"La primera icona de Sant Josepmaria l’ha pintat, ‘escrit’ en diuen aquí un ‘iconopista’ ortodox molt famós: ‘Alexandre Sokolov’, les seves obres figuren en diverses catedrals de tot el món, i una icona de la Verge Eucarística, amb el Nen representat com si estigués dins un calze, que té fama de miraculós. És també autor de la icona de Sant Rafael, que serveix de portada en l'última i més difosa edició de "Camí" en rus.
dimarts, 30 de novembre del 2010
La primera icona de Sant Josepmaria
"La primera icona de Sant Josepmaria l’ha pintat, ‘escrit’ en diuen aquí un ‘iconopista’ ortodox molt famós: ‘Alexandre Sokolov’, les seves obres figuren en diverses catedrals de tot el món, i una icona de la Verge Eucarística, amb el Nen representat com si estigués dins un calze, que té fama de miraculós. És també autor de la icona de Sant Rafael, que serveix de portada en l'última i més difosa edició de "Camí" en rus.
dilluns, 29 de novembre del 2010
Vida més enllà de la mort
Des del Fedó, diàleg de Plató, s'ha parlat molt sobre la immortalitat de l'ànima. Diu el cantant José Luis Perales: "hi ha moments en aquesta vida, tan feliços, que penso que el cel el tinc aquí -I són freqüents aquests moments? -Són intensos, meravellosos, però no massa freqüents. Per això penso que hi ha una vida després d'aquesta. No és lògic que vinguem a aquest món a passar un minut de felicitat per mil de infelicitat. En el més profund del meu ésser hi ha el convenciment que hi ha un altre món que no és així. No ens conformem amb que un dia surti el sol i estigui tot preciós, sinó que volem que sigui sempre". Recordo haver llegit d'un famós general que en el seu epitafi va manar posar, entre altres coses, els dies que va ser feliç, que eren ben pocs, i afegia: "i no tots seguits"... una dona a qui se li va morir el marit d'accident, a qui estimava molt, va posar en un llibre que li va dedicar: "amb ell vaig ser feliç els 30 anys que vaig passar al seu costat... tots seguits". Però, tot i així, sabent que la felicitat depèn de l'amor, en aquesta vida no ho tenim tot. Podem estar contents, però no satisfets del tot, sinó en l'esperança d'un món millor. Perquè portem dins una set de eternitats, de infinitud...
Hi ha una certa intuïció en l'home, en la qual s'entreveu tot això i alguns autors pagans parlen d'homes que tenen desig de ser déus o fills de déus. I el sentiment de "deïficar" porta a la gosadia de les coses grans. Constitueix una plenitud: "Si hem estat fets fills de Déu, hem estat fets déus" (S. Agustí). Aquesta intuïció genera esperança, que no és oblidar la nostra vida i el món. El marxisme clàssic va considerar la religió com l'opi del poble, ja que la religió, mentre orienta l'esperança de l'home cap a una vida futura il•lusòria, l’estaria apartant de la construcció de la ciutat terrestre. Però hem vist durant els desastres del segle XX que en realitat són els sistemes sense Déu els que aniquilen l'home, o els egoismes individualistes que tenim encara avui: mengem i bevem, que demà morirem és una cosa nefasta, ja que l'home només es realitza amb la obertura cap als altres. Però tampoc està bé oblidar-nos del món i pensar només en el cel. És clar que molts cristians han abandonat el món d'aquí, pensant molt en el món futur, abandonant les obligacions socials... La noció d'alliberament "integral" proposada per el magisteri de l'Església conserva, al mateix temps, l'equilibri i les riqueses dels diversos elements del missatge evangèlic. Amor al món.
Al llarg de la història hem vist concepcions de la vida molt enganxades a gaudir de la terra, i altres que menyspreen aquesta realitat i busquen el cel. Joan Maragall en el seu càntic espiritual es referia a un món al que estimava, i li costava imaginar una cosa més gran: “Si el món és tan formós, Senyor, si es mira / amb la pau vostra a dintre l'ull nostre, / què més ens podeu dà en una altra vida?... jo que voldria aturar tants moments de cada dia / per fer-los eterns a dintre del meu cor!...", en el centenari d'aquest gran poeta, recordem com la seva fe el duia a veure Déu en la nostra realitat, per això acabava la seva pregària dient: " Deixeu-me creure, doncs que sou aquí."
Llucià Pou Sabaté
diumenge, 28 de novembre del 2010
28/11/82
Un bon dia per donar moltes gràcies a Déu i escoltar un ‘Al•leluia’
L'Advent
Sembla també, que ens hàgim pres massa al peu de la lletra allò de Jesús de no preocupar-se del demà perquè l’avui ja ens porta prou maldecaps.
Quan el Messies va arribar, realment pocs l'esperaven. Va venir als seus, i els seus no el van rebre. Molts d'aquells homes s'havien adormit per el més essencial de les seves vides i de la vida del món. Estigueu vigilants, ens diu el Senyor a l'Evangeli de la Missa. Desperteu, ens repetirà Sant Pau. Perquè també nosaltres podem oblidar-nos d'allò més fonamental de la nostra existència. Acollim la invitació de l'Església a caminar amb els pastors, en plena nit, vigilants, dirigint la nostra mirada cap a aquella llum que surt de la cova de Betlem.
Ens preparem per celebrar, una vegada més, l’esdeveniment central de la humanitat. Fa 21 segles Déu va irrompre a la nostra història: el Fill de Déu es va fer home.
Per preparar bé aquest Advent: podríem concretar-nos alguns propòsits: oració, mortificació, generositat. En la família, a la feina, la convivència amb tots i en totes les circumstàncies. El llibre del Papa, ‘Llum del món’, també ens pot ajudar. Que la llum arribi fins i tot als qui no en tenen. Parlem de Déu sense por.
.
dimarts, 23 de novembre del 2010
Llum del món, el nou llibre – entrevista de Benet XVI, resumit en 20 temes
Es presenta a tot el planeta «Llum del món. El Papa, l'Església i els signes dels temps,» el llibre entrevista que recull les converses mantingudes entre Benet XVI i el periodista alemany ‘Peter Seewald’. ‘LA RAZON’ avança els punts clau d'aquesta obra, en la qual el Papa analitza amb to precís i proper la situació de l'Església i del món.
.
El Papa saluda ‘Peter Seewald’, autor de "Llum del món. L'Església i els signes dels temps"
Conversa de ‘Peter Seewald’ amb Benet XVI
dilluns, 22 de novembre del 2010
La Santa Seu afirma que les paraules del Papa no suposen cap "canvi revolucionari" sinó que reafirmen l'ensenyament de l'Església
S'ha organitzat una gran polseguera en els mitjans de comunicació a propòsit que el Papa hagi canviat la postura de l'Església sobre l'ús del preservatiu. Res d'això és cert. La seva utilització en certs casos extrems no implica cap novetat. Reprodueixo una informació d'avui de la Santa Seu sobre aquest tema .
.
En una àmplia nota, Lombardi va explicar que les declaracions del Papa són la resposta a una de les preguntes de l'escriptor alemany ‘Peter Seewald’ -que les inclou en el seu llibre "Llum del món", que sortirà a la venda el 23 de novembre- sobre la lluita contra la sida i l'ús del condó, temes tractats per Benet XVI en el seu viatge a Àfrica el 2009. En aquella ocasió, camí del Camerun, el Papa va afirmar que "la sida no es combat només amb diners, ni amb la distribució de preservatius, ben al contrari, ja que augmenten el problema".
Nota vaticana sobre les paraules del Papa i el preservatiu (Zenit): LLEGIR-NE MÉS
Què ha dit realment el Papa sobre el preservatiu?: LLEGIR AQUÍ
diumenge, 21 de novembre del 2010
28 N
En la Solemnitat de nostre Senyor Jesucrist Rei de tot el món
El tron de la creu, acull cada home amb infinita misericòrdia". Ho ha recordat Benet XVI abans del Àngelus, en la Solemnitat de Crist Rei de l’Univers -conclusió de l'any litúrgic -, destacant que és "en la creu quan Jesús està a l’alçària' de Déu, que és amor. Allà se'l pot 'conèixer'. Jesús ens dóna la 'vida' perquè ens dóna Déu. Ens la pot donar perquè Ell mateix és una sola cosa amb Déu. Després del Àngelus, ha recordat l'oració promoguda pels bisbes italians per 'els cristians que pateixen persecucions o discriminacions, particularment a l'Iraq i ha afegit, ser proper a aquests germans i germanes pel seu testimoni de fe. També s'ha fet referència a les víctimes per les pluges torrencials...
Asia Bibi
És urgent, la seva vida corre perill. ‘Merckel’ va dir fa uns dies que en la cultura alemanya hi ha poc cristianisme i que aquest és important per Alemanya i per Europa.
A Itàlia la cadena de televisió TV2000, impulsada per la Conferència Episcopal, ha llançat una campanya per salvar la vida d'Àsia i perquè recuperi la seva llibertat. L'alcalde de Roma, ‘Gianni Alemanno’, ha penjat al Capitoli, la seu consistorial, una imatge de Bibi demanant el seu alliberament.
L'associació Ajuda a l'Església Necessitada ha lliurat al Govern francès prop de 11.000 firmes sol•licitant-li la seva intervenció en el cas de Bibi.
A Espanya, la plataforma Hazteoir.org ha llançat una campanya de recollida de firmes en la web: http://www.hazteoir.org/node/34272
dissabte, 20 de novembre del 2010
He conservat l'amor
Jo m'he compromès contra l'eutanàsia, perquè no és el sofriment físic el que mou el desig de marxar, sinó un moment de desànim, la impressió de ser una càrrega... Todos els que demanen l'eutanàsia estan buscant ser estimats».
Fa uns dies, ‘Maryannick’ va rebre la Legió d'Honor, la condecoració de major rang de França i una de les més prestigioses del món, per la seva incansable lluita en defensa de la vida i en contra de l'eutanàsia. Afirmava: «El meu marit i la meva filla Myriam, que tenia dos anys en aquell moment, m'han donat la força per lluitar. Malgrat les meves dificultats per parlar, Myriam sempre m'ha entès. La meva vida no és el que podia haver estat, però és la meva vida. A la fi, he guardat els valors fonamentals: he mantingut l'amor».
La seva entrevista amb el ‘Dr. Leonetti’ , mentre recollia material per al seu informe, va ésser molt emocionant. Fa dos anys, va escriure un article en el qual va criticar fortament el debat de l'eutanàsia en els mitjans de comunicació. "Les declaracions públiques poden causar danys irreparables entre les persones que pateixen malalties greus com és la síndrome d'enclaustrament. Som assidus consumidors de programes de ràdio i televisió. En resposta al nostre descoratjament profund - i d'això, qui se’n pot sentir lliure de caure-hi alguna vegada? Per què tan sols s'ofereix aquest dret final, hipòcritament anomenat "signe d'amor" (eutanàsia)?. ‘Maryannick Pavageau’ s'enorgulleix de ser homenatjada ‘Cavaller de la Legió d'Honor’, màxima condecoració de França, pel qual veu el reconeixement per a tots aquells la dignitat dels quals ha estat rebaixada fins i tot se'ls diu "vegetals". Somrient va dir al reporter: "Si algú m'hagués dit que això em succeiria algun dia, no m’ho hauria cregut! "
dijous, 18 de novembre del 2010
Gimnàstica per perdre pes.
Fa pocs dies ‘D. Enrique Monasterio’ va publicar aquest post en el seu bloc, verdaderament té la seva gràcia.
És admirable veure com la morsa ha domesticat la noia. O és al revés?
dimecres, 17 de novembre del 2010
La vida és com un buf
No és dolent pensar en la mort, i menys durant el mes de novembre que tradicionalment recordem els difunts, sempre i quan ens preguntem: com estem aprofitant la vida que Déu ens dóna?
Déu no és un caçador, que està apostat esperant un descuit de la presa: no. Déu és un Pare, el jardiner diví, que agafa la flor quan és més bonica, més bella, millor preparada.
Que estiguem sempre preparats per rebre aquest premi que Déu ens té disposat, que és el cel.
Aprofito aquest anunci per il•lustrar-ho i, anem doncs en compte, no se’ns emporti l’escombriaire amb una bufada!
dimarts, 16 de novembre del 2010
Orgullosos de veure el Papa
El progressisme 'des il•lustrat' que ha parlat, i escrit sobre la despesa del Papa, els que han canviat les barricades per les mariscades, els que han canviat el sis-cents pels creuers, els que gasten tant en els seus sindicalistes que si ho repartissin entre els més necessitats se solucionarien molts problemes de famílies senceres, els que decideixen (no als periodistes) al diari 'El País' el dia 6 de novembre, dia que va venir el Papa a Espanya, no treure ni una lletra en portada apel·lant a la llibertat i a la decisió més esbiaixada.
A tots ells els vull dir que n’estic molt orgullós de gastar els meus diners per veure, estar, i escoltar el Papa, un home que, en tot cas, qualsevol sigui la ideologia, credo o raça, no diu res més que coses bones, però per a qui no pensi igual, que respecti les opinions dels altres ja que, la del Papa és, almenys, una més, i si més no, ponderada, pensada i recolzada per milions de persones no solament espanyoles, sinó d’arreu del món.
Aquest és el resultat d'entitats i diners regalats: 625.000 euros per a l'Acadèmia Catalana del Cinema (dada del mes de setembre d'aquest any). 28 milions euros aquest any per a la premsa de Catalunya. 21 per al consorci de normalització lingüística. 10,3 per a la Fundació Institut Català d'Investigació. 10,4 per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3, Catalunya Ràdio). 485.000 euros per a les escoles catalanes de la Catalunya francesa (Perpinyà i la seva regió). 1,2 milions per a les seleccions catalanes. 750.000 euros per a ‘Ciemen’ (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals). 26 milions per a les eleccions autonòmiques del 28-N. 7,6 milions per a Omnium Cultural del 2004 al 2008.
El cost de la visita del Papa ha estat d'uns 700.000 euros i es calcula que el benefici positiu per a la ciutat serà d'uns 30 milions d'euros (ho va dir el mateix alcalde Jordi Hereu) Alguna d'aquestes entitats ha tornat alguna cosa dels diners de tots els espanyols?
Llegir-ne més
Reminiscències del viatge del Papa
La setmana passada vaig sentir una conversa sobre les despeses del viatge del Sant Pare. Pensava que aquest tema era ja un fet catúfol, però veig que no, encara hi ha qui –amb esperit obtús -, dóna voltes i més voltes, inflant el cap als del seu voltant.
.
Publicitat
Lluís García Berlanga va fer aquest anunci poc abans de morir. Crec que sobren comentaris. Al cel sia.
dilluns, 15 de novembre del 2010
Papà, t’estic mirant!
Es diu amb molta raó que els primers educadors són els pares. És cert que amb el temps els nostres fills es veuen influïts per moltes persones de les quals aprenen: avis, germans, professors i mestres, amics, etc.
Educar no és només ensenyar un llenguatge, matemàtiques, física o biologia. És quelcom més profund.
Educar suposa intentar lliurar a altres persones la clau de la verdadera saviesa necessària per viure i obrar en la vida. Donar les eines apropiades perquè els fills puguin valer-se i ser persones de bé, capaces d'emetre judicis, donar afecte, créixer i fer el bé al seu voltant.
Els primers educadors... els pares. El millor educador... l'exemple.
.
dissabte, 13 de novembre del 2010
DETENCIÓ D’ANTONI GAUDÍ L’11 DE SETEMBRE DE 1924
Un fet poc conegut de la vida del genial arquitecte modernista és la seva detenció un Onze de Setembre, durant la dictadura de Primo de Rivera. Gaudí, home solitari, però també solidari i immers en el ressorgiment nacional català del primer quart de segle, ens mostra, amb motiu d’aquest fet, una faceta cívica i patriòtica digna d’elogi.
.
Pel que fa a l’ús de la llengua, és ben sabut que, durant una visita d’Alfons XIII a les obres de la Sagrada Família, Gaudí li va fer les explicacions en català.
També s’expressava en la nostra llengua amb els visitants estrangers.
—És que jo vull anar a Missa a aquesta de Sant Just.
El Sr. Valls va anar per la porta del carrer de la Ciutat, i allí també li impedí el pas un altre policia, amb el qual disputà una estona. En aquest moment es presenta el Sr. Gaudí, i tot decidit tracta d’entrar a l’església. El policia el detura preguntant-li:
—Vaig a Missa.
—Doncs jo passaré.
—Per què m’agafa pel braç, vostè?
—Jo no puc ni dec callar. Que digui la veritat i callaré.
—Antoni Gaudí.
—71 anys.
—Arquitecte.
—La professió d’arquitecte m’obliga a pagar contribució i ja la pago. però no a deixar de parlar la meva llengua.
—Francesc Gaudí.
—Jo a vostè no l’insulto i vostè a mi sí. Jo parlo la meva llengua...
—No m’insultin, que no hi tenen dret.
—Ai, Sr. Gaudí! M’han dit que l’havien agafat quan volia entrar a Sant Just, i encara no deu haver esmorzat! Vol que li porti un vas de llet?
—A la porta he demanat permís i me l’han donat.
—la senyora s’asseu. Els policies estripen tot el que han escrit fins a aquest moment i tornen a començar. Passa un quart esmerçat a tornar a fer l’atestat: un policia dictant, un altre escrivint i els altres dos repuntant- lo. El Sr. Valls es cansa i alçant-se diu:
aquí. Sería mejor darle permiso para que saliera a buscar un desayuno para el Sr. Gaudí.
El Sr. Valls: —'Aquí no tendría ninguna gracia'. 'En la calle mano a mano ya sería otra cosa'.
—'Yo acompaño al Sr. Gaudí'.
yo. Y si a él le prenden, también hay que prenderme a mi'.
—Fa sis mesos que sóc a la «Modelo» i m’han dut avui aquí on em donaran els papers necessaris per a quedar en llibertat.
—I vostè?
—Perquè venia fruita pel carrer. Després de prendre’m la fruita m’han posat cinc duros de multa, i no tenint-los per pagar m’han dut aquí.
Serra d'or. (1987, setembre), any XXIX, núm.
335, pàg. 17-19.
divendres, 12 de novembre del 2010
El canvi
Estava decidida a canviar-ho tot: els seus pares eren uns fòssils intransigents; les seves profes, mai no la van entendre; la societat en general...
I es va vestir tota de negre –diguem-ne gòtica-. Es va enfilar deu o dotze argolles a la cara i es va posar unes botes de sergent que retrunyien sobre el paviment.
La vaig tornar a veure fa dos dies. Té una botiga de roba en un carrer de moda i s’ha engreixat.
Aquesta entrada de D. Enrique Monasterio en el seu bloc, ens convida a fixar-nos una mica més en els joves. Cal acollir-los, tenir paciència, escoltar-los, aconsellar-los, resar per ells....Ajudar-los a reconduir aquest afany de canvi que bull dins seu, vers ideals humans i cristians que valguin la pena.
Benet XVI ha portat a Espanya l'harmonia entre el laïcisme i la fe
President emèrit del Consell Pontifici per als Textos Legislatius, el purpurat, nascut a Baena (Còrdova), el 1930, un dels més importants experts en Dret Canònic, comparteix amb ZENIT en aquesta entrevista les seves experiències de dos dies al costat del Sant Pare al seu país natal.
El Sant Pare, a l'avió papal que el portava a Santiago de Compostel·la , va defensar la trobada entre laïcisme i fe, una cosa que alguns mitjans van interpretar més aviat com un distanciament. Considera que després d'aquesta visita apostòlica queda més clara segons l'opinió pública la proposta de Benet XVI sobre les relacions Església i Estat?
Aquests mitjans que vostè es refereix sembla que interpreten ordinàriament qualsevol afirmació o fet sobre les relacions Església -Estat seguint la seva coneguda ideologia agnòstica i relativista.
Això ha portat als lectors, per desgràcia, em sembla, a actituds agressives, a fomentar ruptures i allunyaments, quan en realitat, coneixent Benet XVI, hi ha una constant voluntat de diàleg, d'encontre serè i constructiu.
En realitat Benet XVI, en aquest viatge com en la seva passada estada al Regne Unit i en moltes altres ocasions, ha tornat a proposar, amb l'esperit evangelitzador que li és característic, i sense fer política, un tipus de societat en la qual l'harmonia entre fe i raó sigui la mesura del verdader humanisme, i on un sa concepte de laïcisme, que respecti la dignitat de la persona i els seus drets inalienables, entre ells la llibertat religiosa, de culte i de consciència, permeti superar el fonamentalisme laïcista, hostil -no solament a Espanya i altres nacions europees, sinó també en altres llocs del món- la importància familiar, cultural i social del cristianisme i en general de la religió.
Però la voluntat de Benet XVI ha estat a tota hora, a Espanya i fora d’Espanya, completament positiva, i diria constructiva, de diàleg i harmonia, mai de ruptura o distanciament, sinó d'encontre.
ZENIT.org (Entrevista de Julián Colina) (Almudí)
LLEGIR-NE MÉS
Article publicat per Juan Ramón Domínguez Palacios en el seu bloc ‘En la cumbre’
dijous, 11 de novembre del 2010
Imatges retrospectives: Els joves van acollir Benet XVI a la Catedral de Barcelona el dia de la seva arribada.
Un dels seus crits era "aquesta és la joventut del Papa! ".
La concentració es va organitzar per Facebook.
dimarts, 9 de novembre del 2010
Benet XVI, "profundament agraït" per l'acollida rebuda
El Sant Pare ha pronunciat, en aquest moment, unes paraules de comiat, després de viure aquesta jornada històrica entre nosaltres.
Més tard, i ja un cop a l’avió de tornada a Roma, ha enviat el següent missatge:
Que els espanyols "avancin pels camins de la pau, la concòrdia i la solidaritat", en consonància "amb el seu ric patrimoni de valors humans i cristians". És el desig de Benet XVI, expressat d'aquesta manera en un telegrama enviat al Rei Joan Carles després de deixar Espanya la nit de diumenge 7 de novembre.
En l'esmentada nota, el Papa ha reiterat el seu "profund agraïment per la calorosa acollida que m'han dispensat", en un viatge que desitjava realitzar des de fa temps i que repetirà en menys d'un any, el pròxim mes d'agost, en ocasió de la Jornada Mundial de la Joventut que tindrà lloc a Madrid.
.
dilluns, 8 de novembre del 2010
Fer present el viatge del Sant Pare (2)
Barcelona es va abocar ahir al carrer per a la rebuda del Sant Pare. Des de primera hora del matí, els barcelonins van sortir al carrer per viure un dia històric per a la capital catalana. Més de 250.000 persones van tenyir la Ciutat Comtal amb els colors blanc i groc de la Ciutat del Vaticà, lloant a tota hora Benet XVI amb múltiples mostres de religiositat i fe.
Aquí teniu algunes anècdotes.
Molts vam ser els que varem matinar per trobar un bon lloc per poder veure el Pontífex, el més a prop possible durant el seu recorregut amb el papa mòbil entre el Palau Episcopal i la Sagrada Família.
«Encara estic una mica adormit, m’he despertat abans les set del matí», deia l’Ignasi, un nen d'11 anys, mentre badallava. «No venim només a veure el Papa, sinó que ell vegi i senti com li donem la benvinguda», afirmava Isabel al costat dels seus tres fills i marit.
«Quant estona falta per veure al Papa?», preguntava ansiós el petit Mateu a un policia. Al seu costat una vintena de nens d'entre 4 y11 anys esperaven eufòrics amb banderes a la mà i la cara pintada, per veure passar al papa mòbil a l'encreuament del carrer Marina i Aragó. «Jo sóc addicte a Benet!», cridaven tan fort com podien amb un megàfon un grup d'adolescents entre salts d'alegria i emoció.
Després d'aquests s'animà mossèn David, un rector navarrès, que cridava «Visca el Papa!» al costat dels seus feligresos. «Sí, sí sí, el Papa ja és aquí», entonava un grup de Saragossa amb una gran pancarta de benvinguda. «Vam anar ahir a rebre'l a la Catedral, i avui no ens ho podíem perdre», explicava Clara, una cubana de 25 anys mentre va agafar amb força el rosari de la seva primera comunió.
«Ja arriba, ja ve el Papa», va avançar Maria a les seves amigues preparada amb la càmera de fotos, mentre els helicòpters sobrevolaven l'Eixample.
El papa mòbil més ràpid
El papa mòbil va passar a una velocitat més alta del previst, però això no va fer que els ànims es rebaixessin. Els crits d'emoció i l'onejar de banderes acompanyaven el seu pas, mentre unes noies corrien al seu darrera. «M’ha mirat!», va dir l'Ignasi de 7 anys.
«Segurament es veuria millor des del sofà de casa, però és molt important que el Papa senti com l'acollim, el volem i l'admirem», va recordar Isabel als seus fills, que havien aconseguit entrades per seguir la cerimònia des d'una de les pantalles ubicades al parc de la Sagrada Família. Al costat d'ells Stephen, un professor anglès jubilat vingut de Londres, seguia atent la cerimònia als peus del temple de Gaudí.
Als carrers adjacents, la multitud seguia amb aplaudiments l'acte. Després d'agenollar-se a les voreres durant la consagració, els fidels es van amuntegar per rebre la comunió, que 300 sacerdots van repartir pels carrers propers. «M'emociona que hi hagi tanta gent, famílies senceres, nens i joves que vénen a valorar i a donar gràcies a Déu per tot el que tenim», va comentar Saturnina, de 76 anys, emocionada.
Universalitat
En la confluència entre els carrers Marina i la Gran Via, diverses persones van contemplar la cerimònia en una de les pantalles gegants instal•lades per a l'ocasió. Alguns van lamentar no poder rebre la comunió, una cosa que sí es va donar als 13.000 assistents a la retransmissió que s'oferia en el plaça de braus la Monumental.
Banderes vaticanes, espanyoles, mexicanes o xilenes en l'interior del recinte taurí demostraven la universalitat de l'acte. Llàgrimes al so del «Virolai» van posar punt i final a la cerimònia eclesiàstica que, seguida de l’Àngelus, va omplir Barcelona d'emoció. «Es nota, se sent, el Papa està present», cantaven Begoña, Patrícia i Inés ja de tornada a casa.
La Monumental com a temple
La plaça de braus de La Monumental, a Barcelona, va deixar ahir per unes hores la tauromàquia per acollir 13.000 persones. En el seu interior es van instal•lar dues pantalles gegants que van permetre als assistents seguir en directe la consagració de la Sagrada Família
.
Fer present el viatge del Sant Pare (1)
Faig referència a 2 articles publicats per Juan Ramón Domínguez Palacios en els blocs ‘En la Cumbre’ i 'Anécdotas y Poesías', a qui agraeixo i felicito per la seva bona informació
El viatge que ha realitzat Benet XVI a Espanya pot qualificar-se com un èxit rotund. Una vegada més s'ha posat de manifest que està a l'avantguarda de la defensa dels drets humans.
La calorosa acollida a Santiago i Barcelona, així com l'intens desig de polítics de signes ben diversos (des de Rubalcaba a Rajoy, o des dels Reis i els Prínceps d'Espanya fins Zapatero) de ser rebuts pel Papa, ve a confirmar: "La religió no és un problema que els legisladors hagin de solucionar", sinó que és més aviat una positiva injecció intravenosa al torrent circulatori de la societat. Com havia dit el Papa en la seva visita al Regne Unit: "Una contribució vital al debat nacional". Un factor social que mereix un lloc sota el sol. Potser per això ha ressonat amb especial èmfasi a l'Obradoiro gallec l'exclamació de Benet XVI : "Europa ha d'obrir-se a Déu".
La exaltació de la dona a Barcelona i el seu treball (també el domèstic), del matrimoni "natural", de la bellesa, la consciència i la vida s'insereixen en la línia de les grans declaracions de Drets de l'Home. Una vegada més s'ha posat de manifest que Benet XVI està a l'avantguarda de la defensa dels drets humans.
Potser per això, no ha estat exacte el retret que se li ha fet des d'alguna premsa quan –dins l’avió i en ple vol- va fer una referència al laïcisme dels anys trenta i l'Espanya d'avui.
.
És evident que no era una comparació entre "violències", sinó entre ideologies. Per als experts en relacions entre l'Església i l'Estat, és senzillament cert que tant en aquells moments com en aquests, existeix un debat ideològic entre fe i modernitat. Un debat que porta traces, segons la meva opinió, de tenir un desenllaç positiu. És a dir, fer ressorgir la noció originària de laïcisme, que no és tant un instrument per "alliberar" els ciutadans de la fe, com un expedient tècnic perquè faci als ciutadans "oficialment lliures" per practicar-la o no (W. McLoughlin). És a dir, el que vénen dient avui a les Corts d'Itàlia, Alemanya o els Estats Units, "laïcisme positiu" o "neutralitat benvolent".
Llegir-ne més: AQUÍ
*Rafael Navarro-Valls es catedràtic y acadèmic, autor del llibre ‘Entre la Casa Blanca y el Vaticano’
.
Benet XVI als discapacitats: "Ocupeu un lloc molt important en el cor del Papa"
Després de dinar ahir diumenge amb els Cardenals i Bisbes d'Espanya a la residència de l'Arquebisbe de Barcelona, el Cardenal Lluís Martínez Sistach, el Papa va visitar l'Obra Benèfic Social Nen Déu, que des de l'any 1892 treballa amb discapacitats.
"És imprescindible que els nous desenvolupaments tecnològics en el camp mèdic no vagin mai en detriment del respecte a la vida i dignitat humana, de manera que molts que pateixen malalties o minusvàlues psíquiques o físiques puguin rebre sempre aquell amor i atenció que els faci sentir-se valorats com persones en les seves necessitats concretes".
El Papa es va acomiadar dels malalts i dels treballadors del centre Nen Deu, agraint-los la feina que realitzen, segons va dir, "amb els mateixos sentiments que el Bon Samarità".
.
Al finalitzar la cerimònia a la Sagrada Família, eI cor i tots els participants a l’acte varen cantar el Virolai
diumenge, 7 de novembre del 2010
El Sant Pare a la Sagrada Família
“Vosaltres sou el temple de Déu”
Milers de persones s'han aplegat pels carrers de Barcelona durant el recorregut que portava el Papa al temple de la Sagrada Família. El seu segon dia a Espanya i abans de consagrar el Temple de la Sagrada Família d'Antoni Gaudí com Basílica menor, Benet XVI s’ha reunit breument amb els Reis d'Espanya en una trobada privada.
A l'interior de la basílica l'esperaven més de 6.500 persones i 1.100 concelebrants entre cardenals, bisbes i sacerdots. Als carrers propers a la Sagrada Família s’han instal•lat 36 pantalles gegants perquè les més de 250.000 persones poguessin seguir la missa de Consagració del Temple.
El Papa ha començat l'homilia dient unes paraules d'agraïment en català.
Benet XVI ha descrit la consagració de la Sagrada Família com un "punt significatiu en una llarga història d'il•lusió, de treball i de generositat, que dura més d'un segle".
Benet XVI ha destacat la seva alegria personal per consagrar la Sagrada Família, un temple molt unit a la figura de Sant Josep.
"M'ha commogut especialment la seguretat amb què Gaudí, davant les innombrables dificultats que va haver d'afrontar, exclamava ple de confiança en la divina Providència: "Sant Josep acabarà el temple". Per això ara, no deixa de ser significatiu que sigui dedicat per un Papa que porta el nom de Josep".
El Papa al final de l'homilia ha demanat "nous testimonis de santedat" per mostrar al món la bellesa de la vida cristiana.
"En contemplar admirat aquest recinte sant de sorprenent bellesa, amb tanta història de fe, demano a Déu que en aquesta terra catalana es multipliquin i consolidin nous testimonis de santedat que prestin al món el gran servei que l'Església pot i ha de prestar a la humanitat".
En acabada la Missa, el Papa ha sortit a la façana del Naixement per resar l’àngelus, en el que ha parlat sobre l'Església com una família.
"Tota l'Església, escoltant i complint la seva Paraula, es converteix en la seva Família. I més encara, ens ha encomanat ser llavor de fraternitat que sembrada a tots els cors encoratgi l'esperança".
Una consagració històrica, per la bellesa de la, que és ara, Basílica de la Sagrada Família i també per ser la segona vegada en la història que un Papa celebra aquest ritu de consagració.
El Sant Pare consagra la Sagrada Família
Durant el seu segon dia a Espanya, Benet XVI ha consagrat el Temple de la Sagrada Família d'Antoni Gaudí com a basílica, davant més de 7.000 persones que l'esperaven a l'interior.
Benet XVI en la seva homilia ha fet referència a la ruptura entre la consciència humana i la consciència cristiana i ha destacat la importància de dedicar el Temple de la Sagrada Família en un moment en què es pretén viure d'esquena a Déu. També, ha parlat de la necessitat de promoure l'ordre natural, el matrimoni i la família, com escola d'amor, on neix la vida humana, que ha reiterat, és "inviolable des del moment de la seva concepció".
.
dissabte, 6 de novembre del 2010
Benet XVI demana a Europa que no tingui por d'obrir-se a Déu
Homilia del Sant Pare durant la Santa Missa a la Plaça de l’Obradoiro de Santiago de Compostel•la
.
El Papa es vesteix de pelegrí per visitar la la tomba de l’Apòstol
Arribada del Papa a Santiago de Compostel•la
"Jo voldria convidar Espanya i Europa a edificar el seu present i projectar el seu futur des de la veritat autèntica de l'home, des de la llibertat que respecta aquesta veritat i mai no la fereix, i des de la justícia per a tots, començant pels més pobres i desvalguts. Una Espanya i una Europa no només preocupades de les necessitats materials dels homes, sinó també de les morals i socials, de les espirituals i religioses, perquè totes elles són exigències genuïnes de l’ home i només així es pot treballar d’una manera eficaç, íntegra i fecunda per seu bé. "
Viatge del Sant Pare a Espanya (2)
Vídeo: El Papa demana oracions pel seu pròxim viatge a Espanya
.
Vídeo: La Sagrada Família de Gaudí: un temple d'avantguarda
.
Vídeo: Entrevista a Pablo Blanco, autor de ‘Benet XVI, el Papa aleman’
Posar a Déu més a prop
'Mons. Javier Echevarría', Prelat de l'Opus Dei, a l’ABC
«En aquests cinc anys de pontificat, no li han faltat al Papa atacs provocats pels qui s'han entossudit esborrar el Creador de l'horitzó de la societat; tampoc no han estat absents els sofriments davant la incoherència i els pecats d'algunes persones cridades a ser "sal de la terra" i "llum del món"» (Llegir-ne més)
Preguntes i respostes sobre Benet XVI
Marc Argemí, a b16.wordpress.com
"Si no trobes la resposta que cerques, o vols col•laborar amb més contingut, oferir noves fonts d'informació, etc., endavant amb la col•laboració. T'ho agrairé" (Llegir-ne més)
La visita del Papa a Barcelona és la més important que pot rebre la ciutat
Joan Figuerola, a OpusPrima.wordpress.com
Milers i milers de barcelonins així com persones arribades de diferents llocs del món rebran el Vicari de Crist, encara que ha tingut diferents noms al llarg de la història, parla en nom del Senyor (Llegir-ne més)
.
Daniel Arasa, a ForumLibertas.com
Al que ens ha d'ajudar sobretot la visita del Papa és a la renovació personal, a més vida interior, major vibració apostòlica, i augment de la preocupació pels altres (Llegir-ne més)
Joan Figuerola, en OpusPrima.wordpress.com
"Podem dir i encertarem, que és el Bisbe de Roma i successor de Pere, és a dir, és el principi i fonament perpetu i visible d'unitat, tant dels bisbes com dels fidels. No obstant això, no podem acontentar-nos amb aquesta definició, perquè realment hem dit ben poca cosa" (Llegir-ne més)
.
Preparats per rebre el Papa
’Ana Martínez i Álex Gubern’, a l’ABC
Santiago de Compostel•la i Barcelona ultimen els preparatius per a la visita més especial de l'any (Llegir-ne més)
.
’Íñigo de Oriol Ybarra’, a l’ABC
«Cal «començar pels fonaments, perquè això és el que donarà seguretat i fortalesa a tot el que vingui després. I aquests fonaments estan en Déu. Els joves canviaran el món si abans s'enfronten amb naturalitat i sense reserves als assumptes de Déu» (Llegir-ne més)
‘Josep Miró i Ardèvol’, a ForumLibertas.com
«El viatge del Papa ha començat a actuar com un autèntic revulsiu molts dies abans que es faci efectiu. I això és extraordinàriament bo» (Llegir-ne més)
.
Entrevista a ‘Mons. Celso Morga’, sotssecretari per a la Congregació dels Clergues, a ZENIT
«Crec és un moment en què el Papa vol tornar dir als espanyols una frase que ha repetit diverses vegades durant el seu pontificat: "El Senyor no treu res i ho dóna tot"» (Llegir-ne més)
El Papa defensarà la dignitat de la vida en un centre de nens discapacitats
'Érika Motañés', a l’ABC
El Papa culminarà les seves 32 hores a Espanya de viatge frenètic, ple d'activitats, amb una visita molt especial. L'Obra Benèfica - Social "Nen Déu" acull des de fa 120 anys a nens que pateixen síndrome de Down i altres discapacitats psíquiques, intel•lectuals o físiques (Llegir-ne més)
Especial de l’ABC, que inclou un plànol de situació, tant de Santiago como de Barcelona, agenda dels actes de la visita, referències de les visites de Juan Pablo II, orientacions de locals per a menjar, etc.
divendres, 5 de novembre del 2010
Viatge del Sant Pare a Espanya
Vídeo: Benet XVI 7 Novembre - Barcelona
.
Cerimònia de benvinguda a l'Aeroport Internacional de Santiago de Compostel•la. Discurs del Sant Pare.
Trobada privada amb les seves Alteses Reials els Prínceps d'Astúries a la Sala d'Autoritats de l'Aeroport Internacional de Santiago de Compostel•la.
13.00 - Visita a la Catedral de Santiago de Compostel•la. Salutació del Sant Pare.
13.45 - Dinar amb els Cardenals espanyols, amb els Membres del Comitè Executiu de la Conferència Episcopal Espanyola i amb el Seguici Papal a l'Arquebisbat de Santiago de Compostel•la.
16.30 - Santa Missa en ocasió de l'Any Jubilar Compostel•là a la Plaça de l'Obradoiro de Santiago de Compostel•la. Homilia del Sant Pare.
19.15 - Sortida amb avió des de l'Aeroport Internacional de Santiago de Compostel•la rumb a Barcelona
Barcelona
09.30 - Trobada privada amb SS.MM. els Reis d'Espanya a la Sala Museu de l'Església de la Sagrada Família de Barcelona.
10.00 - Santa Missa dedicada a l'Altar i a l'Església de la Sagrada Família de Barcelona. Homilia del Sant Pare.
Rés de l'’Angelus Domini’ a la Plaça de l'Església de la Sagrada Família de Barcelona. Paraula del Sant Pare.
13.00 - Dinar amb els Cardenals i Bisbes presents i amb el Seguici Papal en l'Arquebisbat de Barcelona.
16.30 - Comiat de l'Arquebisbat de Barcelona.
17.15 - Visita a l'"Obra benèfic-social Nen Déu" de Barcelona. Salutació del Sant Pare.
18.30 - Cerimònia de comiat a l'Aeroport Internacional de Barcelona. Discurs del Sant Pare.
19.15 - Sortida amb avió de l'Aeroport Internacional de Barcelona amb rumb a Roma
Roma
Enllaços relacionats: