divendres, 30 d’abril de 2010

Visita a Torí


El Papa Benet XVI anirà a Torí el pròxim diumenge en una visita pastoral a la ciutat, en els dies en què s'exhibirà el Sant Sudari.

La visita a Torí serà una ocasió propícia, va dir el Papa l'any passat, per contemplar aquest misteriós Rostre que, silenciosament parla al cor dels homes, convidant-los a reconèixer el rostre de Déu, "perquè tant va estimar Déu al món que va donar al seu Fill únic, perquè tothom que cregui en Ell no mori, sinó que tingui vida eterna"


.

Acudit

.


Un President de Govern decideix sortir al carrer per veure com està la situació a les escoles i a les presons.

Primer visita unes escoles i en arribar a la primera, el director, aprofitant l'ocasió, li comunica les manques del col•legi pel que fa infraestructures esportives, sanitàries, docents, recreatives, i aprofita l’avinentesa per demanar-li diners.


El president pren nota de cada anomalia i després de meditar llarga estona li diu al director:


Benvolgut director, la teva tasca en aquest col•legi és encomiable doncs amb la manca de mitjans que tens, estàs tirant endavant les coses i això mereix tot el meu respecte a la teva tasca, així com la dels teus professors; però saps, el país està passant una crisi econòmica molt forta i entre tots hem d’estrènyer-nos el cinturó.


Però no et preocupis, encara que ara no puc donar-te els diners que em demanes, tingues paciència i tan bon punt tinguem alguna cosa disponible serà per al teu col•legi.


Així doncs, va passant per els altres col•legis d'aquella ciutat, i es repeteix la mateixa situació.


En això, el President decideix anar veure la presó regional i passa el mateix, el director de la presó li fa veure les manques del centre. Li demana diners per poder comprar televisors per a cada cel•la, fer una piscina perquè els reclusos puguin prendre un bany en les seves hores de descans, construir un edifici intel•ligent a fi que els reclusos puguin passar unes hores d'intimitat amb les seves dones; que els presos tinguin un ordinador personal a cada cel•la a fi de poder estudiar una carrera a la qual s'apuntaran amb matricula gratuïta.


El President queda pensatiu una estona i finalment li diu:


D'acord, et donaré el que necessitis perquè realitzis totes les millores que m'has demanat i més.

Mentre deia això, ja ens podem imaginar la cara de sorpresa que posava el secretari del President.


Quan de tornada, parlaven el secretari i el president en el cotxe del resultat de la visita, el secretari no pot més i, amb tots els respectes, li pregunta al President:

Senyor President, com és possible que no tinguem diners per ajudar a els nois dels col•legis a formar el seu futur, el futur de nostre país, el més important que tenim i tanmateix, li hagi donat ajuda al director de la presó?

El President posa cara d'intel•lectual i li diu:

Mira, el que és segur és que mai no tornarem al col•legi, però a la presó, Qui sap?

dijous, 22 d’abril de 2010

Tots alhora, fem una pinya



Aquest anunci es va emetre durant la ‘Superbowl 2010’, -podeu veure el post del passat 28 de gener en el bloc comentant aquest esdeveniment -.

Tot un poble col•labora quan es tracta de reconstruir un pont perquè arribi un camió de cervesa.

La idea és simple: ‘Budweiser’ uneix la gent, i em sembla formidable. Però hi han coses molt més importants en la vida.

M'encanta la broma i m'agraden els detalls, però prefereixo treure’n una conseqüència més profunda: es deixa tot el que hom té entre mans; es llença la bossa de la compra si fa nosa; fins i tot, un es queda a mig afaitar..., per posar-se mans a l'obra quan es rep la crida de Déu.

El Senyor necessita no tan sols braços, sinó veus, exemples, talents, bon humor, tot..., perquè travessi els barrancs que provoquem els homes.

.

dimecres, 21 d’abril de 2010

Ajudar plorar

.
De la col•lecció ‘sobren les paraules’.

Queda tan sols una profunda reflexió sobre aquests "grans mestres" que són els nens, i la reconfortant sensació que l'ésser humà té aspectes que l'engrandeixen i el fan transcendir...


“Mai saps què és el que dirà un nen, és sorprenent”.


A l'autor i orador ‘Leo Buscaglia’, li van sol•licitar que fos part del jurat d'un concurs.
La finalitat del concurs era, trobar el nen més afectuós.


El guanyador va ser un nen de 4 anys que tenia per veí un home d’edat avançada, a qui recentment se li havia mort la seva esposa.


El nen, en veure l'home assegut en un banc del pati, plorant, s’hi va apropar i va anar seure a la seva falda.


Quan la seva mare li va preguntar que li havia dit al veí, el nen va contestar:


“ No res, només el vaig ajudar plorar!'


Com diu el refrany: Les penes compartides, són més suportables.

dilluns, 19 d’abril de 2010

Benet XVI 5 anys de Pontificat

.

Fa 5 anys el Cardenal ‘Joseph Ratzinger’ va ser elegit pel col•legi cardenalici per succeir un dels Papes més grans de la història.

Benet XVI sabia molt bé que sobre les espatlles li queia una càrrega molt pesada, gairebé insuportable. Per això, des del primer moment, es va recolzar en l'oració de l'Església sencera. I va prendre la creu sense por; la porta a plom, sense queixar-se, sempre amb el somriure als llavis.


Demanem al Senyor que el Vicari de Crist conservi sempre aquesta serenitat i aquest somriure que desarma tots els que el tracten. I que mai no deixi la Creu.


Tots necessitem la seva enorme fortalesa, la seva saviesa incontestable i la seva alegria serena.






.

En l'aniversari de l'elecció de Benet XVI, us presento un dels millors regals que el Papa ha fet en aquests anys al món: la seva predicació. Selecció de discursos i homilies d'aquests 5 anys.

A l'enllaç podeu accedir a aquests continguts: (feu clic AQUÍ)

diumenge, 18 d’abril de 2010

Entusiàstica rebuda del Sant Pare a Malta

Benet XVI va demanar als joves maltesos que no tinguin por d'anunciar Déu, encara que tinguin d'anar contracorrent



Per quarta vegada el Papa es reuneix amb víctimes d’abusos sexuals.

Una de les víctimes ha dit: "Admiro el Papa per tenir la valentia de reunir-se amb nosaltres. L'he vist avergonyit pels errors comesos per d'altres".



Sols Déu salva del mal

"En cada moment de la nostra vida depenem completament de Déu, en qui vivim, ens movem i existim". En la missa d’aquest diumenge Benet XVI s'ha dirigit als maltesos exhortant-los a no deixar-se sotmetre pels mites de la societat consumista.
"Només Déu ens pot protegir del mal, només Ell ens pot guiar a través de les tempestes de la vida i només Ell pot conduir-nos a un port segur, com ho va fer amb Pau i els seus companys, quan anava a la deriva davant les costes de Malta".

PER QUÈ LES DONES PARLEN TANT?


Una enquesta realitzada als Estats Units va mostrar que els homes usen de mitjana unes 1.500 paraules per dia, mentre que les dones usen un mínim de 3.000 (Just el doble)


En el congrés en què va ser presentat aquest estudi, una dona es va aixecar i va dir:

"És lògic que les dones parlin el doble que els homes. Nosaltres hem de repetir tot el que diem perquè els homes ens entenguin. "

I el moderador va preguntar: - " Com diu? "

Doncs això...

dissabte, 17 d’abril de 2010

El Sant Pare visita Malta

La visita durarà dos dies



Visita la Gruta de sant Pau

Nostra Senyora de Laus, "Refugi dels Pecadors"



El Santuari de Nostra Senyora de Laus, està situat en els Alps francesos, és un santuari particular, on la Mare de Déu, es va aparèixer a ‘Benoite Rencurel’ durant 54 anys, per demanar la conversió. Per la qual cosa ha estat anomenada "Refugi dels Pecadors".

El maig de 1664, Sant Maurici, un gran sant dels Alps va anunciar a la jove pastora de 17 anys, ‘Benoite’, que veuria la Verge Maria en una vall propera.

‘Benoite’, confiada, es va dirigir amb el seu ramat de cabres a la gruta anomenada "dels forns", on se li va aparèixer la Mare de Déu mentre resava el rosari.

La crida a la conversió, que és el cor del missatge de la Verge Maria a ‘Benoite’, s'experimenta a través dels sagraments de la Reconciliació i de l'Eucaristia.

Els ensenyaments de la Mare de Déu a ‘Benoite’ continuen sent vàlids avui: hom no es converteix de veritat, si no està animat per la dolçor de la misericòrdia.

Al santuari de Laus, la presència materna de la Verge Maria, "Refugi dels Pecadors", actua en aquest aspecte, amb una força evident.


divendres, 16 d’abril de 2010

Opus Dei: una aproximació.


Sant Josepmaria assegurava que Déu ens espera cada dia en l'immens panorama del nostre treball.
.
Audio; extracte d’una homilia de sant Josepmaria

dijous, 15 d’abril de 2010

dimecres, 14 d’abril de 2010

Paràbola de l'ovella perduda



Jesús és el Bon Pastor que condueix la seva Església a les bones pastures, i nosaltres som les ovelles del seu ramat. Podem tenir la certesa que Jesús mai no ens abandona i que mai no podem donar tot per perdut. Passi el que passi a les nostres vides, quan nosaltres l’invoquem o el cridem demanant auxili, Jesús ens escolta i ve a salvar-nos.

Si els pares actuem així amb els nostres fills, amb quanta més facilitat podran entendre ells que Déu el nostre Pare sempre ens espera i ens perdona i envia el seu Fill a buscar-nos per portar-nos a la Casa del Pare, que és Casa nostra.


L’he copiat de http://primeroseducadores.blogspot.com/, un bloc molt interessant.
A la pàgina ‘Háblales de Jesús’, podeu trobar una autèntica pedrera per a la catequesi familiar.

dimarts, 13 d’abril de 2010

Metges Cristians de Catalunya es feliciten per la sentència



El TSJ de Catalunya obliga els metges a informar els pares de les menors que vulguin avortar


El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul•lat dos articles del Codi Deontològic del Consell de Col•legis de Metges de Catalunya, el 33 i el 59, que obviaven el control patern dels menors, considerats madurs de més de 16 anys.



D'aquesta forma i fent al•lusió a l’article primer, l'alt tribunal estableix que els facultatius hauran d'informar, almenys, els progenitors de l'estat de salut del menor que es troba subjecte a la seva tutela.



La sentència assenyala l'article del codi que indica: «el metge haurà de respectar la confidencialitat respecte dels pares» contravé la Llei d'Autonomia del Pacient.



Des de Metges Cristians de Catalunya, el seu president, Ferran García Faria, es felicita per aquesta decisió de l'alt tribunal, perquè considera que és molt important la potestat i la participació dels pares en aquestes situacions.
Llegir més a: infoCatòlica

dilluns, 12 d’abril de 2010

Saber escoltar


Tot un art i, no tan sols a l’avi, sinó els que tenim al costat, aquell veí tan pesat, aquell amic paparra, aquell altre de qui ens sabem tan poc, però que ell sempre ens escolta i nosaltres...

diumenge, 11 d’abril de 2010

Una mica d’humor

Recordant aquells monòlegs d’en Gila amb el telèfon

dissabte, 10 d’abril de 2010

Santuaire Notre-Dame-du-Cap




El 1652 els jesuïtes van instal•lar aquí una missió i 9 anys més tard es va crear la parròquia del ‘Cap de la Madeleine’.


I molt aviat, una confraria del Rosari es va dur a terme en aquesta parròquia. La capella construïda el 1720 -la més antiga que encara es conserva a Canadà - es convertirà a finals del segle IX en el Santuari de Nostra Senyora del Rosari del Cap.


dijous, 8 d’abril de 2010

Mil anys del miracle eucarístic de Solsona







Aquest diumenge comença l'Any Jubilar d'Ivorra, que la Santa Seu ha concedit a la diòcesi de Solsona amb motiu dels mil anys del miracle eucarístic del ‘Sant Dubte’.

Segons la tradició, l'any 1010, el vi consagrat convertit en la Sang de Crist, va vessar del calze i va tacar els corporals.


En aquella època, estava en apogeu l'heretgia de ‘Berengari’, que negava la presència real de Crist en l'Eucaristia i que havia fet dubtar fins i tot el sacerdot que celebrava la Missa, ‘Bernat Oliver’.


La diòcesi de Solsona porta deu anys preparant aquesta commemoració, que es prolongarà fins a l'1 de maig de 2011. El Papa Benet XVI ha facultat a monsenyor 'Jaume Traserra', bisbe de la diòcesi, per impartir la benedicció papal durant la celebració principal del mil•lenari.


Levada contesta a ‘The New York Times’


El cardenal Prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, el nord-americà ‘William J. Levada’, ha escrit una carta en la que desglossa, punt per punt, les inexactituds de l'article que ‘Laurie Goodstein’, va publicar en el diari ‘The New York Times’, en el qual acusava Benet XVI de no haver rellevat del seu càrrec un sacerdot acusat de pedofília.

Fins i tot el Vicari Judicial que va instruir, en els anys 90, el cas del sacerdot ha recriminat a la publicació que no s'hagin posat en contacte amb ell per a contrastar la informació.

A més, el 'Cardenal Levada’ recorda que, amb el Sant Pare, «tenim un gran deute de gratitud per la introducció de procediments que han ajudat l'Església a prendre mesures per afrontar l'escàndol de l'abús sexual de menors per sacerdots», i admet no estar gens «orgullós que el diari de referència dels Estats Units, no sigui un model d'honestedat».

Rome Reports: La llarga batalla de Benet XVI per combatre els abusos sexuals


Copio de la web Scriptor.org

Fa uns dies, ‘John Allen’ va publicar en el NY Times un article (
A Papal Conversion), important encara que només fos per argumentar el contingut d'aquesta frase:

"For anyone who knows the Vatican’s history on this issue, Benedict XVI isn’t just part of the problem. He’s also a major chapter in the solution."

Ahir, l'agència de televisió 'Rome Reports' va publicar una breu i clara notícia de ‘John Allen’ sobre aquest mateix assumpte, enfosquit per bona part de la premsa internacional, que desconeix la història vaticana en la lluita per combatre els abusos sexuals.

dimecres, 7 d’abril de 2010

Avui fa 40 anys


Tal dia com avui, un 7 d'abril de 1970, sant Josepmaria va fer una romeria a la Verge de Torreciutat. Els seus pares l’hi havien portat quan tenia dos anys, en motiu d’acció de gràcies per haver estat guarit d'una greu malaltia.
Al llibre de firmes escriu: Madre mía y Señora mía de Torreciudad, Reina de los Ángeles, ‘Monstra te esse Matrem’ y haznos buenos hijos, hijos fieles.

dimarts, 6 d’abril de 2010

Anecdotari del Raval



El passat 29 de març a la revista Temes d’Avui, amb el títol Braval, ‘Gregorio Luri’ va publicar un article que pel seu interès crec pot engruixir la llista d'anècdotes del Raval.

Baixo per Joaquim Costa amb la intenció de girar a la dreta al carrer del Carme, però quan estic a punt de passar la cantonada em fixo que al davant s'obre un carreró amb un nom tan provocador que resulta irresistible: carrer del Mal Nom. Es tracta d'un carreró ombrívol que, a primera vista, no sembla en condicions de justificar el seu nom. Ara bé, és retort i té forma de "L". Un arc que té una cert gràcia el comunica amb el carrer de Picalquers. M'aturo al costat del número 9 a prendre quatre notes, però encara no he començat a escriure que des d'un balcó dels pisos més alts, ometent el preceptiu "Alerta: aigua!" d'antany, llencen una galleda d'aigua que m'encerta de ple. Vull creure que és aigua. Me n'allunyo intentant eixugar-me com puc, mirant amb ràbia incontinguda els balcons plens a vessar de plantes i roba estesa. Hi ha alguna cosa sinistra en aquests balcons entreoberts i deserts. Les mateixes plantes sembla que se sostenen fràgilment subjectes a la poca llum que les il•il•lumina. Hi ha bombones de butà i plàstics desgastats cobrint els estenedors.

El propietari de McFavour (Afro/European Alimentation) em veu passar sense immutar-se. Travesso un segon arc i em submergeixo en el sol que inunda el carrer de la Riera Baixa. Un vagabund pràcticament em cau al damunt només veure'm. Reconec algunes paraules búlgares i el saludo en el seu idioma. Em respon amb un somriure tan agraït que gairebé compensa el xàfec de Picalquers. M’acompanya fins al carrer de l'Hospital mentre em parla de Plovdiv, dels monts Ròdope i de la rakia, la beguda nacional de Bulgària, mentre un nen de pell de color de coure fa piruetes damunt d'una bicicleta. Al carrer Hospital no hi ha roba estesa als balcons, sinó pancartes que diuen "Volem un barri digne". M’aturo un moment en el número 133: "Joseph Afro-Caribe. Import-Export. Alimentació general i tropical. Cosmètics". Un cartell de l'aparador em crida poderosament l'atenció: "Jesus Faithful Ministries. Present Historical Program. Deliverance and Miracle Service. 13th July 2009-19th July 2009. Theme: The enemy summit. Host: Pastor Francis Adabanka. Guest Speaker: Pastor Austin Okadiram". En prenc nota i continuo el meu camí deixant a l'esquerra la Rambla del Raval -Ramblakistan, que en diuen alguns- amb el ‘gat de Botero’ vigilant el barri. Passo pel costat de turistes de disseny que roseguen entrepans de disseny seguint els consells de guies de disseny i, finalment, arribo al carrer de la Cera. La roba estesa i les flors substitueixen les pancartes. Deixo enrere un local d'Internet, Ali-Ali, i una assessoria laboral i fiscal amb la persiana abaixada des de fa bastant de temps.

En passar pel carrer d´en Botella, vaig fins al número 7, on hi ha un dels llocs musicalment més vius de tota la ciutat, el Big Band, autèntic temple de tots els amants del rock, i prenc nota dels pròxims concerts. Tornant sobre les meves passes arribo, a la confluència del carrer de la Cera amb Reina Amàlia, a tot un clàssic del Raval, Can Lluís, que anuncia el Menú MVM (Manuel Vázquez Montalbán): "Primer, olleta d'Alcoi; segon, cabrit al forn; postres, xines de Can Lluís. Cafè. 24,90 euros més IVA". També això és el Raval. O més ben dit: el Raval no seria avui el que és sense aquesta barreja d'hedonisme, tradició i cruesa multicultural.

Al costat de Can Lluís hi ha la meva destinació, la seu de Braval. La porta d'entrada està flanquejada per set contenidors d'escombraries alineats. Els del Braval hi han posat un cartell al costat: "Si us plau, dipositeu les bosses d'escombraries dins dels contenidors". A la porta d'entrada hi ha informació sobre el Casal d'Estiu, del 29 de juny al 24 de juliol, dirigit a nens de set a catorze anys. Les activitats comencen cada dia a les 9 h i s'acaben a les 17.30. Per vint euros a la setmana els nens participen en activitats esportives (futbol, bàsquet, excursions, piscina), tallers (maquetisme, català, ordinadors), jocs, visites culturals "i molt més". Les fotos que acompanyen la informació mostren nens que somriuen. Vistes des del carrer semblen imatges d'un altre món.

En els 1,1 quilòmetres quadrats d'extensió d'aquest barri de raval (en la Barcelona medieval, era el raval o barri extramurs) viuen gairebé cinquanta mil persones. És un dels llocs més densament poblats del planeta. El 48% dels veïns són immigrants que procedeixen de més de trenta països, parlen més de deu llengües i practiquen una dotzena llarga de religions. Aproximadament 1.200 pisos del barri estan sotsarrendats i uns tres mil estan habitats per ancians que viuen sols. No hi escassegen ni les persones sense sostre ni els joves amb les mans a les butxaques.

Jo no havia sentit a parlar del Braval fins que Pep Masabeu em va convidar a dinar en el local. Només entrar-hi em vaig adonar que hi passava alguna cosa important. El primer que em va cridar l'atenció va ser l'escrupolosa cura dels petits detalls. Hi regna una pulcritud encomiable. No hi ha ni un paper al terra, ni una brossa de pols, ni una taca en cap paret. Tot és aquí tan excepcional que fins i tot hi ha un espai reservat per gaudir del silenci. Se m'acudeixen poques activitats més a contra corrent de la moderna pedagogia de la diversió bulliciosa.

Què és exactament el Braval? És un centre d'activitats que ofereix suport socioeducatiu als joves del barri. Quan va néixer, el 1998, la seva primera activitat va ser la creació d'un equip de futbol. A poc a poc ha anat desenvolupant altres activitats esportives i educatives. El juliol de 2003 es va inaugurar el local del número 51 del carrer de la Cera. Si hi passeu, no us oblideu de fer-hi un cop d'ull. A l'interior, a més de sales de joc i d'estudi, d'ordinadors i de l'espai del silenci que hem comentat abans, també hi ha una petita capella, amb una imatge de sant Josepmaria Escrivà, fundador de l'Opus Dei. No s'amaguen les conviccions religioses, però tampoc no s'hi fa sectarisme. No es pretén adoctrinar, sinó mostrar, amb un gest solidari, que és possible viure en comunitat tot i les diferències de llengües maternes, llocs d'origen i credos religiosos.

L'eix de totes les activitats del Braval és l'esport. Per aquesta mateixa raó, el cor del local és la rentadora que ha de deixar la roba esportiva impol•luta. El jove que es decideix a participar en un equip s'ha de comprometre a assistir amb regularitat a l'escola i a prendre's molt seriosament les seves responsabilitats acadèmiques. Si no és així, ja sap que haurà de contemplar els companys des de la banqueta de suplents. Ara com ara hi ha cinc equips de futbol i cinc de bàsquet que participen en diferents competicions. És una manera magnífica de conèixer els altres barris i de prendre contacte amb els joves d'altres llocs de Barcelona. Els jugadors disposen, si ho volen, d'ajuda en els seus estudis i d'un lloc d´acollida en el qual, com ja s'ha apuntat, els hàbits no s'aconsellen, sinó que es practiquen. També poden assistir a classe de català i de castellà i disposen d'assessorament vocacional i professional. Tot plegat no seria possible sense la col•laboració optimista i generosa de més de cent voluntaris, l'activitat dels quals és especialment notable durant el mes de juliol. Al Braval s'ofereix als joves el fil d'Ariadna que condueix més enllà del laberint del qual molts no surten mai.

El dinar al qual hem fet referència abans és més que una invitació de cortesia. Pep Masabeu reuneix cada mes de sis a vuit persones, de diferents àmbits culturals i ideològics, per discutir qüestions relacionades amb la immigració. En les més de trenta convocatòries realitzades hi han participat 160 persones. D'aquesta manera el Braval ha esdevingut també un centre de reflexió sobre l'emigració a Catalunya.

En sortir de nou al carrer me'n vaig al mercat de Sant Antoni. No puc sinó pensar que, sens dubte, hi ha altres móns. I es troben en aquest, ben a tocar.

Gregorio Luri
Carrer de la Cera 51, baixos. 08001 Barcelona
Tel. 93 443 39 04

dilluns, 5 d’abril de 2010

Uns regals molt particulars



Natasha Doherty es va desplaçar d'Irlanda per agrair a Benet XVI la carta als catòlics de l'illa després dels casos d'abusos sexuals.

Per això, durant l'audiència general li va lliurar uns regals molt particulars.

"Li lliurà un tambor i una arpa, que són dos símbols d'Irlanda i que estan relacionats amb el ressò i la música agradable.
Volíem simbolitzar el ressò que es farà a tot el món i especialment a Irlanda, (perquè l'Església allà està sofrint molt). Volem demostrar que recolzem el Papa, que volem difondre el seu missatge i que continuarem recolzant-lo, estimant l'Església i a ell com el succesor de Pere."

Natasha també va demanar al Papa que beneís 500 rosaris. Quan torni al seu país té pensat repartir-los entre els seus amics i animar-los a resar-lo pel Papa i per les seves intencions. Una manera concreta de demostrar el suport a l'Església del seu país.

"Crec que va ser una bona idea mostrar els 500 rosaris, que seran 500 persones resant per ell. ¡500 persones són moltes! Era una manera de mostrar-li al Papa que estem amb ell i amb l'Església".


diumenge, 4 d’abril de 2010

El Sant Sudari



El Llençol Sant o més conegut com ‘la Sábana Santa’, el teixit sagrat que d'acord amb la tradició seria el llençol funerari en el qual va ser embolcallat el cos de Jesús després de la Crucifixió, es pot visitar aquests dies a Torí.

Es un encontre físic, un trobada històrica, un contacte amb una persona que encara que sembli ser de fa 2000 anys en realitat és viva avui.

El més important no és el teixit sinó la sang que el recobreix, i això mou a una relació d'adoració, és a dir, existeix quelcom més que un referent merament arqueològic, científic, bioquímic".


Les últimes investigacions

L’any 1988, la prova del Carboni 14 va sentenciar que el Llençol Sant (‘Sant Sudari’), la tela que segons la tradició va embolcallar el cadàver de Jesús, era una falsificació realitzada entorn de l'any 1260. Tanmateix, científics italians han demostrat que la prova del Carboni 14 no va funcionar bé, i els laboratoris van amagar el seu error.

El vaticanista italià ’Marco Tossati’ va repetir tots els càlculs realitzats i confirmà que la prova no va ser vàlida. Afirma: "Els laboratoris no van publicar gaires dades. I en les publicades, es veu clarament que hi va haver un error de càlcul. Un error que sembla minúscul, però que és colossal perquè fa que el marge de fiabilitat de tota la prova estigui molt per sota del mínim que els laboratoris havien declarat"… "no estem parlant de religió sinó de números, que no deixen marge de discussió. Les xifres són les que són: L'examen no va ser fiable. I ens han d'explicar per què. Han obtingut resultats tan poc homogenis que no podien donar per vàlida la prova".

Els arqueòlegs no consideren definitiva la prova del Carboni 14. Normalment, es comparen amb altres anàlisis. Es tracta d'una dada que coneixen perfectament els laboratoris que van analitzar el Sant Sudari. Continua dient ‘Marco Tossati’ que "Els mateixos laboratoris han tingut resultats clamorosos en altres ocasions. Han establert que unes estovalles tenien 300 anys. O que una mòmia d'Ibis tenia els ossos del 1.500 abans de Crist i les benes, del 200 després de Crist".


Ara, una experta italiana de l'Arxiu Secret Vaticà ‘Bàrbara Frale’, assegura que a la tela hi ha restes del certificat de sepultura de Jesús, i l'ha desxifrat. El contingut d'aquestes paraules es refereix a la mort d'un personatge anomenat ‘Iesoys Nnazarennos’, el mateix nom que trobem en els quatre Evangelis. Ja en el 1978 un grup d'experts va descobrir algunes lletres entorn del rostre de l'home del Sant Sudari. Ara, ‘Bárbara Frale’ les ha desxifrat. Són paraules en grec, llatí i arameu. Per entendre de què es tracta, ‘Bárbara Frale’ ha estudiat a fons la legislació romana de la Palestina de l'any 30.

"Els condemnats a mort no podien ser enterrats a la tomba de la seva família. Havien de passar 12 mesos en una sepultura pública, gestionada pel tribunal de Jerusalem. Després d'aquells 12 mesos el cos es donava a la família perquè l'enterressin al costat dels seus parents. "En el cas de Jesús, ‘Josep d’Arimatea’ i ‘Nicodem’ van demanar al governador ‘Ponç Pilat’ que no deixés el cadàver a la fossa comuna sinó en el sepulcre de la família de ‘Josep d’Arimatea.

"Va fer falta etiquetar el cadàver perquè en el mateix lloc podrien ser enterrats altres membres de la família de ‘Josep d’ Arimatea, i el cos de Jesús havia de lliurar-se als seus familiars passats 12 mesos. " Per això, una vegada embolicat el cadàver en un sudari, van ser enganxades al voltant al cap unes tires de papir en les quals s'explicava amb lletres grans qui era el difunt. "Estava escrit el nom del difunt, la data de mort, el motiu de la condemna i la data en la qual es podia lliurar el cos a la família, una vegada complerta aquesta peculiar condemna ‘post-mortem’."

Dades que coincideixen amb les dels Evangelis. Segons l'experta, aquestes tires de papir van estar adherides al Sant Sudari durant uns quants segles i després de diverses reaccions químiques, algunes restes de tinta van passar a la tela. Per comprovar la seva hipòtesi, ‘Bárbara Frale’ va demanar a un grup de paleògrafs que estudiessin quan van ser escrites, però no els va dir d'on procedien. Segons els paleògrafs, aquesta cal•ligrafia és d'entorn del segle I, el que confirma que són de l'època de Jesús.


Encara avui, planteja grans interrogants que experts i científics no aconsegueixen respondre. Tanmateix, en els últims anys s'han fet grans avenços. Per exemple, el jueu ‘Avinoam Danim’ és expert en botànica i fa anys, va trobar en el Llençol Sant rastres de plantes que només apareixen en els mesos de març i abril en una àrea geogràfica molt concreta. Continua el professor ‘Avinoam Danim’ (de la Universitat Hebrea de Jerusalem) "L'única zona del món en què es poden trobar aquest tipus de plantes per posar-les sobre el cos de l'home, és entre Jerusalem i Hebrón. Encara avui es poden trobar aquest tipus de plantes."

Després de l'incendi que l'any 2003 va destruir gairebé el Llençol Sant, unes religioses van reparar el ‘Sudari’ amb trossos de lli. Ara, el professor ‘Giulio Fanti’ ha analitzat les zones cobertes i ha descobert una segona imatge del rostre de l'home del Sant Sudari. Diu el professor ‘Giulio Fanti’ (del Departament d'Enginyeria Mecànica de la Universitat de Pàdua) "Al comparar la part superior amb la part posterior podem veure perfectament que aquests detalls anatòmics -el nas, la boca, etc.- corresponen als que es veuen en la part frontal. Això no ho dic jo, ho diu l'ordinador, que a través d'una anàlisi específic, va comparar les imatges frontals i dorsals."


Aquesta és la nova web oficial del Llençol Sant de Torí. En l’adreça ‘Sindone.org’ els pelegrins que vulguin visitar el Sant Sudari podran trobar informació actualitzada. El Sant Sudari es conserva a la Capella Reial de la Catedral de Torí, al nord d'Itàlia. El Papa ha autoritzat que durant la primavera del 2010 pugui mostrar-se al públic. Serà la primera vegada que es veurà després d'una sèrie de restauracions.


Entre el 10 d'abril i el 23 de maig Torí s’exposarà el Sant Sudari. Més d'un milió de persones han reservat ja la seva visita. Exposicions artístiques, vídeos i plafons informatius prepararan els pelegrins amb l'ajuda de 4.000 voluntaris.

Bona Pasqua








dissabte, 3 d’abril de 2010

Nostra Senyora dels Dolors a Kibeho



‘Kibeho’ és una petita localitat situada al sud de Ruanda, l'actual districte administratiu de’ Nyaruguru’, a 162 km de la capital del país, Kigali.

‘Kibeho’ és també el nom d'una de les parròquies de la diòcesi de ‘Gikongoro’, fundada el 1934 i dedicada a la Mare de Déu. Avui la parròquia de ‘Kibeho’ és coneguda sobretot com un lloc d'aparicions i de peregrinació, reconeguda per l'Església.

Les aparicions de ‘Kibeho’ van començar el 28 de Novembre de 1981 i van concloure el 28 de novembre de 1989.

La primera vident va ésser una jove de 16 anys, ‘Alphonsine Mumureke’, que va tenir visions mentre era a l'escola. Els mestres i estudiants no la creien i molts se'n burlaven.
Temps després, altres noies de l'escola van afirmar que també tenien visions: ‘Natalie Mukamazimpaka’ de 17 anys, i ‘Marie Claire Mukamgango’ de 21 anys, veuran la Verge durant gairebé dos anys.
Les aparicions de la Verge duraran des del mes de març fins al mes de setembre de 1982. La Mare de Déu confiarà a’ Marie-Claire’ la missió de difondre a l'Església el Rosari dels Set Dolors de la Verge.

La Verge es presentà als vidents com la "Mare del Verb" (en llengua local: "Nyina Wa Jambo").

A ‘Kibeho’, el missatge que va llançar Maria és una crida urgent al món: una crida al penediment, a la conversió del cor, a l'oració sincera, a estimar i a tenir una fe viva.
Però és sobretot una crida a la reconciliació. Maria ens demana renunciar al pecat, deplorar tota idolatria, falta de respecte, materialisme, hipocresia i immoralitat sexual.

El 15 d'agost de 1988, el bisbe de la diòcesi de 'Butare’, monsenyor ‘Jean Baptiste Gahamanyi’, va aprovar el culte públic i va donar a aquest santuari marià de ‘Kibeho’ el nom de "La nostra Senyora dels Dolors".
Finalment, la Santa Seu va donar la seva aprovació el 21 de juny de 2001.




http://www.mariedenazareth.com/

Via Crucis per l’esperança



Benet XVI va presidir ahir Divendres Sant, al Coliseu de Roma, un ‘Vía Crucis’ per l'esperança, envoltat per la munió d'unes 50 mil espelmes portades per pelegrins arribats d’arreu del món.

"El Divendres Sant és el dia en què l'esperança es fa més gran, perquè ha estat madurada a la creu", va explicar el Papa, en el moment en què el calendari registrava els cinc anys de la mort de Joan Pau II, mort a les 21:37 del 2 d'abril de 2005.

"Lliurant la seva existència a les mans del Pare, Ell sap que la seva mort es converteix en font de vida", va afegir el Sant Pare en un discurs que va servir de corol•lari a les meditacions escrites per aquesta ocasió pel cardenal ‘Camillo Ruini’, vicari emèrit del Papa per a la diòcesi de Roma.

"Els nostres fracassos, les nostres desil•lusions, els nostres amargors que semblen marcar l'ensorrament de tot, són il•luminats per l'esperança", va afegir el Sant Pare, mentre era transmès en directe per canals de televisió de tot el món.

"L'acte d'amor de la creu confirmat pel Pare, i la llum fulgurant de la resurrecció, l'embolcalla i ho transforma tot", va subratllar.

"De la traïció pot néixer l'amistat, de la blasfèmia el perdó, de l'odi l'amor", va dir el bisbe de Roma, que va concloure amb aquesta oració: "Concediu-nos, Senyor, portar amb amor la nostra creu, les nostres creus quotidianes, amb la certesa que aquestes estan il•luminades amb el fulgor de la Pasqua".

Els passatges de l'Evangeli en italià van ser llegits per l'actor ‘Luca Lionello’, intèrpret de Judas a la pel•lícula "La Passió" de ‘Mel Gibson’, i que es va convertir a la fe i vida cristianes en realitzar aquest paper.

Aquest Dissabte Sant, a les 21.00 hores, el Sant Pare presidirà la Vigília Pasqual a la Basílica Vaticana.
El matí de diumenge, a les 10.15, celebrarà missa i, al migdia, pronunciarà el seu missatge de Pasqua i al final impartirà la benedicció "urbi et orbi".

VIA CRUCIS AL COLISEU: LLEGIR AQUÍ

La creu de Crist i la caritat

Fa temps el vaig publicar, però ara, l’autor ha afegit una darrera imatge... penso, molt adequada per avui i per sempre.

divendres, 2 d’abril de 2010

dijous, 1 d’abril de 2010

"El món necessita el goig que ve de la veritat"



El goig que ens ve de Crist ens dóna alegria, però també ens dóna la capacitat de sofrir i de romandre íntimament alegres fins i tot en el sofriment". Ho ha dit el Sant Pare durant l'homilia de la Missa Crismal d’avui Dijous Sant, concelebrada a la Basílica Vaticana amb 1600 sacerdots de la diòcesi de Roma i dels seminaris romans, que immediatament després, amb els cardenals i els bisbes presents, han renovat les seves promeses sacerdotals.

Els sacerdots i tots els cristians, ha afegit Benet XVI haurien de ser persones de pau, perquè la Creu de Crist expressa el "no" a la violència. Però també ser persones disposades a sofrir pel bé, per Déu. A no acceptar "una injustícia que ve promoguda com un dret, per exemple, ha conclòs el Papa, quan es tracta de l'assassinat de nens innocents que encara no han nascut”.

Hora Santa a l’Hort de Getsemaní




Acompanyo una web que us descriu les estacions del ‘Via Crucis’ en el lloc, i crec pot ajudar aquests dies ‘Sants’, clic aqui