dijous, 29 d’octubre del 2009

Els jardiners celebren sant Josepmaria


Els jardiners que cuiden la plaça dedicada a Sant Josepmaria a la comuna de Vitacura, a Santiago de Xile, van demanar se celebrés en el lloc una Missa, per agrair al fundador de l'Opus Dei la seva ajuda i protecció.

En acabar la Santa Missa, van preparar un piscolabis amb entrepans, begudes i dolços.
Alguns jardiners es van animar a donar testimoni davant la càmera de la seva devoció a Sant Josepmaria.
Els altres es van amuntegar davant l'estàtua per a la foto familiar. Fins i tot n’hi va un que va proposar: Cal fer una altra Missa quan arribi la primavera i estigui tot el jardí florit.

Per a nosaltres, aquest lloc és com un trosset de cel, per això el cuidem amb tant d’afecte, va dir un dels jardiners.

dimecres, 28 d’octubre del 2009

Primera etapa del ‘Pas dels Pirineus’, Peramola – Pallerols, octubre de 2009

Segona part
Per un planer i bonic camí, a l’ombra d’uns castanyers, varem arribar a la font del Cané, una explanada ben arranjada on al costat de la font hi han uns bancs i una taula, allà varem dinar i descansar una bona estona.
Cap a quarts de 3 de la tarda vam sortir en direcció Pallerols, passant primer per una pista i després enfilant el camí vell de sant Marc.
Aquest camí, al no ser utilitzat, en el decurs dels anys s’havia perdut, i gràcies a la investigació i tenacitat dels promotors del ‘Pas dels Pirineus’, ha estat altre cop rehabilitat, segurament en aquella època -any 37-, ja estava perdut i els expedicionaris van optar per un altre on actualment passa la carretera.
Els desbrossadors amb la seva paciència i perseverança han aconseguit recuperar aquest vell camí que passa arran del Roc de les Dues, segurament deurien acabar ben esgarrapats doncs la zona està plena de garrics.
Vam seguir aquest vell camí que si de primer només es tractava d’un petit corriol, ara s’ha transformat en camí de gran recorregut, GR.
La pujada és una mica dura, sense cap replà per refer-se, però al mateix temps és airosa i atractiva, perquè a mesura que vas pujant, es poden gaudir d’unes bones vistes.
Abans d'arribar a la casa de Sant Marc ens desviàrem a la dreta per anar a la font de Comalpou, on l'expedició de l'any 1937 anava a buscar aigua, i que està a prop de la Cabana de sant Rafel, on van passar els dies del 23 al 27 de novembre.
Alguns, fins i tot van aprofitar l'estona per endinsar-se al bosc i van trobar uns quants rovellons.
Finalment, vam continuar baixant passant per la casa de l’Empordanès on ens van acollir molt amablement. Un cop arribats a Pallerols, vam visitar el rebost de la rectoria i l'església on poguérem reviure escenes de l'any 1937 tot llegint els documents històrics que narren aquells fets.
Feia 3 o 4 anys des de la meva última visita a Pallerols i tinc de confessar que vaig quedar gratament sorprès de les millores que s’han fet a l’església, la nova imatge de la Mare de Déu amb la rosa a la mà, els treballs de restauració en general, també l’arranjament del cementiri. Reconec que l’última vegada ni m’hi havia fixat, doncs aquell lloc era com un bosc ple de matolls. Ara, es veu ben arranjat, i fruit de la neteja, han aparegut les lapides on fins i tot es poden llegir els noms. També vaig veure refetes parets de pedra seca que amb el pas dels anys s’havien enrunat; cal valorar l’esforç i dedicació dels joves que dediquen part de les seves vacances a fer un camp de treball per restaurar aquest lloc que ja és històric.
Abans d’acomiadar-nos vam assistir a la celebració de la Santa Missa i mossèn Norbert ens va dirigir unes paraules.
Només un últim apunt per felicitar els organitzadors, ens ho varem passar d’allò més bé, vam gaudir d’un dia esplèndid, una agradable i variada companyia, i ens han quedat moltes ganes de tornar, per continuar fent camí cap Andorra, seguint el que varen fer sant Josepmaria i els qui formaven part d’aquella expedició.
Fins el mes vinent.






Recomano visiteu la web –feu clic aquí-, on podreu trobar tota mena d’informació, fotos, vídeos i més.

A més, en el butlletí del passat 27 d’octubre de l’oficina d’informació de l’Opus Dei, en la secció de notícies, també en trobareu.

dimarts, 27 d’octubre del 2009

Primera etapa del ‘Pas dels Pirineus’, Peramola – Pallerols, octubre de 2009



Penso que l'escrit m’ha sortit una mica llarg, és per això que ho reparteixo en dues parts, avui publico la primera.

El passat 10 d'octubre la meva dona i jo vam tenir ocasió de reviure la caminada des del Pont de Peramola fins a Pallerols, tot recordant les jornades dels dies 19, 20 i 21 de novembre de 1937.


Al voltant de les 10 del matí els participants ens varem trobar al bell mig del poble d’Oliana, per saludar-nos i començar la sortida tots junts.
Els cotxes els varem deixar en un trencall que va cap a la presa, just al costat del pont de Peramola que creua el riu Segre en la carretera C-14 - km 144,3
El grup de sortida érem 21, més endavant s’hi van anar afegint més colla.
Després de passar el pont i el trencall que va a Peramola, varem seguir uns metres fins trobar els senyals i el rètol que indiquen un camí molt dret que puja directament a l’ermita de la Mare de Déu de Castell-Llebre.
Antigament el camí deuria ser un sender de ziga-zaga, ben fresat i de més fàcil accés, però actualment està molt malmès degut a les obres d’ampliació de la carretera, fet i fet, els primers 50 metres semblen més una pujada només apte per les cabres que pròpiament un camí, sort que ben aviat te n’oblides al contemplar la bellesa que t’envolta i el panorama que s’albira des de Castell– Llebre.
Després d’escoltar atentament algunes explicacions dels entesos, certament molt interessants, que anaven des de les formacions geològiques, molt característiques en aquells indrets, fins l’anècdota de com van salvar la imatge de la Mare de Déu de les atrocitats comeses durant la guerra civil.
-Una padrina d’un mas veí, la va tenir amagada sota els faldellins mentre distreia els milicians, convidant-los aixecar el porró-.
Varem entrar a saludar la Mare de Déu, i contemplar l’ermita romànica. Es tracta d'un petit temple, que en el seu dia fou església parroquial, de senzilla estructura, amb nau única i àbsida semicircular, decorat amb típiques arcuacions llombardes. La part mes interessant del conjunt és el seu esvelt campanar que li dóna un caire molt característic.
A continuació, baixarem per un ample camí fins a Peramola.
Just a l’entrada de Peramola, el camí passa pel davant de l’ermita de la Mare de Déu del Roser.
A Peramola, ens van ensenyar la casa de cal Mateu, lloc on era fill en Mateu ‘El Lechero’ que va ésser el contacte de l’expedició a Barcelona l’any 37. També ens van explicar algunes anècdotes de la nit que va passar l’expedició en el Paller.


Vídeo corresponent a la primera ruta del Camí d'Andorra que va des del Pont de Peramola a Pallerols, passant per Peramola. Amb aquesta ruta seguim l'expedició de sant Josepmaria Escrivà que la va transitar els dies 19 i 20 de novembre de 1937.



dilluns, 26 d’octubre del 2009

Vídeo Testimoni


Clàudia Valentí ha descobert el camí de la felicitat, fent la seva feina amb una nova dimensió, la espiritual, que l’hi omple el cor i ho vol transmetre als altres.

dissabte, 24 d’octubre del 2009

Sínode



A primers d’Octubre vaig informar amb l’entrada – Un rosari Africà-, del començament del Sínode dels Bisbes d’aquell Continent. Ara quan ja està arribant a la seva fi, faig un resum com a cloenda.

Reportatge Vaticà de la CNS

‘John Thavis’: El Sínode dels Bisbes per a l'Àfrica està arribant a la seva fi - i com s'esperava- ha estat un fòrum on han aflorat moltes idees.



L'educació catòlica a l'Àfrica

Junt amb l'anunci de l'Evangeli, l'Església promou des de sempre l'educació integral de les persones a través de les escoles catòliques. En els últims 20 anys s'han multiplicat el nombre d'universitats catòliques al continent Africà. L'Església Catòlica, junt amb altres institucions privades, ofereix reptes als governs per millorar el nivell de l'educació. El bisbe nigerià ‘Gabriel Leke Abegunrin’, està convençut de la contribució de l'educació per aconseguir la pau i la justícia. "En el pla d'estudis de les nostres escoles, incloem l'educació religiosa i moral, sens dubte, també ensenyem la unitat, com evitar la violència, l'honestedat: ensenyem amb l'exemple".



El somriure d'Àfrica



Harambee

Projectes realitzats per Harambee, la iniciativa de suport a l'Àfrica Sub-Sahariana que va néixer en motiu de la canonització de Sant Josepmaria.



L'educació de la dona a Kenya - Entrevista a ‘Florence Oloo’

Entrevista ‘Florence Oloo’ - Vicerectora de ‘Strathmore University’ - La importància de l'educació de la dona per al desenvolupament de Kenya.

Canvi d'horari



Es tracta en aquest cas de retardar el rellotge una hora: és a dir, a les 3.00 de la matinada es posaran els rellotges a les 2.00. Ahir parlant amb una colla d’amics hi va haver certa confusió sobre el canvi horari. Així que vaig decidir informar una mica sobre l'assumpte. De tota manera trobaràs informació detallada en: Horari a Espanya, en Horari a Europa , i en C. Horari d'altres Països

divendres, 23 d’octubre del 2009

Nou avenç en el camí ecumènic


La Santa Seu va anunciar aquest dimarts en una roda de premsa la prompta publicació d'una constitució apostòlica de Benet XVI amb què l'Església catòlica accepta la petició de nombrosos bisbes, sacerdots i fidels anglicans d'entrar en comunió plena i visible.

Les conversions giren al voltant del miler de sacerdots anglicans (i pel que sembla molts milers més d'Austràlia i els Estats Units) i uns 400.000 fidels, segons ‘The Times’.

Suposo que la prompta beatificació del cardenal ‘Newman’ (convers anglicà), contribuirà que milers i milers d'anglicans se sentin també d'alguna manera en comunió amb Roma.




Hi haurà una estructura canònica específica per als sacerdots i fidels anglicans provinents de diferents parts del món que desitgin retornar a l'Església Catòlica. La notícia va ser anunciada a l'Oficina de Premsa de la Santa Seu pel Cardenal Levada, Prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe.

La constitució apostòlica de Benet XVI que serà publicada pròximament preveu una estructura canònica amb la institució d'un ‘ordinariato’ personal que permetrà als fidels anglicans entrar a l'Església Catòlica, mantenint els elements específics del seu patrimoni espiritual i litúrgic.

Els sacerdots ja casats podran convertir-se en sacerdots catòlics, mentre els bisbes no hauran d’estar casats. La decisió va ser realitzada de comú acord amb la Comunió Anglicana. El cardenal Levada va assenyalar que es tracta d'un avenç en el camí ecumènic i que l'Església Catòlica té tota la intenció de continuar el camí de l'ecumenisme traçat pel Concili Vaticà II.

dijous, 22 d’octubre del 2009

Una mica de publicitat


Envio un parell d’anuncis publicitaris, que m’han agradat, espero serviran per canviar d’aires, després d’una intensa setmana dominada pels comentaris de la manifestació de dissabte passat.



Aquest altre és egipci i, ja es veu que té un altre caire, però està força bé.

Família nombrosa



Patrícia Donesteve és arquitecta, Pablo Poole va estudiar ICADE i és màster de l'IESE. Es van casar fa 16 anys i ara tenen deu fills

dimecres, 21 d’octubre del 2009

Un gran SÍ a la vida


Sota el lema, 'cada vida importa', 40 associacions civils van convocar la manifestació que va expressar el seu desacord davant de l'aprovació de l'avantprojecte de la nova "llei de l'avortament" espanyola que, si s’aprovés, seria una de les lleis més agressives avortistes d'Europa.

"Som aquí per cridar un gran sí a la vida. Per cridar un sí gegant a la maternitat, perquè volem dir-li al Govern i a la societat espanyola que no volem l'avortament".

"Cada vida importa", la vida del bebè no nascut, la vida de la mare embarassada, la vida del pare responsable també de l'embaràs. "Cada vida importa", aquest és el missatge d'aquesta alegre jornada a Madrid.

Amb aquesta entrada, poso punt i final al seguit de comentaris sobre la gran manifestació contra l’avortament que va tenir lloc a Madrid el 17 d’octubre de 2009.

"Moltes gràcies a tots i un gegantí a la vida".

Per fi, els espanyols es van manifestar per dir SÍ la Vida


Manifestació a Madrid el passat 17 d’octubre contra de la nova llei de l'avortament proposada pel govern.

Contra l'avortament: Cada vida importa.



La convocatòria va tenir una resposta massiva en què milers i milers d’espanyols es van manifestar a Madrid dissabte passat per dir no a l'avortament.

Fins fa ben poc, aquesta societat aparentava estar anestesiada, i semblava incapaç de reaccionar per la matança que dia a dia es produïa davant els seus ulls. Dissabte va dir ja n'hi ha prou!

Entre els assistents, cal destacar: famílies amb nens petits, avis fent grans esforços per mantenir-se dempeus durant llargues hores, adolescents i joves que van preferir alçar la seva veu abans d’anar el dissabte de gresca.

Us deixo un vídeo que crec resumeix certament la manifestació, en què veureu un nombre immens de ciutadans arribats d’arreu de l’Estat, exigint s'acabin d’una vegada els assassinats d'innocents.

A més, el vídeo recull unes significatives i molt encertades paraules del President del 'Fòrum de la Família', ‘Benigno Blanco’, per recordar que a partir d'ara, tots hem de defensar la vida allà on estiguem, i va acabar dient: "no volem una futura llei, tampoc volem l'actual".

Tant de bo tinguin ressò les paraules del president del 'Fòrum de la Família'.

Finalment, apareixen en el vídeo alguns líders polítics, els quals es passejaven dissabte rebent aplaudiments manifestant que la llei del 85 - amb el seu avortament salvatge i els gairebé cent mil nens exterminats des del 1985 -, és una llei "bona i de consens". A Espanya “ja hi ha un consens social"

De veritat creuen que acceptem el que anomenen “consens social sobre l'avortament”?
Algú per justificar-se, va fer unes declaracions a les notícies del ‘telediari’ tractant d'apropar postures, reblant el clau altre cop amb el 'consens' i afegint: no es pot ser tan radical.

Crec que no ens podem moure ni un centímetre: sempre he pensat que és no lícit matar un innocent. Ni per raons mèdiques ni econòmiques ni ètiques ni estètiques. La mort no pot ésser mai un mal menor.

Estic convençut de la bona fe de tots els que diuen que cal posar d'acord els avortistes amb els no avortistes per elaborar una llei de consens; però, per més que reflexiono, no arribo entendre-ho.

Es tracta de matar-ne uns quants menys? És la mida del nen el que molesta? Es tracta de permetre que matin els majors d'edat? L'homicidi és una "qüestió de consciència"?
En llegir algunes de les declaracions, hom recorda el judici del rei Salomó, que tractava de 'consensuar' un acord entre dues mares partint al nen per la meitat.

El vídeo té una durada de dos minuts, però n’hi ha per sucar-hi pa.

Un expresident surt adreçant unes paraules per explicar la necessitat d'acudir a la manifestació per prestar un deure cívic.

Em pregunto si no hagués estat més cívic no impulsar l'avortament a Espanya durant els anys en què va ser President de Govern, ni aprovar la píndola abortiva RU-486, ni la píndola del dia següent, ni subvencionar clíniques abortives en les Comunitats on governa el seu partit?

Crec que sí, en tot cas hagués estat molt més ètic i menys hipòcrita.

La marxa que havia estat convocada per més de quaranta associacions, va arrencar de la ‘Puerta del Sol’, va finalitzar a la ‘Puerta de Alcalá’, amb un homenatge a les víctimes de l'avortament i la lectura de diversos comunicats.

Va tancar la protesta ‘Benigno Blanco’, president del Fòrum de la Família, per advertir al Govern que continuaran manifestant-se al carrer si insisteix en convertir l'avortament en un dret.

dimarts, 20 d’octubre del 2009

La Família, sí que importa!


Copio d’un bloc que visito sovint.
Fantàstica! va ésser la demostració d'amor per la vida, la manifestació de dissabte 17 d’octubre !
Enhorabona a tots els organitzadors, participants, animadors, als qui no van poder anar-hi i, a tots aquells que sempre han defensat la vida, o ho comencen a fer des de dissabte passat!
Com homenatge, us deixo aquest preciós curtmetratge perquè vegeu com es veuen les coses des ... d’allà baix.
Fa pensar.

dilluns, 19 d’octubre del 2009

Celebració de la Solemnitat de la Mare de Déu de la Salut, patrona de la diòcesi de Terrassa




Amb data 29 de setembre de 2009 la Congregació del Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments ha emès els decrets conforma s’aprova la inserció en el calendari de la diòcesi de Terrassa de la celebració de la Mare de Déu de la Salut com a patrona de la diòcesi amb categoria litúrgica de solemnitat a tota la diòcesi el dia 19 d’octubre, aniversari de la coronació canònica de la imatge.Amb aquest motiu l’Excm. i Rvdm. Sr. Josep Àngel Saiz Meneses, bisbe de Terrassa, presidirà la missa el dia 19 d’octubre a les 12 del migdia a la Catedral.

Antigament Sabadell i Terrassa s’havien barallat com gat i gos. Des de l’aprovació de la nova diòcesi i el nomenament de la Mare de Déu de la Salut com a Patrona, les rancúnies s’han apaivagat.

Des de segles la Mare de Déu de la Salut ha estat molt venerada per els sabadellencs, com ens en parlen 'Els orígens del Santuari de la Salut'.

diumenge, 18 d’octubre del 2009

Viure santament les tasques de cada dia


Isidoro Zorzano Ledesma’ va ésser un dels primers membres de l’Opus Dei. Va treballar com empleat en els ferrocarrils espanyols, va viure santament les seves tasques quotidianes aparentment monòtones.

Les seves restes han estat traslladades des del cementiri de l’Almudena a un nínxol que es troba en l'església parroquial ‘San Alberto Magno’, en el barri de ‘Vallecas’ (Madrid).

Si voleu veure el vídeo que conta la seva vida, feu clic aquí

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Homenatge a la Moreneta celebrat a Torreciutat


Envio dos reportatges en vídeo de l’esdeveniment que va tenir lloc dissabte passat, dia 10 d’octubre a Torreciutat, en el que hi van assistir centenars de persones.

En el Santuari dedicat a la Mare de Déu de Torreciutat, va tenir lloc un homenatge a la Mare de Déu de Montserrat amb motiu de la commemoració del 25è aniversari de l’entronització de la imatge en aquest Santuari d’Osca.



El P. Josep Maria Soler explica el sentit d’aquest homenatge a la Mare de Déu de Montserrat

divendres, 16 d’octubre del 2009

“Tots tenen dret a la vida”. O no?







Poques coses són tan greus avui en la vida pública espanyola com la reforma legal sobre l'avortament.
El Govern, que es creu fabricant de drets a dojo, ens en regala un de nou: el dret de la dona a matar l'embrió dins un determinat termini.
Però el crim no entén de terminis i tan criminal és assassinar un embrió, de quatre setmanes, que eliminar-ne un de trenta.
Es pretén ocultar, sense èxit, la veritat. El que es qualifica com dret, consisteix en matar l'embrió, és a dir, a un ésser humà no nascut, la resta és secundari.
No hi ha res tan greu en la nostra vida pública com la legalització d’aquesta matança.
No és estrany que eludeixin el terme per a acollir-se a l'eufemisme de les sigles: IVE, és a dir, Interrupció Voluntària de l'Embaràs, ras i curt, assassinat de l'embrió. Per descomptat, IVE resulta menys alarmant.
Per protestar contra aquesta decisió, demà dissabte 17 d’octubre a Madrid es farà una gran manifestació.
Serà a favor de la vida.
A través dels mitjans de comunicació es parla que hi assistirà moltissima gent, perquè cada vida importa.
Sol·licito que els mitjans audiovisuals que seguiran l’acte, enfoquin les tanques publicitàries que en tot el recorregut mostraran les esfereïdores imatges
del que realment és un avortament.
Finalment, espero que totes les televisions mostrin en els seus telediaris informatius com queda un fetus després de ser assassinat.
Un avortament és un assassinat. No és possible que aquesta societat tanqui els ulls davant tant horror.

dijous, 15 d’octubre del 2009

Conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere de Terrassa

El conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere de Terrassa el formen les esglésies romàniques de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, situades a la confluència dels torrents de Vallparadís i Monner, a l'antic nucli visigòtic d'Ègara, origen del poble de Sant Pere, avui barri de Terrassa. Són el conjunt artístic més important de la ciutat i una de les joies de l'art romànic català.
Les tres esglésies es van bastir vora l'emplaçament de l'antiga Ègara romana, damunt una església paleocristiana (de la qual encara es conserven restes) com a seu del
bisbat d'Ègara, constituït cap a l'any 450 i que va perdurar fins a la invasió sarraïna, al segle VIII. Se sap el nom d'alguns dels seus bisbes (com ara el primer, Ireneu) i s'hi va reunir un concili provincial de la Tarraconense l'any 614. El conjunt episcopal segueix el model bizantí de l'antiguitat, amb dues esglésies (Sant Pere i Santa Maria) i un baptisteri (Sant Miquel). Després d'un llarg procés constructiu, les esglésies van quedar enllestides segons la forma actual cap als segles XI i XII i són de factura romànica, edificades sobre antics edificis preromànics de l'època visigòtica.
Al
segle XII, a Santa Maria s'hi va instal·lar una canònica agustiniana que va durar fins al 1592. Per la seva banda, l'església de Sant Pere d'Ègara, seu de la parròquia, va perdre la seva condició parroquial el 1601, en què va passar a la nova basílica del Sant Esperit del nucli de Terrassa, avui catedral del nou bisbat de Terrassa. Al segle XIX Sant Pere va recuperar la parroquialitat.
Al primer terç del
segle XX les tres esglésies van ser objecte d'un profund estudi i una restauració per part de Josep Puig i Cadafalch, que també va fer excavacions a Santa Maria i Sant Miquel. El conjunt fou declarat monument nacional el 1931, i bé d'interès historicoartístic el 1985.

Fa 10 anys van començar unes noves obres d’investigació i restauració, acompanyades d’excavacions i remodelació de l’entorn d’aquest Conjunt monumental, que feliçment s’han acabat aquest any, fa pocs dies va ser inaugurat i reobert altre cop al públic, autoritats civils i religioses van presidir l’acte.

En el primer vídeo podem veure imatges de l’acte oficial de celebració de la Seu d’Ègara



En el segon vídeo podem seguir una visita guiada per a tot el Conjunt.
La Seu en Imatges

dimecres, 14 d’octubre del 2009

Un directori catòlic sobre els mitjans de comunicació

El Pontifici Consell per a les Comunicacions Socials al costat del ‘CELAM’ i ‘Signis’ han posat en marxa el nou directori ‘on line’ dels mitjans de comunicació catòlica, anomenat www.intermirifica.net.
El nou portal catòlic té l'estructura del sistema ‘wiki’, i es presenta com un directori que els mateixos usuaris poden omplir o actualitzar voluntàriament.Intermirifica.net funciona també com a un cercador de ràdio, televisions o productores, en diferents idiomes i països.
Els usuaris poden col·locar dins del directori les dades principals dels mitjans de comunicació: país, idioma, número telefònic, e-mail i pàgina web.

Aquest directori té com propòsit convertir-se en "les pàgines grogues dels mitjans de comunicació de l'Església".

dilluns, 12 d’octubre del 2009

Confiança en l’Àngel de la Guarda


‘José Pedro’ acaba de fer 50 anys, coincidint amb la celebració de les seves noces de plata. Va estudiar Ciències de la Informació i treballa des de fa més de 20 anys a la Direcció de Comunicació de ONCE.

Explica moltes anècdotes referents a la seva ceguesa, però reconeix que potser el que més crida l’atenció del dia a dia d'una persona cega, és precisament “la importància que donem a coses que per d'altres no en tenen tanta”.

Per exemple: “per a mi un petit entrebanc o una bastida que el dia anterior no hi era, pot ser importantíssim, sobretot si vaig per un carrer que creia coneixia bé”.

“Potser per això tinc un tracte molt especial amb el meu Àngel custodi: En les meves accions, sempre diposito tota la meva confiança en el meu Àngel de la guarda".

Té un bon record dels seus pares i està agraït d’haver crescut dins una família nombrosa: “hi ha tendència a ser proteccionista amb els cecs; però a casa meva jo tenia l’encàrrec de posar el rentaplats i ajudar a banyar els petits com tots els altres".


divendres, 9 d’octubre del 2009

Rosari Africà a Roma

Demà dissabte 10 d'octubre, tot el continent Africà estarà al costat del Sant Pare per resar el Rosari amb els estudiants de Roma.

De fet, en el Sínode per l'Àfrica, els estudiants africans hi seran presents de manera especial, ja sigui en el lloc o al seu continent, gràcies al sistema de connexió via satèl·lit amb nou països.

“Aquest serà un moment de gràcia, perquè tot Àfrica, i sobretot els joves, estaran units en oració amb el Vicari de Crist, i nosaltres treballarem, sent guiats per Maria Santíssima, Seu de la Saviesa, que és la protectora d'Àfrica i la que ens sosté per a ser els paladins de l'evangelització",
manifestà el capellà dels estudiants africans a Roma

La filla d'una santa dedica una casa de maternitat al Canadà

Recentment la filla de santa ‘Gianna Beretta’ va viatjar a Amèrica del Nord per parlar del llegat de la seva mare.

Durant la celebració, Laura va descriure la seva mare com "una persona extremadament normal que va estimar la vida i totes les coses boniques que té"

Laura va narrar el sacrifici heroic que la seva mare va fer en triar tenir el seu bebè malgrat li diagnostiquessin un tumor que amenaçava ambdues vides. Una setmana després del part, ‘Gianna’ va morir amb 39 anys.

"El seu gest va ésser un acte extrem d'amor per a la vida i la confiança indescriptible en Déu", explicà Laura.

dijous, 8 d’octubre del 2009

Blood Money


Hollywood està produint per primera vegada un film que denuncia explícitament el negoci de l'avortament.
Dirigida per David K. Kyle, 'Blood Money' s'ocupa de temes relacionats amb l'avortament als EUA, des del polèmic cas de Roe contra Wade o de Planned Parenthood, on una dels seus membres descriu l'avarícia i l'ànsia de diners dels centres avortistes: "Teníem un pla complet per promoure l'avortament i el denominem 'educació sexual'.
El pla consistia a trencar la innocència natural dels joves, separar-los dels seus pares i els seus valors i convertir-los en experts en sexe en les seves pròpies vides perquè vinguessin a nosaltres, on els donaríem pastilles anticonceptives de baixa dosi, per tal que les noies quedessin embarassades o condons defectuosos.
La meta era aconseguir de tres a cinc avortaments per cada jove entre els 13 i 15 anys".
La pel·lícula reflecteix el fet científic que demostra que la vida comença en la concepció, i de com afecta l'avortament a les dones que n’han fet almenys un.
L'objecte és comprendre millor aquesta crua realitat que porta cada any a més de 3.500 dones nord-americanes a avortar CADA DIA. El film, que es troba en postproducció, inclou entrevistes amb els líders del moviment ‘provida’ i amb dones que han avortat algun cop en la seva vida.
Per a ‘Kyle’ l’avortament és un negoci per a les clíniques avortistes, i té tràgiques conseqüències per a la dona encara que es ‘ven’ com una solució perquè desaparegui el problema, el fetus.
El director afegeix que "cal aconseguir que aflori la veritat per salvar els no nascuts".


dimecres, 7 d’octubre del 2009

Pocoyó


Fa uns quants dies vaig veure aquest vídeo, em va semblar una novetat, i diferent dels emesos fins ara.
El desenllaç final és força exemplar


dimarts, 6 d’octubre del 2009

Quants records...!


Aniversari de la canonització de Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer

El 6 d'octubre de 2002, Joan Pau II va canonitzar el Fundador de l'Opus Dei a la plaça de sant Pere, davant més de 300.000 persones arribades de tot el món.

Quan sant Josepmaria va arribar per primera vegada a Roma, la vesprada del 23 de juny de 1946, es va instal·lar en un exigu àtic d'un edifici situat a la plaça de ‘Città Leonina’, a pocs metres de la basílica de Sant Pere.

Ja de nit, va sortir fora la galeria exterior de l'habitatge, una petita terrassa coberta enfront del Palau Apostòlic, residència del Papa. Des d’allà, es veien les finestres de l'apartament pontifici. Emocionat, va començar a resar pel Sant Pare, que llavors era Pius XII.

El 6 d'octubre de 2002, des de trenc d'alba, resava pel Papa i per l'Església una multitud atapeïda que ocupava la Plaça de Sant Pere, la ‘Via della Conciliazione’, i diverses places i carrers adjacents.

Les autoritats van estimar que els assistents a la canonització van ésser entre 450.000 i 500.000 persones. Per a molts, era el seu primer viatge a Roma; per a alguns, probablement l'únic...

Quin record...!

Encara ressonen als meus oïdes aquells tres Amen un cop finalitzada la formula de Canonització que havia pronunciat Joan Pau II, en què varem respondre la multitud present a l’acte, com una sola veu, plens d’entusiasme entremig d’una immensa emoció i seguit de forts aplaudiments.

Gràcies Senyor, moltes gràcies!

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Sorprenent!


Fa pocs dies em van enviar aquest vídeo i me l’havia guardat per publicar-ho aquesta setmana.

Avui al repassar un dels blocs amics, justament un dels que més admiro, veig que m’ha passat al davant.

Poques vegades havia vist tantes persones somrients i per més temps, com feia anys, qualsevol podria pensar que es tractava d’una immersió en l'alegria.
Tot va passar en un Convent de clausura, el Monestir de les Clarisses de Lerma, on cent trenta monges d’una edat mitjana per sota dels trenta anys van celebrar l ingrés d'una nova postulant.

No tinc res afegir, ben al contrari, tot el què diu en el seu bloc, millora de sobra el que podria haver publicat jo, és per això que poso un enllaç per si voleu entrar-hi.
Clic aquí.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Balanç de l’últim del viatge del Sant Pare a la República Txeca


"La República Txeca, un país petit que reflecteix molt bé els desafiaments que s’està enfrontant l'Església a Europa"

'Carol Glatz', i 'John Thavis', corresponsal i cap respectivament de 'Catholic News Service' a Roma comenten el recent viatge de Benet XVI a la República Txeca, que va coincidir amb el vintè aniversari de l'alliberament del país del comunisme.
En una de les entrevistes li van preguntar al Papa què pensava del futur de l'Església en un país on el 60% de la població professa no tenir una creença religiosa i on els catòlics són una minoria.
En lloc de lamentar aquestes xifres, el Papa va dir que sovint ha estat la "minoria creativa" la que determina el futur, i va convidar la minoria catòlica a fer el mateix, i els va animar a pensar per ella mateixa com activar un cos creatiu que pugui mantenir els valors cristians vius i convertir-los en rellevants per a la societat.
Va lloar la pacífica caiguda del règim comunista l’any 1989, però va advertir que cap societat, sense importar la democràcia que tingui, pot mantenir un sentit saludable de llibertat sense la guia de la veritat que es troba en Déu.
Aquest va ser el setè viatge del Papa a un país europeu i va assegurar que no serà l’últim.
Els tres pròxims viatges a Europa en el 2010 seran: Malta, Gran Bretanya i el santuari marià de Fàtima a Portugal.

dissabte, 3 d’octubre del 2009

Quan les coses no van a l’hora


"El que cal és intentar-ho una altra vegada".
Segurament hi ha dies en què les coses ens costen més del normal, fins i tot ens surten malament, o no encertem la solució: un horari que no acaba de funcionar; posar-nos a treballar se'ns fa costerut...
El desànim acostuma anar sovint de bracet amb la supèrbia, i excessiva confiança en un mateix, i això ens indueix a l'abandonament dels propòsits o metes més elevades.
Habitualment, el progrés acostuma venir després de fracassos, potser inesperats, davant dels quals, si reaccionem amb humilitat i ganes de tornar començar, ens aixecarem més reforçats.
També passa en la nostra vida interior, si pel motiu que fos patíssim una relliscada, hem de fer el mateix, humiliar-nos, recomençar altra vegada, i aixecar-nos sempre.
Hem de lluitar contra els nostres defectes i passions sense desànim fins al final dels nostres dies.
La vida interior no és compatible amb aburgesar-se. Hem de comptar amb les derrotes i si es presenten recomençar novament.

divendres, 2 d’octubre del 2009

Aniversari de la fundació de l’Opus Dei



El 2 d'octubre de 1928, Déu va inspirar a sant Josepmaria Escrivà l’Opus Dei.

Aquest vídeo recull una selecció d'imatges en què Sant Josepmaría explica què és l'Opus Dei.

Deixo que el propi Sant Josepmaria conti el que va ocórrer aquell 2 d'octubre

dijous, 1 d’octubre del 2009

70 anys de la publicació de Camí


Camí, fruit de la tasca sacerdotal que sant Josepmaria Escrivà havia iniciat el 1925, apareix per primera vegada el 1934 (a Conca) amb el títol de ‘Consideraciones Espirituales’.

En l'edició següent -realitzada a València el 1939-, el llibre, notablement ampliat, rep ja el seu títol definitiu.

Des d’aleshores s'ha difós amb un ritme sostingut i progressiu. Actualment, s'han publicat prop de 4.600.000 exemplars en 46 idiomes.

Camí té un estil directe, de diàleg serè, en el qual el lector es troba enfront de les exigències divines en un ambient de confiança i amistat.

Quan es va publicar a Itàlia, L'Osservatore Romano va comentar: "Mons. Escrivà de Balaguer ha escrit més que una obra mestra, ha escrit inspirant-se directament en el cor, i al cor arriben directament, un a un, els paràgrafs que formen Camí."

«Llegeix a poc a poc aquests consells. Medita pausadament aquestes consideracions. Són coses que et dic a cau d’orella, en confidència d'amic, de germà, de pare. I aquestes confidències les escolta Déu».

Amb aquestes paraules comença Camí, el més conegut i popular dels llibres de sant Josepmaria Escrivà, Fundador de l'Opus Dei.



Podeu llegir aquest llibre a : (http://www.escrivaobras.org/).