diumenge, 30 de gener de 2011

Per què Rolan Joffé decideix fer una pel•lícula sobre el fundador de l'Opus Dei?

.
La resposta la tenim en aquest vídeo.




Qui ens ho havia de dir que aquestes paraules pronunciades per Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer fa quaranta anys a Xile donarien peu a un famós director de cinema a animar-lo fer una superproducció cinematogràfica entorn a la seva figura i ensenyaments.

Ho hem sabut gràcies a l'entrevista que va publicar fa uns dies l'Agència de Notícies Zenit (Veure’n aquí 1a Part i 2a Part ) amb Roland Joffé, que aquest any 2011 estrenarà "There Be Dragons" la pel•lícula inspirada en el fundador de l'Opus Dei.

El director de "La Missión" en una conversa amb Jesús Colina digué:

"Un dia, un dels productors de la pel•lícula va venir a Holanda per tal de convèncer que fes la pel•lícula. Portava diversos llibres i materials, inclòs un DVD sobre Josepmaria. Vam tenir un dinar acompanyat d’un llarg sobretaula molt agradable.

Però, tornant a casa, capficat, pensava: "No tinc gens de ganes de fer aquesta pel•lícula, no em fa el pes. Tinc un altre projecte entre mans ambientant a l'Índia, i he treballat molt per aconseguir-ho ".

Tanmateix, pensava que era un oferiment prou bo, i havia apreciat realment aquella agradable trobada, però malgrat això, pensava rebutjar-lo.

Era una nit d'estiu, de manera que vaig sortir al jardí, amb una copa de vi a la mà, vaig posar el DVD en el meu lector, i em vaig asseure davant l'ordinador per escriure una breu carta que deia: "Benvolgut X, moltes gràcies. Tinc en gran estima hagi fet aquest viatge, però penso que veritablement vostè hauria de buscar en un altre banda "...

Mentrestant, el DVD seguia funcionant. Un moment de la narració li cridà l'atenció: Josepmaria es dirigia a una multitud, a Xile, o potser, a l'Argentina, no n’estic ben segur del lloc, i una noia jove aixeca la mà i diu: "Tinc una pregunta, sóc jueva ... " (Veure el vídeo)

En veure aquell moment vaig pensar ple d’admiració: "Quin moment tan meravellós! Quin instant més sorprenent, inesperat, i sobretot venint d'una organització de la qual tot el món esperaria que digués el contrari". Estava mirant al meu ordinador i em deia: "Espera’t un moment".

Vaig apagar el DVD. Vaig deixar d'escriure la carta. Em vaig posar la gorra de director de cinema i vaig escriure corre-cuita una escena en què apareix Josepmaria al costat d'un home, a punt de morir, a qui ja coneixia, que li confessa ésser jueu i el seu somni és convertir-se. Vaig escriure l'escena de cap a peus, sense deixar de pensar: "tinc realment ganes de veure això en una pel•lícula. Però, no ho veuré mai si no faig la pel•lícula, oi? O emmarcaré aquesta escena en una altra pel•lícula?". En comptes de redactar la primera carta vaig escriure:

"Benvolgut X, estic veritablement interessat en aquest projecte, a condició de disposar de tota llibertat de creació per a fer-ho com jo vull, altrament, si vostè vol seguir una altra línia a part, no compti amb mi, i si vostè, a més, accepta el fet que no sóc molt brillant i que ho faré el millor possible, però que he de seguir la meva pròpia veritat. Si vostè hi està d'acord, m'agradaria fer veritablement aquest projecte ".

Això és més o menys el que succeí. No tenia cap idea preconcebuda sobre Josepmaria, havia escoltat alguna cosa envers ell, però sobretot va ser aquest passatge del DVD el que va suscitar el meu interès per fer la pel•lícula.

Em vaig trobar davant la història d'un home, i al llegir-la vaig prendre consciència que realment respectava aquest home. De fet, més que un simple respecte, sentia que encarnava quelcom del seu combat, que interpel•laria tots els éssers humans d'una manera meravellosa, i que aquesta història que volia contar és la que explica aquesta pel•lícula ".
.

divendres, 28 de gener de 2011

Riccardo Muti. L'Art de la Direcció Musical (subtitulat)

.
Formidable discurs del Mestre ‘Riccardo Muti’, després de rebre el premi "Músic de l'Any" d'’Amèrica Musical’.

A més de gran director és un excel•lent comunicador, que sap amb senzillesa, enginy, i bon humor, descriure exactament una de les professions més difícils, l’art de la Direcció Musical ...

.

dijous, 27 de gener de 2011

Una vetlla de pregària al Circ Màxim precedirà la beatificació de Joan Pau II

.
Roma ja s'està preparant per rebre als 2,5 milions de pelegrins que assistiran a la beatificació de Joan Pau II. El Circ Màxim de Roma acollirà la nit del 30 d'abril una vetlla de pregària per preparar aquesta cerimònia.

La vigília forma part dels esdeveniments que envoltaran la beatificació de Joan Pau II el proper 1 de maig.

El lloc triat per a la vigília, el Circ Màxim, és el més gran de Roma i està situat sota el palau de Neró.

Durant la Jornada Mundial de la Joventut de l'any 2000 va acollir la 'Festa del perdó', on més de 300 sacerdots confessaven a centenars de milers de joves.

.

dimecres, 26 de gener de 2011

dimarts, 25 de gener de 2011

Activitats del Sant Pare per aquest any

.
2011 serà un any molt intens per Benet XVI. Se sap ja que farà almenys 8 viatges i publicarà 2 nous llibres. Aquest vídeo que resumeix les activitats programades del Sant Pare

.

diumenge, 23 de gener de 2011

Tornar començar

.
La vida és plena de dificultats. L’important és tornar-se aixecar, i lluitar fins al final.

Gairebé podem superar qualsevol obstacle amb el nostre esforç, però si a més, comptem amb la gràcia de Déu, que ho pot tot , llavors, no hi ha repte impossible.
.
.

divendres, 21 de gener de 2011

Per Sant Sebastià el fred ve, o se’n va

.
Ahir , vaig llegir un article en el ‘bloc de Dani, cara cara’ - que publica un basc de soca-rel-, i comentava la festa de Sant Sebastià, deia així:

Diuen alguns de Bilbao, que la humilitat de Nostre Senyor va ser tan gran, que, havent pogut néixer a Bilbao, ho va fer a Betlem. Els de Sant Sebastià, però, pensem que els donem mil voltes als de Bilbao. A la Verge del Cor encomano tots els donostiarres i a Sant Sebastià, que bona falta ens fa.
.
Història de la 'tamborrada de Donostia'
.

Com sabeu, visc a Matadepera, i també celebrem la festa del copatró Sant Sebastià, per això, tot i no voler entrar en comparacions la nostra Festa Major d’Hivern és molt participativa, i l’assaborim d’allò més.

Així doncs, tal com diu la dita popular: 'cadascú a casa seva', jo em quedo amb la del meu poble.

La Germandat de Sant Sebastià, amb la col•laboració de l'Ajuntament de Matadepera organitza des del divendres 14 i fins el dilluns 24 de gener, una nova edició de les Festes de Sant Sebastià, unes celebracions que pretenen recordar l’element rural que tenia el poble fins fa molt pocs anys a través del simbòlic protagonisme del pi.

Entre moltes activitats la més destacada són totes aquelles que giren a l’entorn del pi que es planta al bell mig de la plaça de cal Baldiró per a la famosa “grimpada”. L’arbre es talla el cap de setmana anterior a la seva pujada. Es fa de vespre i el pi es baixa des del llindar del parc fins el mig de la plaça, a les espatlles dels nombrosos voluntaris i a la llum de les torxes. L’endemà, el tronc es “pela” (es deixa ben llis) i es “planta” (es posa dret al mig de la plaça). El cap de setmana següent, es dansa el “ball de l’arbre” i es fa la grimpada, consistent a pujar el tronc del pi fins a tocar el pernil que s'hi penja al capdamunt, emportant-se’l aquell qui ho fa amb menys temps. Altres actes arrelats a aquestes festes locals són: L’ofici solemne a l’església parroquial, el repartiment del tortell, els “tastets” o el “show de Sant Sebastià”.

.

dijous, 20 de gener de 2011

‘There be Dragons’ s’estrenarà el proper 25 de març

.
Ja n’he parlat en altres ocasions de la pel•lícula "There be Dragons"

Aquesta vegada, però, és només per informar de la data prevista per a la seva estrena (el 25 de març) i per posar-vos el tràiler en espanyol:



Un periodista és enviat a Roma a cobrir la notícia de la canonització de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer (fundador de l'Opus Dei) i, al repassar la seva biografia, descobreix que va ser un gran amic del seu pare, ara a punt de morir, i amb el qual sempre s'ha portat fatal. La investigació del periodista, el retrobament amb el seu pare, els intensos ‘flash-backs’ que rememoren la història als durs enfrontaments durant la guerra civil espanyola ...
.
Tot això proporciona aquesta gran pel•lícula, que s'estrenarà a Espanya el 25 de març, un aire èpic que es veu enriquit per una delicada història d'amor. Sant Josepmaria és, per tant, un personatge secundari, però decisiu en el context que narra la pel•lícula i en el plantejament del tema de fons: l'amor i el perdó. "There be Dragons" o "Trobaràs dragons"

Una història sobre la traïció, sobre l'horror, sobre l'amor, sobre la subsistència, sobre la intolerància ... Però, perquè ens entenguem millor: aquesta és, sobretot, una pel•lícula sobre Josepmaria Escrivà de Balaguer, Sant Josepmaria, fundador de l'Opus Dei.
.
I ja se sap, respecte a sant Josepmaria, hi ha dues perspectives: als que els agrada, els agrada molt, i als que no els agrada, no els agrada gens. Però ‘Joffé’ intenta evitar bàndols: "M’havia colpit l'afirmació de Josepmaria: a Déu se’l troba en 'la vida ordinària', i aquesta vida ordinària, si s'escau, ha estat la Guerra Civil espanyola", digué ‘Joffé’. "Em vaig preguntar: com és possible trobar quelcom diví en una guerra? Però la mateixa pregunta pot fer-se en tots els desafiaments fonamentals de la vida, i sobre la manera com els afrontem: com responem a l'odi i al refús, o al desig de venjança i justícia. Tots aquests dilemes augmenten en temps de guerra.

Aquests dilemes són, d'alguna manera, els 'dragons' de la pel•lícula, moments d'inflexió en les nostres vides en què afrontem opcions decisives. Opcions que afectaran al nostre futur. 'There be dragons' parla de les diferents opcions que assumeix la gent en aquests moments d'inflexió (diguem-ne temptacions, si voleu) i del difícil que és (i necessari) fugir dels cicles d'odi, ressentiment i violència ".

‘Charlie Cox’, ‘Rodrigo Santoro’, ‘Wes Bentley’, ‘Dougray Scott’, ‘Olga Kurylenko’ són els actors que acompanyen ‘Joffé’ en l'aventura.
.
Tanmateix, ‘Joffé’ és conegut per 'La missió', pel•lícula que abordava el pas dels jesuïtes per Amèrica, amb les seves llums i les seves ombres. Doncs això, hi haurà llums i ombres, hi haurà dragons.


.
Tant de bo! aquesta pel·lícula triomfi, perquè així, molta gent coneixerà millor aquest sant del nostre temps!
.

dimarts, 18 de gener de 2011

Educació diferenciada

.
Aquesta setmana s'ha conegut el text de l'avantprojecte de Llei per a la Igualtat de Tracte i No Discriminació, del que va informar la ministra de Sanitat al Consell de Ministres el passat 7 de gener.

Una manifestació més del totalitarisme educatiu que propugna l'actual Govern Espanyol

A falta d'un estudi complet d'aquesta nova iniciativa legislativa del Govern de Zapatero - implicacions que des del punt de vista de les llibertats fonamentals poden ser molt importants -, és evident quin són els seus objectius més immediats: acabar amb l'educació diferenciada a Espanya com una opció pedagògica més –obviant que la lliure elecció correspon als pares.

I és que l'avantprojecte no només disposa, com titulava ahir a tota plana el diari oficialista El País, "L'escola que només admeti a nens o a nenes no rebrà diners públics *'-qüestió que resulta patent en l'art. 16.2 del text -sinó que a més, d'acord amb l'art. 16.1, 'les administracions educatives garantiran l'absència de qualsevol forma de discriminació per raó dels casos que preveu aquesta Llei, i en tot cas, en els criteris i pràctiques sobre admissió i permanència en l'ús dels serveis educatius, amb independència de la titularitat dels centres que els imparteixen '. Una previsió legal que, cas de ser aprovada, deixaria a tots els centres diferenciats en una situació molt incerta de cara al futur.

Mentre el Govern espanyol fa de l'eliminació de l'educació diferenciada una qüestió ideològica, a diferents països els centres que ofereixen als pares aquesta opció educativa van clarament en augment. Els seus nous defensors asseguren tenir motius purament científics i pedagògics. Els casos de nacions com els EUA, Alemanya, França, Anglaterra, Holanda, Canadà o Austràlia, així ho acrediten.

Llegir també "Llei de 'igualtat de tracte': més enginyeria social?".

Completar la informació sobre educació diferenciada a la web http://www.educaciondiferenciada.com/

‘PROFESIONALES POR LA ÉTICA’

diumenge, 16 de gener de 2011

Cerimònia de cloenda de la 'Shanghai World Expo'

.
Increïble representació musical i coreogràfica. Podeu veure els músics asseguts en cadires invisibles, ballarins volant. Es veu millor en pantalla completa.



Els 184 dies de Exposició Universal de Shangai van culminar amb un concert celebrat a Shangai el 31 d'octubre de 2010. L'esdeveniment va comptar amb la participació de 246 països i organitzacions internacionals, i va atreure més de 73 milions de visitants, un rècord en la història de l'Expo. Music by Zhao Guang - Leading Dancer: Huang Doudou - Accompanied by Shanghai Song and Dance Ensemble and Shanghai Oriental City Dance Troupe Música de Guang Zhao - Ballarí Principal: Doudou Huang - Acompanyat per Song Shangai, Conjunt de Dansa i la ciutat de Shangai Companyia de Dansa Oriental.
.

divendres, 14 de gener de 2011

Joan Pau II serà beatificat el primer de maig.

.
Ahir ja s’entreveia, havien començat els moviments, discrets, en un primer moment, però tot feia presagiar que la noticia estava al caure. Per això, sense més esperar, ahir vaig publicar el que tots esperàvem.

Avui el ‘pare Lombardi’ ens ha donat bona nova: Joan Pau II será beatificat a Roma per Benet XVI el proper 1 de maig de 2011.

Aquest matí l'agència Rome Reports a "What's News" també donava la noticia.


.
En una nota informativa de la Congregació per les Causes dels Sants s'afirma que:

"Avui, 14 de gener, durant l'audiència concedida al cardenal ‘Angelo Amato’, prefecte de la Congregació per les Causes dels Sants, el Papa ha autoritzat a aquest dicasteri a promulgar el Decret sobre el miracle atribuït a la intercessió del Venerable Servent de Déu Joan Pau II" (Karol Wojtyla).
.
Aquest acte posa fi al procés que precedeix el ritu de beatificació.

A més del que cadascun li dicti la seva devoció, és clar que 1) les notícies volen en els blocs i xarxes socials, 2) serà sens dubte una de les cerimònies més multitudinàries de la història; 3) qui vulgui venir, imagino que ha d'aconseguir bitllet i allotjament el més aviat possible.

Actualització: 'Vatican Information Service’ ha publicat la següent nota informativa:

Benet XVI presidirà el proper 1 de maig, al Vaticà, II Diumenge de Pasqua de la Divina Misericòrdia, el ritu de beatificació de Joan Pau II.

Dades quantitatives sobre Joan Pau II


.
"Com se sap, la causa, per dispensa pontifícia, va començar abans que transcorreguessin els cinc anys des de la mort del Servent de Déu, exigits per la normativa vigent. Aquesta mesura va ser sol•licitada per l’enorme fama de santedat de la qual va gaudir Joan Pau II en la seva vida, en la mort i després de la mort. A part d'això, es van observar en la seva totalitat les disposicions canòniques comunes sobre les causes de beatificació i canonització.

Finalment, només recordar que Joan Pau II va ser un vendaval de l'esperit de Déu que va canviar el món. Aquella veu d'actor consumat, els seus gestos, la seva normalitat, esportista, enamorat de la Mare de Déu, Totus Tuus!

Sabia el que eren els nazis i els comunistes, i els seus amics jueus polonesos. Ens va explicar que era l'amor de Déu per a nosaltres, la divina misericòrdia, la capacitat del bé davant el mal, l'amor entre un home i una dona, el valor de la vida, coneixia el món del treball i no era capellà obrer. Es va prendre seriosament l'aplicació del Concili Vaticà II; codi de Dret canònic i catecisme de l'Església catòlica.

Les vegades que he pogut estar a prop d’ell vaig cridar tant com vaig poder, fins quedar ronc a Roma, a Montserrat, a l’estadi del Barça…, Joan Pau II et vol tot el món, però no tothom l'estimava.

El seu atemptat i salvació prodigiosa per la Verge de Fàtima. Crec ha estat la persona en la història més vista del món.

No tingueu por de Crist!!! Les seves malalties, les seves xacres, l'atleta de Déu invàlid i tollit, irreconeixible, espremut com una llimona.

L’hem vist riure i cantar. Serà Joan Pau II, el Gran?.

.

dijous, 13 de gener de 2011

Preparen una capella dins la basílica de Sant Pere per el trasllat del cos de Joan Pau II


Segons una agència francesa, aquesta serà la capella en la qual reposarà el cos de Joan Pau II quan sigui beatificat. Està situada dins la basílica de Sant Pere, al costat de l'escultura de ‘la Pietà’, a la capella de ‘San Sebastiano’, en la que fins ara reposen les restes del papa de 1689, Innocenci XI.
.
Amb gran cura i absoluta discreció, treballadors del Vaticà estan retirant poc a poc els mosaics i la decoració d'aquesta capella, per preparar una nova distribució que acollirà la tomba del futur beat Joan Pau II.

El trasllat del cos està previst per abans de finals d'octubre, després de la possible beatificació.

Actualment, les restes de Joan Pau II es troben a la cripta dels Papes, situada sota la basílica de Sant Pere.

Habitualment, cada vegada que es beatifica un Papa, el seu cos es trasllada dins de la basílica de Sant Pere.

Segons fonts vaticanes, la beatificació de Joan Pau II serà anunciada en breu.

.

El dolor dels coptes

.
L'església copta estava plena a vessar. Es troba localitzada a la novena estació, de la ‘Via Dolorosa’, al vell mig de la ciutat vella, i entre els fidels presents hi havia el nunci apostòlic, ‘Mons. Antonio Franco’ i el Patriarca llatí emèrit, ‘Michel Sabbah’. Van arribar diversos missatges de solidaritat, fins i tot, de representants de diverses confessions cristianes.

Els 21 cristians assassinats a la ciutat egípcia d'Alexandria en les primeres hores de Cap d'Any van ser recordats així el dimarts a la tarda a Jerusalem, al costat dels seus amics reunits per a la pregària i el suport. El Papa Benet XVI va definir l'atac bomba com "un gest vil", i el president egipci ‘Hosni Mubarak’ va parlar de "terrorisme que no coneix ni pàtria ni religió".

A poques setmanes de la massacre dels cristians a l'Iraq, l’ultratge d'Alexandria ha preocupat els cristians del proper i Orient Mitjà i sembla ser part - segons el Pontífex - d'un moviment anticristià. Però aquests fets debiliten o reforcen la fe dels cristians al Pròxim Orient? Per ‘Mons. Anba Abraham’, arquebisbe copte ortodox de Jerusalem, no hi ha dubtes.

"Aquests esdeveniments, més que debilitar, reforcen la fe dels cristians . Potser alguns cristians emigren, però al final tornen amb la seva fe reforçada, i amb amor consolidat per a la seva pàtria. Molts d'aquests esdeveniments van ocórrer durant segles passats, però els cristians encara són aquí. Possiblement en succeiran més, però romandrem ferms perquè tenim la promesa de Crist. Encara que Crist va dir que havíem hagut de patir, també va dir que havia vençut el món, i va prometre que estaria sempre amb nosaltres. Ell no ens deixarà mai. Nosaltres som el seu petit ramat. Com podria deixar-nos? "

"Vull dir al poble d'Egipte: que no tinguin por. No aconseguiran destruir el nostre esperit ".

dimecres, 12 de gener de 2011

"Incidents entre catòlics i musulmans", una forma de no dir la veritat

.

Daniel Arasa el passat dia 7, va escriure aquest article a ‘Forum Libertas’’, que pel seu interès i actualitat reprodueixo, perquè posa de manifest com informen la majoria de mitjans de comunicació espanyols davant la violència contra els cristians.

És cert que el títol d'una informació per la seva brevetat no pot dir-ho tot, però segons com es doni i si no s'aclareix molt bé, en subtítols o epígrafs, la informació acostuma ser esbiaixada.

És el que passa en la major part dels casos, perquè la clau és deixar clar qui s'inicia o produeix els incidents, qui encén la flama. Moltes de les informacions no ho aclareixen. Quan es donen mitges veritats es cau en la mentida.

“Les paraules del Papa Benet XVI, alarmant de la violència contra els cristians en nombrosos països del món, han sonat bastant fort. El Papa i els alts dignataris de l'Església han callat molt temps, aguantant, tot i que de manera freqüent es produïen morts de cristians a molts països.

L'atemptat contra una església copta a Egipte sembla haver remogut les consciències de molts. No vaig a parlar de la persecució religiosa en si mateixa, de la qual molts lectors estaran informats i fins i tot alguns millor que jo, sinó d'un aspecte que pot ser petit, col•lateral, però que ens afecta de forma directa. El de la informació que es dóna sobre aquests fets. Com s'informa al nostre país d'aquesta violència contra els cristians i, de manera particular, contra els catòlics?” (...)

Daniel Arasa


Enllaços que hi tenen relació:
"Con decisión por el camino de la Paz". Benet XVI denuncia l'estratègia de violència contra els cristians, i "La sangre de los fieles", de Giovanni Maria Vian, a L'Osservatore Romano (cliqueu aquí)

.

dimarts, 11 de gener de 2011

Benet XVI exhorta els governs a promoure "sistemes educatius que respectin el dret primordial de les famílies a decidir l'educació dels seus fills '

En un transcendental discurs pronunciat pel Papa als membres del cos diplomàtic acreditat davant la Santa Seu, que va rebre en audiència el matí de dilluns, 10 de gener a la Sala Clementina, ha merescut immediata atenció per part d'alguns dels principals mitjans de comunicació espanyols, Benet XVI va exhortar ahir “a tots els governs a promoure sistemes educatius que respectin el dret primordial de les famílies a decidir l'educació dels seus fills, inspirant-se en el principi de subsidiarietat, essencial per organitzar una societat justa” .

Tanmateix, el Papa ha lamentat que en alguns països europeus "s'ha imposat la participació a cursos d'educació sexual o cívica que transmeten una concepció de la persona i de la vida pretesament neutra, però que en realitat reflecteixen una antropologia contrària a la fe i a la justa raó ".

El discurs del Sant Pare conté igualment importants referències a altres restriccions a la llibertat religiosa, com ara la limitació de l'objecció de consciència, l'eliminació de les festes i símbols religiosos en l'espai públic o la creixent marginació de la religió a 'països que concedeixen una gran importància al pluralisme i la tolerància '. També el Papa va apuntar com "un motiu d'alegria que el Consell d'Europa, al mes d'octubre passat, vagi adoptar una Resolució que protegeix el dret del personal mèdic a l'objecció de consciència enfront de certs actes que, com l'avortament, lesionen greument el dret a la vida ".


.
Transcric seguidament el resum del discurs de Benet XVI al Cos Diplomàtic publicat per l'agència internacional ZENIT

Text complet del discurs edició diària de l’Osservatore Romano ( italià)


dilluns, 10 de gener de 2011

Cristians perseguits avui

.
Un bon amic m'envia aquest article d'en Lluís Foix que va publicar el passat dia 5 el diari AVUI en la pàgina d'opinió i que em sembla molt valent i de molta actualitat.

Les imatges de l'atemptat contra una església cristiana de ritus copte a Alexandria m'han evocat una estada d'una setmana tot just fa un any a la ciutat fundada per Alexandre Magne i que al llarg del segles ha estat un símbol de trobada entre Occident i Orient. Res feia pensar que als voltants de l'extraordinària Biblioteca Alexandrina, construïda de bell nou amb totes les eines de la modernitat tecnològica i cultural, s'hi pogués produir una matança en una de les poques esglésies cristianes de la metròpoli que s'escampa pel enorme delta del Nil. El que ha passat a Alexandria confirma que l'augment de l'extremisme islàmic està colpint violentament les comunitats cristianes, cada vegada més reduïdes en el món musulmà. En un informe publicat per la revista alemanya Der Spiegel fa uns mesos s'afirmava que els cristians són avui el grup religiós més perseguit arreu del món. Un índex de persecució global del cristianisme afirma que Corea del Nord és el país on la discriminació contra els cristians és més cruel, des de fa molts anys, i comporta condemnes a camps de treball. A la llista hi figuren a continuació l'Iran, l'Aràbia Saudita, Somàlia, les Maldives i l'Afganistan. Dels deu països capdavanters en les pràctiques sistemàtiques persecutòries, vuit són islàmics i gairebé tots tenen l'islam com a religió de l'estat.

Andrea Riccardi, fundador de la Comunitat de Sant Egidi, publicava un llibre fa dos anys que portava el títol d'El siglo de los mártires i que relatava les persecucions que els cristians havien patit el segle passat. Paral·lelament, el director del The Economist publicava God is back, on feia un llarg recorregut pels continents parlant de com la revifada global de la fe estava canviant el món. La sistemàtica persecució de cristians al segle XX fou perpetrada per estats totalitaris com la Unió Soviètica, la Xina i també l'Alemanya nazi. La diferència amb el moment actual és que la persecució no està sempre organitzada per estats totalitaris sinó per ciutadans residents en estats islàmics, fonamentalistes fanàtics, sectes religioses i també per gent que creu tenir fòbia als cristians. És interessant assenyalar com a molts països del Pròxim Orient el cristianisme hi va arribar molt abans que l'islam. El cas d'Egipte és inqüestionable.

Un dels llocs on s'han produït més atacs als cristians ha estat l'Iraq, on, per cert, també són molt freqüents els atacs sectaris entre sunnites i xiïtes. En l'últim cens iraquià del 1987, en plena dictadura de Saddam Hussein, els cristians eren 1,4 milions. En començar l'invasió dels Estats Units i dels seus aliats el 2003, la xifra s'havia reduït a menys de 400.000. Des d'aleshores, desenes de milers han fugit a llocs més segurs, com Jordània i Síria, tot i que la condició de cristià és més vulnerable que mai en aquella part del món. La persecució no és tan brutal en la majoria de països musulmans. A Algèria, per exemple, la qüestió arriba als diaris amb notícies que parlen que un capellà ha intentat convertir un musulmà o bé que ha insultat el profeta Mahoma. Una altra acusació és la blasfèmia, que es pot produir simplement no acceptant els valors centrals de l'islam i que afecta sovint periodistes, dissidents o cristians. També en països més tolerants, com Turquia, l'estat més tolerant i més proper a Europa del món musulmà, els 110.000 cristians pateixen discriminació. Els descendents dels dos milions de cristians que hi havia a Turquia quan era el centre de l'imperi otomà lluiten per la seva subsistència. Més perseguits que els cristians tradicionals són els conversos, que són acusats d'apostasia, castigada amb la pena de mort en estats com l'Iran, el Iemen, l'Afganistan, Somàlia, Mauritània, el Pakistan, Qatar (el país que porta la samarreta del Barça) i l'Aràbia Saudita. Construir una nova església està prohibit i reparar les existents és pràcticament impossible, ja sigui per falta de recursos o per la negativa administrativa a concedir permís per renovar-les.

Es curiós com tots aquests països estan representats a les Nacions Unides sense que ningú es preocupi que acceptin i compleixin la Declaració Universal dels Drets Humans, que garanteix, entre altres drets, la llibertat religiosa. El cas de la Xina és prou significatiu si considerem que el cristianisme hi creix al marge de les autoritats i dels impediments que es posen a totes aquelles institucions que tenen arrels o fesomia cristiana. Bernard-Henri Lévy, jueu, escrivia a El País el 22 de novembre i condemnava l'antisemitisme vigent en molts indrets de l'Europa civilitzada i, a la vegada, feia una defensa dels cristians en el món musulmà. Deia, per exemple, que la Junta d'Eritrea va prometre que faria una “purga” de cristians evangèlics i que es desfaria de tots abans de Nadal. No sé el que ha passat.

Com tampoc sabem el que passa al Sudan i a Gaza, on un tal Waleed al-Husseini, fill d'un perruquer, havia estat empresonat per haver-se atrevit a criticar l'islam en el seu bloc tot evocant el cristianisme sense desautoritzar-lo. L'escriptor jueu deia que no hi havia permís per matar els seguidors del papa Benet XVI per practicar les seves creences. Són els descendents dels primers temps de l'era cristiana, els caldeus, els coptes, els armenis i els nestorians, els que són privats de la seva llibertat en la terra dels seus avantpassats. Un responsable del Vaticà va denuncià la setmana abans de Nadal que cada any són assassinats uns 150.000 cristians arreu del món. El papa deia que “la llibertat religiosa no és patrimoni dels creients, sinó de tota la família dels pobles de la Terra”. Condemnà el fanatisme i el fonamentalisme contra les pràctiques contràries a la dignitat humana que, segons ell, “mai es poden justificar i molt menys si es realitzen en nom de la religió”. Paradoxalment, l'esperança dels cristians d'Orient depèn en bona part de la moderació dels dirigents polítics i religiosos. Un alt representant de l'autoritat sunnita, Ahmed al-Taieb, deia dilluns que la unitat entre la creu i la mitja lluna es ara més necessària que mai.

No sé si hi ha un xoc de civilitzacions. El que sí que existeix és un xoc frontal de religions en els països de majoria musulmana. No devem haver reculat, tots plegats, uns quants segles?

Darrera actualització ( Dimecres, 5 de gener del 2011 02:00 )

Publicat a

Avui 05-01-2011 Pàgina 18
.

dissabte, 8 de gener de 2011

Entrevista a ‘Mons. Javier Echevarría’

.
Entrevista a ‘Mons. Javier Echevarría’, Prelat de l’Opus Dei, que va emetre ‘radio i televisió de Castella i Lleó’ en el programa ‘Palabras a medianoche’ de Jesús Fonseca.

El so no és gaire bo, poseu els altaveus alts. Us recomano també veure’l en pantalla gran
.

.

Carta del Prelat de l’Opus Dei ( Gener 2011)

.
Fent-se ressò del missatge del Sant Pare per l’any nou, el prelat de l'Opus Dei parla en la carta de gener de la llibertat, necessària per a "estimar Déu i per Ell tots els homes" .
.
Després de recordar la invitació a l'alegria en aquest temps de Nadal, que té un motiu clar: el naixement del Fill de Déu, que s'ha fet home sense deixar de ser Déu, per aconseguir-nos la veritable llibertat (...) , per poder servir a Déu per amor, moguts interiorment per l'Esperit Sant, que ens ha fet "fills en el Fill", recorda Mons Echevarría les paraules de sant Pau: vau ésser cridats a la llibertat (...). Per a aquesta llibertat Crist ens ha alliberat. Mantingueu-vos, ferms, i no us deixeu subjectar de nou sota el jou de la servitud, i el que va escriure sant Josepmaria comentant unes paraules de l'Evangeli – ‘veritas liberabit vos’ , la veritat us farà lliures -: «¿Quina veritat és aquesta , que inicia i consume en tota la nostra vida el camí de la llibertat? Us la resumiré, amb l'alegria i amb la certesa que provenen de la relació entre Déu i les seves criatures: saber que hem sortit de les mans de Déu, que som objecte de la predilecció de la Trinitat Beatíssima, que som fills d’un Pare tan gran. Jo demano al Senyor que ens decidim a donar-nos-en compte, a assaborir-ho dia a dia: així obrarem com a persones lliures. No ho oblideu: qui no se sap fill de Déu, desconeix la seva veritat més íntima, i manca en la seva actuació del domini i del senyoria propis d’aquells qui estimen el Senyor per sobre de totes les coses » .

Afirma així mateix el prelat que la llibertat d'estimar Déu i, per Ell, tots els homes, sorgeix com una de les principals conseqüències de la filiació divina. Per això hem de defensar-la, respectar-la i promoure-la en tots els ordres de l'existència , i fa esment al missatge 'La llibertat religiosa, camí per a la pau' que Benet XVI ha dirigit amb motiu de la Jornada Mundial de la Pau , que ha tingut lloc el passat 1 de gener, on el Papa dirigeix un vibrant crida als estadistes, als líders religiosos i a tots els homes i dones de bona voluntat, perquè promoguin i defensin aquest bé grandíssim, propi dels qui han estat creats a imatge i semblança de Déu, que -juntament amb el bé de la vida -constitueix el fonament més profund de tots els drets de la persona .

Ens ve a la memòria, continua el Prelat, l'apassionada defensa del do diví de la llibertat, que sant Josepmaria va dur a terme durant tota la vida. Molt clarament es manifesta en la seva resposta a la pregunta d'un periodista. Deia el nostre Fundador: «l'Opus Dei, des que es va fundar, no ha fet mai discriminacions: treballa i conviu amb tothom, perquè veu en cada persona una ànima a qui cal respectar i estimar. No són paraules solament, la nostra Obra és la primera organització catòlica que, amb l'autorització de la Santa Seu, admet com a Cooperadors els no catòlics, cristians o no. He defensat sempre la llibertat de les consciències. No entenc la violència: no em sembla apta ni per vèncer ni per convèncer; l'error se supera amb l'oració, amb la gràcia de Déu, amb l'estudi, mai amb la força, sempre amb la caritat »

Referint-se a les dificultats en molts països per honorar i servir a Déu segons el dictat de la pròpia consciència , afirma: No penseu que la situació actual sigui inèdita. Potser en els nostres dies es palesa amb major extensió i amb matisos nous, també perquè les comunicacions són més fàcils i ràpides, encara que no sempre en l'opinió pública s'atribueix a la intolerància religiosa el relleu que mereix. Però no suposa una cosa nova en la història, com Jesús mateix va advertir: «si el món us odia, tingueu present que m'ha odiat primer a mi que a vosaltres (...). El criat no és més important que el seu amo. Si m'han perseguit a mi, també a vosaltres us perseguiran. Si m’han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres; si haguessin guardat la meva paraula, també guardarien la vostra » , i assenyala com a tasca d'importància cabdal la de ensenyar a tots -especialment a les joves generacions - a comportar-se d'aquesta manera ...

Com que el proper dia 9 se celebra l'aniversari del naixement de Sant Josepmaria, suggereix que podem fer-li el "regal" de ser-ne molt fidels als seus ensenyaments i de difondre, de manera que s'escampi més i millor el coneixement de la figura i dels seus escrits. Els que hem viscut al seu costat i l’hem tractat personalment, podem testificar la veritat d'aquelles paraules que va deixar escrites: «durant tota la meva vida predicant la llibertat personal, amb personal responsabilitat. L'he buscada i la busco, per tota la terra, com Diògenes buscava un home. I com més va, més l'estimo, l'estimo sobre totes les coses terrenals: és un tresor que mai no avaluarem prou ».

Acaba la seva carta Mons Echevarría fent partícips a tots de la seva recent viatge a Bucarest, on les persones de l'Obra que hi resideixen es desenvolupen gustosament, amb alegria, enmig de dificultats d'espai, del mínim necessari de comoditat, com repetia el nostre Pare recolzant-se en la doctrina de Sant Tomàs d'Aquino, i aquesta realitat comporta molts fruits d'ànimes.

Conclou demanant per l'Església i pel Papa, ben units a totes les meves intencions, ¡que són moltes!

Text complet de la Carta del prelat de l'Opus Dei (Castellà)

Text complet de la carta del prelat de l’Opus Dei ( Català)

OPUSDEI.ORG / ALMUDÍ.ORG

.

divendres, 7 de gener de 2011

JOXEMARI EL AIZKOLARI

.
Estem ja arribant a les acaballes del temps de Nadal i, en darrer terme, 'Kimi' m’envia aquesta tradicional nadala navarresa filmada a 'Baztan', 'Rochapea', i 'Ultzama', subtitulada en euskera, que agraeixo moltíssim.


.

dimecres, 5 de gener de 2011

"Mirar el pessebre és mirar cap a l'Eucaristia"


En la primera audiència general del 2011, el Sant Pare ha felicitat les festes a més de 7.000 persones presents a l'Aula Pau VI. Durant la catequesi de cada dimecres, Benet XVI ha fet referència a l'Any Nou, com una oportunitat de canvi, inspirat en Jesús.
.
També ha recordat els orígens humils de Jesús i el misteri de la seva Resurrecció.

El Papa ha recordat la profunda relació que uneix l'Encarnació i la Redempció de Jesús.

Tanmateix, Benet XVI ha reflexionat sobre el naixement de Jesús en un pessebre i la seva presència avui en l'Eucaristia.

"En aquesta perspectiva unitària del Misteri de Crist, la visita al pessebre s'orienta cap a l'Eucaristia, on trobem realment present a Crist crucificat i ressuscitat".

Abans d'acomiadar-se, el Sant Pare ha tornat enviar els millors desitjos per aquest nou any i per a la festa de l'Epifania.

dimarts, 4 de gener de 2011

Construir la família


Aquests dies tan entranyables del temps de Nadal en què contemplant el pessebre procurem estar molt a prop de la Sagrada Família, Jesús, Maria i Josep, m’ha semblat adient posar aquest vídeo de 33 minuts amb els ensenyaments de sant Josepmaria sobre la vida en família: l'amor entre els esposos, el tracte amb els fills, Déu en la família ...

Realització: ‘Juan Martín Ezratty’, 2010. ‘DIGITO IDENTIDAD’.

diumenge, 2 de gener de 2011

El Papa demana a les famílies d'Espanya que defensin la vida

.
Milers de fidels han assistit avui a Madrid a la Missa de la Sagrada Família i han rebut el missatge del Sant Pare que des del Vaticà ha dirigit a les famílies, per instar que siguin "autèntics santuaris de fidelitat, respecte i comprensió".

Abans de resar el primer Àngelus de l'any 2011 ha enviat la seva benedicció i missatge a les famílies reunides a Madrid sota el lema "La família cristiana. Esperança per a Europa".

"Us convido a ser forts en l'amor i a contemplar amb humilitat el Misteri del Nadal, que continua parlant al cor i es converteix en escola de vida familiar i fraterna," ha manifestat el Sant Pare.

"La mirada maternal de la Verge Maria, l'amorosa protecció de San José i la dolça presència del Nen Jesús són una imatge nítida del que ha de ser cada una de les famílies cristianes, autèntics santuaris de fidelitat, respecte i comprensió, en els quals també es transmet la fe, s'enforteix l'esperança i s'enardeix la caritat,".

Ha encoratjat tots "a viure amb entusiasme renovat la vocació cristiana al si de la llar, com a genuïns servidors de l'amor que acull, acompanya i defensa la vida."

El Sant Pare, a més, ha animat als concentrats a la Plaça de Colom a fer de cada casa "un verdader planter de virtuts i un espai serè i lluminós de confiança, en què guiats per la gràcia de Déu es pugui sàviament discernir la crida del Senyor, que continua convidant a seguir-lo".

"Amb aquests sentiments, encomano ferventment a la Sagrada Família de Natzaret els propòsits i fruits d'aquesta trobada, perquè siguin cada vegada més les famílies en les quals regni l'alegria, el lliurament mutu i la generositat. Que Déu us beneeixi sempre".
.

.

dissabte, 1 de gener de 2011

Cap d’any

.

.
No es tracta de jugar amb els números, però és bonic saber que avui és 1.1.11 Tot un inici.


Acompanyo un vídeo que pot ajudar per un bon començament d’any



.