dilluns, 31 d’agost de 2009

La família sí importa



‘Aula familiar’, ens convida, des del ‘Popular TV’ a un estiu diferent.

El programa està dirigit i presentat per ‘Benigno Blanco’, President del ‘Fòrum de la Família’.

Aquest espai, ens recorda, cada dimarts, d'una manera col·loquial però, alhora, doctrinal i didàctica, què és la família i quins valors representa.

També, serveix com a referent a l'hora d'informar sobre les notícies i temes que preocupen la família espanyola en particular.

Cada programa compta amb un convidat i un assessor familiar.

Reportatges i enquestes completen els 25 minuts de durada d'aquest nou programa a la graella de ‘Popular TV’.

dissabte, 29 d’agost de 2009

Dofins enjogassats


Sabíeu que els dofins generen anells sota l'aigua, per divertir-se?

Amb un moviment brusc del seu cap produeixen un anell brillant davant la seva boca. Aquest anell no puja a la superfície.

Roman en una posició vertical dins de l'aigua. El dofí pot crear un nou i més petit anell a partir del gran.
En mossegar l'anell el desintegra en milers de petites bombolles que tornen a pujar a la superfície.

De fet, aquest anell es produeix en un vòrtex generat per la extremitat de l'aleta dorsal i en la qual bufa aire a través del nas que té sobre del seu cap.

L'energia generada pel vòrtex és suficient per impedir que les bombolles tornin a pujar a la superfície per un temps...
És el temps que aprofita el dofí per jugar amb l'anell...


WebIslam

divendres, 28 d’agost de 2009

La Terra és un do preciós del Creador


Aprofitant l'habitual catequesi setmanal, el sant Pare Benet XVI, es va dirigir a l’audiència general dimecres passat i va reblar el clau sobre la tutela del medi ambient.

Segurament pensava amb la reunió dels líders dels governs i les agències internacionals que en breu es trobaran a Nacions Unides per discutir l'urgent problema del canvi climàtic.

Va sol·licitar que tractin de resoldre no solament les emergències ambientals sinó també l'escàndol de la fam i de la misèria.

Una responsabilitat que ha de ser assumida per cada individu, així com per la societat en el seu conjunt.

dimecres, 26 d’agost de 2009

Passió per canviar el món


En aquest conegut anunci d'una companyia elèctrica planteja una qüestió en què nosaltres hauríem de preguntar-nos amb freqüència: " Existeix alguna cosa més apassionant que canviar el món?"

La pregunta té una resposta concreta i, això ens toca fer-ho nosaltres, els cristians del segle XXI, com ho van fer els del segle I, II, i els del XI i els del segle d'or a Europa i ....

Només els mediocres es conformen esperar -no saben qui, ni quan- però sempre ho deixen perquè ho facin els altres.

dimarts, 25 d’agost de 2009

"Estava malalt i em vau visitar"



Es diuen ‘Serventes de Maria’, ministres dels malalts. En el ‘Bronx, de Nova York’, tenen un dels seus convents als Estats Units.

Aquestes religioses van rebre el passat 29 de juliol la visita de monsenyor ‘Nikola Eterovic’, secretari general del Sínode de Bisbes.

La seva feina, tant de dia com de nit és estar al costat de les persones que pateixen malalties i també acompanyar les seves famílies, entenent aquest servei com una missió d'amor.

dilluns, 24 d’agost de 2009

Resar pels cristians perseguits

El Papa demana que es resi per a trobar solucions concretes davant del fenomen dels desplaçats i refugiats. És la petició de Benet XVI per al mes d'agost, proposada en les intencions de l'Apostolat de l'Oració, iniciativa compartida per uns 50 milions de persones dels cinc continents.

"Que l'opinió pública s'ocupi més del problema dels milions de desplaçats i refugiats i es trobin solucions concretes per a la seva situació freqüentment tràgica", demana específicament el Papa. A més, sol·licita oracions per a la llibertat religiosa. En concret, "perquè als cristians, que en molts països són discriminats i perseguits a causa del nom de Crist, se'ls reconegui els drets humans, la igualtat i la llibertat religiosa, de manera que puguin viure i professar lliurement la seva fe".

Tamara Rojo

El passat 17 de juliol va tenir lloc un esdeveniment prou important. Per la primera vegada en la història, Tamara Rojo va actuar amb el ‘Royal Ballet’ de Londres a l'Havana.

L'espanyola Tamara Rojo és la primera ballarina d'aquesta prestigiosa companyia.

Els cubans van poder veure per primera vegada en directe un espectacle replet de tècnica i delicadesa.

diumenge, 23 d’agost de 2009

El dinosaure més gran d’Europa


A Riodeva, Terol (Espanya), porten sis anys desenterrant el dinosaure més gran d'Europa.

Ja tenen gairebé la meitat de l'esquelet de l'animal, més de sis mil ossos.

Els falta el crani, part de la cua i un fèmur per reconstruir-lo sencer i es converteixi en el més complet del món.

És una espècie nova de dimensions gegants: 37 metres de llarg i 46 tones. No cabria en una canxa de bàsquet i pesaria com set elefants junts.

dissabte, 22 d’agost de 2009

Santa Maria Reina



Una setmana després de l’Assumpció, l'Església torna a mirar al Cel, on Maria hi va pujar amb Cos i Ànima, i ens recorda que és Reina i Senyora, que ha estat coronada per Déu amb corona d'estrelles per ser Mare del Rei, Esposa del Rei i Filla predilecta del Rei.


En escriure aquestes paraules, el dit se'm va a la tecla de les majúscules: Reina, Cel, Senyora, Maria, Mare, Esposa, Filla...

El Catecisme de l'Església ho diu amb aquestes paraules: "Finalment, la Verge Immaculada, preservada lliure de tota taca de pecat original, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser portada a la glòria del cel i elevada al tron pel Senyor com a Reina de l'Univers, per ser conformada més plenament al seu Fill, Senyor dels Senyors i vencedor del pecat i de la mort"

En les lletanies de Sant Rosari recordem cada dia que és Reina dels àngels, dels patriarques, dels profetes, dels apòstols, dels màrtirs, de les verges, de tots els sants... És també la nostra Reina i Senyora!

A Ella acudim cada dia, demanant la seva protecció i, molts cristians els dissabtes li canten o resen amb devoció aquesta antiquíssima oració; Déu vos salve, Reina i Mare de misericòrdia, vida, dolcesa, esperança nostra...

Avui voldria tirar-li floretes a la meva Reina, però aquesta floreta, per definició, hauria de ser una gran exageració, i no sé com podria exagerar encara més parlant de la Verge. Ni tan sols la paraula "Reina" em sembla prou adequada.

dimarts, 18 d’agost de 2009

Com passa el temps


El passat dia 19 de juliol es van complir 40 anys de l'arribada de l'home a la Lluna. Encara ho recordo com si fos ahir, i el ‘NODO’ de llavors, va relatar com va ser l'aventura espacial i l'expectació que va despertar a Espanya aquesta la fita històrica.

Dels Estats Units van arribar unes mostres de mineral que van ésser entregades a l’investigador Antoni Travesi per el seu anàlisi .

dissabte, 15 d’agost de 2009

L’Assumpció, meditació sobre el sentit de la vida


En la Solemnitat de l'Assumpció de la Verge Maria, Benet XVI ha recitat l’ Àngelus davant una multitud de fidels al pati del Palau Apostòlic de 'Castel Gandolfo'.

Al matí el Papa havia celebrat la Santa Missa en la Parròquia de ‘Sant Tomàs de Villanueva’.

Abans de recitar l'oració mariana, Benet XVI ha recordat que la solemnitat del dia d'avui, és una oportunitat privilegiada per a meditar sobre el sentit últim de l'existència humana, i ha pres dels pensaments de ‘Sant Joan Maria Vianney’ algunes reflexions que poden ajudar a revifar l'amor i la veneració per la Mare de Déu.

La Festa de la Nostra Mare


Un bon dia per veure aquest vídeo. Es tracta d'artistes d'Hollywood que confessen públicament que resen el rosari. Que s’escampi l'exemple!



Poso una traducció més o menys literal:
Perquè necessites el Rosari? Ell ens fa forts. Ens ajuda a realitzar millor les coses i Maria ens ajuda a enfortir la nostra relació amb Crist. És una pregaria que es du a terme des de fa segles, és universal, conegut i resat pel món sencer. Amb el Rosari s'aconsegueix la força de la Fe i la força de ser a prop de l'Església. Amb el rés del Rosari ens assemblem a Jesús al camí de la Creu. És una fantàstica revelació i un sentiment. És un tresor. Jesús mai no ens demana una cosa a la qual no hi puguem arribar. Tinc de resar el Rosari i creure en Déu per a ésser feliç, encara que en l'actualitat no sigui fàcil. Portar cadascun la creu a coll. Hi ha persones que pateixen i necessiten que resem per elles. Et convido a resar el Rosari, perquè mai no n’hi ha prou.
Avui és un bon dia per fer una romeria a la Verge Maria i resar-li el rosari, que és l'oració que més li agrada.

A la Cerdanya hi ha gran quantitat d’ermites, esglésies i santuaris dedicats a la Mare de Déu.

Els Àngels a Llívia, el Remei en el terme de Bolvir, l’Ermitatge de Font-Romeu, el Santuari de Bastanist, Santa Maria de Talló, La Mare de Déu de Quadres, La Mare de Déu d’Er, A Puigcerdà La Mare de Déu de la Sagristia, acompanyada per petites ermites on es veneren la Mare de Déu de la Guia, o la Mare de Déu de Gràcia, De les Neus a la Molina, l’Ovella a Torre de Riu entre d’altres...

Això facilita poder fer Romiatges i visites a la Mare de Déu, per a saludar-la, donar-li gràcies o demanar-li ajut o senzillament per a felicitar-la en la seva festa.

divendres, 14 d’agost de 2009

Devoció a la Mare de Déu


A Catalunya i concretament a la Cerdanya, es pot dir que gairebé no hi ha poble que no es veneri una o més Mare de Déu, amb gran nombre de Santuaris, i pel que fa França no hi ha altre regió en què la profusió de Verges romàniques o d’estil romànic, assoleixi la densitat que té a la Cerdanya, al Conflent i al Rosselló, tret de la regió de l’Auvèrnia, on el nombre i la qualitat de les Mare de Déu romàniques són remarcables.
En el segle XVII el pare Camós va tenir la idea d’escriure un llibre titulat “El jardí de Maria”, consagrat al culte de la Mare de Déu a Catalunya.
Es va fer pelegrí de la Verge Maria, anant a visitar-la en tots els diferents santuaris, esglésies i capelles de les diòcesis catalanes. Va escriure les estàtues i els santuaris amb prou precisió perquè el seu llibre sigui a hores d’ara encara ben preciós, particularment quan la descripció dels llocs i de coses que ha estat modificada amb el pas del temps.
Amenitza la seva obra amb històries meravelloses i relats de prodigis recollits piadosament vora els santuaris.
En això rau tot l’encís del llibre. Més a costat a nosaltres, l’any 1926, el doctor Martí Sanjaume va escriure un llibret titulat “ Las Vírgenes de la Cerdaña”. L’autor, arxiver de la vila de Puigcerdà, va tenir doncs la possibilitat d’escorcollar els rics arxius dels notaris de la capital de la Cerdanya. Va establir un inventari si fa o fa complet de les Mares de Déu pobletanes de diversos santuaris o oratoris, dels títols sota els quals la Verge ha estat invocada en les dues 'Cerdanyes', francesa i espanyola.
Descobreix en quasi tots els pobles de la Cerdanya una imatge de vegades molt antiga de la Mare de Déu, entorn de la qual sovint ha estat forjada una llegenda que explica el seu origen, i que no deixa de sorprendre el fet en què es va produir.
Les més visitades en aquests indrets són la de Font-Romeu i la de Núria.
Els relats entorn a la troballa de les Mare de Déu, sovint són tan semblants que hom diria que han estat calcats els uns dels altres.
A Font-Romeu, s’explica que una vacada passava pel bosc de la Calma quan un toro, separant-se del gros del ramat es va posar escarbotar vora una font i va descolgar una imatge.
En el retaule de l’altar major de la capella de Font-Romeu, valent-se del cisell, Sunyer va immortalitzar l’escena de la troballa de la Mare de Déu per un toro.
Una llegenda semblant, que ens parla d’una Mare de Déu per un animal corresponent un bou, ha estat conservada per la de Talló, vora Bellver, per Nostra Senyora de Vilanova, vora Formiguera, per la de Bell-lloc, per la de Bastanist, per la de Núria, per la d’Er etc.
Segons l’opinió de l’erudit cerdà Francesc Marés, a mitjans del segle XVII, aquestes Mares de Déu, segurament havien estat amagades en una època aràbiga o més endavant quan es va estendre per aquestes comarques l’heretgia dels albigesos durant els anys 1198 - 1199, i més tard retrobades i embolcallades de fets meravellosos.
Cal destacar que el culte cristià a la Mare de Déu tot i l’explicació de ‘invencions’ ‘llegendes’ etc, ha estat el lloc elegit per Déu que esdevindrà un lloc sagrat de pelegrinatge i d’oració i per part de la Mare de Déu, d’acolliment maternal i d’abundants gràcies.

La Mare de Déu a la Cerdanya i el Conflent

Imatges de Mare de Déu romàniques i de tipus romànic de la Cerdanya i el Conflent (del llibre Les Verges Romàniques de la Cerdanya i el Conflent de Maties Delcor)

All .....................................................................Museu de Montjuïc
Angostrina .......................................................Església romànica
Badès (Cerdanya Esp.) .............................Desapareguda
Bastanist (Cerdanya Esp.) ........................ Santuari de Bastanist
Bell-lloc (Cerdanya Franc.) .............................Església de Dorres
Bolvir ( Cerdanya Esp.) ..............................Desapareguda
Canavellas (Conflent) ......................................Església
Coborriu (Cerdanya Esp.) ..........................Desapareguda
Corbiac Mare de Déu de ...............................Església de Mosset (Conflent)
Cornellà de Conflent ...................................... Església
Dorres (Cerdanya Franc.) ...............................En una casa particular
Eina ( Cerdanya Franc.) ...................................Robada no fa pas gaire
En Conflent .....................................................Església de Nier
En Valls (Cerdanya Franc.) .............................Església d’Angostrina
Er ( Cerdanya Franc.) ......................................Capella d’Er
Escaró Conflent ............................................Església –dues Mares de Déu-
Espirà de Conflent ..........................................Església
Evol Conflent ..................................................Església
Font-Romeu (Cerdanya Franc.) ......................Ermita
Formiguera Capcir .......................................Església
Ger (Cerdanya Esp.) .................................Museu de Montjuïc
Grèixer (Cerdanya Esp.) .............................Desapareguda
Guils (Cerdanya Esp.) ................................ Desapareguda
Isòvol (Cerdanya Esp.) ..............................Desapareguda
Ix (Cerdanya Franc.) .......................................Església
La Perxa (Cerdanya Franc.) ............................Desapareguda
La Tor de Querol (Cerdanya Franc.) ...............Església
Llúgols Mare de Déu de ................................Església de Rià Conflent
Llo (Cerdanya Franc) ......................................Capella veïna a Can Coll
Meranges ( Cerdanya Esp.) .....................Desapareguda
Naüja (Cerdanya Franc.) ................................ Església
Nier Conflent ..................................................Església
Núria (Vall de Ribes) .......................................Santuari
Odello (Cerdanya Franc.) ................................Església
Olopte (Cerdanya Esp.) ............................ Museu de Montjuïc
Orden (Cerdanya Esp.) ..............................Desapareguda
Orellà Conflent .................................................Al Poble
Palau de Cerdanya (Cerdanya Franc.) .............Can Salsas
Pedra (Cerdanya Esp.) .............................Desapareguda
Pessebre Mare de Déu ...................................Església de Cornellà de Conflent
Planès ( Cerdanya Franc.) .............................Església
Prats – Balaguer Conflent ..............................Església
Puigcerdà (Cerdanya Esp.) .........................Església
Puigvaledor Capcir .........................................Església
Quadres (Cerdanya Espany) ............................Dues imatges desaparegudes la actual és una còpia
Riquer Mare de Déu de .................................Església de Catllar Conflent
Saneja (Cerdanya Esp.) ...........................Desapareguda
Sant Martí del Canigó Conflent ...................Abadia
Sansà Conflent ..........................................Església
Serdinyà Conflent ........................................Església
Serrabona Mare de Déu de ..........................Església de la Trinitat Conflent
Soriguerola (Cerdanya Esp.) .....................Desapareguda
Tartera ( Cerdanya Esp.) ..........................Església
Talau Conflent .............................................Església de Talau
Talló ( Cerdanya Esp.) ..............................Església Basílica
Talltorta ( Cerdanya Esp.) ..........................Desapareguda
Targasona Cerdanya Franc.) ..........................Església
Torrent Conflent ...........................................A la casa de la Vila de Saorra
Urtx ( Cerdanya Esp.) ............................Desapareguda
Vallestàvia Conflent ...................................Església
Ventajola (Cerdanya Esp.) .........................Desapareguda
Vilafranca de Conflent .................................Església (Sagristia)
Vinçà Conflent ...............................................Església
Vinçà Conflent ...............................................Al domicili del Sr. Durand

L’Assumpció de la Mare de Déu



Demà celebrem que la Verge Maria, Mare de Déu i Mare nostra és al cel, gaudeix de Déu i intercedeix poderosament per tota la humanitat, en cos i ànima. ‘Regina’, Reina, Senyora, Intercessora, Advocada, Causa de la nostra alegria, i els àngels s'alegren i es tornen bojos de contents. Aquesta Terra té perillosos reptes perquè sotgen els sembradors impurs d'odi, i no parlo de política. Però aquesta és terra de Maria. Felicitats Mare, cuida'ns!

Amb motiu de la festivitat de l’Assumpció de la Mare de Déu ofereixo un breu vídeo on sant Josepmaria Escrivà, que sovint aconsellava acostar-se a l’amor de la Verge Maria, en aquest, ens parla de la devoció a la Mare de Déu.

dijous, 13 d’agost de 2009

El Papa i el Rabí


Una més, entre tantes anècdotes sorprenents de Joan Pau II

El Papa Joan Pau II en una solemne sala del Vaticà va rebre una de les autoritats més altes religioses del judaisme, el gran Rabí de l'Estat d'Israel, Meir Lau.La formal entrevista es va dur a terme d’una manera fraternal, i al final va quedar espai per al relat anecdòtic. Llavors el religiós jueu narrà al Pontífex un fet esdevingut fa llargues dècades en una ciutat europea.Li va explicar que, després d'acabada la Segona Guerra Mundial, una senyora catòlica es va dirigir al rector del seu poble, per fer-li una consulta.Ella, des dels dies de la guerra, tenia a la seva cura un petit vailet jueu que li havien encomanat, ja que els seus pares van ser enviats a un camp de concentració
Els pares d'aquest, desapareguts al tràgic infern de la matança nazi, havien previst per a ell un futur a la terra d'Israel.La senyora es trobava davant d’un seriós dubte i va demanar al sacerdot catòlic de la parròquia un consell.El rector va tenir una resposta prompta i comprensiva: "S'ha de respectar la voluntat dels pares". Pel que fa el nen jueu, va ser enviat al llavors naixent Estat d'Israel, on es criaria i educaria.L'anècdota resultava molt interessant per a Karol Wojtyla. I va passar a ser més commovedora encara, quan el gran rabí li va aclarir la identitat d'aquelles persones: "Vostè, Santedat,
era aquest rector catòlic. I aquest nen orfe... era jo".

dissabte, 8 d’agost de 2009

Un petit ensurt

Durant aquest mes d’agost, un dels meus fills exerceix tasques pastorals a la Cerdanya.
Acostuma tenir una agenda molt atapeïda; Misses, recessos, confessions, xerrades etc., és que no para, i gairebé no disposa del més petit esbarjo.
Divendres és l’únic dia que té la tarda lliure; tot i que el temps no pintava gens clar, les informacions dels meteoròlegs coincidien unànimes que el temps empitjoraria, varen decidir, junt amb una colla de joves, seguir l’excursió programada.
Tanmateix, el matí encara es va aguantar i les ullades de sol sovintejaven, però renoi, després de dinar es va anar enfosquin, i un quants trons precedits per espectaculars llampecs, anunciaven que la pluja era ben a prop i, corre-cuita, cames ajudeu-me, varen tornar enrere.
Encara no havien tingut temps d’aixoplugar-se, ja tenien la pluja a sobre acompanyada de calamarsa.
Un antic i mig enrunat orri els va salvar de la forta patacada d’aigua que va caure en aquell indret, fins i tot, varen poder encendre un bon foc que -de moment-, va servir per refer-se una mica i eixugar la roba.
Finalment, veient que no escampava, varen decidir seguir camí avall amb la pluja a l’esquena fins arribar on havien deixat el cotxe.
Avui quan m’ho explicava en clau d’humor, feia referència aquest ensurt.
De totes maneres, van arribar sans i estalvis però això sí, ben xops i, encara que avui tot eren rialles, no m’estranyaria gens que d’aquí un parell de dies els surti un bon refredat.
A aquests inconscients herois els dedico aquest vídeo sobre la pluja.
video

diumenge, 2 d’agost de 2009

The Human Experience


Un documental molt interessant sobre el sentit de la vida. Una bona manera d'afrontar les vacances: no oblidar el sentit que té tot el que fem.
No és gaire habitual que una pel·lícula es proposi descobrir el sentit de la vida. Tanmateix, això és precisament el que ha volgut el productor de “The Human Experience”.

La pel·lícula respon a les preguntes que es fan la majoria de persones. En què consisteix la meva vida?¿Què puc fer jo? Podria fer més? Val la pena?

‘Joseph’ i ‘Jeffrey’ –productor i protagonista-, van presentar la pel·lícula a Roma. El públic de la Ciutat Eterna es va interessar sobre com la pel·lícula els va canviar la vida. 'Jeffrey' va respondre que espera que el documental deixi al públic un sentit més profund de la unitat del gènere humà.

L'ideal seria que vegin la pel·lícula i després no la deixin oblidada sobre un sofà o a la prestatgeria, sinó que quan tornin a casa, apliquin la pel·lícula a les seves vides, perdonin algú que els ha ofès o que els tracta malament.

El documental "The Human Experience" ja ha obtingut 18 premis en festivals de cinema dels Estats Units i altres països. Els guardons inclouen el de millor llargmetratge o millor pel·lícula humanitària.

dissabte, 1 d’agost de 2009

Per què el sacerdot no pot optar pel matrimoni en la seva vocació?



Acabo de rebre aquest escrit que publico a continuació

Arran de la polèmica sorgida aquests dies en alguns ambients, voldria comentar aquestes tres idees. Una, que el sacerdot ja està casat. La segona, parlar de la conveniència d'aquest “matrimoni”. I la tercera, sobre l’actitud davant altres enamoraments.

1) Quan es coneix que un bisbe o sacerdot té relacions de tipus conjugals, dimiteix dels seus encàrrecs. Això ve d'antic, però quan hi ha crisi de fe costa perseverar: on és feble la fe, també ho és la continència.... Opinions de moda mantenen que una persona no pot ser madura ni realitzar-se si no és sexualment activa: això resulta poc tolerant, i basta veure la proliferació de desamor que hi ha entre parelles i fills. La realització personal és un tema complex, unit a la felicitat. No depèn de la recerca del plaer, sinó de tenir un cor enamorat, saber el que es vol (tenir un ideal) i fermesa per a perseverar malgrat les dificultats.

2) Tota persona pot decidir ser cèlibe. D’entre els qui ho decideixen, l'Església llatina escull els seus sacerdots. Com Jesús espòs de l'Església, el sacerdot es deu a tots, no a l'atenció diària d'una única dona, d'uns fills en exclusivitat. Crist institueix en la seva persona un sacerdoci nou i alguns el segueixen per a estar amb Ell i assimilar la seva vida, però això no tots ho poden entendre. Així com la unió conjugal obliga a cadascun dels cònjuges a estimar a l'altre en forma exclusiva i excloent, com Crist a l'Església, així es compromet també el sacerdot. El sacerdoci no és una professió sinó un estat de vida. Un sacerdot ja està casat i no pot lliurar-se a una dona, doncs té un sol cor i un sol cos. Necessita el cor lliure per a estimar a tots com Jesús estima a l'Església, amb disponibilitat, generositat en l'amor, amplitud i transcendència. Em deia una persona que Jesús no hauria pogut sacrificar-se en la creu per amor a nosaltres si deixava esposa i un parell de fills. Ens imaginem a Jesús casat? El sacerdot ha d'estar per a tots, de manera que, igual que Ell, també podrà dir: “la meva família són ells”.

3) Això té molts moments de joia però efectivament comporta una certa solitud. Ser ocell solitari pot resultar difícil, però aquí està la llibertat. Sempre es pot tornar a reconstruir el niu. No hem de jutjar a ningú. Tothom pot refer la seva vida: és volar d'una altra manera. En resum, tots en l'Església, sacerdots i laics, han de buscar la santedat en el seu estat, però sense ser sentimentalismes. Cal reposar els afectes per a trobar el fons del cor: l'home caut medita els seus passos en l'oració. Casat o sacerdot, sempre haurà de cuidar el seu cor.

Llucià Pou Sabaté