dimarts, 30 de novembre del 2010

La primera icona de Sant Josepmaria

.
Fa uns quants dies un dels blocs que acostumo seguir, ‘Pensar por libre’, el seu autor ‘D. Enrique Monasterio’ publicava un post fent referència a la carta que havia rebut de Rússia i deia més o menys això:

Des de Rússia ens envien una fotografia esplèndida de la primera icona de Sant Josepmaria. La tradició oriental fa palès que una icona, és molt més que una imatge. Potser en un altre moment algú ens ho pugui explicar amb detall.

Junt amb la fotografia hi ha també una carta, de la qual selecciono alguns paràgrafs.


"La primera icona de Sant Josepmaria l’ha pintat, ‘escrit’ en diuen aquí un ‘iconopista’ ortodox molt famós: ‘Alexandre Sokolov’, les seves obres figuren en diverses catedrals de tot el món, i una icona de la Verge Eucarística, amb el Nen representat com si estigués dins un calze, que té fama de miraculós. És també autor de la icona de Sant Rafael, que serveix de portada en l'última i més difosa edició de "Camí" en rus.

La llegenda diu: " Déu crida tots a la santedat. Qualsevol tasca honrada pot ésser instrument de santificació pròpia i aliena". Mai ningú no havia dit una cosa així en aquesta terra.

En tota icona, el fons daurat representa l'eternitat. Sant Josepmaria uneix, al seu cap i cor, el Cel i la Terra.

‘Escriure’ la icona ha costat més de dos anys de feina. Una versió anterior, modificada després en part, va presidir la Missa del 26 de juny de l'any passat a la Catedral de Moscou. L'arquebisbe ‘Pablo Pezziml’ la va beneir i va exposar a la veneració del poble.

La icona ara es troba en un dels centres de l'Obra a Moscou.

Ens alegra i ens commou us hagi agradat.

La gent en veure-la es queda bocabadat. Sant Josepmaria està molt bé (al límit entre l'iconogràfic i el realista, gairebé passant-se de realista) i la Verge és, senzillament, antològica.

Una forta abraçada i no us oblideu de resar per nosaltres".

Doncs ja hi podeu comptar! I, de ben segur també amb les oracions de tots els seguidors d’aquest bloc.
.

dilluns, 29 de novembre del 2010

Vida més enllà de la mort

.

Agraeixo l’article que m’ha enviat el Dr. Llucià , moltes gràcies


Des del Fedó, diàleg de Plató, s'ha parlat molt sobre la immortalitat de l'ànima. Diu el cantant José Luis Perales: "hi ha moments en aquesta vida, tan feliços, que penso que el cel el tinc aquí -I són freqüents aquests moments? -Són intensos, meravellosos, però no massa freqüents. Per això penso que hi ha una vida després d'aquesta. No és lògic que vinguem a aquest món a passar un minut de felicitat per mil de infelicitat. En el més profund del meu ésser hi ha el convenciment que hi ha un altre món que no és així. No ens conformem amb que un dia surti el sol i estigui tot preciós, sinó que volem que sigui sempre". Recordo haver llegit d'un famós general que en el seu epitafi va manar posar, entre altres coses, els dies que va ser feliç, que eren ben pocs, i afegia: "i no tots seguits"... una dona a qui se li va morir el marit d'accident, a qui estimava molt, va posar en un llibre que li va dedicar: "amb ell vaig ser feliç els 30 anys que vaig passar al seu costat... tots seguits". Però, tot i així, sabent que la felicitat depèn de l'amor, en aquesta vida no ho tenim tot. Podem estar contents, però no satisfets del tot, sinó en l'esperança d'un món millor. Perquè portem dins una set de eternitats, de infinitud...
Hi ha una certa intuïció en l'home, en la qual s'entreveu tot això i alguns autors pagans parlen d'homes que tenen desig de ser déus o fills de déus. I el sentiment de "deïficar" porta a la gosadia de les coses grans. Constitueix una plenitud: "Si hem estat fets fills de Déu, hem estat fets déus" (S. Agustí). Aquesta intuïció genera esperança, que no és oblidar la nostra vida i el món. El marxisme clàssic va considerar la religió com l'opi del poble, ja que la religió, mentre orienta l'esperança de l'home cap a una vida futura il•lusòria, l’estaria apartant de la construcció de la ciutat terrestre. Però hem vist durant els desastres del segle XX que en realitat són els sistemes sense Déu els que aniquilen l'home, o els egoismes individualistes que tenim encara avui: mengem i bevem, que demà morirem és una cosa nefasta, ja que l'home només es realitza amb la obertura cap als altres. Però tampoc està bé oblidar-nos del món i pensar només en el cel. És clar que molts cristians han abandonat el món d'aquí, pensant molt en el món futur, abandonant les obligacions socials... La noció d'alliberament "integral" proposada per el magisteri de l'Església conserva, al mateix temps, l'equilibri i les riqueses dels diversos elements del missatge evangèlic. Amor al món.
Al llarg de la història hem vist concepcions de la vida molt enganxades a gaudir de la terra, i altres que menyspreen aquesta realitat i busquen el cel. Joan Maragall en el seu càntic espiritual es referia a un món al que estimava, i li costava imaginar una cosa més gran: “Si el món és tan formós, Senyor, si es mira / amb la pau vostra a dintre l'ull nostre, / què més ens podeu dà en una altra vida?... jo que voldria aturar tants moments de cada dia / per fer-los eterns a dintre del meu cor!...", en el centenari d'aquest gran poeta, recordem com la seva fe el duia a veure Déu en la nostra realitat, per això acabava la seva pregària dient: " Deixeu-me creure, doncs que sou aquí."
Llucià Pou Sabaté
.

diumenge, 28 de novembre del 2010

28/11/82

.
Un bon dia per donar moltes gràcies a Déu i escoltar un ‘Al•leluia’

L'Advent

.
Comencem l'advent, un temps litúrgic d'espera i esperança. I en aquest primer diumenge se’ns convida a vetllar. Vetllar? Sembla que preferim viure al dia, gastar amb una mà allò que hem guanyat amb l’altra.

Sembla també, que ens hàgim pres massa al peu de la lletra allò de Jesús de no preocupar-se del demà perquè l’avui ja ens porta prou maldecaps.

Quan el Messies va arribar, realment pocs l'esperaven. Va venir als seus, i els seus no el van rebre. Molts d'aquells homes s'havien adormit per el més essencial de les seves vides i de la vida del món. Estigueu vigilants, ens diu el Senyor a l'Evangeli de la Missa. Desperteu, ens repetirà Sant Pau. Perquè també nosaltres podem oblidar-nos d'allò més fonamental de la nostra existència. Acollim la invitació de l'Església a caminar amb els pastors, en plena nit, vigilants, dirigint la nostra mirada cap a aquella llum que surt de la cova de Betlem.

Ens preparem per celebrar, una vegada més, l’esdeveniment central de la humanitat. Fa 21 segles Déu va irrompre a la nostra història: el Fill de Déu es va fer home.

Per preparar bé aquest Advent: podríem concretar-nos alguns propòsits: oració, mortificació, generositat. En la família, a la feina, la convivència amb tots i en totes les circumstàncies. El llibre del Papa, ‘Llum del món’, també ens pot ajudar. Que la llum arribi fins i tot als qui no en tenen. Parlem de Déu sense por.


No podem oblidar que els enemics de Déu temen que els cristians perdem la por.


Prego cada dia per a tots els seguidors d’aquest bloc, perquè tots plegats perdem la por -si en tenim- i encomanem els altres l'alegria i l'optimisme cristià, proclamant als quatre vents la veritat cristiana.


En molts llocs del món, es viu amb fervor la Novena de la Immaculada, una altra espera joiosa que comença. dimarts vinent.


De moment aquí teniu un vídeo de Natzaret, la ciutat de Galilea on va començar l'advent de Maria.



.

dimarts, 23 de novembre del 2010

Llum del món, el nou llibre – entrevista de Benet XVI, resumit en 20 temes

.
Parla de burocràcia, dels espanyols, el desconcert pel "cas Maciel", la defensa del crucifix, la ineficàcia dels polítics creients, els lefebrians, la classe de religió, les drogues, l'avortament, el divorci, l'homosexualitat... i el preservatiu per a homes que es prostitueixen.

Es presenta a tot el planeta «Llum del món. El Papa, l'Església i els signes dels temps,» el llibre entrevista que recull les converses mantingudes entre Benet XVI i el periodista alemany ‘Peter Seewald’. ‘LA RAZON’ avança els punts clau d'aquesta obra, en la qual el Papa analitza amb to precís i proper la situació de l'Església i del món.
.
Llegir-ne més: AQUÍ
‘Religión en Libertad’
Extractes significatius del llibre. Llegir AQUÍ

El Papa saluda ‘Peter Seewald’, autor de "Llum del món. L'Església i els signes dels temps"



Conversa de ‘Peter Seewald’ amb Benet XVI
.

El Papa no canvia l'ensenyament de l'Església sobre el preservatiu al llibre entrevista

.

dilluns, 22 de novembre del 2010

La Santa Seu afirma que les paraules del Papa no suposen cap "canvi revolucionari" sinó que reafirmen l'ensenyament de l'Església

.
Copio íntegre un article que va publicar ahir 'D. Juan Ramón Domínguez Palacios' en el seu bloc

S'ha organitzat una gran polseguera en els mitjans de comunicació a propòsit que el Papa hagi canviat la postura de l'Església sobre l'ús del preservatiu. Res d'això és cert. La seva utilització en certs casos extrems no implica cap novetat. Reprodueixo una informació d'avui de la Santa Seu sobre aquest tema .

Així ho ha manifestat el portaveu vaticà, el jesuïta ‘Federico Lombardi’, en un comunicat, en què va assegurar que les manifestacions de Benet XVI "no reformen o canvien els ensenyaments de l'Església, sinó que les reafirmen, en la perspectiva del valor i de la dignitat de la sexualitat humana com expressió de l'amor i la responsabilitat ". Lombardi va precisar que el Papa no justifica moralment l'exercici "desordenat" de la sexualitat, però considera que l'ús de profilàctic per disminuir el risc del contagi de la sida "és un primer acte de responsabilitat, un primer pas cap a una sexualitat més humana ".

El portaveu va subratllar que nombrosos teòlegs morals i personalitats eclesiàstiques ja han mantingut postures anàlogues, però que "és veritat que mai abans" s'havien sentit "amb tanta claredat dites per un Papa, encara que sigui en una forma col•loquial i no de magisteri".
.
En una àmplia nota, Lombardi va explicar que les declaracions del Papa són la resposta a una de les preguntes de l'escriptor alemany ‘Peter Seewald’ -que les inclou en el seu llibre "Llum del món", que sortirà a la venda el 23 de novembre- sobre la lluita contra la sida i l'ús del condó, temes tractats per Benet XVI en el seu viatge a Àfrica el 2009. En aquella ocasió, camí del Camerun, el Papa va afirmar que "la sida no es combat només amb diners, ni amb la distribució de preservatius, ben al contrari, ja que augmenten el problema".

La sida, segons Benet XVI, es venç amb "una humanització de la sexualitat i noves formes de conductes". El Papa Ratzinger, segons Lombardi, reitera en el llibre que no va pretendre posicionar-se sobre el problema dels profilàctics en general, sinó que va pretendre dir que el problema de la sida "no es pot resoldre amb la sola distribució" de condons, sinó que cal fer molt més: prevenir, educar, ajudar, aconsellar, estar a prop de les persones afectades.

Lombardi va afegir que el Papa va més enllà " està clar que el condó no és la solució del problema" i que en la seva resposta a Seewald insisteix que "concentrar-se només" en el preservatiu significa "trivialitzar" la sexualitat i que aquesta " trivialització "fa que moltes persones no vegin en la sexualitat l'expressió de l'amor, "sinó només una espècie de droga, que se subministren a si mateixos".

Segons el portaveu, amb aquestes paraules el Papa reafirma "naturalment" que l'Església "no considera els profilàctics com la solució autèntica i moral" contra la sida i que, per això, "no reforma o canvia l'ensenyament de l'Església" en aquest camp. En el llibre, segons l’avançat pel Vaticà, el Papa afegeix que "pot haver-hi alguns casos justificats, per exemple quan una prostituta utilitza un profilàctic".

"Això pot ser el primer pas cap a una moralització, un primer acte de responsabilitat, conscient que tot no està permès i no es pot fer tot el que un vol ", afirma.

Lombardi ha precisat en la seva nota que el Papa "no justifica moralment l'exercici desordenat" de la sexualitat i que aquest raonament no pot ser vist com un canvi revolucionari.

Segons el portaveu, el Papa ofereix una "valerosa" clarificació: d'una banda, manté fidelitat als principis morals i demostra "lucidesa" en rebutjar el "camí il•lusori" de la "confiança en el profilàctic", i per altra manifesta una visió comprensiva i previsora, per dur a la humanitat "cap a un exercici més humà i responsable de la sexualitat".

‘LA GACETA’

El Papa justifica el preservatiu en alguns casos, però confirma el Magisteri (Zenit): LLEGIR-NE MÉS

Nota vaticana sobre les paraules del Papa i el preservatiu (Zenit): LLEGIR-NE MÉS

Què ha dit realment el Papa sobre el preservatiu?: LLEGIR AQUÍ
.

diumenge, 21 de novembre del 2010

28 N

.

Quan falten vuit dies per a les eleccions a Catalunya, els bisbes catalans animen els electors a votar els qui tutelin el dret a la vida i altres valors irrenunciables.

Els bisbes catalans han fet pública una carta amb motiu de les eleccions autonòmiques del 28 de novembre en què animen els electors a tenir en compte l'existència de valors "irrenunciables" en el moment de votar, entre els quals destaca "la tutela del dret a la vida, des de la concepció fins al seu final natural".

La nota de la Conferència Episcopal Tarraconense afirma que cal discernir entre els valors "prioritaris i irrenunciables" i com estan recollits en els diferents programes electorals abans de poder practicar un vot "conscient".



En la Solemnitat de nostre Senyor Jesucrist Rei de tot el món

.
El Papa: "Des del tron de la creu, Jesús acull tots"



El tron de la creu, acull cada home amb infinita misericòrdia". Ho ha recordat Benet XVI abans del Àngelus, en la Solemnitat de Crist Rei de l’Univers -conclusió de l'any litúrgic -, destacant que és "en la creu quan Jesús està a l’alçària' de Déu, que és amor. Allà se'l pot 'conèixer'. Jesús ens dóna la 'vida' perquè ens dóna Déu. Ens la pot donar perquè Ell mateix és una sola cosa amb Déu. Després del Àngelus, ha recordat l'oració promoguda pels bisbes italians per 'els cristians que pateixen persecucions o discriminacions, particularment a l'Iraq i ha afegit, ser proper a aquests germans i germanes pel seu testimoni de fe. També s'ha fet referència a les víctimes per les pluges torrencials...

Asia Bibi

.
És una cristiana pakistanesa, mare de cinc fills. Va anar a treballar amb les seves companyes, i aquestes es van negar beure l'aigua que els portava, per semblar-los impura en provenir d'una infidel. Va ser acusada de blasfèmia i per aquest motiu està condemnada a mort.
.
En el judici va declarar que prefereix morir cristiana que viure com musulmana, ja que se li havia ofert aquesta possibilitat per evitar l'execució.
.
El Papa va demanar intercessió per la seva vida.
.
On són els líders dels drets humans?, l' ONU, La UNESCO, els líders de l'aliança de civilitzacions?.
.
És urgent, la seva vida corre perill. ‘Merckel’ va dir fa uns dies que en la cultura alemanya hi ha poc cristianisme i que aquest és important per Alemanya i per Europa.

Uneix-te a la pressió internacional per tal que Àsia Bibi, la cristiana pakistanesa condemnada a la forca per ser catòlica i acusada d'una presumpta blasfèmia contra Mahoma, sigui alliberada!

A Itàlia la cadena de televisió TV2000, impulsada per la Conferència Episcopal, ha llançat una campanya per salvar la vida d'Àsia i perquè recuperi la seva llibertat. L'alcalde de Roma, ‘Gianni Alemanno’, ha penjat al Capitoli, la seu consistorial, una imatge de Bibi demanant el seu alliberament.


El governador del ‘Punjab’, la província en què viu Àsia Bibi, ha declarat que la condemna a mort suposa un episodi «vergonyós» per al Pakistan, i l'agència catòlica ‘AsiaNews’ ha organitzat una campanya i ha aconseguit que persones de tot Àsia inundin el correu del president pakistanès, ‘Asif Ali Zardar’i, exigint que no es permeti aquest crim.

L'associació Ajuda a l'Església Necessitada ha lliurat al Govern francès prop de 11.000 firmes sol•licitant-li la seva intervenció en el cas de Bibi.

A Espanya, la plataforma Hazteoir.org ha llançat una campanya de recollida de firmes en la web: http://www.hazteoir.org/node/34272


(Fonts: ‘Religión en Libertad.com’)
.

dissabte, 20 de novembre del 2010

He conservat l'amor

.
Llegeixo a tan_gente que ‘Maryannick Pavageau’ és una dona francesa de 56 anys que pateix des de fa 26 anys la síndrome d'enclaustrament (‘Locked-in’) . La seva consciència està intacta, així com la visió i l'audició, tanmateix, pateix tetraplegia i gairebé no pot comunicar-se. Casada, amb una filla, diu: «Tota vida mereix ser viscuda. Pot ser bella, independentment del nostre estat. I sempre hi ha una evolució possible. Aquest és el missatge d'esperança que vull transmetre.

Jo m'he compromès contra l'eutanàsia, perquè no és el sofriment físic el que mou el desig de marxar, sinó un moment de desànim, la impressió de ser una càrrega... Todos els que demanen l'eutanàsia estan buscant ser estimats».

Fa uns dies, ‘Maryannick’ va rebre la Legió d'Honor, la condecoració de major rang de França i una de les més prestigioses del món, per la seva incansable lluita en defensa de la vida i en contra de l'eutanàsia. Afirmava: «El meu marit i la meva filla Myriam, que tenia dos anys en aquell moment, m'han donat la força per lluitar. Malgrat les meves dificultats per parlar, Myriam sempre m'ha entès. La meva vida no és el que podia haver estat, però és la meva vida. A la fi, he guardat els valors fonamentals: he mantingut l'amor».


La seva entrevista amb el ‘Dr. Leonetti’ , mentre recollia material per al seu informe, va ésser molt emocionant. Fa dos anys, va escriure un article en el qual va criticar fortament el debat de l'eutanàsia en els mitjans de comunicació. "Les declaracions públiques poden causar danys irreparables entre les persones que pateixen malalties greus com és la síndrome d'enclaustrament. Som assidus consumidors de programes de ràdio i televisió. En resposta al nostre descoratjament profund - i d'això, qui se’n pot sentir lliure de caure-hi alguna vegada? Per què tan sols s'ofereix aquest dret final, hipòcritament anomenat "signe d'amor" (eutanàsia)?. ‘Maryannick Pavageau’ s'enorgulleix de ser homenatjada ‘Cavaller de la Legió d'Honor’, màxima condecoració de França, pel qual veu el reconeixement per a tots aquells la dignitat dels quals ha estat rebaixada fins i tot se'ls diu "vegetals". Somrient va dir al reporter: "Si algú m'hagués dit que això em succeiria algun dia, no m’ho hauria cregut! "
.

dijous, 18 de novembre del 2010

Gimnàstica per perdre pes.


Fa pocs dies ‘D. Enrique Monasterio’ va publicar aquest post en el seu bloc, verdaderament té la seva gràcia.

És admirable veure com la morsa ha domesticat la noia. O és al revés?
.
Qui imita qui?

.

dimecres, 17 de novembre del 2010

La vida és com un buf

.
Passa molt ràpid, encara que quan un és jove i li ho expliquen, no s’ho creu.

No és dolent pensar en la mort, i menys durant el mes de novembre que tradicionalment recordem els difunts, sempre i quan ens preguntem: com estem aprofitant la vida que Déu ens dóna?

Déu no és un caçador, que està apostat esperant un descuit de la presa: no. Déu és un Pare, el jardiner diví, que agafa la flor quan és més bonica, més bella, millor preparada.

Que estiguem sempre preparats per rebre aquest premi que Déu ens té disposat, que és el cel.

Aprofito aquest anunci per il•lustrar-ho i, anem doncs en compte, no se’ns emporti l’escombriaire amb una bufada!

.

dimarts, 16 de novembre del 2010

Orgullosos de veure el Papa

.
El progressisme 'des il•lustrat' que ha parlat, i escrit sobre la despesa del Papa, els que han canviat les barricades per les mariscades, els que han canviat el sis-cents pels creuers, els que gasten tant en els seus sindicalistes que si ho repartissin entre els més necessitats se solucionarien molts problemes de famílies senceres, els que decideixen (no als periodistes) al diari 'El País' el dia 6 de novembre, dia que va venir el Papa a Espanya, no treure ni una lletra en portada apel·lant a la llibertat i a la decisió més esbiaixada.

A tots ells els vull dir que n’estic molt orgullós de gastar els meus diners per veure, estar, i escoltar el Papa, un home que, en tot cas, qualsevol sigui la ideologia, credo o raça, no diu res més que coses bones, però per a qui no pensi igual, que respecti les opinions dels altres ja que, la del Papa és, almenys, una més, i si més no, ponderada, pensada i recolzada per milions de persones no solament espanyoles, sinó d’arreu del món.


I per acabar. Vull posar una llista d'ens, organismes o es diguin com es vulgui, que reben diners d'organismes oficials i, que jo sàpiga, ens haurien de deixar en pau als cristians amb els maleïts diners perquè podem gastar-lo, el nostre, com vulguem i, el que ve dels impostos, nosaltres, igual que ells, intentarem aconseguir d'organismes oficials el mateix que ells: subvencions del ministeri, ajuts dels ajuntaments, beques de les universitats, tómboles, etc. per propagar no idees polítiques (encara que si vostè ho vol veure així, senyor ex ministre) ja que així ho veu, però tenim el mateix dret que aquells que manifesten les opinions més peregrines o, com ara diré aquells que intenten treure "els quartos" per a finalitats que ara relato que, per tenir l'espai limitat, i per la conjuntura del viatge del Papa i que em provoca aquest article, sols em referiré a Catalunya

Aquest és el resultat d'entitats i diners regalats: 625.000 euros per a l'Acadèmia Catalana del Cinema (dada del mes de setembre d'aquest any). 28 milions euros aquest any per a la premsa de Catalunya. 21 per al consorci de normalització lingüística. 10,3 per a la Fundació Institut Català d'Investigació. 10,4 per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3, Catalunya Ràdio). 485.000 euros per a les escoles catalanes de la Catalunya francesa (Perpinyà i la seva regió). 1,2 milions per a les seleccions catalanes. 750.000 euros per a ‘Ciemen’ (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals). 26 milions per a les eleccions autonòmiques del 28-N. 7,6 milions per a Omnium Cultural del 2004 al 2008.

El cost de la visita del Papa ha estat d'uns 700.000 euros i es calcula que el benefici positiu per a la ciutat serà d'uns 30 milions d'euros (ho va dir el mateix alcalde Jordi Hereu) Alguna d'aquestes entitats ha tornat alguna cosa dels diners de tots els espanyols?

A més, l’impacta publicitari que ha generat la visita de Benet XVI es valora amb més de 66,5 milions d’euros

.

Reminiscències del viatge del Papa


La setmana passada vaig sentir una conversa sobre les despeses del viatge del Sant Pare. Pensava que aquest tema era ja un fet catúfol, però veig que no, encara hi ha qui –amb esperit obtús -, dóna voltes i més voltes, inflant el cap als del seu voltant.
.
Doncs ja hi estem anant, per això poso aquest exemple.

Hi va haver una dona pecadora que es va apropar a Jesús, va vessar un perfum caríssim als seus peus i els eixugava amb les seves llàgrimes. Alguns van pensar, "vaja profeta! no sap que aquesta és una pecadora?".

Judes, l’encarregat de la bossa va pensar que es podia haver venut aquest perfum per donar-ho als pobres, tenia una calculadora al cap i ràpidament va calcular què valia el perfum.

Jesús va lloar la dona perquè estimava molt i per la seva generositat a mans plenes, el perfum símbol d'amor.

Últimament han aparegut també molts calculadors -del morro fort - que es pregunten quant va costar el viatge del Papa.

D'altres es queixaven que la ciutat i el tràfic va estar difícil, oblidant que sovint tenim maratons solidàries, manifestacions, celebracions, desfilades, curses, amb bicicleta, corrent, a peu, i circular per la ciutat és impossible, però no sento crítiques, ja que seria ratllat d'insolidari.

Dos enamorats es regalen una cosa de valor, mai obsequis que no valen un sisó o quatre xavos. El temple de Gaudí mira primer a Déu, catedral del segle XXI i als homes.
.
Cameron va agrair el viatge del Papa a Anglaterra per l'esperança que va suposar, i aquí, encara anem amb la calculadora.

En qualsevol cas, agraeixo de tot cor al govern d'Espanya, la seva amabilitat i generositat en aquest viatge. Gràcies molt especialment al Cap d'Estat i família.

Tanmateix, fins i tot hi ha qui parla de vendre els museus vaticans , però no sento propostes per vendre el Museu del Prado per apaigavar la crisi.

Publicitat


Lluís García Berlanga va fer aquest anunci poc abans de morir. Crec que sobren comentaris. Al cel sia.

dilluns, 15 de novembre del 2010

Papà, t’estic mirant!

.
Avui en un dels blocs que acostumo donar-hi un cop d’ull habitualment, ‘Elige la vida’ publicava aquest post.

Es diu amb molta raó que els primers educadors són els pares. És cert que amb el temps els nostres fills es veuen influïts per moltes persones de les quals aprenen: avis, germans, professors i mestres, amics, etc.

Educar no és només ensenyar un llenguatge, matemàtiques, física o biologia. És quelcom més profund.

Educar suposa intentar lliurar a altres persones la clau de la verdadera saviesa necessària per viure i obrar en la vida. Donar les eines apropiades perquè els fills puguin valer-se i ser persones de bé, capaces d'emetre judicis, donar afecte, créixer i fer el bé al seu voltant.

Els primers educadors... els pares. El millor educador... l'exemple.


.

dissabte, 13 de novembre del 2010

DETENCIÓ D’ANTONI GAUDÍ L’11 DE SETEMBRE DE 1924

.

Un fet poc conegut de la vida del genial arquitecte modernista és la seva detenció un Onze de Setembre, durant la dictadura de Primo de Rivera. Gaudí, home solitari, però també solidari i immers en el ressorgiment nacional català del primer quart de segle, ens mostra, amb motiu d’aquest fet, una faceta cívica i patriòtica digna d’elogi.
.
Pel que fa a l’ús de la llengua, és ben sabut que, durant una visita d’Alfons XIII a les obres de la Sagrada Família, Gaudí li va fer les explicacions en català.

També s’expressava en la nostra llengua amb els visitants estrangers.


Un d’ells, ‘Albert Schweitzer’, explicaria que Gaudí li va dir: «Això no es pot expressar ni en francès, ni en alemany, ni en anglès: tant és així que li ho explicaré en català i vostè ho comprendrà, encara que, de català, no en sàpiga.»


A Barcelona, la tradicional commemoració de l’Onze de Setembre de 1714, l’any 1923 va acabar malament. En efecte, la força pública va carregar brutalment contra els milers i milers de manifestants que cridaven «Visca Catalunya lliure!» i «Mori Espanya!» davant l’estàtua de Rafael Casanova. Mai no s’havia vist tanta gentada ni un fervor patriòtic tan alt. Dos dies després dels fets, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, donava un cop d’Estat amb el vist i plau del rei i amb l’anuència de la Lliga Regionalista.


No cal dir que aquest fet, la Dictadura 1923- 1930, comportaria una nova persecució contra Catalunya, persecució, tot sigui dit, que no va arribar, ni de bon tros, als extrems de la dictadura del general Franco.


L’Onze de Setembre de 1924, el primer sota la dictadura, es van programar alguns actes que foren prohibits per les noves «autoridades».


Un d’ells era la ja tradicional Missa commemorativa que des del 1899 organitzava la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat —Antoni Gaudí n’era membre d’ençà de la seva fundació— a l’església dels Sants Just i Pastor a Barcelona. D’altra banda, sabem que Gaudí, home profundament religiós, cada tarda s’adreçava a l’església de Sant Felip Neri a fer les seves oracions. Amb això volem dir, que la intenció de Gaudí d’anar a la dels Sants Just i Pastor aquell dia tenia directa relació amb la Missa commemorativa de l’Onze de Setembre.


A l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona, apartat Fulls Volanders, hi hem trobat unes quartilles escrites a màquina, on s’explica de forma molt detallada com va tenir lloc la detenció de Gaudí. Al final de tot hi ha una frase, ratllada a mà, que diu: «Això, quasi textualment, és el que n’ha contat el Sr. Valls», és a dir, la persona que va presenciar bona part dels fets. El text és el següent: «A les 8.05 del matí del dia 11 de Setembre de 1924, el Sr. Valls, en anar entrar a l’església de Sant Just, fou deturat per un policia que li preguntà:


—¿Dónde va Vd.?
—Vaig a Missa.


—No se puede pasar. Si quiere ir a Misa, puede ir a otra iglesia.
—És que jo vull anar a Missa a aquesta de Sant Just.


—Pues por esta puerta no se puede pasar. Pruebe por la otra puerta.
El Sr. Valls va anar per la porta del carrer de la Ciutat, i allí també li impedí el pas un altre policia, amb el qual disputà una estona. En aquest moment es presenta el Sr. Gaudí, i tot decidit tracta d’entrar a l’església. El policia el detura preguntant-li:


—¿Dónde va Vd.?
—Vaig a Missa.


—No se puede pasar.
—Doncs jo passaré.


—¡Vd. no pasará! —i l’agafà pel braç.
—Per què m’agafa pel braç, vostè?


—Siga Vd.


El Sr. Valls intervé a favor del Sr. Gaudí. Els detenen i els porten tots dos a la Delegació de Policia de la plaça del Regomir. En fer el policia la presentació dels detinguts, els acusa d’haver-lo insultat, a la qual cosa el Sr. Gaudí diu:


—Mentida, jo no he insultat ningú.


—Cállese Vd.
—Jo no puc ni dec callar. Que digui la veritat i callaré.


—Cállese Vd. y siéntese.


Quatre policies fan la indagatòria: un preguntant, un altre escrivint, un altre parlant amb el que pregunta i un altre mirant com l’altre escrivia.


—¿Cómo se Ilama Vd.?
—Antoni Gaudí.


—¿Qué edad tiene Vd.?
—71 anys.


—¿Qué profesión?
—Arquitecte.


—Pues su profesión le obliga a Vd. a hablar en castellano…
—La professió d’arquitecte m’obliga a pagar contribució i ja la pago. però no a deixar de parlar la meva llengua.


—¿Cómo se llamaba su padre?
—Francesc Gaudí.


—¿Qué es eso de Francesc?


Un dels quatre policies que ajudaven el que preguntava va dir dirigint-se al Sr. Gaudí:


—¡Si Vd. no fuese viejo le rompería la cara; sinvergüenza, cochino!
—Jo a vostè no l’insulto i vostè a mi sí. Jo parlo la meva llengua...


—Si Vd. no fuese viejo...
—No m’insultin, que no hi tenen dret.


En aquest moment arriba una senyora tota atribolada i, dirigint-se de dret al Sr. Gaudí, li diu:
—Ai, Sr. Gaudí! M’han dit que l’havien agafat quan volia entrar a Sant Just, i encara no deu haver esmorzat! Vol que li porti un vas de llet?


—¿Quién le ha dado permiso para entrar?
—A la porta he demanat permís i me l’han donat.


—Siéntese Vd.
—la senyora s’asseu. Els policies estripen tot el que han escrit fins a aquest moment i tornen a començar. Passa un quart esmerçat a tornar a fer l’atestat: un policia dictant, un altre escrivint i els altres dos repuntant- lo. El Sr. Valls es cansa i alçant-se diu:


—Señores: sería muy triste que la señora también tuviera que perder toda la mañana
aquí. Sería mejor darle permiso para que saliera a buscar un desayuno para el Sr. Gaudí.


El policia que dictava va fer:


—¡Que se vaya!


El Sr. Valls va afegir:


—'Y ahora permítanme que les diga que no comprendo como se molesta de esta manera a personas honradas'...


Un policia: —Cállese Vd. Si no fuese Vd. tan viejo, le rompería la cara.
El Sr. Valls: —'Aquí no tendría ninguna gracia'. 'En la calle mano a mano ya sería otra cosa'.


Tothom calla. Segueixen escrivint al dictat i els dos policies que ni escriuen ni dicten comencen a passejar-se per davant dels detinguts, fent-ne burla amb gestos, com volent-los dir: ja veurem com en sortireu de tot això. Torna a entrar la senyora, portant una ampolla de llet, una copa, un panet de Viena i una cullera, tot embolicat en un tovalló.


El Sr. Gaudí, remerciant-li l’atenció, esmorza. En acabar, la senyora recull les restes i torna a sortir, acomiadant-se del Sr. Gaudí.


Entra un oficial de policia. Parla amb els quatre que feien la indagatòria i torna a sortir. Al cap d’un moment, aquests fiquen els papers que han escrit dintre d’un sobre i criden un policia:


—Acompañe a estos señores a la Delegación de la Lonja.


Surten. A la porta de la Delegació de la plaça del Regomir, entrega el plec i els detinguts a una parella de policia i aquesta els porta a la Llotja. En arribar a la Llotja, els policies entreguen el plec i els detinguts. Obren el plec, el llegeixen i tornen a preguntar al Sr. Gaudí per les generals de la Llei. En arribar a la professió i contestar «arquitecte», es repeteix l’escena de la plaça del Regomir, gairebé amb les mateixes paraules.


El Sr. Valls diu, en castellà:


—'El Sr. Gaudí está en su perfecto derecho hablando en catalán'.


El «Jefe» de policia:


—¿Ve Vd., Sr. Gaudí, como su compañero habla el castellano?


El Sr. Gaudí: —Sí, ja ho veig; però jo en tinc prou amb la meva llengua.


El policia, dirigint-se al Sr. Valls:


—Y a Vd., ¿por qué lo han traído?
—'Yo acompaño al Sr. Gaudí'.


—¡Pues ya está aquí de más! ¡Váyase Vd.!


—'Yo quiero acompañar al Sr. Gaudí. El Sr. Gaudí no ha hecho nada que no haya hecho
yo. Y si a él le prenden, también hay que prenderme a mi'.


—¡Guardia! ¡Saque Vd. a este señor!


El Sr. Valls, sense saber com, es troba al mig del carrer, a empentes i batzegades. Va esperar-se una bella estona per veure si podia assabentar-se de com acabava allò, però de seguida cregué que el millor era anar a la Sagrada Família a donar avís del que passava.


L’endemà, el Sr. Valls féu per trobar-se amb el Sr. Gaudí i li preguntà què li havia passat després que els separaren. El Sr. Gaudí li digué: —Em van escorcollar, trobant-me un sant Crist, uns rosaris i un llibre d’anar a Missa, que em varen tornar. Després em conduïren per uns corredors de la Delegació i obrint i tancant tres reixats de ferro, em van deixar en un calabós molt fosc. No vaig distingir res més que un banc, del qual en acostar-m’hi se n’alçaren dos homes, als quals vaig dir:


—Mirin, senyors: m’han detingut en el moment que tractava d’anar a Missa. Les meves armes són aquestes: el sant Crist, els rosaris i el llibre. Permetin-me que faci les meves oracions i després estaré per vostès.


Després de resar un xic, vaig preguntar a un dels detinguts:


—Per què hi és vostè, aquí?
—Fa sis mesos que sóc a la «Modelo» i m’han dut avui aquí on em donaran els papers necessaris per a quedar en llibertat.
.
—I vostè?
—Perquè venia fruita pel carrer. Després de prendre’m la fruita m’han posat cinc duros de multa, i no tenint-los per pagar m’han dut aquí.


Entra un policia: porta uns papers que entrega a un dels detinguts i el posa en llibertat. En havent sortit aquest, el policia diu al Sr. Gaudí que li ha estat imposada una multa de cinquanta pessetes i que, si les paga, el posaran immediatament en llibertat. El Sr. Gaudí diu que no les porta.


El policia fa: —Doncs s’haurà de quedar! Surt i tanca.


El Sr. Gaudí començà a pensar a quin amic, proper a la Delegació , podria escriure, demanant-li les cinquanta pessetes, i es decidí per escriure al Sr. Rector de la Mercè.


Demanà al policia que es passejava per defora del reixat, paper, tinter i ploma per a escriure. Escriu al Sr. Rector de la Mercè, demanant-li setanta -cinc pessetes: 50 per a pagar la seva multa i les altres 25 per a pagar la del pres que estava amb ell. Demana al policia si podrien fer-li la mercè de donar curs a la carta, a la qual cosa aquest accedí.


Molt aviat comparegué el Sr. Rector, i en cerciorar-se que efectivament el Sr. Gaudí es trobava pres i que era ell qui li havia escrit, li donà les setanta-cinc pessetes, amb les quals pagà la seva multa i la de l’altre pres. Al cap de poca estona sortiren en llibertat, juntament amb el Sr. Rector.


Al carrer, el pres —que era castellà— li va demanar plorant al Sr. Gaudí el nom i l’adreça, per a tornar-li les vint-i-cinc pessetes així que pogués. I el Sr. Gaudí li digué: —La caritat no es torna. Si un dia us trobeu com jo avui, en el cas de poder fer un acte de caritat, feu-lo pensant en les 25 pessetes que em voldríeu tornar.


Així acaba aquesta relació dels fets. El 7 de juny de 1926 Gaudí fou atropellat per un tramvia vora la plaça de Tetuan. Traslladat a l’Hospital de la Santa Creu, va morir al cap de dos dies sense haver recuperat el coneixement. Com que anava vestit molt senzillament i no portava documentació, no es va saber qui era fins poc abans del seu traspàs.


Crexell, Joan.


Detenció de Gaudí l'11 de setembre de 1924.
Serra d'or. (1987, setembre), any XXIX, núm.
335, pàg. 17-19.




.

divendres, 12 de novembre del 2010

El canvi

`
Estava decidida a canviar-ho tot: els seus pares eren uns fòssils intransigents; les seves profes, mai no la van entendre; la societat en general...

I es va vestir tota de negre –diguem-ne gòtica-. Es va enfilar deu o dotze argolles a la cara i es va posar unes botes de sergent que retrunyien sobre el paviment.

La vaig tornar a veure fa dos dies. Té una botiga de roba en un carrer de moda i s’ha engreixat.

Aquesta entrada de D. Enrique Monasterio en el seu bloc, ens convida a fixar-nos una mica més en els joves. Cal acollir-los, tenir paciència, escoltar-los, aconsellar-los, resar per ells....Ajudar-los a reconduir aquest afany de canvi que bull dins seu, vers ideals humans i cristians que valguin la pena.




Benet XVI ha portat a Espanya l'harmonia entre el laïcisme i la fe

.
«Benet XVI ha portat a Espanya l'harmonia entre el laïcisme i la fe, un missatge de "diàleg", no de "ruptura i allunyament"», assegura el Cardenal Julián Herranz Casado.

President emèrit del Consell Pontifici per als Textos Legislatius, el purpurat, nascut a Baena (Còrdova), el 1930, un dels més importants experts en Dret Canònic, comparteix amb ZENIT en aquesta entrevista les seves experiències de dos dies al costat del Sant Pare al seu país natal.

El Sant Pare, a l'avió papal que el portava a Santiago de Compostel·la , va defensar la trobada entre laïcisme i fe, una cosa que alguns mitjans van interpretar més aviat com un distanciament. Considera que després d'aquesta visita apostòlica queda més clara segons l'opinió pública la proposta de Benet XVI sobre les relacions Església i Estat?

Aquests mitjans que vostè es refereix sembla que interpreten ordinàriament qualsevol afirmació o fet sobre les relacions Església -Estat seguint la seva coneguda ideologia agnòstica i relativista.

Això ha portat als lectors, per desgràcia, em sembla, a actituds agressives, a fomentar ruptures i allunyaments, quan en realitat, coneixent Benet XVI, hi ha una constant voluntat de diàleg, d'encontre serè i constructiu.

En realitat Benet XVI, en aquest viatge com en la seva passada estada al Regne Unit i en moltes altres ocasions, ha tornat a proposar, amb l'esperit evangelitzador que li és característic, i sense fer política, un tipus de societat en la qual l'harmonia entre fe i raó sigui la mesura del verdader humanisme, i on un sa concepte de laïcisme, que respecti la dignitat de la persona i els seus drets inalienables, entre ells la llibertat religiosa, de culte i de consciència, permeti superar el fonamentalisme laïcista, hostil -no solament a Espanya i altres nacions europees, sinó també en altres llocs del món- la importància familiar, cultural i social del cristianisme i en general de la religió.

Però la voluntat de Benet XVI ha estat a tota hora, a Espanya i fora d’Espanya, completament positiva, i diria constructiva, de diàleg i harmonia, mai de ruptura o distanciament, sinó d'encontre.

ZENIT.org (Entrevista de Julián Colina) (Almudí)

LLEGIR-NE MÉS


Article publicat per Juan Ramón Domínguez Palacios en el seu bloc ‘En la cumbre’

dijous, 11 de novembre del 2010

Imatges retrospectives: Els joves van acollir Benet XVI a la Catedral de Barcelona el dia de la seva arribada.

.
El vídeo recull les millors imatges de la rebuda a Benet XVI a Barcelona, la nit de dissabte: centenars de joves esperaven a Benet XVI a la porta de la seva residència, amb música, banderes, cants i espelmes...

Un dels seus crits era "aquesta és la joventut del Papa! ".

La concentració es va organitzar per Facebook.

dimarts, 9 de novembre del 2010

Benet XVI, "profundament agraït" per l'acollida rebuda

.
El capvespre el Sant Pare i el seu seguici s’han dirigit a l’aeroport, on ha tingut lloc el comiat oficial, en què els Reis d’Espanya, el President del Govern espanyol i els Cardenals, Arquebisbes i Bisbes del Comitè Executiu de la Conferència Episcopal Espanyola i altres autoritats l’han acomiadat cordialment.

El Sant Pare ha pronunciat, en aquest moment, unes paraules de comiat, després de viure aquesta jornada històrica entre nosaltres.

Més tard, i ja un cop a l’avió de tornada a Roma, ha enviat el següent missatge:
Que els espanyols "avancin pels camins de la pau, la concòrdia i la solidaritat", en consonància "amb el seu ric patrimoni de valors humans i cristians". És el desig de Benet XVI, expressat d'aquesta manera en un telegrama enviat al Rei Joan Carles després de deixar Espanya la nit de diumenge 7 de novembre.

En l'esmentada nota, el Papa ha reiterat el seu "profund agraïment per la calorosa acollida que m'han dispensat", en un viatge que desitjava realitzar des de fa temps i que repetirà en menys d'un any, el pròxim mes d'agost, en ocasió de la Jornada Mundial de la Joventut que tindrà lloc a Madrid.


.
Llegir-ne més: AQUÍ
.

dilluns, 8 de novembre del 2010

Fer present el viatge del Sant Pare (2)


(Segon article de Juan Ramón Dominguez Palacios)

El Papa m'ha mirat!

Barcelona es va abocar ahir al carrer per a la rebuda del Sant Pare. Des de primera hora del matí, els barcelonins van sortir al carrer per viure un dia històric per a la capital catalana. Més de 250.000 persones van tenyir la Ciutat Comtal amb els colors blanc i groc de la Ciutat del Vaticà, lloant a tota hora Benet XVI amb múltiples mostres de religiositat i fe.
.


Aquí teniu algunes anècdotes.

Molts vam ser els que varem matinar per trobar un bon lloc per poder veure el Pontífex, el més a prop possible durant el seu recorregut amb el papa mòbil entre el Palau Episcopal i la Sagrada Família.

«Encara estic una mica adormit, m’he despertat abans les set del matí», deia l’Ignasi, un nen d'11 anys, mentre badallava. «No venim només a veure el Papa, sinó que ell vegi i senti com li donem la benvinguda», afirmava Isabel al costat dels seus tres fills i marit.

«Quant estona falta per veure al Papa?», preguntava ansiós el petit Mateu a un policia. Al seu costat una vintena de nens d'entre 4 y11 anys esperaven eufòrics amb banderes a la mà i la cara pintada, per veure passar al papa mòbil a l'encreuament del carrer Marina i Aragó. «Jo sóc addicte a Benet!», cridaven tan fort com podien amb un megàfon un grup d'adolescents entre salts d'alegria i emoció.

Després d'aquests s'animà mossèn David, un rector navarrès, que cridava «Visca el Papa!» al costat dels seus feligresos. «Sí, sí sí, el Papa ja és aquí», entonava un grup de Saragossa amb una gran pancarta de benvinguda. «Vam anar ahir a rebre'l a la Catedral, i avui no ens ho podíem perdre», explicava Clara, una cubana de 25 anys mentre va agafar amb força el rosari de la seva primera comunió.

«Ja arriba, ja ve el Papa», va avançar Maria a les seves amigues preparada amb la càmera de fotos, mentre els helicòpters sobrevolaven l'Eixample.

El papa mòbil més ràpid

El papa mòbil va passar a una velocitat més alta del previst, però això no va fer que els ànims es rebaixessin. Els crits d'emoció i l'onejar de banderes acompanyaven el seu pas, mentre unes noies corrien al seu darrera. «M’ha mirat!», va dir l'Ignasi de 7 anys.

«Segurament es veuria millor des del sofà de casa, però és molt important que el Papa senti com l'acollim, el volem i l'admirem», va recordar Isabel als seus fills, que havien aconseguit entrades per seguir la cerimònia des d'una de les pantalles ubicades al parc de la Sagrada Família. Al costat d'ells Stephen, un professor anglès jubilat vingut de Londres, seguia atent la cerimònia als peus del temple de Gaudí.

Als carrers adjacents, la multitud seguia amb aplaudiments l'acte. Després d'agenollar-se a les voreres durant la consagració, els fidels es van amuntegar per rebre la comunió, que 300 sacerdots van repartir pels carrers propers. «M'emociona que hi hagi tanta gent, famílies senceres, nens i joves que vénen a valorar i a donar gràcies a Déu per tot el que tenim», va comentar Saturnina, de 76 anys, emocionada.

Universalitat

En la confluència entre els carrers Marina i la Gran Via, diverses persones van contemplar la cerimònia en una de les pantalles gegants instal•lades per a l'ocasió. Alguns van lamentar no poder rebre la comunió, una cosa que sí es va donar als 13.000 assistents a la retransmissió que s'oferia en el plaça de braus la Monumental.

Banderes vaticanes, espanyoles, mexicanes o xilenes en l'interior del recinte taurí demostraven la universalitat de l'acte. Llàgrimes al so del «Virolai» van posar punt i final a la cerimònia eclesiàstica que, seguida de l’Àngelus, va omplir Barcelona d'emoció. «Es nota, se sent, el Papa està present», cantaven Begoña, Patrícia i Inés ja de tornada a casa.

La Monumental com a temple

La plaça de braus de La Monumental, a Barcelona, va deixar ahir per unes hores la tauromàquia per acollir 13.000 persones. En el seu interior es van instal•lar dues pantalles gegants que van permetre als assistents seguir en directe la consagració de la Sagrada Família

.

Fer present el viatge del Sant Pare (1)

.
Faig referència a 2 articles publicats per Juan Ramón Domínguez Palacios en els blocs ‘En la Cumbre’ i 'Anécdotas y Poesías', a qui agraeixo i felicito per la seva bona informació



El somriure del Papa
El viatge que ha realitzat Benet XVI a Espanya pot qualificar-se com un èxit rotund. Una vegada més s'ha posat de manifest que està a l'avantguarda de la defensa dels drets humans.

La calorosa acollida a Santiago i Barcelona, així com l'intens desig de polítics de signes ben diversos (des de Rubalcaba a Rajoy, o des dels Reis i els Prínceps d'Espanya fins Zapatero) de ser rebuts pel Papa, ve a confirmar: "La religió no és un problema que els legisladors hagin de solucionar", sinó que és més aviat una positiva injecció intravenosa al torrent circulatori de la societat. Com havia dit el Papa en la seva visita al Regne Unit: "Una contribució vital al debat nacional". Un factor social que mereix un lloc sota el sol. Potser per això ha ressonat amb especial èmfasi a l'Obradoiro gallec l'exclamació de Benet XVI : "Europa ha d'obrir-se a Déu".

La exaltació de la dona a Barcelona i el seu treball (també el domèstic), del matrimoni "natural", de la bellesa, la consciència i la vida s'insereixen en la línia de les grans declaracions de Drets de l'Home. Una vegada més s'ha posat de manifest que Benet XVI està a l'avantguarda de la defensa dels drets humans.

Potser per això, no ha estat exacte el retret que se li ha fet des d'alguna premsa quan –dins l’avió i en ple vol- va fer una referència al laïcisme dels anys trenta i l'Espanya d'avui.
.
És evident que no era una comparació entre "violències", sinó entre ideologies. Per als experts en relacions entre l'Església i l'Estat, és senzillament cert que tant en aquells moments com en aquests, existeix un debat ideològic entre fe i modernitat. Un debat que porta traces, segons la meva opinió, de tenir un desenllaç positiu. És a dir, fer ressorgir la noció originària de laïcisme, que no és tant un instrument per "alliberar" els ciutadans de la fe, com un expedient tècnic perquè faci als ciutadans "oficialment lliures" per practicar-la o no (W. McLoughlin). És a dir, el que vénen dient avui a les Corts d'Itàlia, Alemanya o els Estats Units, "laïcisme positiu" o "neutralitat benvolent".

Llegir-ne més: AQUÍ

*Rafael Navarro-Valls es catedràtic y acadèmic, autor del llibre ‘Entre la Casa Blanca y el Vaticano’
.



Benet XVI als discapacitats: "Ocupeu un lloc molt important en el cor del Papa"


Després de dinar ahir diumenge amb els Cardenals i Bisbes d'Espanya a la residència de l'Arquebisbe de Barcelona, el Cardenal Lluís Martínez Sistach, el Papa va visitar l'Obra Benèfic Social Nen Déu, que des de l'any 1892 treballa amb discapacitats.

"És imprescindible que els nous desenvolupaments tecnològics en el camp mèdic no vagin mai en detriment del respecte a la vida i dignitat humana, de manera que molts que pateixen malalties o minusvàlues psíquiques o físiques puguin rebre sempre aquell amor i atenció que els faci sentir-se valorats com persones en les seves necessitats concretes".

El Papa es va acomiadar dels malalts i dels treballadors del centre Nen Deu, agraint-los la feina que realitzen, segons va dir, "amb els mateixos sentiments que el Bon Samarità".
.
Finalment Benet XVI els va demanar que resessin per ell i els va dir: "Ocupeu un lloc molt important al cor del Papa. Reso per vosaltres tots els dies i us prego que m'ajudeu amb la vostra oració a complir amb fidelitat la missió que Crist m'ha encomanat".


.

Al finalitzar la cerimònia a la Sagrada Família, eI cor i tots els participants a l’acte varen cantar el Virolai

.
Per primera vegada a la història, es va escoltar aquest himne a la Sagrada Família, ja convertida en Basílica. Un moment molt emotiu amb què es va voler acomiadar el Papa i els milers de persones que van participar en la Santa Missa.

diumenge, 7 de novembre del 2010

El Sant Pare a la Sagrada Família


“Vosaltres sou el temple de Déu”

Milers de persones s'han aplegat pels carrers de Barcelona durant el recorregut que portava el Papa al temple de la Sagrada Família. El seu segon dia a Espanya i abans de consagrar el Temple de la Sagrada Família d'Antoni Gaudí com Basílica menor, Benet XVI s’ha reunit breument amb els Reis d'Espanya en una trobada privada.

A l'interior de la basílica l'esperaven més de 6.500 persones i 1.100 concelebrants entre cardenals, bisbes i sacerdots. Als carrers propers a la Sagrada Família s’han instal•lat 36 pantalles gegants perquè les més de 250.000 persones poguessin seguir la missa de Consagració del Temple.

El Papa ha començat l'homilia dient unes paraules d'agraïment en català.
.
Benet XVI ha descrit la consagració de la Sagrada Família com un "punt significatiu en una llarga història d'il•lusió, de treball i de generositat, que dura més d'un segle".

Benet XVI ha destacat la seva alegria personal per consagrar la Sagrada Família, un temple molt unit a la figura de Sant Josep.

"M'ha commogut especialment la seguretat amb què Gaudí, davant les innombrables dificultats que va haver d'afrontar, exclamava ple de confiança en la divina Providència: "Sant Josep acabarà el temple". Per això ara, no deixa de ser significatiu que sigui dedicat per un Papa que porta el nom de Josep".
.
El Papa al final de l'homilia ha demanat "nous testimonis de santedat" per mostrar al món la bellesa de la vida cristiana.

"En contemplar admirat aquest recinte sant de sorprenent bellesa, amb tanta història de fe, demano a Déu que en aquesta terra catalana es multipliquin i consolidin nous testimonis de santedat que prestin al món el gran servei que l'Església pot i ha de prestar a la humanitat".

En acabada la Missa, el Papa ha sortit a la façana del Naixement per resar l’àngelus, en el que ha parlat sobre l'Església com una família.

"Tota l'Església, escoltant i complint la seva Paraula, es converteix en la seva Família. I més encara, ens ha encomanat ser llavor de fraternitat que sembrada a tots els cors encoratgi l'esperança".

Una consagració històrica, per la bellesa de la, que és ara, Basílica de la Sagrada Família i també per ser la segona vegada en la història que un Papa celebra aquest ritu de consagració.

.

El Sant Pare consagra la Sagrada Família


Durant el seu segon dia a Espanya, Benet XVI ha consagrat el Temple de la Sagrada Família d'Antoni Gaudí com a basílica, davant més de 7.000 persones que l'esperaven a l'interior.

Benet XVI en la seva homilia ha fet referència a la ruptura entre la consciència humana i la consciència cristiana i ha destacat la importància de dedicar el Temple de la Sagrada Família en un moment en què es pretén viure d'esquena a Déu. També, ha parlat de la necessitat de promoure l'ordre natural, el matrimoni i la família, com escola d'amor, on neix la vida humana, que ha reiterat, és "inviolable des del moment de la seva concepció".

.
.

"Salve Marinera" cantada pels cadets de la marina a Benet XVI a Santiago de Compostel•la

.

.

dissabte, 6 de novembre del 2010

Benet XVI demana a Europa que no tingui por d'obrir-se a Déu

.
El Papa ha finalitzat la seva visita a Santiago de Compostel•la amb una forta apel•lació a Europa. Ha estat durant la Missa a la plaça de la Catedral, un lloc molt simbòlic per aquest discurs perquè al llarg dels segles, l'intercanvi d'idees entre pelegrins del Camí de Sant Jaume va ser decisiu en la formació de l'actual cultura occidental.




Homilia del Sant Pare durant la Santa Missa a la Plaça de l’Obradoiro de Santiago de Compostel•la

.

El Papa es vesteix de pelegrí per visitar la la tomba de l’Apòstol

.
El Papa s'ha posat la capa dels pelegrins per visitar la tomba de l'apòstol Sant Jaume.
.
Com és tradicional, ha entrat per la Porta Santa, ha abraçat l'estàtua del Sant i ha admirat l'espectacular "botafumeiro". L'acompanyaven 1.200 persones entre malalts, nens i religiosos.

Arribada del Papa a Santiago de Compostel•la

.
Benet XVI ha aterrat aquest matí a l'aeroport de Santiago de Compostel•la, enmig d’ una espessa boira. Tanmateix, les baixes temperatures no han entelat la festa. L’han rebut a peu d’escaleta els prínceps d'Astúries Felip i Leticia, immediatament han sonat els himnes d'Espanya i del Vaticà.

"Jo voldria convidar Espanya i Europa a edificar el seu present i projectar el seu futur des de la veritat autèntica de l'home, des de la llibertat que respecta aquesta veritat i mai no la fereix, i des de la justícia per a tots, començant pels més pobres i desvalguts. Una Espanya i una Europa no només preocupades de les necessitats materials dels homes, sinó també de les morals i socials, de les espirituals i religioses, perquè totes elles són exigències genuïnes de l’ home i només així es pot treballar d’una manera eficaç, íntegra i fecunda per seu bé. "

.

Viatge del Sant Pare a Espanya (2)

Vídeo: La curació d'una malaltia de retina: possible primer miracle d'Antoni Gaudí
.
Vídeo: Entrevista a Pablo Blanco, autor de ‘Benet XVI, el Papa aleman’

Posar a Déu més a prop
'Mons. Javier Echevarría', Prelat de l'Opus Dei, a l’ABC
«En aquests cinc anys de pontificat, no li han faltat al Papa atacs provocats pels qui s'han entossudit esborrar el Creador de l'horitzó de la societat; tampoc no han estat absents els sofriments davant la incoherència i els pecats d'algunes persones cridades a ser "sal de la terra" i "llum del món"» (Llegir-ne més)
.
Preguntes i respostes sobre Benet XVI
Marc Argemí, a b16.wordpress.com
"Si no trobes la resposta que cerques, o vols col•laborar amb més contingut, oferir noves fonts d'informació, etc., endavant amb la col•laboració. T'ho agrairé" (Llegir-ne més)
.
La visita del Papa a Barcelona és la més important que pot rebre la ciutat
Joan Figuerola, a OpusPrima.wordpress.com
Milers i milers de barcelonins així com persones arribades de diferents llocs del món rebran el Vicari de Crist, encara que ha tingut diferents noms al llarg de la història, parla en nom del Senyor (Llegir-ne més)
.
Viatge del Papa: que les banderes no ens separin
Daniel Arasa, a ForumLibertas.com
Al que ens ha d'ajudar sobretot la visita del Papa és a la renovació personal, a més vida interior, major vibració apostòlica, i augment de la preocupació pels altres (Llegir-ne més)
.
Aniràs a rebre el Papa, però ja saps qui és?
Joan Figuerola, en OpusPrima.wordpress.com
"Podem dir i encertarem, que és el Bisbe de Roma i successor de Pere, és a dir, és el principi i fonament perpetu i visible d'unitat, tant dels bisbes com dels fidels. No obstant això, no podem acontentar-nos amb aquesta definició, perquè realment hem dit ben poca cosa" (Llegir-ne més)
.
Preparats per rebre el Papa
’Ana Martínez i Álex Gubern’, a l’ABC
Santiago de Compostel•la i Barcelona ultimen els preparatius per a la visita més especial de l'any (Llegir-ne més)
.
Ve el Papa
’Íñigo de Oriol Ybarra’, a l’ABC
«Cal «començar pels fonaments, perquè això és el que donarà seguretat i fortalesa a tot el que vingui després. I aquests fonaments estan en Déu. Els joves canviaran el món si abans s'enfronten amb naturalitat i sense reserves als assumptes de Déu» (Llegir-ne més)
.
L'efecte revulsiu de la visita de Benet XVI
‘Josep Miró i Ardèvol’, a ForumLibertas.com
«El viatge del Papa ha començat a actuar com un autèntic revulsiu molts dies abans que es faci efectiu. I això és extraordinàriament bo» (Llegir-ne més)
.
Benet XVI anirà a Santiago i Barcelona per recordar l'amor de Déu
Entrevista a ‘Mons. Celso Morga’, sotssecretari per a la Congregació dels Clergues, a ZENIT
«Crec és un moment en què el Papa vol tornar dir als espanyols una frase que ha repetit diverses vegades durant el seu pontificat: "El Senyor no treu res i ho dóna tot"» (Llegir-ne més)
.
El Papa defensarà la dignitat de la vida en un centre de nens discapacitats
'Érika Motañés', a l’ABC
El Papa culminarà les seves 32 hores a Espanya de viatge frenètic, ple d'activitats, amb una visita molt especial. L'Obra Benèfica - Social "Nen Déu" acull des de fa 120 anys a nens que pateixen síndrome de Down i altres discapacitats psíquiques, intel•lectuals o físiques (Llegir-ne més)
.
Benet XVI a Espanya
Especial de l’ABC,
que inclou un plànol de situació, tant de Santiago como de Barcelona, agenda dels actes de la visita, referències de les visites de Juan Pablo II, orientacions de locals per a menjar, etc.
.
Publicat per 'Juan Ramón Dominguez Palacios' en el seu bloc 'La Cresta de la Ola'
.

divendres, 5 de novembre del 2010

Viatge del Sant Pare a Espanya

.
Vídeo: Benet XVI 7 Novembre - Barcelona

Vídeos: Benet XVI, l’aventura de la veritat (1a Part, 2na Part, 3a Part i 4a Part)

.


Programa de la visita de Benet XVI a Espanya Santiago de Compostel•la i Barcelona 6-7 de novembre de 2010

Dissabte, 6 de novembre

08.30 Sortida en avió de l’Aeroport ‘Roma-Fiumicino’ rumb a Santiago de Compostel•la.



Santiago de Compostel•la

11.30 - Arribada a l'Aeroport Internacional de Santiago de Compostel•la.
Cerimònia de benvinguda a l'Aeroport Internacional de Santiago de Compostel•la. Discurs del Sant Pare.
Trobada privada amb les seves Alteses Reials els Prínceps d'Astúries a la Sala d'Autoritats de l'Aeroport Internacional de Santiago de Compostel•la.
13.00 - Visita a la Catedral de Santiago de Compostel•la. Salutació del Sant Pare.
13.45 - Dinar amb els Cardenals espanyols, amb els Membres del Comitè Executiu de la Conferència Episcopal Espanyola i amb el Seguici Papal a l'Arquebisbat de Santiago de Compostel•la.
16.30 - Santa Missa en ocasió de l'Any Jubilar Compostel•là a la Plaça de l'Obradoiro de Santiago de Compostel•la. Homilia del Sant Pare.
19.15 - Sortida amb avió des de l'Aeroport Internacional de Santiago de Compostel•la rumb a Barcelona
.

Diumenge, 7 de novembre


Barcelona



Missal oficial del viatge a Barcelona

09.30 - Trobada privada amb SS.MM. els Reis d'Espanya a la Sala Museu de l'Església de la Sagrada Família de Barcelona.
10.00 - Santa Missa dedicada a l'Altar i a l'Església de la Sagrada Família de Barcelona. Homilia del Sant Pare.
Rés de l'’Angelus Domini’ a la Plaça de l'Església de la Sagrada Família de Barcelona. Paraula del Sant Pare.
13.00 - Dinar amb els Cardenals i Bisbes presents i amb el Seguici Papal en l'Arquebisbat de Barcelona.
16.30 - Comiat de l'Arquebisbat de Barcelona.
17.15 - Visita a l'"Obra benèfic-social Nen Déu" de Barcelona. Salutació del Sant Pare.
18.30 - Cerimònia de comiat a l'Aeroport Internacional de Barcelona. Discurs del Sant Pare.
19.15 - Sortida amb avió de l'Aeroport Internacional de Barcelona amb rumb a Roma

Roma

20.55 – Arribada a l’Aeroport de ‘Roma-Ciampino’.

* * *
Enllaços relacionats:



Per llegir-ne més: Podeu consultar ALMUDÍ
.