divendres, 23 de juliol de 2010

El Papa consagrarà la Sagrada Família com a Basílica durant la seva visita a Barcelona al novembre


El Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. ‘Lluís Martínez Sistach’, convida el poble a rebre el Papa amb entusiasme a Barcelona els pròxims dies 6 i 7de novembre.




El cardenal arquebisbe de Barcelona, Dr. 'Lluís Martínez Sistach', ha pronosticat que un milió i mig de persones seguiran la visita del Papa a la ciutat comtal. A la Missa que tindrà lloc al temple expiatori només hi podran entrar unes 7.500 persones, però s'instal•laran unes pantalles gegants als voltants on milers de persones podran seguir l'acte.

A les 12 del migdia, una vegada finalitzada la Missa, el Papa Benet XVI sortirà de l'Església per resar l'àngelus, com fa cada diumenge a la plaça de Sant Pere. Ho farà a la façana del naixement de l'edifici de Gaudí, on el Papa Joan Pau II també ho va fer durant la seva visita a la capital catalana el 1982.

A la tarda, el programa inclou una visita a la seu de l'obra social Nen Déu, del barri de Guinardó, on el Papa pregarà amb les famílies de nens amb discapacitats físiques o psíquiques i malalties greus.

Com a mesures de seguretat, la Sagrada Família, on tindrà lloc l'acte més multitudinari, tancarà les portes per a les visites uns dies abans. Sobre les obres del monument, l'Arquebisbe ha declarat que el seu somni és que finalitzin l'any 2026, coincidint amb el centenari de la mort de Gaudí.

El Papa Benet XVI i el seguici de vint persones que l'acompanyen arribaran el dia anterior a l'aeroport del Prat procedent de Santiago de Compostel•la, que enguany celebra l'Any Sant, i marxaran la mateixa tarda del diumenge 7 de novembre cap a Roma, acomiadats pels Reis.


PER LLEGIR-NE MÉS: Clic aquí

.

Sembla que avui em trobo una mica rara...


Gràcies Magda per la tramesa.

Aquest vídeo em recorda aquelles simpàtiques actuacions de final de curs o festes d'estiu, en què barrejavem tota mena d’intervencions, acudits, cants, poesia, imitacions... i, ens ho passàvem d’allò més bé.



dijous, 22 de juliol de 2010

‘Aído’ desconeix la verdadera naturalesa de la llibertat ideològica i religiosa i la seva expressió pel que fa l'Objecció de Consciència


L'única obligació de l'objector és comunicar als interessats, en la forma que jutgi convenient i en el moment oportú, que per raons de consciència es nega a practicar un avortament.


"Pretendre obligar els objectors de consciència davant l'avortament que s'inscriguin en un registre, és una mesurada discriminatòria que permetria posar en marxa llistes negres i caceres de bruixes per motius ideològics com succeïa en règims totalitaris del segle passat".



‘Foro de la Familia’ reclama al Govern i a la ministra d’Igualtat” que deixin de fer plantejaments restrictius dels drets i les llibertats, per imposar la seva obsessió avortista, i demana al ‘Col•legi de Metges’ que no caigui en la trampa de col•laborar en registres mancats de tot fonament constitucional.



Foro de la Familia
Llegir-ne més:
clic aquí


Japó, un viatge a través d’instantànies.


Vull agrair la generosa col•laboració d‘en ‘Joe’

Aquest vídeo mostra el pas del temps, ‘Hayaku’ vol dir donar-se pressa.

Val la pena veure’l a pantalla completa. El vaig descobrir en el bloc ‘Pensar por libre’ que publica D. ‘Enrique Monasterio’

L’autor, ‘Brad Kremer’ un dia manifestà:

Japó és un del països és bonics del món. Aquest és el meu Japó. Aquesta és una de les raons per la qual estimo tant Japó.

Vaig fer aquestes fotos en moltes localitats del Japó l’estiu de 2009, entre les poblacions de ‘Tokyo, Matsuyama, Imabari, Nagano, Gifu, i Ishizushisan’, tot plegat va començar com un projecte personal en un intent per capturar la bellesa del Japó i, s’ha convertit en un somni...

Hayaku: A Time Lapse Journey Through Japan from Brad Kremer on Vimeo.

dimecres, 21 de juliol de 2010

El descans del Sant Pare


Vora el llac ‘Albano’, just en els turons que envolten Roma, el Papa Benet XVI passa les seves vacances estiuenques d'aquest any.

Tot just arribat a Castel Gandolfo, residència d'estiu dels Papes des del segle XVII, va manifestar: «Sóc feliç d’estar aquí, entre vosaltres, envoltat de la bellesa de la Creació i de la Història i de la vostra simpatia i amistat». Al seu costat descansa també el seu germà gran, Mons. ‘Georg’.

El Papa prepara el marc per a la seva quarta encíclica, una encíclica sobre la fe (després de les que ha dedicat a la caritat i a l'esperança) i treballa també en un text sobre els evangelis de la infantesa de Jesús, un apèndix de ‘Jesús de Natzaret', (i no un llibre complet com indicaven alguns informes) i els discursos pel proper viatge al Regne Unit.








.

El poder de la música.


L'Agustí i la Mercè m'envien aquest vídeo. Gràcies!

En la pel•lícula "Amarga Pesadilla" es pot veure una escena improvisada "genial".

El noi que toca el banjo no és cap actor, és un noi autista que residia a prop del lloc on s'estava filmant la pel•lícula i va aparèixer a l'escenari per una d'aquelles coses meravelloses que de vegades passen en la vida.

Quan, per casualitat, l'equip va parar en una gasolinera, va sorgir aquesta escena notable del film, que el director ‘Boorman’ va tenir la genial idea d'incloure en la història...

Fixeu-vos en l’expressió del noi... Al principi, està trist, distant...

Però, a mesura que va tocant el seu banjo, creix amb la música i es deixa portar per ella fins a transformar la seva expressió en alegria, recobrada gràcies a un guitarrista foraster.

El noi creix amb intensitat, brilla i exhibeix el seu somriure expressat en els trets de la seva deficiència un somriure espontani, meravellós que la màgia de la música porta a descobrir.

Després, es torna tancar dins seu, deixant una part de bellesa eternitzada en aquest film.

Mireu aquest vídeo per tal d’ésser testimonis de l'excel•lent duel entre la guitarra i el banjo en una inigualable improvisació.

dimarts, 20 de juliol de 2010

Una experiència meravellosa


‘Pablo i Carmen’ estan casats i tenen fills. Expliquen com procuren repartir les tasques de la llar entre tota la família: "Els nens saben posar la roba a la rentadora; encara no saben planxar, però... "

.

dilluns, 19 de juliol de 2010

Aprofitar les vacances

.
Del Sant Pare ahir a Castel Gandolfo: dedicar les vacances l’esperit.

Som a l’estiu -va dir el Papa- en aquesta part del món on estem de vacances. I el missatge de la pàgina evangèlica d'avui, ens recorda que sense amor, fins i tot les activitats més importants perden valor i no donen alegria.
Sense un significat profund, totes les nostres accions es redueixen a activismes estèrils i desordenats.
Aprenguem doncs, va dir el Papa, a ajudar-nos mútuament, a cooperar, però abans que res, a elegir junts la millor part, que és i serà sempre el nostre bé més gran.

Si vols viure, no deixis de parpellejar

.
El britànic ‘Richard Rudd’, de 43 anys, va aconseguir evitar que li practiquessin l'eutanàsia parpellejant ansiosament després que la seva família i els metges decidissin desconnectar la ventilació assistida.

Richard va patir un accident de moto fa cosa d’un any, i des de llavors es trobava -segons li van diagnosticar els metges - amb coma. Abans de l'accident, havia manifestat a la seva família que preferia morir a ser dependent. Per aquesta raó, no van dubtar de recórrer a l'eutanàsia.

Tanmateix, en el moment d'anar a desconnectar-lo, tots van poder veure que ‘Richard’ parpellejava, per la qual cosa van començar a comunicar-se amb ell. Li van dir que si movia els ulls cap a la dreta significava "No", i si els movia a l'esquerra, era un "Sí". Li van preguntar tres vegades si volia continuar vivint: en les tres ocasions ‘Richard’ va respondre clarament que sí.

Quantes persones parlen frívolament sobre aquest tema i, arribat el moment, no desitgen que se’ls mati, sinó que se'ls ajudi a viure, encara que sigui en condicions de dependència total, com és el cas d'aquest britànic, la memòria del qual, malgrat tot, està intacta.

Quants hauran vist com són desconnectats per algun metge que decideix: 'fins aquí hem arribat'! Ja ho saps, si vols viure, no deixis de parpellejar.


He trobat un article interessant en un bloc que també en fa referència: ‘Los ojos de un condenado’. Per llegir aquest article: clic aquí


diumenge, 18 de juliol de 2010

Una mica d’humor per fer front a la calor.

.
Molt frescos



Res millor com anar-se'n de vacances al camp:




Ai la vanitat!




.

La política no és la que ha de decidir que és just


L'arquebisbe de Saragossa, Mons. ‘Manuel Ureña’, va defensar aquesta setmana la necessitat de parlar de l'avortament, no només des de l'àmbit de la política, sinó "de tota la societat" perquè aquesta és una qüestió més àmplia que un debat polític.


Per aquest motiu, tots els bisbes que hi ha al capdavant de les diòcesis aragoneses han subscrit una Carta Pastoral, amb data del passat divendres, sobre la nova llei de l'avortament -la Llei Orgànica de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l'Embaràs -, per "fer sentir la veu de l'Església i els cristians", que "tenim dret a opinar i manifestar la nostra manera de pensar en una societat democràtica" i que està dirigida a "tots els qui vulguin sentir aquesta veu".

El prelat va explicar en roda de premsa que el text és un "cant a la vida" i se sustenta en l'"ecologia humana" per "cridar i proclamar la intangibilitat de la vida humana, de l'ésser humà" i el fet que l'home és un ésser "intel•ligent i lliure", un "fi en si mateix" que fa que la vida humana sigui "intocable".

L'avortament és un problema, va assenyalar, que no afecta només a Espanya, sinó a tot el món, i va opinar que és precís "escoltar la ciència", que diu: des que s'uneixen el gàmeta femení i masculí (òvul i espermatozoide) "no hi ha un salt qualitatiu" i per tant hi ha vida humana des del primer moment de la fecundació, per tant, no pot tractar-se com si fos una cosa, va comentar.

Sobre això, va recalcar que no "es pot incidir en ella", és "intocable" i "ningú no té dret sobre la vida", sinó que cal respectar-la, finalment va advertir, "canviar l'ésser de les coses és molt perillós" i va subratllar que tant el subjecte individual com el col•lectiu, tant la monarquia absoluta com la democràcia o un Parlament, " poden equivocar-se".


ANÁLISIS DIGITAL
LLEGIR-NE MÉS
.

dimecres, 14 de juliol de 2010

Bolero de Ravel

.
Recomano amplieu la pantalla i, gaudiu-lo fins el final


.

Herois de la Fe


Ahir en 'PaginaDigital.es', 'Mario Mauro' publicava un article que reprodueixo a continuació. Convé no oblidar que l'"Església del silenci" segueix existint en molts punts del Planeta, i els cristians no podem fer el distret i mirar cap un altre costat.


L'alliberament del bisbe ‘Julius Jia Zhiguo’, bisbe clandestí de ‘Zhengding’ (La Xina), va tenir lloc la setmana passada. És una bona notícia però no és el senyal d'un canvi en el règim comunista de Pequín. El bisbe ‘Jia’, de fet, ja ha estat detingut en diverses ocasions i, alliberat després d’uns quants mesos empresonat.

‘Àsia News’ informa de què durant aquest període ha "està separat en una habitació i sotmès a reunions polítiques en les quals se li ha tractat de convèncer que firmi l'adhesió a l'Associació Patriòtica, l'organització del Partit Comunista que vol construir una església nacional, sense vincles amb la Santa Seu ".

Dimarts passat el bisbe, envoltat de cents dels seus seguidors, va poder celebrar la Santa Missa a la Catedral del poble de ‘Wuqiu’, on viu. Pequín ha publicat un pla d'acció nacional per protegir drets. Però el 2009 a la Xina va ser, segons l'informe mundial d'’Human Rights Watch’, un any negre per als drets humans i la democràcia. I el 2010 no ha començat gens millor.

"La persecució de catòlics, protestants i seguidors d'altres religions -assegura ‘Bernardo Cervellera’, el major especialista en cristianisme xinès- es va produir des del primer moment després de la proclamació de la República Popular. Des del començament, el maoisme es va proposar destruir de forma planificada tota religió que considerava una superstició, o absorbir-la per a finalitats del govern controlant-la pel partit. I ràpidament els homes que treballaven a favor del poble -i que havien vist amb simpatia l'arribada dels comunistes- es van oposar a la divinització del poder, salvaguardant la llibertat de la pròpia consciència."

Sovint els religiosos van ser internats junt amb altres opositors polítics en els ‘laogai’, o camps de treball dissenyats per intimidar, adoctrinar i, alhora, per proporcionar una nombrosa força de treball sense cap cost. La "rehabilitació" es posa en marxa a través de "lliçons d'estudi", després del treball diari. El pres es veu obligat a declarar públicament els seus pecats. Així va néixer la "nova persona socialista", que per mostrar la seva lleialtat al partit, sovint denuncia als seus amics i a familiars. Segons els tribunals administratius els cristians són culpables de "crims contra l'Estat, organitzat durant les trobades de la secta maligna."

Tanmateix, malgrat l'opressió, a la Xina succeeix una cosa increïble. Els cristians, en autèntiques catacumbes, han resistit i s'han estès durant els últims 60 anys.

"En les trobades amb els bisbes i sacerdots xinesos ens adonem que estem davant una església jove, dinàmica i vibrant. També és cert que veiem una Església perseguida i dividida, on la fe és posada a prova.

Però encara que l'Església estigui controlada, està plena d'energia i vitalitat. Els catòlics a la Xina són forts en la fe, i sabran resistir la persecució. M'encantaria veure'ls un dia viure la seva fe lliurement, reunits amb l'Església Universal".

Aquestes paraules de ‘Monsenyor Nugent’, representant de la Santa Seu a Hong Kong, mostren com l'esperança cristiana és més forta que tot i que tots, fins i tot dels que fan ús del poder i de la ideologia per esborrar la dimensió religiosa de l'home, que és la llibertat de qui depenen totes les altres
.

L'abstinència funciona


Menys avortaments i embarassos precoços a EUA


Aquestes noies porten l'anell de plata del programa "Silver Thing";
es comprometen públicament a abstenir-se de sexe fins el matrimoni.

Un estudi dels Centres de Control i Prevenció de Malalties (CDC) dels Estats Units confirmava fa un parell d'anys que cada vegada hi havia menys embarassos precoços d’adolescents en el país. La taxa va baixar un radical 38% de 1990 a 2004.

També va disminuir la taxa d'avortaments, que es va reduir a la meitat durant aquell temps.

Segons aquest informe oficial, l'avortament i els embarassos precoços se centren sobretot en la població negra i hispana.

Té el descens d'avortaments i embarassos precoços relació amb el fet què durant 10 anys els Estats Units van invertir 1.300 milions de dòlars de diners públics en fomentar l'abstinència sexual entre els joves?

Un altre informe titulat "Abstinence Education: assessing the evidence", presentat el 22 d'abril de 2008, va examinar 21 estudis sobre programes d'educació per a l'abstinència i va concloure que han demostrat ser eficaços per retardar l'edat d'iniciació sexual.

L'informe, realitzat per ‘Robert Rector’ i ‘Christin C. Kim’ per a la ‘Fundació Heritage’, repassava els resultats de diversos programes. Dels 15 programes formatius que ensenyaven l’abstinència, 11 van demostrar ser eficaços. Més específicament, dels 6 programes que animaven els joves a fer compromís públic de mantenir-se verges fins al matrimoni, 5 van demostrar ser eficaços.

FORUMLIBERTAS.COM
LLEGIR-NE MÉS
.

dilluns, 12 de juliol de 2010

Campions!

.


‘Vicente del Bosque’ és un home feliç. Des de la banqueta va veure els seus pupils conquerir la Copa del Món per a Espanya per primera vegada després d'una complicadíssima final contra Holanda. "No és tractava només de guanyar. Això té principis i valors molt importants per a Espanya".

"Ha estat un partit molt difícil però tenim uns 'jugadors fantàstics que han sabut refer-se dels problemes. Ells han tingut alguna ocasió, però nosaltres n'hem tinguts tres de molt clares. Això ho devem a aquest gran grup de jugadors", va afirmar el seleccionador.

‘Del Bosque’ va destacar que durant tota la concentració mundialista el grup va treballar "sense cap problema" ja que es tracta d'una plantilla "impressionant". A més, va reconèixer que els jugadors espanyols "han sabut transmetre uns valors per els quals la victòria és més important".

El seleccionador espanyol no va oblidar "felicitar" a Holanda perquè van fer "un bon partit i els ha ho van posar molt difícil" els "va emmanillar" i els ho van complicar "moltíssim". A més, va reconèixer que si no van jugar millor va "ser per mèrit del rival", però va recalcar: "sabiem que no podrien aguantar amb aquell ritme els 90 minuts del partit".

"Fins l'ocasió que va fallar ‘Robben’, ells havien tingut algunes opcions. Però a partir d’aquí, la situació va canviar i només van buscar el contraatac. És possible que l'entrada d'en ‘Cesc’ vagi canviar el rumb del partit. A partir d’aquell moment, vam dominar i varem tenir diverses ocasions, de ‘Villa’, ‘Ramos’ i del propi ‘Cesc Fàbregas’, i hem merescut marcar", va afegir.

'Això és meravellós’

Sobre el partit, va destacar que de primer van començar "bé" però després, "ells arrancaven des de lluny" i els van fer patir una mica "sense la pilota". "Després Casillas va fer una gran parada, A partir d’aquí nosaltres varem ser superiors", afegí. El de Salamanca va matisar que calia fer els canvis "amb tacte" i va ressaltar que l'important era "no treure gent del darrere perquè ells tenien molta alçària".

"Fer sortir ‘Navas’ i ‘Cesc’ no va ser mala cosa, ben el contrari, varem tenir més profunditat i més control de la pilota que era el que necessitàvem. Agraïm a Espanya com s'han portat amb nosaltres. Això és meravellós , és un dia molt feliç per a tots els espanyols", va declarar.

El tècnic va afegir que l'equip "va agafar impuls el juny del 2008", van recollir "l'herència" i van intentar "conservar-la i no esborrar-la". Així mateix va confessar que "la línia estava marcada" des del Campionat d'Europa, i a partir d'aquí va donar entrada a nous jugadors.

"Aquesta final Espanya-Holanda prestigia el futbol de qualitat, d'atac i ofensiu. Com a contrapunt, és inevitable el 'pressing' dels equips. Avui mateix, Holanda ha jugat així. El futbol segueix endavant, i aquest Mundial de Sud-àfrica, ha estat un èxit del Continent, aquesta final ha premiat el futbol".

Cfr. http://www.elmundo.es/)
.

dimecres, 7 de juliol de 2010

Carta del Prelat (juliol de 2010)

.
Fer del treball una pregària a Déu: aquest és el missatge principal que la formació que ofereix l'Opus Dei recorda a tants cristians.

Recorda el Prelat a la seva carta la data recent, del passat 26 de juny, en que Déu va cridar al nostre Pare [Sant Josepmaria] a gaudir per sempre de la seva presència al Cel i com els anteriors aniversaris, innombrables persones que han acudit a les Misses en el seu honor i
arreu del món s'ha aixecat fins al Senyor una intensa acció de gràcies per haver concedit al món i a l'Església un pastor com el nostre sant Fundador, que és model de conducta cristiana i valuós intercessor en totes les nostres necessitats espirituals i materials.

Una ocasió, afirma, per considerar a fons el missatge que Sant Josepmaria, per voluntat divina, va difondre entre les dones i els homes: que, amb l'ajuda de la gràcia, podem i hem d'assolir la santedat -és a dir, la perfecció de la caritat, la unió plena amb Déu - a través de la realització fidel i acabada del treball professional enmig de les circumstàncies ordinàries de la vida, i convida a aprofundir en el que constitueix el nucli d'aquest ensenyament: la necessitat d'esforçar-se per convertir el treball -qualsevol treball, manual o intel•lectual - en verdadera oració.

Recorda com Joan Pau II, a la carta apostòlica, convidant la santedat, que va escriure al començament del nou mil•lenni, s'expressava d'aquesta manera: «Aquest ideal de perfecció no ha de ser malentès, com si impliqués una espècie de vida extraordinària, practicable només per alguns "genis" de la santedat. Els camins de la santedat són múltiples i adequats a la vocació de cadascun (...). És el moment de proposar de nou a tots amb convicció aquest "alt grau" de la vida cristiana ordinària. La vida de la comunitat eclesial i de les famílies cristianes ha d'anar en aquesta direcció »

Sant Josepmaria va reiterar constantment aquesta doctrina, afirmant que la contemplació no és cosa de privilegiats i afirma
que la pietat autèntica impulsa a referir tot al Senyor: el treball i el descans, les alegries i les penes, els èxits i els fracassos, el son i la vigília. Com escrivia D. Álvaro el 1984, «entre les ocupacions temporals i la vida espiritual, entre el treball i l'oració no pot haver-hi només un "armistici", més o menys aconseguit; ha d'existir una unió plena, una fusió que no deixa residus. El treball alimenta l'oració i l'oració amara de si el treball ».

Comentant el seu pròxim viatge a l'Equador, el Perú i el Brasil, per estar amb les meves filles i amb els meus fills, i encoratjar la seva tasca apostòlica, demana a tots que, com sempre, m'acompanyeu en aquest viatge amb la vostra oració, amb l'oferiment del vostre treball (...).

Per concloure la seva carta, Mons. Echevarría recorda que aquest mes es compleix el 75è aniversari de quan l'estimat D. Álvaro va respondre al Senyor: ‘aquí estoy!’ A la seva intercessió confio la vostra fidelitat i la meva, perquè sigui diàriament sencera, i perquè em sostingueu en les meves intencions.

Text complet en castellà: clic aquí

Text complet en català: clic aquí


.

Granada


Un bon amic, Llucià, que resideix des de fa uns anys en aquesta atractiva ciutat, m’envia aquest vídeo amb el fons d'una cançó. Passa revista a la bellesa dels patis de l'Alhambra, jardins, i altres meravelles de Granada.

dimarts, 6 de juliol de 2010

Paraules de vida en el dia trist de la llei de l'avortament

.
Del bloc 'Anecdotas y Poesias de 'Juan Ramón Domínguez Palacios'

Us presento el testimoni de ‘Gádor Joya’, portaveu de ‘Derecho a vivir’, i ‘Ignacio Arsuaga’, president de ‘HazteOir.org’. Ambdós valoren l'entrada en vigor de la nova Llei de l'Avortament ahir dilluns 5 de juliol.

Més de 90 ciutats, a Espanya i a l'estranger, han celebrat aquest cap de setmana concentracions de protesta.

A Madrid, el dissabte 3 de juliol centenars de ciutadans es van concentrar per demanar al Tribunal Constitucional que suspengui la vigència de la nova llei pels "danys irreparables" que la seva aplicació causarà.

.

Òpera a Pamplona


Abans que comencin les festes de Sant Fermí i totes les mirades vagin cap a Pamplona, poso un vídeo que m’ha enviat ‘Kimi’, fa referència a una actuació el passat mes de maig del Cor ‘Premier Ensemble de AGAO’ i tingué lloc en el Cafè ‘Iruña’, amb motiu de la Celebració del "Dia Europeu de l'Òpera" Organitzat per l'"Associació Gayarre Amigos de la Ópera de Navarra" (AGAO)



www.agao.es

dilluns, 5 de juliol de 2010

Avui entra en vigor la nova llei de l’avortament


Eufòric cap de setmana a Espanya: ‘la Roja’ passa a semifinals en el Mundial i la Festa de l'Orgull Gai inunda els carrers del centre de Madrid. El Govern es manté amb l'aigua al coll però no importa, està feliç. Mantenir l'opinió pública entretinguda malgrat la crisi és important.
.
A més, aquest dilluns han avançat en un dels seus projectes més ambiciosos: la reforma de la llei de l'avortament.

Així doncs, avui dilluns, 5 de juliol del 2010, és la data en la qual es despenalitza la llei de l'avortament a Espanya. El Govern ha aconseguit així un dels seus objectius de la legislatura de Zapatero. La nova llei de l'avortament entra en vigor transformant el delicte en dret.

L'article 15 de la Constitució Espanyola on afirma que "tots tenen dret a la vida", deixa la seva interpretació a l'arbitri dels governants de torn. La lluita per la vida comença tots els dies i avui més que mai.

Recomano llegir l’article publicat en el bloc ‘Eligelavida’ , que parla: Avortar no es el mateix que expulsar un coàgul de sang.

Crisi econòmica i recursos del planeta



Aquests temps de crisi econòmica són una crida a la conversió per viure en plenitud la solidaritat i tenir en compte la naturalesa. És una recomanació de l'Arquebisbe de Barcelona, el Cardenal Lluís Martínez Sistach.

"Si la pràctica del dejuni ens convida a la sobrietat, la pràctica de l'almoina és una crida a viure la solidaritat. Aquesta virtut humana i cristiana és sempre necessària, però és especialment urgent en aquests temps de gran crisi econòmica".

"La crisi actual no solament ens demana una conversió personal, sinó que també s'han de garantir uns canvis institucionals per afavorir unes relacions de més justícia i equitat envers els més necessitats de la nostra societat i del nostre món".

diumenge, 4 de juliol de 2010

L’Estatut

.
Finalment es va aprovar la ponència de 'Na. Maria Emilia Casas’, Presidenta del Tribunal Constitucional, sobre l'"Estatut de Catalunya".

PERCENTAGES DE LA CONSTITUCIÓ O CONSTITUCIONALITAT A PES.

EL ‘TC’ HA SENTENCIAT l, UN BON L’EMBOLIC S’HA ORGANITZAT

L'"ESTATUT DE CATALUNYA" NO ÉS JA PLENAMENT CONSTITUCIONAL, SINÓ MAJORMENT CONSTITUCIONAL.

.
SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL SOBRE L'"ESTATUT" DE CATALUNYA: A ‘ZAPATERO I DE LA VEGA’ ELS SEMBLA FORMIDABLE, PERÒ EL "PRESIDENT" MONTILLA, CiU i ERC ESTAN INDIGNATS.

ELS CATALANS HAN ESTAT MALTRACTATS HA DIT UNA PART DE LA PREMSA

Posi-me’n un quart i la meitat de la constitucionalitat...’marchando’!!!

Uns el mesuren amb un 95% altres amb un 98 i els que filen més prim amb un 98,3%. I es que ara estan de moda els percentatges per a tot. Per exemple, en els esports: rebots, assistències, taps, cistelles (en bàsquet); punts directes, errors propis, dobles faltes, etc. (en tennis); possessió de la pilota en futbol. I així successivament...


"D'un text amb prop de 39.000 paraules i aprovat per les Corts, el PP en va impugnar una mica més de 16.000, i el TC diu que no n'hi ha més de 350 que mereixin algun retret".

Quina vergonya que el ministre de Justícia del Govern de la Nació, mesuri així la sentència de l'Estatut, de per riure.

Diuen que és catedràtic de Dret Constitucional - molt avall ha caigut el gremi -; encara que ja se sap, tal com va dir el fill d’en ‘Cela’, amb tres vots fem catedràtic un fanal (ara ja ni això, l'’ANECA’ t'acredita, però no se sap com, ni per què, ni quan).

Diu aquest senyor que el 98 per cent de l'Estatut és constitucional...

Com escriu 'Andrés de la Oliva' -un article que mereix ser llegit -, és com si et diuen que estàs sa en un percentatge del 98 per cent: pot ser que el 2 per cent sigui un catarro lleu, o que tens un tumor maligne de 4 mil•límetres al pàncrees.

El cert és que l'Estatut queda tocat en uns 50 articles incompatibles amb la Constitució.

És el fracàs d’en ‘ ZP’, que ha perdut totes les batalles: negociació amb ETA, no hi ha crisi, no retallarem drets socials, el que surti de Barcelona sortirà de Madrid.

Espero que d’una vegada la ciutadania se n'adoni.


‘Por Derecho’
LLEGIR-NE MÉS: AQUÍ

dissabte, 3 de juliol de 2010

Aparició de la Mare de Déu a Zeitún




Com cada dissabte, fem una visita a la Mare de Déu. Aquest cop ens traslladem a Egipte.

Una de les aparicions marianes menys conegudes és la de ‘Zeitún’, la Mare de Déu es va aparèixer tant a cristians com a musulmans però sense deixar cap missatge.

'Zeitún’ és una paraula àrab que significa "olivera" i és el símbol de la pau, per això aquesta aparició està vista com un "alè per a la pau".

'Zeitún' és una ciutat que es troba a la regió de 'Matruh', a prop de 'el Caire’, capital d'Egipte. D'acord a la tradició va ser en aquest lloc on es van refugiar Jesús, Maria i Josep quan van fugir de la persecució del Rei Herodes.



divendres, 2 de juliol de 2010

Sobre la presència de símbols religiosos en llocs públics

.

Jutges de Tribunal de Drets Humans d‘Estrasburg

Un jueu defensa el Crucifix davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

El passat dimecres 30 de juny, ‘Joseph Weiler’, jueu practicant, professor de la Facultat de Dret de la Universitat de Nova York, va defensar el Crucifix davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

17 jutges titulars i tres suplents, encapçalats pel president del Tribunal, ‘Jean Paul Costa’, van escoltar els arguments del Govern italià per demanar que es revoqui la sentència del 3 de novembre de l'any passat en la qual aquesta Institució declarava que la presència de crucifixos en un col•legi públic violava el dret a l'ensenyament i a la llibertat de consciència dels demandants. La decisió del Tribunal tindrà conseqüències directes a tot Europa.

‘Joseph Weiler’, és també professor honorari de la Universitat de Londres, i va representar també en l'audiència els governs d'Armènia, Bulgària, Xipre, Grècia, Lituània, Malta, Mònaco, Romania, la Federació Russa i San Marino, que s'havien presentat cada un d'ells davant del tribunal com "amicus curiae" (és a dir, com a tercers). Vet aquí alguns punts del seu defensa:

Abans que res, el professor ‘Weiler’ va explicar que a Europa no hi ha un únic model en les relacions Església-Estat: n'hi ha prou amb veure les diferències entre el laïcisme francès o el cas britànic, on la Reina és cap de l'Església Anglicana.

Altres casos són el de Suècia, Dinamarca o Grècia... "En molts d'aquests Estats 'no-laics', amplis sectors de la població, fins i tot la majoria, ja no són religiosos -va constatar el professor.

Tanmateix, la contínua presència de símbols religiosos als llocs públics i estatals és acceptada per la població com a part de la identitat nacional, i com un acte de tolerància cap als compatriotes"…

"Potser un dia, els britànics, exercint la seva sobirania constitucional, es desposseiran de l'Església d'Anglaterra, com ho van fer els suecs. Però és una decisió que els correspon a ells, no a aquest distingit Tribunal", va aclarir el professor.

"Els països de l'Europa han obert les seves portes a molts nous residents i ciutadans. Els hi hem de donar totes les garanties de la Convenció Europea dels Drets de l'Home. Els devem respecte, benvinguda i no discriminació. Però el missatge de tolerància cap els altres no hauria de ser traduït com un missatge d'intolerància vers la pròpia identitat", va afegir ‘Weiler’.

Quan li va arribar el torn al representant de l'Estat italià, ‘Nicola Lettieri’, va explicar:

"no hi ha cap prejudici real en aquesta qüestió. Si un manté una relació privilegiada amb una religió, si exposa símbols religiosos, no va en contra de la Convenció Europea dels Drets de l'Home. L'única frontera que no s'ha de superar és la de buscar l'adoctrinament o el proselitisme".

"Si el crucifix és present a les aules, el motiu no és l'adoctrinament, sinó que és una expressió d'un sentiment popular que constitueix el fonament de la identitat nacional", afegí.

El ministre d'Exteriors del país transalpí, ‘Franco Frattini’, manifestava ahir la seva confiança en la qual tot aquest assumpte portarà a un «resultat positiu».’ Frattini’ va definir la defensa del crucifix als llocs públics com «una gran batalla per la llibertat i per la identitat dels nostres valors cristians»..

Ara, cal esperar, la decisió del Tribunal que serà pronunciada més o menys a finals de tardor i qui sap si s’allargarà fins Nadal.


Per a més informació veure ZENIT.


Nota: A més dels deu països representats per ‘Weiler’, que participaven oficialment en el cas, altres Estats han donat el seu suport oficial als símbols religiosos en llocs públics: Ucraïna, Moldàvia, Albània i Sèrbia. El nombre d'Estats participants no té precedents, aclareix el director del Centre Europeu per al Dret i la Justícia, el que demostra la importància d'aquest cas per a tot Europa.



dijous, 1 de juliol de 2010

Gaudí i el Rosari

.


Gaudí era un gran devot de la Mare de Déu i resava diàriament el Rosari, devoció que va traspassar la intimitat de l'oració personal per quedar reflectida a les seves obres. Conta Joan Matamala, fill de l'escultor que va acompanyar a Gaudí bona part de la seva vida, que ambdós resaven diàriament el Rosari durant els anys que van conviure al Parc Güell.

A la Façana del Naixement de la Sagrada Família, -l'única que va acabar Gaudí -, es poden trobar, envoltant les escenes, les desenes del Rosari. També el claustre del temple s'inicia amb la porta del Rosari, en la que es troba una representació de la Verge amb Sant Domènec i Santa Caterina.

Al mur contigu es representa la mort dels justos precedida per les paraules ‘Ave Maria', així com les temptacions que es poden superar resant el Rosari.

Emilia Capdevila, veïna de la neboda de Gaudí a Reus, recordava quan va ser a Barcelona quan «un diumenge la meva mare i jo vam anar a visitar el Temple i vam veure Gaudí a la cripta de genolls resant el Rosari, però no el vam voler molestar i ens en vam anar».

Alfa y Omega
Llegir-ne més: Clic Aquí