dimarts, 31 de maig del 2011
Pensant en casa nostra
dilluns, 30 de maig del 2011
Matrimoni per sempre, o divorci? - JMJ Young Answers
Aquesta sèrie de vídeos és fruit del treball realitzat per estudiants universitaris amb motiu de la JMJ 2011. Els joves que han participat en ells han analitzat els temes més controvertits que hi ha ara mateix en l'opinió pública sobre l'Església Catòlica, per donar una resposta personal en menys de dos minuts. Avortament, divorci, eutanàsia, relacions prematrimonials, homosexualitat, celibat, abusos, sacerdoci femení, les riqueses de l'Església ...
diumenge, 29 de maig del 2011
Un llibre que explica el secret de l’èxit dels Primers Cristians
Després de la Resurrecció de Jesús, el grup de deixebles era molt reduït, unes poques desenes de persones al voltant de Sant Pere i els altres apòstols. Però, tres segles i mig després, el Cristianisme va esdevenir la religió oficial de l'Imperi Romà. Segons els historiadors, un factor clau per explicar aquesta expansió tan ràpida va ser la coherència dels primers cristians.
"Van aconseguir contagiar a més persones, a tantíssimes persones amb els seus desitjos de viure feliços. També, vivint coses que en aquests moments en la societat de llavors no s'estilaven, com era la preocupació pels altres, l'amor al proïsme, el saber perdonar ... "
"També els costums morals estaven bastant deteriorades, però aquests cristians estaven disposats a viure amb coherència la seva fe i el sol fet de veure aquestes persones alegres que vivien les coses tal com havien de ser, van ajudar molts altres a viure també així".
‘Gabriel Larrauri’ és un dels principals coneixedors de la vida normal dels primers cristians. Treballa a la web primeroscristianos.com, una de les més documentades en la matèria.
Ara acaba de publicar el llibre "Pregar amb els primers cristians", una utilíssima recopilació de textos dels inicis del Cristianisme que permet conèixer de primera mà qui eren, com vivien i què pensaven els primers deixebles de Jesús.
divendres, 27 de maig del 2011
Recordant vells temps, els primers passos del Barça
Jo m’hi he volgut afegir recordant una part de l’historia del Barça, que aniré contant els propers dies, si tot va com esperem, i els ‘indignats’ acampats a la Plaça de Catalunya ens ho permeten celebrar.
El passat 19 de febrer es van complir 89 anys i els culés estaven contents. Anaven a les Corts, d’inauguració. Solemnement es posava la primera pedra d’un nou estadi. Era el seu segon en propietat i havia de ser el primer que tenia gespa. Evidentment, apart de més còmode, havia de ser molt més gran. L‘anterior estadi, el d’Indústria (actualment al carrer Paris) tenia una capacitat molt reduïda i per això la gent seia fins i tot a la barana, d’aquí allò de culés. A l’estadi d’Indústria se l’anomenava l’Escopidora. Ben apretadets hi cabien 6.000 persones. Al nou 25.000, encara que acabarà per acollint-ne 60.000 i també resultarà petit.
Però anem a aquell llunyà 19 de febrer de 1922. Una bona descripció la del 'Mundo Deportivo':
“A las diez empezó a afluir ya numeroso gentío al actual campo del Barcelona punto de partida fijado para la manifestación que debía trasladarse a las Corts y posesionarse de los terrenos del nuevo campo.
A las diez y media se púso en marcha la comitiva, que no bajaría de unas 2.5OO personas i que enfiló por la carretera de las Corts, engrosándose notablemente en el recorrido. Abrían la marcha dos parejas de la guardia municipal, figurando luego a la cabeza de la manifestación el concejal señor Degollada y el diputado provincial señor Ràfols en representación respectiva del Ayuntamiento y la Diputación, la junta en peso del Club con Gamper a la cabeza y los arquitectos autores del proyecto del nuevo campo señores Mestres y Alemany. Luego seguían los jugadores de los equipos y gran número de socios y aficionados.
En las Corts el desfile de la manifestación despertó gran curiosidad y fue ovacionada en distintas ocasiones.
Una vez en el terreno del nuevo campo y desde un templete al efecto levantado, el secretario del Barcelona señor Julinés pronunció sentidas palabras glosando la significación e importancia del acto y dando las gracias a todos los que al concurrir a él mostraban su adhesión a la obra deportiva del Club.
Acto seguido el párroco de las Corts y Mosén Sabater dieron la bendición al campo y se procedió a la ceremonia de colocación de la primera piedra, dando las primeras paletadas en representación de la ciudad, el señor Degollada, y por parte del Club el señor Gamper.
La paleta que para ello sirvió, era de plata y regalada por el personal de las oficinas del “Barcelona”.
Cuando hubo cerrado la serie de paletadas el popular Samitier, el señor Degollada pronunció un breve y felicísimo discurso, enalteciendo la obra del “Barcelona” que dijo era un timbre de orgullo para la ciudad y ofreciendo el apoyo del Ayuntamiento a los deportistas de todos los sectores. El diputado provincial, en nombre de la Diputación hizo también elocuentemente análogas manifestaciones.
Finalmente el señor Gamper, con gran emoción leyó unas cuartillas en catalán, alusivas al acto que fueron recibidas con una explosión de aplausos.
Estuvieron representadosen el acto, gran número de clubs de Cataluña y del resto de España, entre ellos el Athletic, el Racing y el Madrid”
L’estadi va ser construït en un temps record, tres mesos. El dia 20 de maig s’inaugurava amb un partit contra els escocesos del 'Saint Minen Football Club'. El Barça guanyava 2 a 1 i el primer gol el marcà un jugador escocès en pròpia porta. Jugant allà el Barça guanya els campionats de Catalunya i els d’Espanya en varies ocasions, i fins i tot, la primera lliga que es juga, la de la temporada 1928-1929.
Però no tot van ser alegries en aquell estadi. Tres anys després de la seva inauguració, el 24 de juny del1925 els assistents al partit d’homenatge a l’Orfeó Català que enfrontava al Barça amb el Júpiter van tenir l’atreviment de xiular la marxa reial que interpretava l’orquestra d’un vaixell de la 'British Royal Marine', en canvi l’himne anglès, que també fou interpretat, fou aplaudit. Les autoritats no van acceptar aquest insult dels culés i van clausurar l’estadi per sis mesos que al final van ser reduïts a tres.
Els anys 30 seran els temps difícils pel club que continuaran més enllà de la guerra. S'arriva a estar a punt de baixar a segona divisió l’any 1942. Però l'equip es refà i arriben les victòries.
L’any 1950 el club viu un dels seus moments històrics amb l’arribada de Ladislau Kubala. Amb ell el Barça guanyarà entre 1951 i 1953, dues lligues i tres copes. La temporada més gloriosa serà la 1951-952 coneguda com la del “Barçade les Cinc Copes quan es guanyen la Lliga, la Copa, la Copa Llatina (que enfrontava els campions de Portugal, Espanya, França i Itàlia) i las copa ‘Eva Duarte’ (antecedent de la Supercopa d’Espanya i que enfrontava els campions de la Lliga i la Copa) i la Martini &Rossi (que l’empresa de begudes organitzava entre els equips amb millor balanç golejador).
El club esdevindria molt gran i necessitava un nou estadi. Així el1957 es traslladaven al Camp Nou, del qual es va dir que seria el camp "per tota la vida", ja que s’aixeca a un solar de les Corts entre la Maternitat i el cementiri. Els terrenys del vell estadi de les Corts és requalifiquen, de zona verda privada passen a terreny edificable, i el 2 de febrer del 1966 s'enderroca i en el seu lloc s’aixequen habitatges, comerços i una àmplia zona verda.
Des del 1974 una làpida recorda aquest escenari de la història del Barça
dimecres, 25 de maig del 2011
La Romeria
La Mare de Déu té moltes cases repartides arreu d'aquest món: mansions enormes de gran bellesa, antigues i modernes, i modestes edificacions de maó o de tova. Són els santuaris marians que els catòlics han edificat perquè la Mare estigui a gust i pugui rebre els seus fills.
A aquests santuaris s’hi dirigeixen una multitud incomptable d'homes, dones i nens de totes les races i condicions socials. Si per un moment es reunissin en un sol lloc, la concentració seria gegantina i variada. Mai succeirà, és clar, però val la pena recordar la història.
El 1933 Ricardo Fernández Vallespín, un jove arquitecte que acabava de demanar l'admissió a l'Opus Dei, va explicar a sant Josepmaria que un atac de reumatisme va estar a punt d'impedir-li acabar el projecte de fi de carrera. Si no l’hagués lliurat a temps, hauria perdut l'any acadèmic. Llavors va resar a la Mare de Déu i li va prometre que, si aconseguia completar-lo en el termini previst, aniria en peregrinació al Santuari de Sonsoles, situat als afores d'Àvila.
Sant Josepmaria li va semblar molt bé i es va oferir acompanyar-lo.
-Complirem la teva promesa -li va dir - però a la meva manera.
I així va ser. El 2 maig 1935 van prendre el tren que sortia de Madrid cap a Avila i a continuació van caminar els quatre quilòmetres que separen l’estació de tren fins al santuari, resant la primera part del Rosari. Arribats a l'ermita van resar cinc misteris més, i els cinc últims, en el trajecte de tornada a l'estació.
Com que el camí els va portar per camps de blat que començaven enrossir. Sant Josepmaria va recollir unes quantes espigues: "Em va venir llavors a la memòria -escriuria més tard - un text de l'Evangeli, unes paraules que el Senyor va dirigir al grup dels seus deixebles: No dieu vosaltres: au! d'aquí quatre mesos estarem ja a la sega? Doncs ara jo us dic: alceu els ulls, esteneu la vista pels camps i vegeu ja les messes blanques i a punt de segar. Vaig pensar una vegada més que el Senyor volia ficar en els nostres cors el mateix afany, el mateix foc que dominava el seu ".
Al tornar de Sonsoles, el fundador de l'Obra establí que cada any els fidels de l'Opus Dei honrarien la Mare de Déu durant el mes de maig d'aquesta manera: amb una romeria senzilla i penitent, feta tot sol o en petits grups, amb la finalitat de millorar la devoció a Santa Maria.
Aquest mes ja en porto unes quantes, amb la meva dona, amb amics etc. Però avui us vull parlar de la romeria que fem cada any de Matadepera a Montserrat i que ja és tota una tradició.
Només pretenc compartir amb vosaltres l'èxit de la romeria d'aquest any.
Ja són 18 anys caminant a Montserrat i, mentre tinguem forces, hi seguirem pujant.
Ja tenim una primera col•lecció de fotografies, les que va fer en Carlos amb gran dedicació:
Cliqueu aquí i les veureu
http://www.dropbox.com/gallery/11864291/1/Romeria2011carlosm?h=d1cff7
dimarts, 24 de maig del 2011
Dia de pregària per la Xina
El Papa ens ha recordat que "Els xinesos catòlics, com han dit moltes vegades, volen la unitat amb l'Església universal, amb el Pastor suprem, amb el successor de Pere. Amb l'oració podem obtenir que l'Església a la Xina continuï sent una, santa i catòlica, fidel i ferma en la doctrina i en la disciplina eclesiàstica ".
Quan un membre de l'Església pateix, tots patim perquè estem units en la comunió dels Sants. Els nostres germans a la Xina necessiten la nostra pregària perquè tornin a la casa del Pare, a la comunió amb el Pastor Suprem. Aquesta comunió no és un afecte qualsevol, sinó una realitat que hem de viure tots els membres de l'Església. Resem a la Mare de Déu que escolti les nostres supliques per aquests germans nostres. Així doncs, quedem convocats pel Papa a resar cada dia per l'Església de la Xina però d'una manera especial en el dia d'avui. Amb la nostra pregària, diu el Papa, podem ajudar-los a trobar el camí per mantenir viva la fe, forta l'esperança i ardent la caritat amb tots.
Mare de Déu, auxili dels cristians, Nostra Senyora de Sheshan, pregueu per nosaltres!
Declaració de la renda
dilluns, 23 de maig del 2011
Llancen a Mèxic un software contra la pornografia a Internet
Se’n diu "Saint Light" i és una nova aplicació per ordinadors creat a la ‘Universitat d'Ensenada’, Mèxic, per a filtrar la informació d'Internet i impedir el pas de continguts pornogràfics.
dissabte, 21 de maig del 2011
Benet XVI, primer Papa que es connecta a l'espai
Els 4 gols més absurds de la història del futbol
Avui, per fer la mitja rialla poso aquest vídeo que m’ha enviat ‘kimi’
El Sant Pare nomena deu consultors per al Pontifici Consell de la nova evangelització
Entre els experts, el rector de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, el francès ‘François-Xavier Dumortier’. El vicepresident de la Facultat Teològica d’Itàlia Septentrional, Pierangelo Sequeri.
‘Sara Butler’, professora del seminari Saint Joseph de Nova York. Y dos italianes: ‘Chiara Amirante’, fundadora de la associació “Nuevos Horizontes” y ‘Lucetta Scaraffia’, professora d’Història en la Universitat de la Sapienza, Roma.
L’atemptat de Joan Pau II
El passat 13, es van complir 30 anys de l'atemptat contra el Papa Joan Pau II. Aquest vídeo ens animarà demanar la intercessió de la Mare de Déu i del nou Beat quan es presentin dificultats.
divendres, 20 de maig del 2011
Brasil
dimarts, 17 de maig del 2011
Mes de maig. La Mare de Déu a la Plaça de Catalunya
Entre el museu d'escultures a l'aire lliure destaquen quatre grups escultòrics que representen les quatre províncies catalanes. Es tracta de quatre bronzes realitzats cadascun per un escultor diferent. Barcelona de Frederic Marès, Girona d'Antoni Parera, Lleida de Joan Borrell i Tarragona de Jaume Otero
Sembla que en un principi es volia omplir la plaça amb escultures que tinguessin com a temàtica la terra catalana: els rius, les muntanyes, les poblacions, però al final es va allunyar d'aquesta proposta. Els escultors van aportar a la plaça peces que ja tenien realitzades i lluny d'una clara referència temàtica a Catalunya va prioritzar-ne el gust artístic.
L'altre, la trobem al costat Besòs de la plaça, mirant cap ‘El Corte Inglés’ El seu nom és Montserrat i és obra d'Eusebi Arnau. Es tracta d'una figura masculina, un home d'edat avançada, amb una llarga barba, que s'ha volgut identificar amb fra Garí, que du a la mà una imatge de la Moreneta.
S'explica que en els temps convulsos de la guerra civil, la població fidel de la ciutat, en el moment de passar per la plaça, s'aturava davant les estàtues i feia una discreta pregària, en secret, sense aixecar l'atenció demanant el seu ajut i auxili en uns moments problemàtics.
Em va alegrar moltíssim aquest redescobriment, m’hi vaig aturar per pregar un instant i enviar alguna floreta a la Mare de Déu.
Ja ho sabeu, si algun dia passeu per la Plaça de Catalunya podeu cercar les imatges i encomanar-vos a la Mare de Déu.
dilluns, 16 de maig del 2011
Testimoni de Damien Lim: del paganisme al sacerdoci
diumenge, 15 de maig del 2011
35 nous sacerdots de l'Opus Dei
http://www.opusdei.es/art.php?p=43862
dijous, 12 de maig del 2011
Anècdotes del Raval, Font de Canaletes, Barça
dimecres, 11 de maig del 2011
Dibuix animat dels anys 50 - Una joia per a rememorar
XVIII Romeria Matadepera-Montserrat
dilluns, 9 de maig del 2011
Camins de llibertat
'Darrera meu es veu l'església de sant Esteve de Pallerols. És un punt de referència en aquest camí on sant Josepmaria hi té molt a veure'.
'El novembre de l'any 37, sant Josepmaria i els altres que l'acompanyaven van arribar en autocar fins al pont de Peramola, allí es van dirigir caminant fins aquí a Pallerols. Van passar-hi la nit en una habitació coneguda com el forn'.
'Allí sant Josepmaria va patir una nit d'angoixa doncs dubtava entre tirar endavant per poder continuar exercint el seu ministeri o tornar a Madrid on havia deixat la seva família i alguns joves estudiants que participaven en tasques formatives'.
'Al matí sant Josepmaria va baixar a l'interior de l'església destrossada pels milicians, allí va trobar una rosa de fusta. Va entendre que era un regal de la Mare de Déu per continuar endavant el camí'.
dissabte, 7 de maig del 2011
Vol panoràmic sobre el Mont-Blanc
divendres, 6 de maig del 2011
El Vaticà inaugura una exposició amb objectes personals de Joan Pau II
Les restes de Joan Pau II descansen ja a la Capella de ‘Sant Sebastià’
Les restes de Joan Pau II han estat dipositats finalment a la Capella de ‘Sant Sebastià’ de la Basílica de Sant Pere, prop de la "La Pietat" de Miquel Àngel. El fèretre va ser traslladat durant una cerimònia privada amb què van finalitzar els actes de la beatificació.
dijous, 5 de maig del 2011
Paraules del Papa i del Prelat de l'Obra als participants del UNIV
Mons ‘Xavier Echevarría’ es va trobar amb milers d'universitaris a Roma, amb motiu del congrés UNIV 2011 durant la celebració de la Setmana Santa. Aquest vídeo resumeix alguns moments d'aquestes tertúlies.
¡Gràcies! Homenatge del ‘UNIV’ a Joan Pau II
dimecres, 4 de maig del 2011
El cardenal ‘Julián Herranz’ ja el va canonitzar just acabat de morir
Joan Pau II, un Papa estimat i sant
"No tingueu por, obriu les portes a Crist"
No deixa de sorprendre que l'esdeveniment que ha mogut més d’un milió i mig de persones el cap de setmana passat, hagi estat precisament la beatificació de Joan Pau II a Roma.
I és que parlar avui dia de beats o de sants no sovinteja, més encara, sona una mica a ranci, passat de moda , fins i tot sembla llunyà ... Doncs bé, en aquest cas és ben diferent, Joan Pau II és un sant proper, estimat i està en la nostra memòria recent i en el nostre cor.
Molts en vida deien que no arribava a la gent jove, però són centenars de milers els qui han volgut estar amb ell en un moment com aquest. Quan passin els segles i es pregunti per personatges claus en l'Església del segle XX, ben segur que se’n parlarà d'ell, perquè va ser sant ... Quan hagi passat la marea i el temps, que ho arrossega tot, només quedaran aquells carreus dempeus, que són els que edifiquen la Església a través de la Història dels homes ¡¡Gràcies Joan Pau II!!
dilluns, 2 de maig del 2011
“May feelings IV” i el mes de maig!
diumenge, 1 de maig del 2011
Joan Pau II elevat als altars
“No tingueu por, obriu les portes a Crist” o “Totus tuus”, dos lemes del pontificat de Joan Pau II que han tornat a ressonar aquest diumenge al matí a la Plaça de Sant Pere de Vaticà durant l’acte de beatificació del papa polonès.