots de l’Opus Dei: tres homes sants i feliços, que aviat veurem en els altars.

El 25 de juny de 1944, el bisbe de Madrid Mons. 'Leopoldo Eijo y Garay' ordenà sacerdots 'Álvaro del Portillo' –primer successor de sant Josepmaria-, 'José María Hernández Garnica' i 'José Luis Múzquiz', els tres primers fidels de l’Opus Dei ordenats sacerdots.

Volia escriure un article que en fes referència i per més que m’esforçava no hi havia manera, un cop i altre cop, fins que fent un repàs als 'Blocs' que acostumo seguir m’he topat amb un que n’hi ha per sucar-hi pa.

L’autor té una ploma fluida, crec és un dels millors, al menys per a mi, us el recomano.

Com que no cal fer cap afegitó, si voleu fer un clic aquí, podreu seguir fil per randa, molt ben documentat, amb diferents enllaços, la Festa de l’Aniversari que celebrem avui.

dimecres, 24 de juny del 2009

Naixement de sant Joan Baptista


De l’evangeli de sant Lluc;

Quan es complí el temps, Elisabet tingué un fill. Els veïns i els parents sentien dir que el Senyor li havia fet aquest favor tan gran, i tots la felicitaven.

El dia vuitè es reuniren per circumcidar el nen, i proposaven que es digués Zacaries, com el seu pare. Però la mare s’hi oposava dient “ No, que s’ha de dir Joan”.


L’església celebra el naixement de Joan com a cosa sagrada.
Junt amb el de Jesús, són els dos únics naixements que l’església festeja.

És l’últim Profeta de l’Antic Testament i el primer que senyala el Messies.

El seu naixement, la solemnitat que celebrem avui, va ésser per a molts, motiu de goig.

Quin contrast entre el naixement de Joan i la resta de la seva vida: Al moment de néixer, tot és alegria, tot són prodigis, tot pren un to profètic.
Déu envià un home que es deia Joan, vingué a donar testimoni de la Llum, i a preparar un poble per acollir el Senyor.







Ja sabeu que m’agrada el cant coral i, avui us vull fer participants d'aquesta Solemnitat amb el Magníficat de Bach.





dilluns, 22 de juny del 2009

No li diguis a la meva mare


Fa pocs dies vaig llegir un article que em va semblar prou interessant.

Fet i fet, encara que la data era endarrerida, em sembla que té plena vigència, poso un enllaç -feu un clic aquí-, per si voleu donar-hi un cop d’ull.

L'avortament vulnera el dret fonamental a la vida. Si estàs en contra de la llei que prepara l'actual govern, difon aquest article.

diumenge, 21 de juny del 2009

Balanç del VI Trobada Mundial de les Famílies


Les famílies del món van respondre activament a la convocatòria del Papa del VI Trobada Mundial de les Famílies que es va celebrar en la Ciutat de Mèxic del 14 al 18 de gener de 2009 .
La participació va superar totes les expectatives.

El seu coordinador, el Pare Guillermo Gutiérrez, ressalta el ‘secret’ de l’èxit:

“Jo personalment estic convençut que l'èxit d'aquesta trobada mundial ha estat gràcies a que tantes comunitats religioses van sustentar l'activitat de la trobada amb la seva oració”.

“Varem escriure a més de 2 mil comunitats de vida contemplativa que estaven fent oració per l’èxit d’aquestes jornades , per les famílies i per aquesta trobada mundial, a més, per descomptat, de l'oració del Sant Pare”.

dissabte, 20 de juny del 2009

Missatge per a l’Any Sacerdotal


En ocasió de l'Any Sacerdotal convocat per Benet XVI que tindrà com tema "Fidelitat de Crist, fidelitat del sacerdot", Mons. Xavier Echevarría sol·licita oracions perquè el Senyor beneeixi l'Església amb vocacions sacerdotals abundants.

Inauguració de la nova terminal T 1


Aquesta setmana s’ha inaugurat la nova terminal del Prat, una gran obra, que a tots ens complau.

De moment, exceptuant algun petit ensurt, fàcil de corregir, sembla que ha estat un èxit, cosa que me n’alegro.

Però de ben segur, com acostuma a passar en molts serveis públics, arribarà el dia en què degut a una vaga o a qualsevol incidència - tant de bo no sigui per res greu-, pot haver-hi un embús, un retard, una aglomeració etc.

Vegeu en aquests vídeos com ho van resoldre en una estació Belga, i en un altra de Liverpool, en comptes de fer la guitza, s’ho van agafar ballant.



O en aquesta altra estació de tren de Liverpool

divendres, 19 de juny del 2009

Un any per a redescobrir la bellesa del sacerdoci



Avui divendres 19 de juny s'obrirà l'Any Sacerdotal, convocat per Benet XVI, en ocasió dels 150 anys de la mort de sant Joan Maria Vianney, el capellà sant d'Ars, que serà proclamat patró de tots els sacerdots del món.

L'any jubilar portarà el tema ‘Fidelitat de Crist, fidelitat del sacerdot’ i serà inaugurat pel Sant Pare a la Basílica de San Pere amb una celebració de les vespres, en la solemnitat del Sagrat Cor de Jesús i la Jornada de santificació sacerdotal, en presència de la relíquia de sant Joan Maria Vianney.

La clausura se celebrarà exactament un any després, el 19 de juny de 2010, amb un ‘Trobada Mundial Sacerdotal’ en la plaça de Sant Pere.

Durant l'any jubilar està prevista la publicació d'un ‘Directori per a les confessions i directors espirituals’ i una col·lecció de textos del Sant Pare sobre els temes essencials de la vida i la missió sacerdotal en l'època actual.



L'any sacerdotal és un temps especial proposat pel papa Benet XVI per a impulsar la fidelitat dels sacerdots al seu ministeri.

dimecres, 17 de juny del 2009

Cridats a la pau



Acabo de rebre aquest article, moltes gràcies.

Vivim en un món d’exigències i presses, entre pors i estrès, amb falta de interioritat i temps per a gaudir aquest moment present, i contemplar amb pau el do del “aquí i ara”. De vegades ens quedem com apesarats per una ocasió perduda, tenim la temptació de mirar enrere amb la pena de no haver-lo sabut fer millor. Acabo de llegir Cridats a la vida, de ‘Jacques Philippe’, on parla que el major do que tenim és precisament la vida. La crida a viure és justament la primera que rebem de Déu, si bé aquesta crida és contínua. Podríem dir que la nostra vida no té un únic pla que, perdut, fa que res valgui la pena, sinó que sempre hi ha un "pla B": la vida no és un tren que es pot perdre, sempre passa un tren als 5 minuts, encara que de vegades segueixi un pla de viatge distint, però serveix igualment. És una llàstima veure com algun se sent enganyat, amb un sentiment d’impotència, com si hagués hagut de donar certa “talla” per a una competició, i ja no hagués res que fer. Doncs la idea és equivocada per partida doble: ni la santedat depèn de marcar un rècord amb els nostres esforços, ni la falta d’èxit ens converteix en derrotats, el que ens duria al descoratjament i a la tristesa, que són font de tots els vicis: "sense crida, l’home quedaria tancat en el seu pecat... Per orgull, l’home es nega a rebre la vida i la felicitat de mans del Pare enmig d’una dependència confiada i amorosa. Pretén ser la seva pròpia font de vida i, de vegades, la seva pròpia satisfacció. Com a conseqüència sorgeixen nombroses sospites, temors i inquietuds, així com una exacerbació de la concupiscència. Al no esperar ja de Déu la felicitat a la que aspira, i volent obtenir-la per si mateix, l’home pecador tendeix a apropiar-se àvidament de tot un conjunt de béns que considera capaços de satisfer-lo: la riquesa, el plaer, el reconeixement, etc."
Ho va dir bé clar Jesús: “No he vingut a cridar als justs, sinó als pecadors.” Aquesta frase manifesta la infinita misericòrdia de Déu, que crida a l’home no en virtut dels seus mèrits, sinó per pura bondat, i que no desitja que es quedi presoner del seu passat; sempre vol proposar-li un futur, siguin quines siguin les seves equivocacions. Però “aquest text té també per objecte fer comprendre que el mitjà més eficaç per a sortir del pecat i de la misèria, no és el de culpabilitzar-nos o afligir-nos: és el d’obrir-nos a les crides que Déu no deixa de dirigir-nos avui, qualsevol que sigui la nostra situació... Sense aquestes crides, l’home romandria tancat en els límits del seu psiquisme, de les seves imaginacions, dels seus impulsos i dels seus fantasmes... Entre la representació psíquica que fem de la realitat, i el que aquesta realitat és en la seva veritat i en la seva bellesa profunda, pot haver una important distorsió. No és el real el que ens empresona, són les nostres representacions. Així mateix, la interpretació i el pes de les nostres emocions no sempre estan en proporció amb la realitat de les coses. Unes realitats d’importància cabdal poden deixar-nos emocionalment indiferents, mentre que coses d’escassa importància tenen en ocasions una desmesurada ressonància afectiva en nosaltres”, i així la imatge que tenim de la felicitat, “la representació psíquica del que creiem capaç de fer-nos feliços, no sol tenir més que una llunyana relació amb la felicitat efectiva, i realment no pot satisfer-nos”. Les coses que pensem “tenen una part de veritat, i això cal tenir-ho en compte, però són limitades i de vegades enganyoses. Han de convertir-se permanentment, per a obrir-se a la riquesa del real que Déu ens proposa, que és més vast i més fecund que qualsevol elaboració psíquica”. Tendim a suggestionar-nos per l’última cosa que ens ha influenciat però que no és la més important. Necessitem un temps per a situar-la en el context del real, i “aquesta obertura a l’autèntica realitat no es produeix sense dolors ni renúncies, sense lluites ni agonies. És un treball que s’ha de reprendre sempre, mai acaba aquí baix, i permet accedir a una vida cada vegada més rica i abundant". És un treball, a més, que ens obre a una perspectiva esperançada: el millor sempre està per arribar.
Llucià Pou Sabaté

dimarts, 16 de juny del 2009

La dona invisible


Acaben d’enviar-me aquest excel·lent vídeo, i és que ser mestressa de casa és una tasca professional que requereix una altíssima qualificació i competeix a molts Ministeris (de sanitat, d'habitatge, d'educació, de treball, de justícia, de consum i transport)
Exigeix coneixements de comunicacions, disseny, moda, restauració, psicologia, pedagogia, medicina i saviesa en general.
El curset inicial comença amb un drap a la mà i cert aire de triomf, després la pols creix i el triomf s'allunya. Inconvenients de l'ofici, suposo.
És un camí de formació contínua que mai s’acaba, no dóna punts, ni és pot bescanviar per euros, i sovint queda en l’anonimat, gairebé invisible.


Us cop l’hàgiu mirat, no us sembla que té una certa relació amb aquell punt:
Tenia el costum de sortir passejar per la vora del riu ‘Arlanzón’, mentre conversava amb ells, i escoltava les seves confidències, mentre tractava d'orientar-los amb el consell oportú que els confirmés o els obrís horitzons nous de vida interior; i sempre, amb l'ajuda de Déu, els animava, els estimulava, els encenia en la seva conducta de cristians.
De vegades, les nostres caminades arribaven al monestir de ‘Las Huelgas’, i en altres ocasions ens escapàvem a la Catedral. "...M'agradava pujar a una torre, perquè contemplessin de prop la cresteria, una autèntica punta de coixí de pedra, fruit d'una tasca pacient i costosa.
Durant aquestes xerrades els feia notar que aquella meravella no es veia des de baix.
I, per materialitzar el que amb repetida freqüència els havia explicat, els comentava: això és el treball de Déu, l'obra de Déu!: acabar la tasca personal amb perfecció, amb bellesa, amb la meravella d'aquestes delicades blondes de pedra.
Comprenien, davant d'aquesta realitat que entrava pels ulls, que tot això era oració, un diàleg bonic amb el Senyor.
Els qui van gastar les seves energies en aquesta tasca, sabien perfectament que des dels carrers de la ciutat ningú no apreciaria el seu esforç: només era per a Déu.
Entens ara com pot apropar al Senyor la vocació professional? Fes tu el mateix que aquells picapedrers, i el teu treball serà també ‘operatio Dei’, una tasca humana amb entranyes i perfils divins
. "Sant Josemaría Escrivá, Amics de Déu, n.65

dilluns, 15 de juny del 2009

Musica al carrer


Sembla que uns tocats de l'ala per la música han recorregut el món gravant a músics que tocaven o cantaven al carrer diferents versions de la mateixa cançó: ‘Stand by me’, aquella que havia cantat Ben I. King.

Amb el que van recollir van fer un "megamix", en el qual van barrejar part del que van gravar a cadascun. I el resultat és increïble.

Hi han músics de Santa Mònica, Califòrnia; de Nova Orleans, Louisiana; d’Amsterdam; un grup de percussionistes indis americans de Nou Mèxic; un violoncel·lista rus; un cor de dones sud-africanes? i gent de Barcelona, Caracas, Congo i Brasil. Tots, músics rondaires.

diumenge, 14 de juny del 2009

Vídeo – Testimoni



Altre cop, arribat el cap de setmana poso un vídeo-testimoni

‘Patrícia Donesteve’ és arquitecte, ‘Pablo Poole’ va estudiar ICADE i és màster de l'IESE. Es van casar fa 16 anys i actualment tenen deu fills.

Encara que tot just superen els quaranta anys d'edat, qualsevol dels dos podria respondre a una àmplia entrevista sobre les seves respectives professions.

‘Patrícia’ ja té una notable experiència en la direcció de projectes de disseny i Interiorisme -també ha donat classes en l'escola oficial de Joieria-, i ‘Pablo’ porta anys en una multinacional del sector energètic, on ha desenvolupat treballs en diferents àrees, des de les energies renovables fins a l'àrea de subministraments.

"Procurem gaudir de la família en cada instant, tots, o gairebé tots els moments són bons per a treure'n partit, encara que de vegades suposa esforç -diu ‘Pablo’ en altre moment, tal vegada sense adonar-se que tot el que diu serveix com titular de l'entrevista-. Tenir una família nombrosa t'obliga a estar sempre en forma, també espiritualment".

Són optimistes, i reservats per explicar les dificultats. En el vídeo no ens parlen de les nits de vetlla, ni dels viatges a urgències, ni dels canvis de plans, les hipoteques o el preu de les escoles, sinó de les anècdotes; però s'aprecia fàcilment que són dels que veuen "oportunitats" on de vegades els altres només veiem els "problemes".

dissabte, 13 de juny del 2009

Papa: no al culte eucarístic formal i buit


El Papa Benet XVI en l'homilia de la missa de la solemnitat del Cos i Sang del Senyor, que va celebrar a l'atri de la Basílica de ‘San Giovanni in Laterano’ va dir el següent:

"Avui es dóna el risc d'una secularització serpentejant, fins i tot, dintre de l'Església, que es pot traduir en un culte eucarístic formal i buit, en celebracions desproveïdes de la participació del cor, que s'expressa en veneració i respecte per la litúrgia. Sempre ha estat forta la temptació de reduir l'oració a moments superficials i precipitats, deixant-se dur per les activitats i les preocupacions terrenals".

divendres, 12 de juny del 2009

L’Eucaristia és la major revolució de l’historia



Benet XVI va manifestar durant la celebració del ‘Corpus Domini’ en la basílica de ‘San Giovanni in Laterano', que l'Eucaristia és "la revolució més gran de l'història".

Segons el Papa, en l'Eucaristia "es reuneixen en presència del Senyor, persones de totes les edats, sexes, condicions socials i idees polítiques".

Després de la Missa, el Papa va participar en la tradicional processó pels carrers de Roma, fins a la basílica de Santa Maria Major. Més de 20 mil persones el van acompanyar.

La processó del 'Corpus Christi' abarrota els carrers de Toledo



En una Catedral completament plena, el Cardenal ‘Antonio Cañizares’ ha volgut acomiadar-se de Toledo presidint la Missa del ‘Corpus Christi’.

Des de les onze del matí els carrers de la ciutat, perfectament guarnits per l'ocasió, han acollit la processó del Corpus.

Obria el seguici el piquet a cavall de la Guàrdia Civil.

Els carrers romandran engalanats fins diumenge vinent, quan la Custodia monumental, que conté el cos de Crist, tornarà a sortir en processó

La Sagrada Hòstia que va sagnar a Bolsena, un miracle en l'origen del Corpus.



Fa pocs dies varem visitar ‘Bolsena’ i ‘Orvieto’ i vam poder presenciar els preparatius per a la celebració de la solemnitat del Cos i la Sang de Crist.

Aquestes dues ciutats assoleixen un relleu especial, molt important, per les sagrades relíquies que conserven.

Varem contemplar el Corporal amb les taques de Sang, que amb gran fervor popular treuen en processó en una custodia.

La festa de ‘Corpus Christi’ celebra de forma solemne la presència real del Cos i la Sang de Jesucrist sota l'aparença de pa i vi en l'Eucaristia.

El Papa Urbà IV va implantar aquesta solemnitat en 1264, en part mogut per una petició insistent de la monja Santa Juliana de ‘Mont Cornillon’.

El va acabar de convèncer un miracle aquell mateix any en la ciutat italiana de ‘Bolsena’.

Pere de Praga, un sacerdot que dubtava de la presència real de Crist en el pa i el vi, va veure sagnar la Sagrada Hòstia mentre celebrava la missa.

La sang va caure sobre el corporal que es fa servir en l'Eucaristia i el va xopar completament, així com unes lloses del terra.

Urbà IV, que estava en la veïna ciutat d’’Orvieto’, va examinar el corporal, i va entendre que el miracle era la confirmació al seu desig d'instituir la festa.

El Papa va encarregar a Sant Tomàs d’Aquino himnes (sobretot el «Lauda Sion») que encara el cantem per aquestes dates.

A partir del segle XIV, en molts llocs d'Europa es va popularitzar la pràctica de treure l'Eucaristia en processó, engalanant els carrers i llançant pètals de flors al pas de la Custodia.


L'escorta del vídeo es fa una mica difícil, perquè és en un altre idioma, però al cap i la fi, el que compte és la visió.






dijous, 11 de juny del 2009

Acudit de ‘Eugenio’


Us presento un dels acudits mítics de 'Eugenio’, que el gaudiu!

dimecres, 10 de juny del 2009

Visita guiada televisiva dels tresors vaticans


Crec que ha estat un bona iniciativa.

Una nova sèrie de televisió permetrà als teleespectadors explorar la riquesa de l'art en els Museus Vaticans sense viatjar a Roma.

EWTN els va poder filmar durant quatre dies, una oportunitat que mai s'havia concedit a cap cadena de televisió.

La productora ‘Mary Shovlain’ ha manifestat que l'objectiu dels programes és deixar enrere les males interpretacions de l'art sagrat per part d'historiadors d'art seculars i centrar-se en el missatge evangelitzador dels artistes més prestigiosos d’aquella època.

Les sèries seran presentades per la professora ‘Liz Lev’ de la Universitat ‘Duquesne’ d’Itàlia, i prestarà especial atenció al significat religiós de cada peça.

‘Catholic Canvas’ sortirà a l'aire per primera vegada el novembre.

dimarts, 9 de juny del 2009

Aniversari de casament



El dia va aparèixer clar, el cel es va vestir de blau i les campanes de la Basílica de Montserrat amb un so grandiós i solemne ens havien despertat.

A nosaltres poc ens va importar això. Ni si anaven sobre l'horari. Ni si estaria tot bé. No ens preocupava res, teníem un sol pensament: ens casaven.

Ens casaven per el bo i per a allò que no ho és tant, per compartir una vida amb les seves alegries i amb les seves limitacions.

Ens casaven per formar una família i pensaven en aquests fills que encara no teníem.

Arribat el moment, preguntats cadascun com obliga el ritual, vam respondre que si.

Aquell matí primaveral. Ens hagués agradat celebrar el nostre casament durant el mes de maig, volíem posar la Mare de Déu en tot i per tot, però no va ser possible i varem triar la data més propera. El nostre matrimoni va ser l’u de juny.

Començava aquí la nostra història...

Avui, tancant els ulls, encara podem escoltar dins el nostre cor aquella Salve que ens va dedicar l’Escolania de Montserrat quan ens va envoltar al acabar la cerimònia com un embolcall.

dilluns, 8 de juny del 2009

Records d’Itàlia


La setmana passada, varem viatjar a Roma amb la meva dona, just l’endemà passat que el Barça hagués guanyat la ‘Champions’, i vaig poder constatar que l’èxit del Barça, havia estat un fet del que se’n parlarà durant molt temps.

Pensava poder continuar les publicacions en el ‘Bloc’ des de Roma, i per això havia preparat un seguit d’escrits, vídeos i fotos, però alguna cosa va fallar i no hi va haver manera de poder connectar el meu ordinador.

Així doncs, començo altre cop les publicacions i per obrir boca poso aquest vídeo d’André Rieu que amb fragments de ‘Rigoletto’, ‘La Traviata’, ‘Carmen’, ‘Aida’ i algun més, ens pot portar bonics records.