dimecres, 30 de març de 2011

‘Lipdub’ a la seu de la ‘JMJ Madrid 2011’

Acaben d’enviar-me’l i m’afanyo a publicar-lo tot seguit

Finalment ha arribat el moment de ensenyar tot el que es mou dins de la ‘JMJ’, tot el treball amagat que comporta la trobada dels joves amb el Sant Pare el proper mes d'agost, a Madrid.

Volem recórrer amb vosaltres pelegrins, amics i simpatitzants la seu on es posen en planta els preparatius, i acostar-vos al projecte humà latent en el cor dels voluntaris. Veurem que es fa i com es treballa en els diferents departaments: Secretaria, Logística, Cultura, Actes Centrals ...

El primer diumenge de març va fer-se el rodatge definitiu i va sortir com no podia ser d'altra manera, genial ! Va ser una matinal molt divertida, amb ball, música i bona companyia! A l’esdeveniment van assistir-hi desenes de voluntaris i professionals que col·laboren en la ‘JMJ’

Aquí en teniu el resultat!



.

dimarts, 29 de març de 2011

La Guineu

Com sabeu, m’agrada la natura en especial la muntanya, acostumo fer excursions per Montserrat, sant Llorenç i quan arriba l’estiu pel Pirineu.

L’any passat pels voltants de la Pola, vaig veure un parell de vegades una guineu. No era l’únic. D’altres excursionistes també l’havien vist, i va córrer la veu.

Fins i tot, en Joan M., un cop va fer la postal de felicitació de Nadal amb la foto de la guineu al pessebre.

Aquella època estava molt seca i escanyolida, i anava sempre amb la cua entre cames, cosa que no feia gaire gràcia acostar-s'hi, però si no l’espantaves et seguia un bon tros, sobretot quan flairava l'esmorzar esperant treure el ventre de mal any.

Les pomes se les empassava sense mossegar, gairebé senceres, es notava que anava prima de ventre.

Fa pocs dies una colla la va trobar mentre feien un mos, i mireu el resultat.

Afortunadament en Joan O., la va filmar i m’he l’ha enviat. En curs, la guineu s’ha engreixat i fins i tot li brilla el pèl, mireu ara com passeja la cua.

Però cosa inaudita, no ho hagués dit mai, fixeu-vos com s’acosta i fins on arriba el musell...




.

dilluns, 28 de març de 2011

Què feu aquí? (acudit)

Gràcies ‘Magda’ per enviar-me’l i fer-nos somriure una estona


.

dissabte, 26 de març de 2011

Sempre hi ha una raó per viure


BASÍLICA DE LA SAGRADA FAMÍLIA

Eucaristia amb motiu de la Jornada Pro Vida

Diumenge 27 de març de 2011, 17 h


Amb motiu de la Jornada Pro Vida, que se celebra a tota l’Església el 25 de març, Solemnitat de l’Anunciació del Senyor, l’Emm. Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, presidirà l’Eucaristia a la Basílica de la Sagrada Família, el diumenge 27 de març de 2011, a les 17h.

.


Fa anys, abans que es despenalitzés l'avortament, les associacions provida venien desenvolupant una important tasca d'ajuda a l'embarassada en dificultats, així com una incansable feinada de divulgació de la cultura de la vida, congressos, treballs de recerca, suport als cures pal•liatives etc. Van tenir lloc grans manifestacions i actes públics en defensa de la vida, en diferents dates. A partir de 2003, amb motiu de la institució del Dia Internacional de la Vida, en el marc del Primer Congrés Internacional provida, es realitzen al voltant al 25 de març nombroses activitats informatives, divulgatives i de conscienciació social com taules informatives al carrer , rodes de premsa, conferències, esdeveniments musicals, etc.

En els últims temps han sorgit nous grups en defensa de la vida humana que han aportat força i iniciatives diverses i s'han dut a terme nombrosos actes en defensa de la vida.

Per aquest motiu, a Barcelona el diumenge dia 27 de març a les 17 h. a la Basílica de la Sagrada Família el Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, presidirà l'Eucaristia, per demanar Déu que la vida sigui estimada i respectada tal com diu el lema d’aquest any: “Sempre hi ha una raó per viure”.

.

Dissabte, 26 de març

La matinada de dissabte a diumenge 27 de març 2011, tindrem 1 h menys, aquest dia té només 23 hores. A les 2 de la matinada es passarà automàticament a les 3.

Canvi d'hora març 2011


divendres, 25 de març de 2011

"La Basílica de l'Anunciació "


La festa de l’Anunciació és la de l’anunci de l’Encarnació del Senyor en les entranyes de Maria. Com cadascuna de les etapes en què Déu s’ha donat a conèixer als homes, també l’Anunciació és, per part d’Ell, un desbordament de generositat, de gràcia, i, pel costat humà, una sorpresa i una acceptació en la humilitat pròpia del pobres d’esperit.

Maria va respondre: “Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules” I l’àngel es va retirar

El lloc més important de Natzaret és la gruta de l'Anunciació, excavada a la roca que, segons la tradició de l'Església, és el lloc de l'Anunciació de l'arcàngel Gabriel a la Verge Maria. És sobre aquest lloc sant on es va construir la Basílica de l'Anunciació, en el cor de Natzaret i el seu misteri.

dijous, 24 de març de 2011

15 preguntes a Roland Joffé, director de “Encontrarás Dragones”

Aquesta entrevista publicada pel diari El Mundo ajuda a entendre què pretén Joffé amb aquesta pel•lícula que s'estrena demà 25 de març

«Per a mi, el més important és el respecte que ara tinc vers les creences religioses dels altres. També he hagut d'abandonar moltes opinions superficials del què significa l'experiència religiosa i la religió en si mateixa »
.
El director de 'La Missió' té nova pel•lícula: ‘Encontrarás Dragones’. Guanyador de la Palma d'Or a Cannes i dues vegades nominat a l'Oscar, Roland Joffé presenta aquesta història sobre un periodista que investiga uns esdeveniments succeïts durant la Guerra Civil espanyola que van tenir com a protagonista Josepmaria Escrivà de Balaguer .

1. Com valoraria l'experiència d'haver-se endinsat en la història recent d'Espanya i d'un personatge tan del segle XX com Escrivà de Balaguer?
Ha estat una cosa que realment m'ha fet pensar molt.

2. Senyor Joffé: He llegit que vostè és agnòstic. L'experiència d'haver dirigit aquesta pel•lícula, l’ha acostat a Déu? ¿Ha canviat l'opinió que podia tenir sobre el fundador de l'Opus Dei després de conèixer la seva vida? Gràcies. Jesús Baiget
Sí, ara veig Escrivà d'una manera diferent. Abans de fer la pel•lícula gairebé no el coneixia. Tampoc en sabia gran cosa de l'Opus Dei. Tenia una idea superficial. A mesura que vaig anar investigant, tot això va canviar. Òbviament, pel que fa la meva persona, les meves creences religioses no són el més important. Per mi, el més important és el respecte que ara tinc vers les creences religioses dels altres. També he hagut d'abandonar moltes opinions superficials del què significa l'experiència religiosa i la religió en sí mateixa.

3. Com va arribar a un titular tan suggerent: "Encontrarás Dragones"?
El títol es basa en una cosa que és històricament certa, durant l'Edat Mitjana quan es feien mapes, quan arribaven a territoris que no s'havien explorat, territoris desconeguts, escrivien "Aquí hi ha dracs" . Els dracs representaven el desconegut i el misteriós. Per tant, podem dir que tots tenim dracs amb els que podem lluitar. Aquests dracs poden ser temors, la ira, complexos d'inferioritat, l'orgull ...

4. Tal com està l'auge de la pirateria, és rendible seguir fent pel•lícules? ¿Que li passa pel cap quan veu una pel•lícula la seva penjada a Internet? Gràcies i molta sort.
Crec que per descomptat val la pena seguir amb el procés creatiu. Hi ha una escala que es pot aconseguir en el cinema que val la pena mantenir. I el més important, quan hi ha un grup de persones que ajunten per veure aquesta pel•lícula. Aquesta experiència emocional és molt important i té gran poder. D'altra banda, Internet és molt interessant i valuós, però Internet aconsegueix diferents relacions psicològiques entre persones.

5. En els seus passis previs de ‘Encontrarás Dragones’ com reacciona el tipus diferent de públic davant la maldat i la bondat humana, que pel que he llegit, es retraten en la seva última cinta? Gràcies
No es pot separar un home del seu context històric. Hem de recordar que el moment més important en la seva vida, pel que fa a la seva formació, va ocórrer durant la Guerra Civil espanyola. Quan hom veu la pel•lícula no només veu Escrivà sinó l'Espanya d'aquella època.
.
6. Quina és l'escena o seqüència de la pel•lícula 'There be dragons' de la qual se sent més satisfet, i per què?
És una pregunta molt difícil. És com preguntar a un pare quin és el seu fill favorit. Això no vol dir que no m'agradin igual totes les escenes de la pel•lícula, però una escena molt emotiva és la xerrada entre Josepmaria i els seus seguidors després de veure un capellà assassinat. Crec que la interpretació dels actors en aquesta escena és meravellosa. Es podria dir que és el cor de la pel•lícula, el moment en què tots han de enfrontar-se al millor i al pitjor de la humanitat. I els joves han de lluitar per mantenir la seva humanitat.

7. L'Opus Dei li va suggerir posar escenes o eliminar-ne alguna? ¿S'ha vist forçat en algun moment per membres de l'Opus Dei que han finançat la pel•lícula?
No. Just el contrari. Els productors em van dir que jo tenia la responsabilitat del que es deia a la pel•lícula. La responsabilitat és aclaparadora, però inevitable. No hi ha cap escena que hagi tingut comentari o opinió d'algú de l'Opus Dei. De tota manera, no sé què coneixes l'Opus Dei. Recorda que l'Opus Dei no té una opinió institucional. L'Opus Dei no és una institució en aquest sentit, cada persona que pertany a aquesta associació àmplia és responsable dels seus propis actes i opinions. L'Opus Dei no ha finançat la pel•lícula. Hi ha membres de l'Opus Dei que han invertit en la pel•lícula com a individus particulars perquè volien honorar Josepmaria Escrivà, perquè creien que era una bona història o perquè volien guanyar diners. Cada inversor té les seves raons per posar diners per una pel•lícula. Crec que van ser molt valents atès no que no sabien què anava a fer.

8. ¿Quin record se’m porta del personatge Josepmaria Escrivà?
Sobre tot el seu sentit de l'humor, el seu amor per la vida, el seu amor per a la gent. Crec que realment estimava les persones. Tenia una espècie de diari on apuntava coses durant la Guerra Civil, guardat a l'Ambaixada d'Hondures, i és molt commovedor el que escriu. Estava lluitant amb els seus propis dubtes, què es pot esperar d’una guerra, es preguntava on era Déu. Però escriu una cosa molt bonica sobre els joves amb els que estava treballant: «Alguns d'ells estan prenent decisions que crec que estan equivocats, però són les seves pròpies eleccions i se'ls ha de permetre triar el que vulguin, independentment del que pensi» . Aquí es veu el seu amor pels joves. Sempre em quedaré amb això.

9. En primer lloc, gràcies pel seu cinema que és una meravella. Segons he llegit la seva pel•lícula presenta dos personatges contraposats: un tal Manuel i Escrivà de Balaguer. En altres pel•lícules seves ha usat el mateix recurs d'enfrontar a dos personatges: ho fa perquè és un bon mitjà per donar un missatge o bé per exalçar un dels personatges?
Totes dues coses. És una molt bona pregunta. Hi ha una expressió en anglès escrita pel poeta ‘John Donne’ que diu «Cap home és una illa, quelcom complet en si mateix. Tot home és un fragment del continent, una part del conjunt » . Cal representar les persones en el seu context, el context solen ser altres persones. Podríem dir geografia personal en lloc de geografia física.

10. Per què diu que no aspira a l'Oscar?
L'Oscar un reconeixement molt bonic, però no s'ha de convertir en l'objectiu del treball d'un director. L'objectiu de cadascun ha de ser la veritat i explicar una bona història amb grans personatges i moments. Això en si és recompensa suficient.

11. En quins països has de projectar la pel•lícula?
A tot el món.

12. Enhorabona, Roland. He vist la pel•lícula en un passi previ i m'ha encantat. Quin dels personatges de la pel•lícula et reflecteix millor?
Una pregunta molt penetrant. M'encantaria dir que és Josepmaria, però probablement no ho sigui. Podria ser Manolo, però crec que les seves experiències són molt diferents a la meva. Crec que seria Ildico, encara que sigui dona té una innocència sobre la vida, una innocència que tant de bo la tingués jo, però és una cosa psicològicament innata i inevitable per a mi.

13. Què diria als que dubten que el seu respecte al cristianisme, i més concretament a Josepmaria, sigui imparcial?
Tenen raó. És impossible abordar una mica de forma completament imparcial. Cadascú s’ha d’inclinar per alguna cosa. Jo vaig escollir centrar-me en els éssers humans com a éssers humans, no com a expressions de les interpretacions ideològiques. La meva inclinació és el de la humanitat de tots els éssers humans.

14. Les persones que no tinguin relació amb l'Opus Dei o no estiguin familiaritzats amb la religió, gaudiran d'aquesta pel•lícula? ¿Creu que els hi quedaran caps per lligar? Gràcies, Ana
Sí, és clar que ho gaudiran. Jo no sóc religiós ni estic relacionat amb l'Opus Dei. Em centro en els éssers humans. El que he descobert és fascinant. I un dels herois de la pel•lícula és un ateu.

15. De debò, m'ha impressionat que vostè que és agnòstic hagi fet una pel•lícula així, com ho ha pogut fer? És impressionant. És un gran exemple per a molta gent. L'hi agraeixo. Una altra pregunta, va voler canviar el guió en algun moment? ¿Ho va fer?. Gràcies
Sí, això passa constantment. El guió és com un mapa. Però una vegada reuneixes als actors i tens l'escena davant teu, les coses canvien. Una altra cosa que hem de recordar sobre fer una pel•lícula és que hi ha tres moments clau. El guió és la idea inicial. El rodatge suposa recollir tots els requisits necessaris per arribar a aquesta idea, recull totes les imatges que el guió exigeix. Però realment és a la sala de muntatge on la pel•lícula pren forma. Allà és on hem de veure com allò que tens en la ment es tradueix en la realitat. Pots jugar amb l'estructura, línies, equilibri ... Hi ha coses que elimines perquè hi ha massa èmfasi, intentes aclarir coses que no estan del tot clares i si tens un productor fort, com hauria de ser, lluites contra el teu instint natural de no mostrar-ho a ningú i comences a fer proves. La idea és fer la història cada vegada més clara, més eficient i més emotiva.

Comiat
Voldria donar les gràcies per estar aquí amb vostès, i per tan bones preguntes. M'encanta aquesta pel•lícula i m'agradaria que la veiéssiu, és una forma de continuar conversant. Espero que sentiu que estic compartint amb vosaltres una cosa que estimo profundament , que pot ser entretinguda i al mateix temps ser útil per als espectadors. Moltes gràcies.

El Mundo.es (Encuentros Digitales) / Almudí

.

dimecres, 23 de març de 2011

Joffé, Gómez-Sancha i Morricone


Entrevista a Roma sobre la pel•lícula “Encontrarás Dragones”

Filmades en la mateixa ocasió però fent referència en una la nota a part, l'agència de notícies per televisió, Rome Reports, ofereix aquí tres breus entrevistes:
  • - Una amb Roland Joffé (que es pregunta: "on és Déu en una guerra civil)
  • - Una altra amb el productor Ignacio Gómez-Sançha ("aquesta pel•lícula és per a tothom")
  • - I finalment amb Ennio Morricone (compositor, de la música de la Missió, de Joffé: un cop finalitzada la projecció de la pel•lícula digué; és "una obra mestra"), abans i després de la presentació a Roma, a prop del Vaticà, de ‘There Be Dragons’, “Encontrarás Dragones”:



Scriptor.org

Don Álvaro


Avui dia 23 de març s’acompleixen disset anys del traspàs del bisbe Mons. Álvaro del Portillo, estret col•laborador de sant Josepmaria i primer successor seu al capdavant de l’Opus Dei. Estan previstes Misses en sufragi de la seva ànima a diversos indrets de Catalunya

Recordo com si fos ahir l’entrevista que varem tenir a Roma tres mesos abans del seu traspàs.

Havíem viatjat gairebé tota la família per veure un dels nostres fills que estudiava a Roma.

Aprofitant l’estada, i en una visita a ‘Villa Tevere’ vam tenir l’immensa sort de saludar D. Álvaro, que va tenir la deferència de dedicar-nos una bona estona.

Varem explicar algunes qüestions d’àmbit familiar i totes, totes s’han anant solucionant gràcies a Déu.

Li estem molt agraïts i avui en el 17è aniversari del seu traspàs ens hi encomanem fervorosament


.
Monsenyor Álvaro del Portillo, bisbe, nasqué a Madrid l’11 de març de 1914 i morí a Roma el 23 de març de 1994. Era Enginyer de Camins i Doctor en Filosofia i en Dret Canònic. S’incorporà a l’Opus Dei el 1935. El 25 de juny de 1944 fou ordenat sacerdot, i dos anys després fixà la seva residència a Roma, on col•laborà directament amb sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, fundador de l’Opus Dei.

El seu servei a l’Església es manifestà, també, en la dedicació als encàrrecs que la Santa Seu li confià i, especialment, en la seva activa participació en els treballs del Concili Vaticà II. El 1975, arran del traspàs de sant Josepmaria, fou elegit per succeir-lo en el govern de l’Opus Dei.

El 6 de gener de 1991 el Sant Pare Joan Pau II li conferí l’ordenació episcopal. El govern pastoral del Servent de Déu es caracteritzà per la fidelitat a l’esperit del Fundador i per l’afany d’estendre per tot el món els apostolats de la Prelatura i la crida a la santedat en la vida ordinària.

La matinada del 23 de març de 1994, poques hores després de retornar d’una peregrinació a Terra Santa, el Senyor cridà al seu si aquest servent seu bo i fidel. El mateix dia, el Sant Pare Joan Pau II anà a resar davant les seves despulles mortals, que ara reposen a la Cripta de l’església prelatícia de Santa Maria de la Pau, a Roma.

El procés del Vicariat va ser clausurat el 26 de juny de 2008 al palau del Laterà i el tribunal de la Prelatura clausurà les seves sessions el 7 d'agost del mateix any.

Amb el material que ambdós tribunals han recollit, el Postulador ha elaborat la positio, que és una biografia del servent de Déu i un estudi de com ha viscut les virtuts cristianes en grau heroic.

El Postulador va enviar la positio a la Congregació per a les Causes dels Sants el març de 2010.


Misses en sufragi per Mons. Álvaro del Portillo, primer successor de sant Josepmaria (2011)

dilluns, 21 de març de 2011

Claus per a un matrimoni feliç: Sí, et vull (3)

Però cal acollir aquesta gràcia, acceptar-la, abraçar-se a ella ...
• Dimensió universal del matrimoni.
• El matrimoni no és un producte cultural, és una institució natural.
• Importància de tenir un projecte de vida comú i unes creences semblants.
• Propietats essencials del matrimoni: unitat i indissolubilitat.
• Anàlisi dels fins del matrimoni.
• Unions que no són matrimoni.
• La llei civil i el veritable matrimoni.

diumenge, 20 de març de 2011

Arriba la primavera


Montse, una amiga de la meva dona li va enviar aquest vídeo fa uns dies i he retardat la publicació per penjar-lo al bloc fins l’entrada efectiva de l’estació . És original
Moltes gràcies

.

dissabte, 19 de març de 2011

Sant Josep

.
Avui s'interromp en certa manera la pràctica quaresmal per celebrar la Solemnitat de sant Josep, espòs de Maria. Ell, juntament amb la Verge Maria, va cuidar el Nen Jesús, no hi ha al Cel, excepte la seva Esposa, sant més gran.
.
La principal virtut de sant Josep la podríem resumir en una paraula, lleialtat. L’evangeli diu que era just, però per als antics just significava no només practicar la justícia sinó també ser bo, ser recte, ser sant, ser honrat, ser fidel.

Li demanem especialment avui a sant Josep el desig eficaç de complir la voluntat de Déu en tot, un lliurament alegre, sense condicions, que serveixi perquè trobem el camí que porta cap el Cel. Que ens ensenyi a tractar Maria i Jesús com ens ho va fer palès el fundador de l'Opus Dei que veia a sant Josep el pare fort i afectuós que Crist va voler tenir a la terra. "Com l’abraçaria, com el besaria, com l’acaronaria !..."

Vídeo de sant Josepmaria: “Sant Josep, pare de Nostre Senyor”


.

divendres, 18 de març de 2011

La lògica del perdó; un antídot per a la crisi


Em suggereixen posi aquests vídeos que va publicar en el seu bloc ‘Núria Chinchilla’. I sí, sí, per damunt de tot, crec val la pena difondre’ls.

La setmana passada vaig tenir l'ocasió de veure la pel•lícula "Invictus" en què ‘Nelson Mandela’ aprofita l'esport per aconseguir unir dos bàndols que semblaven irreconciliables a Sud-àfrica.
.
No obstant això, el que més em va cridar l'atenció van ser dues frases que, recordant la seva estada a la presó durant 30 anys, encara tenen més força.
.
La primera em va recordar el nostre llibre, que deia "Sóc amo del meu destí; sóc el capità de la meva ànima".
.
La segona, "El perdó allibera l'ànima i dissipa totes les pors", és la que m'anima a fer-vos partícips de la sessió que el meu bon amic Mn. Joan Costa va impartir el desembre a l'IESE dins del cicle del nostre ‘Women's lobby’. Val la pena escoltar-lo amb pausa i arribar fins al final. Ja em direu ...
.
Després de veure el primer vídeo i llegir els comentaris, de ben segur continuareu amb la resta.


.

.

.

.

.
.

dijous, 17 de març de 2011

Un bonic passeig aeri per França


Magda m'envia aquest vídeo que ja corre per la xarxa. Em sembla magnífic.

.

dimecres, 16 de març de 2011

La rialla d'un nen

Ben poca cosa el fa estar rialler.

El quadre no té preu. Tant de bo! Sovint, sabéssim presentar -nos així davant el Nostre Pare Déu. Procurem ‘estar de festa’, encara que de vegades ens hàgim de mossegar la llengua. Evitem estar cabrejats, de mala lluna o amb cara de pomes agres.


.

dimarts, 15 de març de 2011

55 preguntes sobre Jesús de Natzaret, 55 respostes de Joseph Ratzinger – Benet XVI

.
El text de les respostes són transcrites literalment de l'original. Les preguntes són meves

Joseph Ratzinger-Benet XVI
acaba de publicar la segona part de la seva biografia sobre Crist: "Jesús de Natzaret. Des de l'Entrada a Jerusalem fins la Resurrecció" .

Es tracta d'un viatge a través de «les paraules i els esdeveniments decisius de la vida de Jesús» (p. 9). Recull i debat aportacions d' un gran nombre d'investigadors sobre què hi ha de cert en els Evangelis.

El resultat és un llibre amb respostes a molts dels interrogants de la recerca teològica però també a moltes de les grans preguntes de l'ésser humà.

Entre moltes altres qüestions, respon a aquestes 55


Marc Argemí / bxvi.wordpress.com / Almudí

.

dilluns, 14 de març de 2011

Campus universitari de Somosaguas

.
Encertat anàlisi del Dr. Ernest Julià sobre el lamentable incident a la capella de Somosaguas

Per què? Podrien haver fet un espectacle semblant en qualsevol altre lloc. Certament, la gent hauria reaccionat d'una altra manera. En lloc més els haurien deixat actuar més de 30 segons.


En un autobús, les haurien baixat sense gaires contemplacions a la primera parada. En uns grans magatzems, de ben segur els hi haguessin plogut més d'un cop de mans de dones, i un bona reguitzell d'insults, per boca dels homes.

Què han volgut manifestar amb un gest semblant? Uns universitaris i universitàries que es despullen en una església i pugen a l'altar, què pretenen amb una obscenitat ridícula, més digna de llàstima que d'incitació al pecat?

En el temple, cap de les poques persones presents els haurà prestat la més mínima atenció a les seves qualitats corporals. Si anaven amb la intenció de manifestar el seu odi a Crist, amb la seva nuesa no van fer res més que expressar una ràbia infantil, de nens-nenes immadurs, que no saben què fer amb la seva sexualitat, i l'exposen per a no ofegar-se en la pròpia misèria en què han reduït la seva sexualitat. Fins i tot el mateix Freud els hagués fet fora del temple a cops de bastó, però Freud no hi era. Crist és compassiu i benigne, i perdona a qui se’n penedeix.

I no val la pena ni tan sols considerar què hauria passat si en lloc d'una església catòlica aquests fets haguessin tingut lloc en un temple d'una altra religió. No val la pena, perquè ni se li passa pel cap a qui els "anima". Aquests actes són, a l'inrevés, actes diabòlics de fe: el diable sap perfectament a quin temple hi ha Crist

No han faltat -seria difícil que no hagués passat - comentaris traient a la llum que a les universitats no hi hauria d'haver lloc per a una capella o per actes religiosos. I jo em pregunto: Per què? Perquè l'Estat és laic? I què té a veure la laïcitat de l'Estat, que és lògica i adequada, amb la pràctica religiosa dels ciutadans?

La universitat no és propietat de l'Estat, i molt menys propietat de cap govern. La universitat és pública, en tot cas, és de la societat i per a la societat. I la societat són els estudiants de tot tipus que freqüenten les seves aules i comparteixen els seus terrenys. Terrenys públics, socials. L'Estat i, molt més un govern, no té, òbviament, de predicar ni anunciar cap religió, i no té, a més, cap dret a fer-ho.

Quin dret pot tenir, llavors, per negar un lloc a uns universitaris perquè es reuneixin a resar, a compartir creences, a canviar impressions? ¿Van eliminar els camps d'esports, els bars, les sales de reunions, les oficines dels bancs, les "mogudes", "els botellons", etc., Dins dels límits de les universitats? O és al campus de la universitat l'únic territori nacional en què no es poden celebrar actes religiosos? No estem davant d'un clar exemple de pura i simple discriminació?

A la universitat, l'Estat té la missió de garantir l'ordre, perquè la formació intel•lectual dels universitaris transcorri de la manera més pacífica i normal possible. Garantir un mínim de convivència perquè professors i alumnes puguin transmetre i rebre coneixements, experiències, dins d'un ambient lliure i respectuós amb les idees i actituds de cadascun, que no provoquin violència contra els altres.

La capella del campus universitari de Somosaguas estava pràcticament buida quan aquests "valents" universitaris i universitàries es van llançar a l'aventura. Hi havia pocs riscos de fracassar en el seu intent blasfem. El diable, a més de mentider, és covard.

Ernesto Juliá Díaz
ernesto.julia @ gmail.com

EN LA CUMBRE / Juan Ramón Domínguez Palacios
.

diumenge, 13 de març de 2011

Una inversió que val la pena

Carmen Pilar conegué l'Opus Dei amb només 19 anys i gràcies a aquesta trobada va descobrir Déu. En aquest testimoni conte el dia a dia d'una mare de tres fills i afirma que no canviaria el seu projecte de vida per una existència més còmoda i folgada.


.

dissabte, 12 de març de 2011

Explosió en la central nuclear de Japó


Fukushima... terrible..., aquí es mostra el moment de l'explosió. La pregunta és; quanta radiació surt i com s'expandeix? Realment fa posar els pels de punta ... Pobre Japó...

Que Déu els doni un cop de mà als japonesos, i a tots els que es vegin o s’hagin vist embolicats en tan gran tragèdia

.

divendres, 11 de març de 2011

Claus per a un matrimoni feliç: Sí, et vull (2)


Seguit de 12 vídeos per ajudar els nuvis a preparar-se pel matrimoni

• El sexe és un do de Déu.
• És possible abstenir-se de relacions sexuals abans del matrimoni?
• Falsos mites:
a) La castedat apaga l'amor;
b) El matrimoni a prova.
• Mostres d'afecte lícites en un festeig.
• Necessitat de l'ajuda de Déu per viure la castedat en el festeig.

.

Terratrèmol al Japó 11 de març de 2011

.

Terratrèmol a Tòquio! Els edificis alts a ‘Shinjuku’ es gronxaven així; 11 de març 2011



Un supermercat de Tòquio (el terratrèmol important es produí al Nord del Japó).



.


.
Preguem per a tots els qui estan patint les conseqüències d’aquest gran terratrèmol
.

dimecres, 9 de març de 2011

Què és la Quaresma?

La Quaresma són els 40 dies previs a la Setmana Santa durant els quals els cristians es preparen per a la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús. Recorda els 40 dies que va passar Jesús al desert preparant-se per començar a predicar. Aquest vídeo ho resumeix molt bé.

Convertir-se al Senyor és esborrar amb la penitència la brutícia que ens adorna i recomençar nets, sense memòria, com els nens, mirant la meta, a aquesta cendra que tant ens espanta i la veritable Vida, que està a l'altre costat de la porta.


.

.

Missatge del Sant Pare per a la Quaresma 2011

.
“Pel baptisme heu estat sepultats amb Crist,
i amb ell també heu ressuscitat”(Col 2,12)
.
Benvolguts germans i germanes,

La Quaresma, que ens porta a la celebració de la Santa Pasqua, és per a l’Església un temps litúrgic molt valuós i important, amb vista al qual m’alegra adreçar-vos unes paraules específiques perquè el visquem amb el compromís que cal. La comunitat eclesial, assídua en la pregària i en la caritat operosa, mentre mira cap al trobament definitiu amb el seu Espòs en la Pasqua eterna, intensifica el seu camí de purificació en l’esperit, per a obtenir amb més abundància del Misteri de la redempció la vida nova en Crist Senyor (cf. Prefaci I de Quaresma).

1. Aquesta mateixa vida ja se’ns va transmetre el dia del baptisme, quan «en participar de la mort i resurrecció de Crist» va començar per a nosaltres «l’aventura joiosa i entusiasta del deixeble» (Homilia en la festa del Baptisme del Senyor, 10 de gener de 2010). Sant Pau, en les seves Cartes, insisteix repetidament en la comunió singular amb el Fill de Déu que es realitza en aquest lavacre. El fet que en la majoria dels casos el baptisme es rebi en la infantesa posa en relleu que es tracta d’un do de Déu: ningú no mereix la vida eterna amb les seves forces. La misericòrdia de Déu, que esborra el pecat i permet viure en la pròpia existència «els mateixos sentiments que tingué Jesucrist» (Fl 2,5), es comunica a l’home gratuïtament.

Benet XVI

.

dilluns, 7 de març de 2011

El Papa recorda el polític catòlic assassinat a Pakistan i resa per Líbia

.
Durant l’àngelus, el Papa Benet XVI ha parlat del tràgic assassinat del ministre catòlic de Pakistan, ‘Shahbaz Bhatti’, que va defensar a ‘Àsia Bibi’, condemnada a mort per convertir-se al cristianisme.

Shahbaz va visitar el Sant Pare l'any passat i va parlar amb ell de la llibertat religiosa. Benet XVI va assenyalar que el seva feina com a ministre per a les minories religioses al Pakistan va ser fonamental en la promoció de la igualtat.




El Papa també va recordar les dramàtiques revoltes a Líbia i va dir que el preocupa la creixent inestabilitat al país.


.
En el vídeo, Bhatti diu entre altres coses: "Vull compartir que jo crec en Jesucrist, que ha donat la seva pròpia vida per nosaltres. Sé quin és el significat de la Creu i el valor de la Creu i estic preparat per morir per defensar els drets de la meva comunitat i de les persones que sofreixen, fins i tot fins morir a causa dels meus principis. Prefereixo morir pels meus principis i la justícia de la meva comunitat abans que fer concessions per aquestes amenaces".
.

diumenge, 6 de març de 2011

Claus per a un matrimoni feliç: Sí, et vull (1)

.
Cada vegada s'està prenent més consciència de la necessitat de preparar bé els promesos que decideixen contreure matrimoni. El mètode "Sí, vull" és un recull de 12 documentals, en dos DVD, que acaba de publicar ‘Goya Produccions’ i ‘Editorial Casals’.
.
Va acompanyat d'un llibre, del mateix títol, escrit per ‘Alfons Basallo’ i ‘Teresa Díez’, que reforça els audiovisuals i ajuda a aclarir dubtes sobre el festeig i el matrimoni.
.
Destaquem alguns paràgrafs que poden ajudar a molts nuvis ... i, a molts matrimonis.
.
Com sabem si hem encertat? Si creiem que tot obeeix a un guió pensat des de tota l'eternitat, és lògic suposar que l'autor haurà disposat les coses perquè localitzem a aquesta persona en el nostre cercle d'amics o companys.
.
No és obligatori tenir les mateixes idees polítiques, ni seguir el mateix equip de futbol. En canvi, ajudarà molt que compartim el mateix concepte de família, l'obertura a la vida, els fills o l'educació, i que pensem de la mateixa manera respecte els diners, una qüestió un pel espinosa, que segons com uneix o desuneix.
.

.
A la roda de premsa de la presentació, van participar-hi el Dr ‘Enrique Rojas’, director de l'Institut Espanyol d'Investigacions psiquiàtriques, i la Sra.‘Sara Pérez-Tomé’, presidenta de l'Associació de Famílies Nombroses.
.
El psiquiatre ‘Enrique Rojas’ va expressar que "l'amor és un sentiment, però no s'esgota en ell, sinó que és una decisió: la decisió d'estimar".
.
Per la seva banda ‘Sara Pérez-Tomé’ va comentar que "invertim molt temps per a separar-nos i poc en casar-nos. S'ha d'intentar donar-li la volta: menys separacions perquè hem invertit més temps en preparar-nos per casar-nos ".
.
En ocasió del llançament s'ha creat una pàgina web específica:. En què es troben abundants detalls en aquesta nova web: http://www.preparatumatrimonio.com/ sobre “Sí Quiero”.
.

.
Continuarà
.

divendres, 4 de març de 2011

GRÀCIES RAMON!

.
Fa pocs dies vaig rebre aquest article que van enviar-me simultàniament el pare i el germà de la Mariona.
‘Reme Falguera’ el va publicar en el seu bloc que reprodueixo íntegre sense afegir més comentaris.

"Admira la fermesa de Santa Maria: al peu de la Creu, amb el dolor humà més gran —no hi ha dolor com el seu dolor—, plena de fortalesa.

—I demana-n’hi, d’aquesta fermesa, perquè tu també sàpigues estar al costat de la Creu".
(Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, Camí, 508)

No hi ha patiment més gran en aquest món que el dels pares davant la mort d'un fill. Qui hagi intentat consolar els seus cors esquinçats pel dolor sap que sobren les paraules. I més, quan als pocs dies de la seva mort, escriu als seus familiars i amics aquesta extraordinària carta que, amb el seu permís, tinc el privilegi de compartir amb tots vostès.
Una veritable lliçó d'amor, de sentit sobrenatural, i d'acceptació de la voluntat de Déu. Gràcies Mariona!

Hola família.

Sí. Hem tingut un miracle. El nostre ‘peque’, des del moment que ens pensàvem que l’havíem perdut (al principi de l'embaràs) ha estat un miracle.
Em costa molt escriure perquè el dolor humà em trenca per dins. Però us haig de dir que Déu existeix. Si, Déu ens estima i ens dóna molt. A nosaltres ens ha donat al RAMON. Tot per amor. Exagerada? No, en qüestions d'amor és impossible exagerar. Radical? Si, perquè l'amor ho és tot o no és res.
RAMON va néixer el dissabte 15 de gener, prematur i molt ràpid. El van posar a la incubadora durant una setmana.
El dissabte 22 varem arribar amb ell a casa. Érem molt feliços de ser 7 a casa. La casa es veia plena.
El diumenge vam gaudir molt, tot girava al voltant del RAMON: l'horari; les corredisses de les nenes cap al seu llitet per veure si dormia o, per sort, es despertava per poder-lo agafar; ara obre els ullets, ara sembla que riu, etc...
La nit del diumenge al dilluns només es va despertar un cop per menjar.
El dilluns 24 al matí el Pep i jo varem veure que passava alguna cosa estranya, i vam córrer a l'hospital.
A l'entrar, me'l van prendre dels braços per reanimar-lo. Allà el Pep i jo vam començar a resar desesperats reclamant a Déu la salut del nostre ‘peque’. Un bacteri li havia provocat una sèpsia.
Al veure que la situació era crítica, vam avisar al rector de la nostra parròquia i va venir de seguida a batejar-lo.
Just en el moment del bateig, el RAMON va obrir els ulls, semblava que ens estigués dient 'gràcies papis!', ja mai més va tornar a obrir els ulls.
Quan els metges van aconseguir mantenir les seves constants, una ambulància se'l va endur cap a Sant Joan de Déu.
Allà va estar a la UCI en estat molt greu però estable. Nosaltres continuàvem resant desesperats perquè tornés amb nosaltres. Però al mateix temps demanava a la Mare de Déu que m'ajudés a ser forta i serena com Ella, a saber suportar el dolor i entendre que la vida és un regal de Déu, és la seva voluntat (sempre bona).
El dijous 27, quan semblava que ja anava cap a millor, una petita vena del seu cap es va trencar, fent una hemorràgia cerebral que ja no tenia cap remei. Continuàvem resant perquè passes un miracle, però ja no ho fèiem amb aquella desesperació humana, perquè notàvem que la Mare de Déu estava molt a prop nostre. Era com una lluita: la Mare de Déu tibava d'una maneta del RAMON i nosaltres tibàvem de l'altre.
El diumenge 30 cap a quarts de nou del vespre a l'entrar a la UCI ens van deixar agafar al RAMON. Les seves constants es mantenien fins aquell moment. Semblava que ens estigués esperant. Quan el vam agafar en braços, les constants van començar a variar, el cor cada vegada anava més lent. Semblava un Àngel. La Mare de Déu estava allà amb nosaltres 3.
Varem estar parlant amb el RAMON una bona estona, li vam demanar moltes coses, l’acariciàvem sense parar. Hi havia molta pau en aquell racó de la UCI.
Li vam posar una creu beneïda per Joan Pau II al seu pit (feia dies que voltava pel seu llit) i varem resar el rosari. Tenim el costum de resar un misteri per cada fill, així que el cinquè misteri és el del RAMON. Quan vam acabar el rosari, el Pep va dir l'oració de l'Àngel de la Guarda com fa cada dia amb els nens. Jo, vaig dir: 'Pep, la Mare de Déu està agafant al nostre peque, se l'emporta amb Ella'. I just en aquell moment, 31 de gener a les 00:45h, el seu cor va deixar de bategar.
No us explico tot això per fer-vos plorar. Us ho explico perquè vull compartir amb vosaltres aquesta alegria de ser cristians. L'alegria que ens ha donat el nostre peque des del moment de la seva concepció. Un nen ple d'amor. La llum de la nostra vida. Un regal de Déu. T'estimem molt RAMON!
Que la fe que ens han transmet els nostres pares i l'àvia, passi de generació en generació. Cultiveu-la, que mai es faci malbé.
RAMON ha complert la seva missió en 15 dies, nosaltres hem de lluitar cada dia per aconseguir completar aquesta missió, el Cel és per a tots nosaltres! Allà ens hem de trobar.

GRÀCIES RAMON!
.

dijous, 3 de març de 2011

El nostre deure com a pares? ... Triomfar en Família!

.
La història, gran mestra de la vida, com va nomenar Ciceró, ens ha ensenyat que al llarg dels segles, quan la família trontolla o perd l'altura de mires, tota la societat se’n va en orris.

Cap cultura, des dels primers segles de la nostra era, ha sobreviscut a l'enfonsament d'aquest pilar bàsic ... La raó és de pura lògica: No hi ha altra institució capaç de suplir el que suposa i conté per a l'ésser humà, molt per sobre dels èxits espectaculars de la nostra era, en el camp científic o tecnològic, per importants que siguin.


Ens quedaríem amb un punt de vista molt superficial i erroni, si consideréssim dues vies paral•leles o divergents, un clima familiar beneficiós i els èxits espectaculars de la nostra civilització.


En un món on els progressos de la humanitat són innegables i sorprenents, el millor negoci d'un ésser humà, segueix sent el d'invertir en "la recerca del bé comú", com ens va descobrir Charles Dickens en la "Cançó de Nadal".


I aquesta actitud altruista i solidària no s'aprèn en els llibres, sinó en la tasca diària de viure i conviure en el si d'una família, tant en dies feliços com en tants altres avorrits, que apunten el dia grisos i plens de núvols, fins i tot els que acaben en tempesta.


Els clarobscurs d'un quadre, quan se saben interpretar, mai ens allunyen del mateix. Al contrari, ens porten a admirar la pinzellada magistral de l'artista que els va portar a terme.


Covadonga O´Shea
'Sindicat de Pares'


.

dimecres, 2 de març de 2011

Nou llibre del Papa: Jesús de Natzaret´’

.
Des de l’entrada a Jerusalem fins la Resurrecció.
.
El divendres 11 de març arribarà a les llibreries de tot el món el segon volum del llibre "Jesús de Natzaret" sobre la Passió, Mort i Resurrecció de Crist.
.
El Papa el signa amb el seu nom de pila, ‘Joseph Ratzinger’. En ell afronta directament el tema que més l'ha apassionat al llarg de la seva carrera acadèmica: mostrar que el Jesús de què parlen els Evangelis ha existit realment i era Déu.
.
Al llarg de nou capítols i un epíleg sobre l'Ascensió de Jesús al Cel, Benet XVI es fa preguntes clares i directes que poden sorprendre molts catòlics.
.
Va ser Jesús només un revolucionari? Era el Messies, el Fill de Déu? Qui el va assassinar? Els qui l'han llegit asseguren que les seves respostes no deixaran a ningú indiferent.
.
Del primer volum se'n van vendre gairebé tres milions d'exemplars i es van fer 32 edicions. Aquesta segona part es publicarà de moment en set idiomes.
.
A més, el Papa va concloure l'estiu passat la tercera i última part d'aquesta obra, en la qual reflexionarà sobre la infància de Jesús, que arribarà a les llibreries el proper mes de novembre.
.

.

Vídeo de la BBC

.
Tràiler de la nova sèrie que llança la ‘BBC’


Vezi mai multe din Documentare, Science & Tech pe 220.ro
.

dimarts, 1 de març de 2011

Les arrels de l’Opus Dei

.
El setmanari italià “Famiglia Cristiana”, que difon cada mes 700.000 exemplars, va entrevistar el Prelat de l'Opus Dei Mons. ‘Xavier Echevarría’, amb motiu de la publicació del seu llibre ‘Vivir la Santa Misa’ (Rialp).

Trobar Déu a la vida corrent: aquest és el missatge de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer.

El seu successor, monsenyor ‘Xavier Echevarría’, ens explica l’esperit de l’Opus Dei.

També van visitar l'església de Santa Maria de la Pau a Roma, on reposen sota l'altar les restes mortals de ‘Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer’, fundador de l'Opus Dei.

Després van estar a la cripta on s’hi troben les del seu successor, ‘Mons Álvaro del Portillo’ que va governar l’Opus Dei després del traspàs del fundador, l’any 1975.

La Prelatura reuneix més de 600.000 cooperadors d’arreu del món, no només catòlics, sinó també d'altres religions, tot i que molts no pertereixen a l'Obra, en participen amb entusiasme i afecte en el desenvolupament educatiu, cultural i caritatiu d'acord amb el desig del fundador (editat per ‘Alfredo Tradigo’)



Alfredo Tradigo // Famiglia Cristiana
.