dimecres, 30 de setembre del 2009

Duet de gats


Cada cop és més freqüent que entremig d’un concert clàssic s’intercali alguna peça que no té res a veure amb la resta del programa.

Aquest és el cas que van presentar en un concert una escolania en què dos solistes van interpretar un ‘duet de gats’.


dimarts, 29 de setembre del 2009

Pressupostos: El Govern fa justament el contrari del què diu.



Zapatero pretenia presentar-se davant l'opinió pública com una espècie de ‘Robin Hood’ modern, que treu els diners als rics per donar-los als pobres.

La cerimònia de confusió protagonitzada pel Govern a propòsit de la pujada d'impostos va finalitzar dissabte passat amb l'aprovació del projecte de Llei de Pressupostos 2010, en el que s'inclou una pujada de l’IVA -dos punts en el tipus general i un en el reduït- a partir del mes de juliol, la supressió de la deducció dels 400 euros en l'IRPF -que només ha durat un exercici- i un lleu augment de la tributació de les rendes de capital.
Amb aquests canvis impositius, el Govern preveu recaptar més de 10.000 milions d'euros addicionals, la major part dels quals sortiran de l’IVA i de la supressió dels 400 euros de l'IRPF.
D'aquesta forma, com pot entendre qualsevol encara que sigui poc avesat en la matèria, el Govern s'ha encarregat de contradir-se a si mateix.
Des del passat mes d'agost, Zapatero i els seus ministres han reiterat una i altre vegada fins assadollar, que la pujada d'impostos afectaria sobretot les rendes més altes i que el ciutadà mig amb prou feines ho notaria.
Les dues vicepresidentes van insistir en aquesta idea, malgrat que les dades són pertinaces i demostren, sense cap dubte, que el 96% de l'augment de la recaptació recaurà sobre les esquenes de les classes mitges i baixes.
Tant les associacions de consumidors, com els sindicats i els partits de l'oposició han subratllat que la pujada d'impostos basada sobretot en l'IVA és «injusta» i «insolidària», ja que és més costosa quanta menys renda es té.
Mentrestant la premsa va airejant cassos de corrupció, malbaratament a cor què vols dels diners públics, estafes, despeses innecessàries i una llarga llista de malversacions que prefereixo no esmentar per no donar-hi més voltes, ja que els mitjans de comunicació en van plens.
Finalment la pujada d'impostos afectarà les rendes mitges i del treball. La classe mitja suportarà la pressió fiscal i amb incredulitat molts pregunten si això serà suficient per sortir de la crisi.
En resum, i com demostren les crítiques generalitzades amb què va ser rebut el projecte de llei, els comptes del Govern disten molt de ser els adequats per a un moment de greu caiguda de l'activitat econòmica, enfonsament del consum i augment desbocat de l'atur.
Segons el meu parer, la decisió final sobre la pujada d'impostos l’havia d’haver anunciat ell, personalment, i no ha estat així. Però en el moment en què el país rebia la notícia, el president estava mes preocupat per la fotografia de les seves filles feta pública per la Casa Blanca.
Zapatero ha perdut la iniciativa i la direcció, i l'opinió pública comença a criticar-lo amb acarnissament
.

dilluns, 28 de setembre del 2009

Seguint el viatge del Sant Pare a la República Txeca


L'esperança va ésser el tema de la Missa celebrada per Benet XVI ahir diumenge al matí a 'Brno', Moràvia, la segona ciutat de la República Txeca.
Tan bon punt va arribar procedent de Praga, el Papa va subratllar que cal fonamentar la nostra vida en Crist.
Abans del Àngelus, Benet XVI va convidar als nombrosos fidels, a mantenir les tradicions i va recordar que Moràvia és una terra rica en santuaris marians, és la terra dels sants Cirili i Metodi, i des d'aquí va sortir Joan Pau II en al seu viatge a l’ Europa Central després del final del comunisme.




'Necessitem creients, creïbles i honestos'

Ho va repetir el Papa Benet XVI actualitzant la figura del rei Venceslau, en l'homilia de la missa celebrada a Stará Boleslav, en una esplanada propera al lloc del martiri del sant l'any 935.
No n'hi ha prou, en aparentar ser bo o honest; és necessari ser-ho realment.
Bo i honest és aquell que no tapa amb seu jo la llum de Déu, no es posa davant, sinó que deixa transparentar Déu".
En finalitzar la Missa, el Papa es va dirigir als joves i els va exhortar seguir el camí exigent de l'Evangeli i de la santedat.
Els va convidar anar a Madrid el 2011 per a la Jornada Mundial de la Joventut i va recordar que el món necessita persones que s'esforcin per respondre a la pròpia vocació, en la família, en la societat i a l'Església.

'Streetheroes'

La setmana passada vaig posar un vídeo d’un noi que saltava sobre un autobús. Avui el repeteixo, però en aquest, la visió és en primera persona, gràcies a una càmera frontal.

Un cop vistes aquestes accions estrafolàries, t’animo a canviar la perspectiva respecte el vídeo.

'De vegades ens sembla impossible fiar-se de Déu, per a Ell no hi ha res impossible, i les aventures dels herois urbans, són ben poca cosa vist amb els ulls de Déu, amb la seva mirada amorosa' .
'Continuem encomanant que hi hagi molts salts com aquest en tots els camins que Déu susciti entre els homes per assolir la santedat'.

diumenge, 27 de setembre del 2009

Viatge del Papa Benet XVI a la República Txeca


Benet XVI a la seva arribada ahir a l'aeroport de Praga, va pronunciar un discurs de benvinguda davant del president ‘Vaclav Klaus’ i les autoritats religioses i civils del país i, va fer una crida a redescobrir les tradicions cristianes en una terra marcada per l'acció missionera dels grans sants Cirili i Metodi

Benet XVI va recordar el pròxim aniversari del final del comunisme, causant de tants dolors i martiris en una època de repressió intel·lectual i religiosa.

"Ara que s'ha recuperat la llibertat -va dir- faig una crida a tots els ciutadans perquè redescobreixin les tradicions cristianes".

Immediatament després, el Papa va visitar l'Església de Santa Maria de la Victòria per venerar la famosa imatge del Nen Jesús i fer una crida que es respecti la infantesa i s'acabi qualsevol forma d'explotació i violència.

Avortament


Ahir el Consell de Ministres extraordinari va aprovar el que serà la nova llei de l’avortament.

Al mateix temps, llegia un article en què un polític deia que existeix un 'pacte de ferro' entre el seu partit i el que governa perquè no es toqui ni una coma de l'actual projecte de llei de l'avortament.
Em sembla que a ningú l’importa la veritat, sinó culminar un pla de progrés conjuntural que farà patir moltes persones i eliminarà vides. No ho puc entendre.

Avui no escriuré res més, tant sols us adreço a: feu clic aquí

dissabte, 26 de setembre del 2009

Joaquim Sorolla



Durant el mes d'agost i fins el 6 de setembre, va tenir lloc en el ‘Museu del Prado’ l'exposició d'una magnífica col·lecció de quadres de Joaquim Sorolla, arribats d'arreu del món.
Va tenir un gran èxit, vegem-ne una mostra. Us aconsello que poseu el vídeo a tota la pantalla fent clik a HQ

divendres, 25 de setembre del 2009

El Castell de Praga



Com vaig anunciar fa uns dies, el Sant Pare visitarà la República Txeca a partir de demà i fins el dia 28.
Un dels llocs més emblemàtic de Praga és el seu Castell. Aquest Palau està format d'enormes construccions i extraordinaris monuments que són testimoni d'una gran història, on els reis, emperadors i presidents, primer de l'antiga Txecoslovàquia i més tard de la República Txeca, tenien les seves corts i les seves oficines.
Les decisions més importants del govern Txec encara es prenen dins d'aquest Palau.
Construït el segle VI è, el complex aplega la catedral, esglésies, i fortaleses.
El Papa Benet XVI es trobarà amb el President de la República en aquest Castell i dirigirà un discurs oficial, més tard, celebrarà les vigílies amb clergues, monjos, seminaristes i moviments laics a la Catedral de 'Sant Vito, Sant Wenceslau i Sant Adalbert’ que es troba en el mateix recinte.

Ai! la responsabilitat...



Es tracta d'una història –fictícia-, de quatre individus: ‘Cadascun’, Algú’, ‘Qualsevol’ i ‘Ningú’.

Es tenia de dur a terme una feina important, i s’havia demanat que ‘Cadascun’ se n'ocupés.

Cadascun’ confiava que ‘Algú’ anava fer-ho, ja que ‘Qualsevol’ hagués pogut fer-ho, però ‘Ningú’ ho va fer.


Algú’ es va enfadar perquè pensava que ‘Cadascun’ era responsable d'aquella feina.

Cadascun’ creia que ‘Qualsevol’ podia fer-ho, però ‘Ningú’ no se’n va adonar que ‘Cadascun’ no la faria.

Al final, 'Cadascun' va llançar un esbronc a ‘Algú’ perquè ‘Ningú’ no l’havia fet, el que ‘Qualsevol’ hagués hagut de fer.

dimecres, 23 de setembre del 2009

Festes de Santa Tecla

Santa Tecla va ser una santa dels primers temps del cristianisme, seguidora i deixebla de Pau de Tars al segle I. No és esmentada, però, al Nou Testament; el registre més antic es dóna a un dels apòcrifs: els Fets (o Actes) de Pau i Tecla, probablement escrit a la primeria del segle II.
Santa Tecla és la
santa Patrona de Tarragona: és el dia de la festa major de la ciutat, les Festes de Santa Tecla.
Irònicament, es diu que Santa Tecla és la patrona d'
Internet i la informàtica, pel joc de paraules entre el nom i les tecles de l'ordinador (és broma).
Part de les relíquies de santa Tecla, entre elles els dos braços, van ser donades als ambaixadors del rei
Jaume II pel rei Onsino d'Armènia a canvi de 40 cavalls andalusos, un tron d'or, dos mil formatges mallorquins i altres béns, arribant a Barcelona l'any 1320 essent dipositades al monestir de Sant Cugat, menys els ossos d'un dels braços que es traslladaren a Tarragona.
Durant l'assalt per les tropes franceses el
1811 a Tarragona, va desaparèixer-ne el braç.
El monestir de Sant Cugat donà el
1814 l'altre braç de la santa a la catedral de Tarragona per a la seva custòdia.
Durant la rehabilitació d'una casa a la part antiga de la ciutat a la fi del
segle XIX es va trobar una arqueta amb ossos d'un braç humà que després d'uns estudis es certifiquen com la relíquia de santa Tecla perduda durant la Guerra del Francès.
Des d'aleshores la Catedral de Tarragona té els dos braços de santa Tecla.

dimarts, 22 de setembre del 2009

Viatge de Benet XVI a la República Txeca


El viatge del Papa Benet XVI a la República Txeca servirà per "encoratjar a l'Església d’aquest país i oferir una contribució de vitalitat, d'esperança i de caritat en la societat secularitzada en què es troba," ha assegurat el cap de premsa de la Santa Seu, pare ‘Frederic Lombardi’.
El portaveu vaticà ha donat a conèixer aquest matí durant una trobada amb els periodistes detalls sobre el viatge del Pontífex a aquesta nació, que rep la tercera visita d'un Papa, després que Joan Pau II trepitgés les seves terres en tres ocasions (1990, 1995 i 1997).
El lema que ha escollit el bisbe de Roma per viatjar al cor d'Europa és "L'amor de Crist és la nostra força".
Acudeix per invitació del president de la República Txeca, ‘Václav Klaus’, i la Conferència Episcopal del país.
La visita a la República Txeca, tretzena peregrinació de Benet XVI com a Papa fora d'Itàlia, tindrà lloc aquest cap de setmana, del 26 al 28 de setembre.
Després d'aterrar a l'aeroport internacional ‘Stará Ruzyn’ de Praga, el primer que farà el Papa serà visitar la imatge del Nen Jesús de Praga, a l'església de Santa Maria de la Victòria de Praga.

dilluns, 21 de setembre del 2009

Increïble salt sobre un autobús


Els anomenen 'streetheroes': herois del carrer.

Un noi capaç d'escalar una paret, pujar a un edifici i des d'allà saltar al sostre d'un autobús en pocs segons.

Són capaços de fer "heroïcitats" com aquesta, que em recorden anècdotes -aventures- de les vacances estiuenques de quan érem jovenets i anàvem a ‘robar’ raïm o pomes (això era i continua sent una malifeta) a l’hort o la vinya prop del poble on estàvem.

Calia calcular molt bé el temps, perquè el pagès no se n’adonés – al menys això pensàvem-, i ens tirés un seguit de pedres, un cop no vaig ser prou llest i una de cantelluda em va tocar i em va fer un trau al cap.

Després, l’endemà, un cop tornada la calma, la dona del pagès passava per casa i, naturalment, a més a més d’oferir verdures, algun conill i altres menesters, al pagar-li se li feia anar bé per compensar els perjudicis ocasionats per les peripècies dels vailets.

diumenge, 20 de setembre del 2009

Esforçar-se per millorar


Santi Rodríguez, conegut actor, explica com els ensenyaments de Sant Josepmaria Escrivá, Fundador de l'Opus Dei, l’han ajudat a sentir-se orgullós de ser cristià i procurar viure en Déu

dissabte, 19 de setembre del 2009

Un alcalde d’empenta


El Sant Crist que volia retirar IU de l'Ajuntament de Baena.
L'alcalde de Baena ha titllat de revenja i sectarisme la proposta d'IU que demanava retirar tots els símbols religiosos de la Casa Consistorial perquè atemptaven contra la Constitució.
L'alcalde de Baena (Còrdova), ‘Luís Moreno’, ha mantingut el Sant Crist del saló de plens de l'Ajuntament de la localitat andalusa davant la petició de retirada presentada pel partit polític ‘Esquerra Unida’, IU, de tots els símbols religiosos que hi hagués al Consistori.

Abans de tot, l'edil va llegir a tots els presents en el ple el foli presentat per IU en què deia: “es té coneixement que al saló de plens s'exhibeix amb caràcter permanent un símbol de caràcter religiós, en concret de la religió catòlica, consistent en un crucifix”.

I -continuà llegint- “que tal exhibició de símbols religiosos atempten contra el principi d’aconfessionalitat de l'Estat espanyol, establert a l'Article 16 de la Constitució Espanyola, constituint una lesió dels dret fonamentals de les persones i una clara discriminació per a tots els ciutadans, tant per als que no pertanyen a la confessió religiosa com per els que no en professen cap”.

Tanmateix, “l'Article 14 de la Constitució proclama la igualtat davant de la llei de totes les persones, prohibint qualsevol discriminació per raó de religió, i se sol·licita la retirada del crucifix del ple de l'ajuntament, així com qualsevol altre símbol religiós que s'exhibeixi a les dependències municipals”.
Fins aquí l’escrit, i aquesta va ésser la reacció de l’alcalde que va treure el millor de si mateix.

Després de la lectura de la petició d'IU, l'edil va assenyalar que l'Article 16 de la Constitució diu:
1- Es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i les comunitats sense més limitació, en les seves manifestacions, que la necessària per al manteniment de l'ordre públic protegit per la Llei.
2- Ningú no podrà ser obligat a declarar sobre la seva ideologia, religió o creences.
3- Cap confessió no tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola -repetint-ho dues vegades aquesta última frase-, i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l'Església Catòlica i les altres confessions.

Va reiterar altre cop, amb l'Església Catòlica, perquè -segons el seu parer- la immensa majoria del nostre poble és cristià i n'hi ha prou en observar -quan celebren les Festes Tradicionals o per Setmana Santa- el seu interès per portar els sants i treure’ls en professió pel carrer o com corren darrere del Sr. Bisbe per a besar-li la mà.
A més, va afegir, n'hi ha prou en observar les pràctiques religioses i socials de tota la població espanyola i en gran manera -matisant que és el que ens correspon- la pràctica religiosa i cultural i la pràctica religiosa de l’immensa majoria dels habitants de Baena que es consideren cristians, i aquest Crucifix ni atempta contra la Constitució ni encara menys contra els drets dels ciutadans de Baena.

I considera que és ofensiu que el seu grup polític dugui a terme aquestes mostres de revengisme i sectarisme -repetint-ho fins tres vegades- revengisme i sectarisme.

En aquest sentit, els puc ben assegurar que aquest Crist és el mateix que hi ha a l'Església de Sant Francesc. I els va emplaçar que preguntin al poble si els molesta aquest Crist.

Al acabar, va assegurar que aquest Crist s’estarà en el seu lloc mentre ell sigui alcalde. Finalment va aixecar la sessió.

Mentre els assistents deixaven els seus seients, l'alcalde es va dirigir a un membre d'IU i l’invità que quan surtis al carrer, corre-cuita ho anés explicar a tot el poble.

PD/ Només em cal afegir: m'ha caigut bé aquest alcalde socialista i combatiu.



Un cop l’hàgiu vist, no us perdeu els comentaris que l’hi fan.

divendres, 18 de setembre del 2009

Les abelles en perill



El 70% dels ruscs dels Estats Units i a prop del 40% de les europees s'han quedat buits.

No serà que les abelles també se’ls ha encomanat la crisi?




dimecres, 16 de setembre del 2009

Famílies nombroses


Un dels blocs que acostumo seguir, ‘Pensar por libre’, publica aquest article, i penso que val la pena donar-l'hi ressò, el missatge s'ho mereix perquè és just i clar:

L'associació de Famílies nombroses del País basc ha elaborat aquests dos vídeos.

Diuen que només sóc un nen...




Què hagués estat de la nostra Història sense les famílies nombroses?

dimarts, 15 de setembre del 2009

15 de Setembre


Avui celebrem la Mare de Déu dels Dolors i en aquest dia dedico un record molt especial a l’estimadíssim Mons. Àlvaro del Portillo.

Invoquem-ne la intercessió en aquest nou aniversari del seu nomenament com a primer successor en el govern de l’Opus Dei, perquè ens abasti de Déu la serenitat, la pau de l’ànima que en tot moment difonia al seu voltant, molt especialment en els moments de tensió o dificultat.

Amaia Minteghi, en una breu pinzellada, ens relata una experiència personal de Don Àlvaro del Portillo, Bisbe Prelat de l’Opus Dei.

dilluns, 14 de setembre del 2009

Felicitat i vida cristiana

A l'Opus Dei també s'ofereix formació a gent jove: batxillers, universitaris, aprenents...
En aquest vídeo, joves de diversos països relaten com viuen la seva vida cristiana amb un únic objectiu: la felicitat.

diumenge, 13 de setembre del 2009

La 'germana Glenda'


Resulta que visc a quatre passes de Terrassa i gairebé cada dia passo per davant del seu convent i, fins que no vaig llegir la notícia, no en sabia res de la ‘germana Glenda’.

Canta des de sempre, però es va donar a conèixer públicament l'any 2002 quan la van cridar per cantar en una missa que va celebrar Juan Pau II en la Jornada Mundial de la Joventut a Toronto.

L’entrevista la hi van fer durant una estada a la Universitat de Notre Dame a Indiana, en motiu del Congrés "Camí d’Emaús", organitzat per la ‘American Bible Society’ per els catòlics hispans.

Aquesta monja xilena, establerta en la diòcesi catalana de Terrassa, revela per què les seves cançons arriben al fons de tanta gent.

dissabte, 12 de setembre del 2009

El Dolç Nom de Maria



Avui és el sant de Maria, Mare de Déu i Mare nostra. Felicitats Mare!!!!.

A Espanya tenim noms de dona que són d'animals ‘Paloma’, de coses 'Camino', fins i tot de cotxes ‘Mercedes’ ( és broma) però totes són Maria.

Avui celebrem la Festa del Dolç Nom de Maria. Conta una antiga tradició que en el Monestir de Claraval, quan San Bernat passejava pel seu claustre, cada vegada que passava davant d’una imatge de la Mare de Déu la saludava amb una inclinació de cap i unes paraules:

-Salve, Maria!

Un dia la imatge va somriure, i va respondre a la salutació:

-Salve, Bernat!

És natural. Si la invoquem pel seu nom, com la va saludar l'Arcàngel Gabriel de part de Déu a Natzaret. De ben segur, mai no deixarà de contestar-nos.

divendres, 11 de setembre del 2009

BEBÈ AIDO


Avui us presento una entrevista a la portaveu de la plataforma ’BEBÈ AIDO', Fatima Navarro-Rubio, que va tenir lloc fa pocs mesos en el programa ‘INTERECONOMIA TV’.

"Volem demostrar a la societat espanyola que un fetus de tretze setmanes és un ésser viu únic i irrepetible de l'espècie humana".

dimarts, 8 de setembre del 2009

Festa de la Nativitat de la Mare de Déu


Article reproduït d’un bloc que segueixo

La celebració de la festa de la Nativitat de la Santíssima Verge Maria, és coneguda a Orient des del segle VI. Va ser fixada el 8 de setembre, dia amb el que s'obre l'any litúrgic bizantí, el qual es tanca amb la Dormició, a l'agost. A Occident va ser introduïda cap al segle VII i era celebrada amb una processó - lletania, que acabava a la Basílica de Santa Maria la Major. L'Evangeli no ens dóna dades del naixement de Maria, però hi ha diverses tradicions. Algunes, considerant a Maria descendent de David, assenyalen el seu naixement a Betlem. Una altra corrent grega i armènia, assenyala Nazareth com a bressol de Maria. No obstant això, ja en el segle V hi havia a Jerusalem el santuari marià situat al costat de les restes de la piscina Probàtica, és a dir, de les ovelles. Sota de la bonica església romànica, aixecada pels croats, que encara existeix, a la Basílica de Santa Anna s'hi van trobar les restes d'una basílica bizantina i unes criptes excavades a la roca que semblen haver format part d'un habitatge que s'ha considerat com la casa natal de la Verge. Aquesta tradició, fundada en els apòcrifs antics com l’anomena’t Protoevangeli de Jaume (segle II), es vincula amb la convicció expressada per molts autors sobre el fet que Joaquim, el pare de Maria, fora propietari de ramats d'ovelles. Aquests animals eren rentats en aquesta piscina abans de ser oferts al temple. És famosa l'homilia que va pronunciar Sant Joan Damascè (675-749) un 8 de setembre a la Basílica de Santa Anna, de la qual extraiem alguns paràgrafs: "Au! pobles tots, homes de qualsevol raça i lloc, de qualsevol època i condició, celebrem amb alegria la festa natalícia del goig de tot l'Univers. Tenim raons molt vàlides per honorar el naixement de la Mare de Déu, per mitjà de la qual tot el gènere humà ha estat restaurat, així doncs, la tristesa de la primera mare, Eva, s'ha transformat en goig. Aquesta va escoltar la sentència divina: pariràs amb dolor. A Maria, al contrari, se li va dir: Déu te guard, plena de gràcia! Oh feliç parella, Joaquim i Anna, a vosaltres està obligada tota la creació! Per mitjà de vosaltres, en efecte, la creació va oferir el Creador el millor de tots els dons, és a dir, aquella augusta Mare, l'única que va ser digna del Creador. Oh feliços entranyes de Joaquim, de les quals va provenir una descendència absolutament sense taca! Oh si gloriós d’Anna, en el qual a poc a poc va anar creixent i desenvolupant una nena completament pura, i, després que va estar formada, va ser donada a llum! Avui emprèn la ruta la que és porta divina de la virginitat. En Ella i per mitjà d'Ella, Déu, que està per sobre de tot el que existeix, es fa present en el món corporalment. Servint-se d'Ella, Déu va baixar sense experimentar cap mutació, o millor dit, per la seva benèvola condescendència va aparèixer a la Terra i conviure amb els homes ". Si pensem per quantes coses podem avui alegrar-nos, quantes coses podem celebrar i per quantes coses podem lloar Déu, tots els signes, per molts i bonics que siguin, ens semblaran tan sols un pàl·lid reflex de les meravelles que l'Esperit de Déu va fer a la Mare de Déu, les que ens fa a nosaltres, i les que pot seguir fent ... si li deixem.


* Més informació sobre aquesta festa a http://www.aciprensa.com/Maria/natividad.htm

dissabte, 5 de setembre del 2009

There be dragons


Sabia que s’estava rodant - 'There be dragons', és una pel·lícula inspirada en la vida de sant Josepmaria -, fa uns mesos la premsa se n'havia fet ressò, però avui, repassant un dels blocs que acostumo seguir, m’he trobat amb aquesta informació, per això prefereixo la llegiu de primera mà.

divendres, 4 de setembre del 2009

Riquesa interior


No la dóna l'aparença, com demostra aquest anunci. La riquesa interior està en l'esperit.
Deia una coneguda model que va ocupar un lloc rellevant en la política de determinat país: el secret de la bellesa estava en l'oració.

Aquesta dona, que s'havia convertit recentment, davant de la mirada estupefacta del periodista li va explicar que si el que embelleix el cos és l'ànima, i el que embelleix l'ànima és l'oració, així doncs, no hi havia millor tractament de bellesa que el diàleg amorós amb el Nostre Pare Déu.

dijous, 3 de setembre del 2009

Les vocacions al Sacerdoci maduren dins la família


Quan el matrimoni es dedica generosament a l'educació dels fills, guiant i orientant-los cap al descobriment del disseny d'amor de Déu, preparen aquest fèrtil terreny espiritual on maduren les vocacions al sacerdoci i a la vida consagrada.

Aquesta va ésser la reflexió del passat 30 d’agost per Benet XVI durant l'Àngelus.

Les paraules del Papa estaven inspirades en l'exemple de santa Mònica, de qui varem celebrar la setmana passada la seva memòria litúrgica.

dimecres, 2 de setembre del 2009

Vídeo Testimoni


El seu nom és ‘Gabi Gutierrez' i fa un any que viu a Moscou.

Des que va arribar a Rússia ha après moltes coses i, sobretot, ha fet bons amics que li han facilitat integrar-se en aquell gran país.


dimarts, 1 de setembre del 2009

Un conte de la lluna



Uns mesos abans d’arribar l’estiu, vaig rebre un seguit de correus amics que avisaven del fenomen que es produiria durant el mes d’agost en què es podrien veure ‘dues’ llunes. Sobretot no t’ho perdis, deien uns. És un fenomen que no es tornarà repetir fins... Ja no el tornaràs a veure, etc...
La Cerdanya és un lloc ideal per contemplar el cel, al ser una vall ampla i oberta , l’atmosfera acostuma ser molt nítida, sense contaminació, i les nits estelades es pot gaudir d’una visió espectacular.
Aquest Agost ha fet un temps esplèndid, durant el dia ha brillat el sol, i cap el tard, alguns dies s’ha emboirat i ha descarregat un bon ruixat.
Aquestes boires nocturnes han impedit contemplar la lluna amb tot el seu esplendor i especialment l’estrany espectacle de duplicitat de la lluna tan anunciat.
He intentat veure-ho, però m’he quedat amb les ganes i, mentre contemplava el cel esperançat i embadalit, he recordat aquell conte occità de “l’ase que es va beure la lluna”, deia així:

“En Peret havia tingut un dia molt cansat al mercat de la vila i ara, tot xino-xano, se’n tornava cap a casa amb el seu ase al darrere.
Quan ja era fosc, en Peret va arribar al poble.
-Uf, ja hi som!- va dir content. Però l’ase va estirar cap a la bassa perquè tenia set, i en Peret no va tenir més remei que seguir-lo. Cantaven els grills i la lluna es reflectia a la bassa com en un mirall.
Però vet aquí que un núvol la va tapar i, mireu com són les coses, el reflex de la lluna es va apagar just en el moment que l’ase bevia.
-Òndia, el Poruc s’ha begut la lluna! – va exclamar en Peret tot admirat.
I va arrencar a córrer cap al poble cridant als quatre vents:
El Poruc s’ha begut la lluna! El Poruc s’ha begut la lluna!
I tothom va sortir disparat cap a la bassa per veure la meravella.
I, ben cert, la lluna no hi era!
Llavors van inspeccionar l’ase pam a pam per veure on se l’havia ficada.
L’un li va tocar la panxa, l’altre li va mirar les potes, un altre dintre les orelles...
Semblava una visita del metge. Però no van trobar res de res.
Ho van provar amb tot de coses: amb un filat de caçar ocells, amb canyes de pescar, amb un rasclet, amb una pala de forner per remenar el fons... I en Peret vinga intentar fer beure la lluna al Poruc una altra vegada, però sabeu com són de tossuts els ases quan no volen fer alguna cosa!
I pesca que pescaràs, es van passar tota la nit mirant d’agafar la lluna. Però no hi va haver manera.
Fins que a punta de dia tothom va tornar cap a casa amb la cua entre cames.
I quina son que tenien!
Llavors la lluna va picar l’ullet. – Adéu-siau capsigranys! –va dir- I va deixar que el sol, que es cargolava de riure, ocupés el seu lloc a la bassa”.