Las 10 notícies més importants de l’any al Vaticà

Per comprendre l'any que acaba, i preparar el que comença Rome Reports ha elaborat un magnífic resum amb les 10 notícies més importants del 2011 al Vaticà, que copio a continuació:


En desena posició, aquest simple gest, el primer tweet de Benet XVI, enviat des d'un iPad. El Papa demana als catòlics que aprenguin a parlar de Déu amb els nous llenguatges i en nous territoris. I així, va predicar amb l'exemple.

La notícia número 9 té a veure amb la crisi econòmica. És la proposta vaticana de donar regles diferents ja sigui a bancs d'inversió o bancs comercials. Va ser llançada en el document "Per una reforma del sistema financer i monetari internacional", que recorda que la causa de la crisi financera és una crisi ètica.

En vuitena posició, el segon viatge del Sant Pare a l'Àfrica. Benet XVI va estar a Benín a mitjans de novembre i va demanar a l'Església que impulsi la reconciliació, la justícia i la pau en aquest continent.

La setena notícia del 2011 és la difícil situació dels cristians coptes d'Egipte. L'episodi més greu va tenir lloc a l'octubre, quan durant una protesta pacífica per la crema d'una església, es va desencadenar un enfrontament amb els militars. El resultat va ser 26 morts i centenars de ferits.

"Em solidaritzo al dolor dels familiars de les víctimes i a tot el poble egipci".

La sisena notícia és la convocatòria d'un "Any de la Fe", que anirà des l'11 d'octubre de 2012 fins el 24 de novembre de 2013. És una iniciativa lligada al projecte del Papa per a la "nova evangelització" d'Occident.

En cinquena posició, la publicació del segon volum del llibre de Benet XVI "Jesús de Natzaret", sobre la Passió, Mort i Resurrecció de Crist. Aquí el Papa afronta el tema que més l'ha apassionat al llarg de la seva carrera acadèmica: mostrar que el Jesús del què parlen els Evangelis ha existit realment i era Déu.

La quarta notícia de l'any és la trobada de líders religiosos a Assis per demanar la pau al món. Al costat del Papa, cristians, musulmans, budistes i agnòstics de diversos continents es van comprometre a construir la pau.

"En el nom del Senyor que cada religió porti a la Terra Justícia i Pau, Perdó i Vida, Amor!".

La tercera notícia més important de l'any és la Jornada Mundial de la Joventut Madrid 2011. Durant quatre dies, al voltant d'un milió i mig de joves es reuniren a Madrid amb el Sant Pare que els va convidar a prendre seriosament la seva fe i a encomanar el seu entusiasme al món. Els participants i el Papa van haver d'afrontar un enemic inesperat: una forta tempesta.

En segona posició, el viatge del Papa a Alemanya. Durant quatre dies va visitar Berlín, Erfurt i Friburg i va pronunciar 17 discursos. Entre ells, un memorable al Parlament alemany en el que va desafiar als polítics a reflexionar sobre com distingir el bé i el mal en les seves decisions.

"Per a gran part de la matèria que s'ha de regular jurídicament, el criteri de la majoria pot ser un criteri suficient. Però és evident que en les qüestions fonamentals del dret, en les quals està en joc la dignitat de l'home i de la humanitat, el principi de la majoria no és suficient ".

La notícia de l'any ha estat la beatificació de Joan Pau II. Davant més d'un milió de persones, el Papa va elevar als altars al seu predecessor, mort feia només 6 anys. Es converteix en el Beat més famós del món, i el que més persones han vist directament. El seu missatge, aquell "No tingueu por, obriu les portes del món a Crist", va retrunyir altre cop durant hores a la plaça de Sant Pere.

Les properes:
El 2012 acaba de començar i l'agenda del Papa i del Vaticà ja està plena d'esdeveniments: viatges, canonitzacions, un any temàtic i diversos importants aniversaris.

A tots us desitjo un BON i FELIÇ ANY 2012 !

Escola de pregària

El Papa ha tingut una nova catequesi de la seva "escola de pregària", aquesta vegada dedicada a la pregària en la vida diària de Jesús, la Mare de Déu i Sant Josep.

"Si no s'aprèn a pregar en família, després serà difícil omplir aquesta buit"

"Una educació autènticament cristiana no pot prescindir de l'experiència de la pregària. Si l'oració no s'aprèn a casa, és difícil després omplir aquest buit ".
Ha estat l'última audiència general de les 45 que hi ha hagut al llarg de l'any. El Sant Pare l'ha conclòs felicitant els pelegrins i desitjant-los un 2012 ple de pau i alegria.

Indrets de Terra Santa

De: www.primeroscristianos.com m’arriben aquests vídeos de Natzaret i Betlem, que contenen -en el primer- escenes de la pel•lícula de ‘Zeffirelli’ sobre el naixement de Jesús. Molt adequades per aquestes festes.


.

El Naixement de la plaça de Sant Pere, el més visitat del món

Des de la nit de Nadal i fins al 2 de febrer, aquest Naixement domina la plaça de Sant Pere. Encara que les figures solen ser sempre les mateixes, l'ambientació canvia cada any. Aquest portal reflecteix les coves de Palestina de fa 2000 anys.

Nadal amb el Prelat de l'Opus Dei

El Nen Déu ens estima "amb tota la infinitud del seu amor": paraules de Mons. Xavier Echevarria en la celebració de la Nit de Nadal a Roma


Opus Dei.cat

Què celebrem per Nadal?, el Papa ho explica

Unes cinc mil persones van participar en l'última audiència general abans de Nadal. El Papa va explicar el significat del Nadal, i la importància dels símbols d'aquestes festes.

Joia en el món

Acabeu de gaudir d’unes Santes Festes!

L'agenda del Papa per a aquest Nadal preveu 7 grans cerimònies

Benet XVI passarà aquestes festes a Roma i presidirà 7 solemnes cerimònies.
L'agenda nadalenca començarà el dia 24 de desembre a les cinc de la tarda amb la inauguració del Naixement de la Plaça de Sant Pere. Benet XVI sortirà a la finestra per donar la benedicció. Aquest mateix dia a les deu de la nit, el Sant Pare celebrarà la tradicional Missa del Gall a la basílica de Sant Pere.
El 25 de desembre, dia de Nadal, Benet XVI felicitarà aquestes festes en uns 65 idiomes i impartirà la tradicional benedicció "Urbi et orbi" des del balcó de la basílica. Una cerimònia seguida per milions de persones a tot el món a través de la televisió, la ràdio o Internet.

Nadales

Les dotze van tocant


La pastora Caterina


Fum, Fum, Fum

Tradicions Nadalenques

Quan els àngels van anunciar el naixement del Nen als pastors, podríem dir que es va entonar el primer càntic de Nadal:
Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que estima el Senyor.
Al segle II, ja apareix l'himne ‘Glòria in Excelsis’ i s'atribueix el papa Telèsfor. Des d'aleshores no s’ha deixat de compondre tot tipus d'himnes per acompanyar les celebracions de Nadal. Sembla però, la més antiga cançó de Nadal pròpiament dita: "Jesus refulsit Òmnium", és del segle IV, i s'atribueix a Sant Hilari de Poitiers.
Conforme les cançons de Nadal anaven fent-se més populars i folklòriques, també van anar perdent el seu sentit religiós fins que al segle VII se’n van arribar a prohibir algunes. Va ser, no obstant això, en el segle XIII quan van tornar ressorgir d'aquests cants, així el poeta ‘Jacopone Benedetto’ va compondre l'himne ‘Ave rex angelorum’, i per aquesta època apareixen els ‘Carols’ a Anglaterra; Espanya improvisà les ‘Nadales’ (Villancicos); França dóna a conèixer els seus ‘Cantique de Noël’; Alemanya les ‘Weihnachten Lieder’ i Rússia i Polònia les seves ‘Kolendas’.
A Espanya aquests càntics nadalencs són generalment cançons senzilles, entonades per gent del camp, pagesos i pastors, (vilans) (villanos) i d'aquí el seu nom de (villancicos) nadales en català.
Els seus missatges tenen un to infantil, estan plens de tendresa, i volen expressar, amb les diferents melodies autòctones, aquest particular sentiment d'amor i esperança tan característic de les festes Nadalenques.

A continuació explico la història de la coneguda Nadala ‘Santa Nit’
Segurament la nadala més popular al món és ‘Santa Nit’, perquè s'ha traduït a nombrosos idiomes i l'han interpretat des de grans solistes i cors famosos, fins als petits grups corals de pobles i viaranys. Vegem la seva història.
Per a la celebració de la nit de Nadal de 1818. 'José Mohr', un humil rector del poblet de ‘Hallein’, als Alps austríacs, preparava el seu sermó de Nadal. Tot d'una l’avisaren que una camperola acaba de donar a llum a la muntanya, i li prega que hi vagi per beneir el nadó ... Quan el sacerdot retorna a casa seva, després de beneir el nen i dir la Missa de Gall, arrabassat per intensa emoció, tracta de descriure l'escena en unes quartilles. A l'alba apareixen escrites les estrofes del ‘Stille Nacht’ (Santa Nit).
Després el mestre de l'escola del poble, ‘Francesc Gruber’, posa música a la lletra, i rector i compositor intenten cantar per primera vegada l'original nadala, acompanyant-se d'una guitarra, perquè no funcionava l'òrgan de l'església. "Després de tot, Déu ens sent amb o sense l’òrgan", exclama el mestre per animar el capellà. Qui podria pensar en aquells instants que aquella insignificant nadala, nascuda en un oblidat racó d'Àustria, havia de convertir-se en himne cristià de l'orbe?
L'organista ‘Gruber’ es va endur la lletra de la nadala i la va fer conèixer fora de Hallein. Un any després, quatre nens cantors, els germans ‘Strasser’: Carolina, Josep, Andreu i Amàlia, estrenen la cançó a Leipzig. El 1832, s'escolta ja a la cort Saxona. Després la repeteixen amb emoció gairebé arreu del món. Mai una nadala ha assolit més renom i ressonància universal, traspassant les fronteres de gran nombre de països, traduïda a la majoria dels idiomes i adoptant les més variades interpretacions musicals, en versió simple de forma individual i en arranjaments corals.
Santa nit, plàcida nit
els pastors han sentit
l'al•leluia que els àngels cantant
en el món han estat escampant
el messies és nat!
el messies és nat!

Santa nit, plàcida nit
Ja està tot adormit
vetlla sols en la cambra bressant
dolça mare que al nin va cantant
dorm en pau i repòs
dorm en pau i repòs.

Font: Lucía Victoria Hernández C. Professora d'Estudis Bíblics/ Rafael Sanz Carreras’

BON NADAL !

El sentit del Nadal

Un nou tràiler de ‘Juanma Cotelo’ anunciant el llançament d’un disc que parla de Nadal.

Disc de nadales internacionals que inclou "lliçons teològiques de tres nenes al seu pare", un format nou que barreja cançons nadalenques de gran qualitat musical, amb reflexions infantils, divertides i profundes, sobre la qüestió central de la Nadal: per què Déu es va fer home?

Una història de Nadal

Una bonica història de Nadal explicada a través dels nens. Encara que està en anglès el llenguatge de les imatges ho supleixen molt bé.

El pessebre de Torreciutat

Agraeixo la felicitació de Nadal que m’envien del Santuari de Torreciutat amb imatges del Pessebre instal•lat a la cripta i figures d’alabastre de Joan Mayné, escultor autor del retaule.



"Quan l'espectador el contempli, de primer, dirigirà la seva mirada vers Jesús", explicava el seu autor, el cèlebre escultor català, Joan Mayné, que va realitzar també el monumental retaule de Torreciutat. El Betlem del santuari destaca fonamentalment pel seu atractiu artístic, ja que les tres figures que componen la Sagrada Família són escultures esculpides en alabastre. En concret, aquestes imatges de Sant Josep i la Verge amb el Nen en braços són de mida gairebé natural i d'un enorme valor, perquè van inspirar l'artista a l'hora de fer el retaule de 15 m. d'alt per 12 m. d'ample.

L'actual pessebre de Torreciutat es va col•locar per primera vegada fa vint anys, substituint a un altre anterior més senzill. El estable que acull les escultures està inspirat en l'estructura d'una cabana tradicional del Pirineu, i amida 6 m. d'ample per 4 m. de profunditat. El cobert s'aixeca sobre diverses bigues i travesses de fusta de pi, amb parets revestides per costals -envellits amb una lleugera aplicació de betum de judea - i culminat amb una teulada a dues aigües cobert amb palla. A la part posterior de l'estructura es pot veure un poble de petites dimensions situat sobre una muntanya, localitat que el visitant aprecia a través del buit que deixa l'obertura del full superior d'una finestra. A l'interior de la casa ressalten les imatges de la Sagrada Família, representada per les talles de Maria, que apareix asseguda sostenint a la falda a Jesús, i de sant Josep en peu al seu costat.
Com explica el propi Mayné, "La Verge està fent el bressol al Nen, i tota la llum va a parar a Jesús, perquè totes les mirades vagin a parar aquí amb l'objecte que, quan l'espectador les contempli, també dirigeixi la seva mirada a Jesús ".

L'escena nadalenca es completa amb la presència d'un pastor, portant en els seus braços un xai, el bou i la mula recolzats sobre el farratge i la palla, a més de catorze àngels daurats de diferents mides que voletegen pel portal, particularitat que es repeteix en altres llocs del santuari ja que la titularitat de la Verge de Torreciutat correspon a l'advocació de la Mare de Déu dels Àngels.

Entre els detalls que serveixen per a adornar el pessebre nadalenc hi ha elements típics del món rural, com una forca de fusta per ventar la palla, un parell de menjadores -regal d'un veí- llums d'oli, fanals antics i elements de cuina, com la paella sobre un cavallet de ferro, al costat de la xemeneia que caldeja i escalfa el menjar per als seus estadants.

"Em dónes força" del disc de La Marató

L’Escolania va gravar el passat dimecres 19 d’octubre a Montserrat, juntament amb l’artista Sergio Dalma, una cançó que s’inclou en el disc de La Marató de TV3 d’enguany, que arriba a la 20a edició. La versió interpretada per l’Escolania, la Capella de Música de Montserrat i el cantant sabadellenc porta per títol Em dónes força (You raise me up en la versió original). La Marató de TV3 se celebrarà el diumenge 18 de desembre i té com a tema la regeneració i transplantament d’òrgans i teixits. Segons el director de l’Escolania de Montserrat, la música és “una bona eina per superar obstacles”

L'esfinx

El 17 del mes passat, just acabades les abundoses pluges, vam fer una excursió a Mura per gaudir de les fonts i els salts d’aigua de la riera.
Va ser una jornada agradable poder fruir d’aquell be de Déu d’aigua que s’escolava per la muntanya. La riera baixava plena, i era una joia veure com saltava pel gorg del Grau.
Vaig penjar la traça i algunes fotos de l’excursió a Wikiloc amb un comentari per qui volgués baixar-ne el ‘track’ i repetir-la.
Al cap de pocs dies rebia un comentari d’un internauta anomenat ‘Julian Arribas’ que em feia un agradós comentari i esmentava que ell a més de fer l’excursió havia fet una foto d’una esfinx. En Julian, pel que he sabut, és aficionat a la fotografia, i m’ha demostrat que a més a més , és un artista fent fotos.
Com que em llençava el repte de trobar l'esfinx, i es brindava enviar-me la foto, vaig acceptar me l’enviés.
Dit i fet, en Julian no va tardar ni 24 h i ja la tenia al meu correu amb tota mena d’explicacions que demostren que domina l’art fotogràfic, aprecia els detalls i sap el què fa.
Li he contestat agraint-li el lliurament, i com que no la podia penjar a Wikiloc, com hauria estat el meu desig, la penjo al bloc, demanant-li la autorització per posar el seu nom.
Un cop rebut el vistiplau, aquí la teniu. És una curiositat de la natura i segons explica l’autor, només s’aprecia aquesta esfinx des d’un punt concret, ni més amunt ni més avall, altrament es desvirtua.
Ara només cal per par meva descobrir el lloc, i agrair al Julian i la seva esposa, coautora de la foto, la subtilesa en l’observació i el detall de la tramesa.

Anècdotes del Raval

Com he comentat en altres ocasions, cada setmana faig visites pel barri del Raval, i la setmana passada em vaig trobar amb el cas que explico a continuació.
Havia concertat la visita prèviament per telèfon, però tan bon punt em van obrir, una veu procedent del pis on anava, cridava donant-me ànsia perquè pugés de pressa.
Els pisos antics del barri, acostumen a tenir els esglaons bastant normals fins el pis principal, a partir d’aquest, la majoria, s’estreny l’escala i els graons tenen diferents factures i alçades, cosa que es nota sobretot al pujar.
No havia passat del segon pis quan la dona cridava més fort ‘dése prisa, suba más aprisa, por favor’. Jo estranyat d’aquest ‘Déu vos guard’ em vaig afanyar tant com vaig poder i vaig arribar al quart esbufegant.
Al entrar vaig adonar-me del què passava. Dues dones grans lluitaven aferrissadament agafant com podien un home que havia perdut el senderi, agafat als barrots del balcó embogit es volia tirar daltabaix.
No cal dir que vaig corre per agafar l’home i ajudar entrar-lo dins, no sense rebre batzegades i tot un seguit d’improperis ‘mecagüen ... tal i qual’... ja us podeu imaginar ...
L’home està molt malalt, una cirrosi hepàtica l’havia retingut internat a l’hospital fins el dia abans, l’hi havien posat un aparell experimental per controlar la micció, però pel rastre que havia deixat, era evident no funcionava gens bé.
L’home presentava una notable excitació i la seva dona junt amb la mare, ja molt gran i malalta, no el podien controlar.
Vaig intentar calmar-lo parlant-li a poc a poc ja que estava fora raons, i procurant cercar un ambient més seré, però tot d’un plegat quan semblava ja el tenia encarrilat, va allargar la mà i va agafar un ganivet de la cuina amb la intenció de tallar-se les venes de les mans. Havia embogit. Val a dir que el pis es molt petit i fent dues passes pel menjador, podies anar del balcó a la cuina.
No cal explicar detalls del seu aspecte, tenia molt mala pinta i quan l’agafava notava només la pell i l’ós. Tanmateix, el xivarri, l’enrenou i la confusió, perquè tothom parlava alhora, i el malalt que en deixava anar cada una que val més no descriure, semblava que la situació anava pel pedregar.
Així doncs, vaig optar sense cap mena de vacil•lació, aixecar la veu i fer un cop d’efecte amb un gran crit fins a perdre el bel: Ja n’hi ha prou! Muts i a la gàbia! Tot seguit es produí un silenci sepulcral. Van quedar tots parats, crec no s’ho esperaven, va ser oli en el llum i va donar resultat. A continuació va sonar el timbre del carrer, va ésser providencial, quina sort! era la infermera que el venia a curar. Vaig sentir un alleujament profund, era l’hora de fer-me fonedís, i traspassar la iniciativa a qui en sabia més i tenia coneixements i experiència, de fet, com que el lloc era petit com un puny, i no hi cabíem, vaig optar per acomiadar-me i deixar pas a la infermera, que pujava fatigosament les escales fins el quart pis.
Al obrir la porta amb energia, tres veïns que tenien l’orella enganxada a la porta, fent el tafaner, van fer com aquell qui entra, per allò de la inèrcia. Altres veïns que no hi cabien, o segurament tenien l’orella més fina, com el pare Manefla, esperaven al replà de l’escala per veure què passava. Amb aplom i parsimònia vaig sortir del pis, fent-me passadís sense piular.
Al creuar-me amb la infermera li vaig assabentar de la situació. Un cop a peu d’escala em vaig esperar una bona estona per si hi havia qualsevol necessitat. Gràcies a Déu no va fer falta, tot continuava en calma.
Al vespre i l’endemà no m’ho treia del cap i vaig encomanar aquesta família, especialment el malalt.
Aquests dies recordava la situació viscuda i pensava: hi ha molta gent que s’ho passa prou malament, hem de resar per ells, i nosaltres, quantes gràcies hem de donar a Déu!

Gaudí a Roma

La Plaça de Sant Pere del Vaticà acull aquests dies una exposició sobre Gaudí i la Sagrada Família. La mostra dóna a conèixer els vessants artístic, tècnic i espiritual de l'arquitecte Antoni Gaudí. També fa un recorregut per la història del temple de la Sagrada Família des del començament fins a la dedicació com a basílica.


Gaudí torna la visita
Quan Benet XVI va ser a Barcelona, va afirmar que, en construir el temple de la Sagrada Família, Gaudí havia realitzat «una de les tasques més importants: superar l’escissió entre consciència humana i consciència cristiana, entre existència en aquest món temporal i obertura a una vida eterna, entre bellesa de les coses i Déu com a Bellesa».

La Mare de Déu de Guadalupe

Es compleixen 480 anys de les Aparicions de la Verge de Guadalupe

La Verge de Guadalupe és patrona de tot Amèrica Llatina. Amb el pas del temps ha rebut nombrosos títols com "La Morenita", la "Patrona de les Amèriques" i la "Reina de Mèxic". La seva festa se celebra el 12 de desembre, però la seva Història apassionant es recorda tot l'any.

"És el record de l'aparició de la Verge de Guadalupe esdevinguda a Mèxic a Tepeyac i que es presenta com la Mare del Déu veritable i Mare de tots els homes".

A la Ciutat de Mèxic, al lloc de les aparicions, es troba la Basílica de Nostra Senyora de Guadalupe, la més visitada del món. Rep cada any 20 milions de persones. La seva història va començar al any 1531.



Un cop més ens hi podem afegir per saludar-la i cantar-l’hi ‘Las Mañanitas’

Proesa

Ascensió record, pujada per la cara nord de l’Eiger: 2h i 47 minuts

Papa visita l'estàtua de la Immaculada a la plaça d'Espanya de Roma

El 8 de desembre l'Església catòlica celebra el dia de la Immaculada Concepció. El 1854, aquest dia es va fer oficial el dogma que declara que la Verge Maria no va tenir pecat original. Per això el Papa va ser a la plaça d'Espanya on es troba l'estàtua de la Verge més important de Roma.

El va rebre l'alcalde Gianni Alemanno, l'ambaixadora d'Espanya, Maria Jesús Figa i els cardenals espanyols Antonio Cañizares i Julián Herranz.

El Papa va recordar als qui pateixen i als qui no tenen feina a causa de la crisi mundial.

"Maria ens ajuda a veure que hi ha una llum en la boira que sembla embolicar la realitat. Per això, també nosaltres, especialment en aquesta data, hem de seguir demanant amb fe de fills la seva ajuda".

El Papa explica el significat de la Immaculada Concepció

Davant els milers de persones que omplien l'Aula Pau VI del Vaticà, Benet XVI va recordar el significat de la festa de la Immaculada Concepció, que se celebra el 8 de desembre.

Arxiu Secret Vaticà exposarà carta de Bernadette i del dogma de la Immaculada Concepció

L'Arxiu Secret Vaticà exposarà el febrer de 2012 cent dels seus documents més significatius. Entre ells, el pergamí original que declara el dogma de la Immaculada Concepció i que data de 1854. És la 'Bolla Ineffabilis Deus' signada per Pius IX.

Carta del Prelat de l’Opus Dei (desembre 2011)

A la carta de desembre, el bisbe Javier Echevarría, prelat de l'Opus Dei, exhorta a preparar el naixement del Senyor, vivint bé el Naixement de Nostre Senyor i la festa de la Immaculada Concepció

El temps d'Advent, és una crida a renovar la nostra esperança: no una esperança efímera, passatgera, sinó una confiança segura, perquè prové de Déu, és un dels temes centrals de la Carta del Prelat de l'Opus Dei, afirmant que a cadascun, ens correspon (...) obrir el cor de bat a bat, perquè s'impregni d'aquest rosada divina que vol fer-nos més eficaços. Per això, la millor manera de preparar-nos per a la vinguda espiritual de Jesucrist aquest proper Nadal, consisteix a disposar bé les nostres ànimes i els nostres cossos per rebre'l amb nou fervor cada dia a la Sagrada Comunió.

Text complet de la carta en castellà

Qui va ser Sant Nicolau? La història del verdader Santa Claus

El 6 de desembre se celebra la festa de sant Nicolau de Bari, conegut també com Santa Claus. Va ser bisbe de la ciutat de Myra, a l'actual Turquia, on va morir el 6 de desembre de l'any 345. Quan la ciutat va ser conquerida pels musulmans, les seves restes es van traslladar a la ciutat italiana de Bari.
Després de la seva mort es va convertir en el primer sant, no màrtir, en gaudir d'una especial devoció a l'Orient i Occident.
Sant Nicolau de Bari, la festa del qual se celebra avui a mig Europa i també a l'Opus Dei on se'l venera com a Intercessor.

Sant Nicolau és considerat com el protector dels febles, els indefensos, els injustament acusats, així com de la gent de mar, etc, però, Sant Nicolau és el més conegut en els països occidentals com el sant patró dels nens.
Sant Nicolau (Sant Nicolau) és també el patró de la ciutat de Bari, a Itàlia, on es creu que està enterrat. La Basílica de Sant Nicola (Basílica de Sant Nicolau) té la tomba de Sant Nicolau. La Basílica va ser fundada en 1087 per rebre les relíquies d'aquest sant, que van ser portats de Myra, a Lícia. La basílica és un lloc de peregrinació important tant per als catòlics romans i cristians ortodoxos d'Europa de l'Est.
Naturalment, el Sant Nicolau se celebra a Bari a Itàlia el 6 de desembre, però la celebració més gran de Sant Nicolau es diu la Festa di San Nicola, i s'està duent a terme en el 7.9 de maig. En particular, el 8 de maig les relíquies del sant es porten en un vaixell al mar enfront de la ciutat amb un gran nombre de vaixells

Creuant la nit 3: Camí d'Andorra

Recordant l'expedició de sant Josepmaria des que van sortir de Madrid el 8 d'octubre de 1937 –veure la història -, s’han fet diversos documentals. Avui, per la proximitat de les dates, m’ha semblat adient posar el 3r vídeo d’un seguit de 3 que en ‘Dámaso Ezpeleta’ ha produït últimament.


Creuant la nit 3: Camí d'Andorra
Relat detallat de la travessia que va fer sant Josepmaria Escrivà l'any 1937, a través dels Pirineus.
‘Creuant la nit’ és un documental que aborda les circumstàncies que van forçar l'evasió des de Madrid fins a l'arribada al territori neutral d'Andorra. El guió està basat en el llibre del mateix títol, que recull abundants testimonis dels protagonistes.
L’associació d’amics del camí de Pallerols de Rialb a Andorra, ha recuperat aquest camí i des de fa uns anys, i a través del Butlletí de notícies de Pallerols Andorra, ens informa de les activitats, i cada mes organitza una excursió a peu per fer un tram del camí d’Andorra

Una història exemplar

'TMB Bank' ha donat a conèixer aquesta curta història d'un grup de nens d'un poblat flotant tailandès que decideixen formar un equip de futbol i acaben arribant molt lluny, gràcies a un esperit que hauria d'estar sempre present en l'educació.

Devoció a Sant Josepmaria

La devoció a Sant Josepmaria s'estén per tot el món i es manifesta de maneres molt diverses. Aquí teniu un vídeo de la "Comunitat de Sant Josepmaria", al Brasil

La festa de la Puríssima

En el programa Paraula i vida de Ràdio Estel, el Cardenal Arquebisbe de Barcelona glossa avui 4 de desembre la propera festa de la Puríssima

ET POT PASSAR A TU - Abans ateu, avui convers

Abans no creien en Déu. O el consideraven un extraterrestre. O el tenien amagat al congelador. Però un dia es van trobar amb Ell... i van canviar de vida! Un boxejador, una estudiant, un escultor, una actriu, una empresària, un malabarista, una escriptora, una model, un terrorista... Son innombrables i estan per tot el món. Se'ls anomena "conversos".

Seguint les empremtes de Jesús

Sobre els passos del possible camí, en una peregrinació particular des de Galilea fins a Jerusalem, a peu. Va ser l'objectiu de ‘David Brown’, un periodista anglès de 74 anys.
"Volia caminar amb Jesús, espiritualment, però també veure els llocs més coneguts que va travessar mentre anava a Jerusalem en peregrinació per a la Pasqua. Naturalment, després d'un temps el camí es torna fatigós, i comencen a fer mal els peus, les cames... A més, especialment aquest mes d'abril, és necessari beure el més possible, i és difícil imaginar que Jesús i els seus deixebles portessin suficient aigua, havien de saber on es trobaven els pous i on podien demanar aigua, i també aquesta era una oportunitat per a l’encontre, amb la samaritana".’David Brown’ havia treballat com a periodista radiofònic a Sud-àfrica, transmetent durant 4 anys el programa "Camins de Terra Santa".
Malgrat les dificultats per caminar, al final David va expressar la seva felicitat:"Puc dir que caminar amb Jesús, fer aquesta peregrinació, m'ha fet sentir més proper a Ell, comprenent millor com va ser un ésser humà, en el sentit que va acceptar la nostra vida amb totes les dificultats i alegries. Era Déu, certament, però com diu l'Escriptura, va voler acampar entre nosaltres. I per tant, ara em sento més proper a Jesús 'home', al Jesús que va compartir la nostra vida i ens va donar la seva Vida."

Un monument mai no vist

El passat 28 d'octubre es va inaugurar a Eslovàquia el monument del nen no nascut, obra d'un jove escultor d'aquell país. L'escultura expressa no només la recança i penediment de les mares que han avortat, sinó també el perdó i l'amor del nen no nascut vers la seva mare.
La cerimònia d'inauguració va comptar amb la presència del ministre de Salut d'aquest país.
La idea de construir un monument als nens per néixer va ser d'un grup de dones, mares joves, molt conscients del valor de la vida humana.
Difonguem les bones notícies, que també n'hi ha.

Enrique Monasterio/Pensar por libre