dimarts, 31 de juliol de 2012

Opus Dei; ¿I tu que dices?

Preguntes i entrevistes sobre l'Opus Dei a persones del carrer.

dilluns, 30 de juliol de 2012

Canigó

El Canigó (situat entre les comarques del Conflent, el Rosselló i el Vallespir). El seu punt culminant és la pica del Canigó, de 2.784 m. Va ser considerada en altre temps la muntanya més alta dels Pirineus. Actualment és ben conegut que la seva alçada no li permeten ni tant sols pertànyer al club dels 3000. La confusió és comprensible quan ens apropem a ella per la plana del Rosselló i ens endinsem en el Conflent ja que la seva alçada (2784 m) esclafa les poblacions que l’envolten i que es troben a uns 2500 metres per sota del cim. A més la seva proximitat al mar (50km) el fan el primer pic important a l’est dels Pirineus.
El massís del Canigó està solcat de pistes el que fa que sigui fàcilment accessible, a més les rutes estan ben senyalitzades. Això, unit al seu simbolisme per Catalunya el fan un cim extremadament concorregut.
El gran símbol nacional que representa aquesta muntanya per a Catalunya es recolza en el fet que en aquesta zona s’inicia la història dels comtats que més tard s’unirien en el comtat de Barcelona i aquest amb la dinastia Ximena per formar la Corona d’Aragó.
El fet que el simbolisme recaigui concretament sobre aquesta muntanya prové de la Renaixença i concretament al poema “Canigó” de Jacint Verdaguer (1845-1902) ambientat en la lluita contra els musulmans a l’alta Edat Mitjana i que narra una història mítica basada en el Comte Tallaferro.
Al voltant d'aquesta muntanya hi ha tot un univers simbòlic, vinculat a la identitat del poble català, fet que es concreta amb la tradició festiva de la Flama del Canigó, que té lloc cada any la vigília de Sant Joan. També es fa evident en l'afluència d'excursionistes dels dos costats del Pirineu, que tenen aquest massís com un dels seus destins preferits.
Una de les característiques d’aquest massís és la seva diversitat natural, per això ha estat inclòs dins el Parc Natural Regional del Pirineu Català, catalogat com a Grand Site (Gran Paratge) per part de l’estat Francès.
Podem d’arribar al refugi des de Prades seguint uns 20 km de pista. La pista és transitable, amb paciència, per turismes i s’inicia a Villerac (petit poblet proper a Prades).
Pica del Canigó per la cresta de Barbet
Zona : Conflent - França
Itinerari circular, Desnivell : 820 m. Distancia : 7'900 km.
Itinerari Refugi de Cortalets (2150m) – Cresta de Barbet – Pic Barbet (2.733 m) – Portella de Vallmanya (2.591m) – Xemeneia – Pica del Canigó (2.784m) – Pic Jofre (2.362 m) – Refugi de Cortalets (2.150m)
Descripció: Pujada a la muntanya mítica i símbol de la identitat catalana, la Pica del Canigó. Accessos: Just abans d'entrar a Prades venint de Perpinyà, en una rotonda girem a la esquerra direcció Villerac i després de creuar el poble la carretera es converteix en una pista de terra de 23 km. fins el refugi de Cortalets a 2150m. de altitud., L’ascensió en cotxe és important, ja que des de Prades (uns 400 metres), fins al refugi (2150 m.) Temps poc més d’1 h Arribem al refugi de Cortalets, on vam deixar el cotxe, el pas fins el refugi està barrat i cal deixar-lo uns 200 metres més avall. El Refugi està a una alçada de 2150 m., la qual cosa fa que l’ascensió sigui de 634 metres.
Un cop mentalitzats, vam començar a pujar agafant el camí que surt pel darrera del refugi, seguint sempre les marques grogues, pujada a la carena, el camí és ben fresat, un cop a la carena cal seguir cap amunt per un corriol fins el coll (2711 m), des d’aquí es pot assolir el Pic Barbet (2733 m). Girada a l’esquerra i baixar fins la Portella de Vallmanya, on s’enllaça amb el camí que ve del refugi de Marialles. Ens dirigim cap a la Pica. El camí comença a pujar de valent en direcció Nord, arribem al peu de la Xemeneia. A partir d’aquí tenim d’ajudar-nos amb les mans fins assolir el cim. Una vegada arribats a la Pica del Canigó ( 2784 m) i després de descansar una estona, desplegar la senyera i fer les fotos escaients etc..., vam baixar per la ruta clàssica del Pic de Jofre, per tornar al refugi de Cortalets. A la meva pàgina a Wikiloc, trobareu el track per  si el voleu descarregar

diumenge, 29 de juliol de 2012

«Als Quatre Vents», Una guia: la Doctrina social de l'Església

Carta pastoral de l'Arquebisbe de Tarragona Mons. Jaume Pujol Balcells del passat cap de setmana 22-07-12

divendres, 27 de juliol de 2012

Vídeo d'envergadura (VII)

Aquest és el darrer  de la sèrie. Només espero que aquests joves segueixin elaborant altres vídeos que ens serveixin a tots, especialment als no tan joves i de vegades una mica  rondinaires que pensen que ser jove és una malaltia que té mala peça al teler.

dimecres, 25 de juliol de 2012

El camí de sant Jaume

El nombre de pelegrins a Santiago es dispara un 63% al juliol respecte a les dades d'abans de la crisi. La majoria al·lega motius religiosos.


Els primers 20 dies de juliol de 2007, quan només s'havia començat a témer la crisi econòmica, 25.709 pelegrins van arribar a Santiago. Aquest any, la xifra ja ha ultrapassat els 41.937.
Encara que fins a final d'any no es coneixeran les dades concretes de l'any 2012, sí que es poden analitzar les del 2011. A més de l'increment substancial de pelegrins en els últims anys, un altre de les dades rellevants és que cada vegada són més els que al·leguen fer el camí per motius religiosos. En total, el 2011 van ser 93,87. El 2007, aquesta xifra va ser de 91,66.

Més informació: Religion Confidencial

dimarts, 24 de juliol de 2012

Un moment de conversa amb Paloma Gómez Borrero

Paloma Gómez Borrero és la degana de la premsa acreditada davant la Santa Seu. La prestigiosa periodista al Vaticà deixa la corresponsalia després de tres dècades. Sempre ha estat un punt de referència i bona informació. La seva simpatia i la manera de presentar la notícia em queien bé. M’agradava molt tot el que escrivia o be escoltar-la. Avui, gairebé per casualitat se m’ha fet  trobadís aquest vídeo on la periodista Anna Robert l’entrevista.
 És un pèl llarg, 12 minuts i escaig, però a mi m’han passat volant. Crec que paga la pena.

dilluns, 23 de juliol de 2012

A mig camí entre Madrid i Rio de Janeiro

El proper 23 de juliol començarà el compte enrere vers la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ), de Rio de Janeiro, que començarà exactament un any després, el 23 de juliol de 2013.

Vint joves de diverses nacionalitats ens expliquen l'emoció de les jornades de l'última JMJ de Madrid, viscudes intensament com una abraçada de l'Església universal.

Jove entre els joves, la veu de Benet XVI, a través de cinc paraules clau, sintetitzarà la trobada madrilenya de l'any passat, la profunda espiritualitat i alegria no va ser pertorbada ni tan sols pel vent impetuós de ‘Cuatro Vientos’.

Comença també així el camí cap una nova trobada mundial dels joves de 2013: ens veiem a Rio!

diumenge, 22 de juliol de 2012

Comencem escalfar motors

Falta gairebé un any per a la Jornada Mundial de la Joventut de Rio de Janeiro i l'organització ha llançat un vídeo per convidar a tots els joves a participar en la JMJ del 23 al 28 de juliol de 2013.   En aquest tràiler, joves de diferents països animen a contagiar-se de l'alegria de la Jornada. També es fa un repàs dels millors moments de la història de les JMJ des la primera trobada mundial celebrat a Buenos Aires amb Joan Pau II el 1987 fins a l'últim a Madrid l'agost de 2011.

dissabte, 21 de juliol de 2012

Garòs

Com alguns ja sabeu, la setmana passada vaig anar a una convivència a la Vall d’Aran. Fa pocs dies us vaig enviar el mapa, fotos i track d’una bonica travessa que vam fer. Els altres dies, com que l’horari era bastant atapeït, vam optar, les estones lliures, fer geocaching.
Acompanyava a un expert que em va introduir en aquest esport. Tanmateix, potser alguns us preguntareu; què és Geocaching? Geocaching és un entretingut joc d'aventura per als usuaris de GPS. Participar en una recerca de tresors és una bona manera de conèixer i aprofitar-se de les múltiples possibilitats que ofereix un GPS. La idea bàsica és que individus i organitzacions amaguen els tresors per tot el món i comparteixen les localitzacions (coordenades) d'aquests amagatalls a Internet, permetent que altres companys ‘geocachers’ es llancin a la recerca del teu tresor.
Un catxé que em va agradar va ésser a la necròpolis de Garós. Per trobar-lo es tenien de resoldre abans una sèrie d'incògnites i aplicar les dades recollides en una operació matemàtica ... Per ensopegar el tresor, necessitàvem les coordenades que et portaven a localitzar-lo i que et feien voltar per tot aquell bonic llogarret.
A més de gaudir cercant els enigmes que ens demanaven, també vam aprendre  un seguit d’històries i llegendes de qui sap quan. El que més em va sorprendre va ser la història del gegant ‘Mandrònius’, la calavera del qual es va arribar a conservar durant molt temps a l’església parroquial de sant Julià.
Explica la història que un gegant de anomenat ‘Mandrònius’, conegut també com el gegant de Garós. Aquest gegant tenia el seu domicili a la Vall d'Aran (Pirineus), en una cova propera al poble de Betlan i s'explica que va arribar fer-se famós per la valerosa lluita que va fer gala enfront de l'exèrcit d'ocupació romà. La seva enorme estatura, propera als tres metres, feia d'aquest un guerrer temut pels romans. Aquests van arribar a prendre com  ostatges  la seva dona i la filla, emportant-se-les al seu campament. ‘Mandrònius’, comandant els homes de la vall es va dirigir al campament romà assaltant-lo per rescatar la seva família. Les dones van ser rescatades, el campament romà arrasat i els supervivents fets presoners. Per tal de demostrar a Roma la intenció de lluitar contra qualsevol invasor que gosés endinsar-se en aquelles valls va manar tallar una orella a cada presoner romà i va fer portar el sagnant present al Cèsar de Roma. La seva duresa i violència, així com la seva incorruptibilitat, semblava terrible a alguns veïns, que en realitat, veien en ell una amenaça per als seus interessos. Per això, es van unir per acabar amb ell. Després d'una terrible lluita, va ser vençut, i en veure’s lligat i humiliat, no podent suportar el deshonor, va ordenar al seu fidel servent que el matés, clavant-li un clau al clatell. Amb el temps, el crani va esdevenir una veritable relíquia i es creia que tenia el poder de curar i enfortir els nens.
El catxé es trobava a les coordenades :
N 42° 42.0(B*D-B-E+D)----- E 000° 50.(F*A+C+B+A+C+D) ; i es tractava de d’ interpretar les lletres per números i finalment amb el GPS descobrir el tresor.
Va ser tan distret i interessant que hi vaig  prendre gust.

dilluns, 16 de juliol de 2012

Mare de Déu del Carme

Patrona dels mariners la Benaurada Verge Maria del Mont Carmel, muntanya en què Elies va aconseguir que el poble d'Israel tornés a donar culte al Déu viu i en què, més tard, alguns, buscant la soledat, es van retirar per fer vida eremítica, donant origen en el decurs del temps a un orde religiós de vida contemplativa, que té com a patrona i protectora la Mare de Déu. Des dels antics ermitans que es van establir al Mont Carmel, els Carmelites han estat coneguts per la seva profunda devoció a la Mare de Déu. Ells van interpretar el núvol de la visió d'Elías (1 Reis 18, 44) com un símbol de la Mare de Déu Immaculada. Ja al segle XIII, cinc segles abans de la proclamació del dogma, el missal Carmelita contenia una Missa per la Immaculada Concepció.
.
L'estrella del Mar i dels Carmelites
Els mariners, depenien abans de les estrelles per marcar el seu rumb en l'immens oceà. D'aquí l'analogia amb la Mare de Déu qui com, estrella del mar, ens guia per les aigües difícils de la vida cap al port segur que és Crist.
Per la invasió dels sarraïns, els Carmelites es van veure obligats a abandonar el Mont Carmel. Una antiga tradició ens diu que abans de fugir se'ls va aparèixer la Verge mentre cantaven el Salve Regina i els va prometre ser per als altres l'Estrella del Mar.
.
Recordem avui l’emocionant final en acabar la Missa celebrada pel Papa a la plaça de l'Obradoiro de Santiago de Compostel·la. Els cadets de l'Escola Naval de Marín van cantar commoguts la tradicional "Salve Marinera" davant Benet XVI.
.
 

diumenge, 15 de juliol de 2012

Què és l'escapulari de la Verge del Carme?

Demà dilluns celebrarem la festa de la Mare de Déu del Carme.

Segurament us heu creuat pel carrer amb gent que també el porta sense que es vegi. És l'escapulari de la Verge del Carme, una devoció nascuda al segle XII a l'Ordre Carmelita. "El llavors superior general, un anglès anomenat Simon Stock, va tenir una visió en la qual la Mare de Déu li va donar aquesta peça de roba, l'escapulari, i li va prometre que cuidaria de la nova família religiosa carmelita", explica el carmelita Miceal O'Neill.
La Mare de Déu va prometre una especial protecció durant la vida i en el moment de la mort a qui el portés. Ràpidament, la devoció es va estendre a altres ordes religioses i va esdevenir una devoció popular. Aquesta petita peça de roba recorda l'hàbit dels carmelites. Les persones que el porten es comprometen a viure una vida de pregària, devoció a la Mare de Déu i compromís amb l'Església. Inclou el privilegi sabatí que garanteix a qui el porti anar al Cel el primer dissabte després de la seva mort. També és una devoció molt estesa entre els Papes. Joan Pau II la va viure durant tota la seva.

Després del Concili Vaticà II, es va donar un nou impuls a l’escapulari de la Verge del Carme. La medalla pot ser de roba o de metall amb una imatge del Sagrat Cor en el revers.

dijous, 5 de juliol de 2012

Aplec de sant Josepmaria

El passat dissabte 30 de juny vam assistir a l’Aplec de sant Josepmaria a prats del Gastó (Sant Julià de Lòria).

El motiu era celebrar el 75è aniversari del pas del fundador de l’Opus Dei pel Principat d’Andorra, tot fugint de la persecució religiosa a Espanya durant la guerra civil.
Els actes van ser organitzats per l’Associació d’Amics de Pallerols de Rialb a Andorra, amb la col·laboració del Comú de Sant Julià de Lòria i el Bisbat d’Urgell.

L’Arquebisbe de la Seu d’Urgell i Copríncep d’Andorra que celebrà la Missa acompanyat de 5 concelebrants, va enaltir la figura de sant Josepmaria, les dificultats i angoixes que va patir, posant èmfasi en la frase que utilitzava el beat Joan Pau II “mai més la guerra”! Més endavant va  fer memòria del missatge de sant Josepmaria que ens hem de santificar en la vida ordinària. Finalment va destacar la trobada de la rosa a Pallerols justament en la demarcació de la seva diòcesi, i va agrair al final l’entrega d’una  còpia de la rosa que li van regalar.
Assistí el Síndic General d’Andorra, Vicenç Mateu. El govern d’Andorra fou representat pel Ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé. També l’Ambaixador d’Espanya, Albert Moreno i el Cònsol d’Espanya Francisco Ochoa de Olza, a més de representacions de moltes altres institucions del país.

Per part del Comú de Sant Julià hi assistiren els Cònsols Montserrat Gil i Manel Torrentallé i el Conseller Major Carles Álvarez Marfany, així com altres Consellers: Dot Jordi, Maria Servat, Oliver Alís, Josep Majoral, Jaume Ramisa i Joan Basolí, Vam compartir  aquest esdeveniment molts andorrans, catalans, valencians i fins i tot una representació de Mèxic i d’Estats Units.

Va ser una jornada completa, molt ben organitzada, que la vam gaudir plenament i tot plegat va fer ens hi trobéssim d’allò més bé.

Tot això i més, ho trobareu a la web  de l’Associació d’Amics de Camí de Pallerols de Rialb a Andorra, que han tingut la gentilesa d’enviar-me aquest esplèndid reportatge.
També podeu veure el  vídeo que va emetre  ‘RTV Andorra



dimecres, 4 de juliol de 2012

El Sant Pare comença les seves vacances

Benet XVI s'ha retirat a ‘Castel Gandolfo’, a poc més de 40 quilòmetres de Roma, per fruir d’unes merescudes vacances d'estiu. Durant el mes de juliol no participarà en cap acte públic, excepte l’àngelus del diumenge, ni tampoc rebrà cap personalitat. L'1 d'agost reprendrà la seva agenda normal, que inclou les audiències generals dels dimecres.

dimarts, 3 de juliol de 2012

‘Marriage Foundation’ es proposa reduir el nombre de divorcis al Regne Unit

‘The Marriage Foundation’ convida des de la seva web a compartir experiències a Internet sobre el matrimoni. Des del per què ho recolza fins als reptes que ha afrontat. Els objectius d'aquesta fundació anglesa són augmentar la taxa de matrimonis i reduir la de divorcis. Un propòsit gens senzill donat l'augment generalitzat de divorcis.

dilluns, 2 de juliol de 2012

El Prelat de l’Opus Dei a Girona

Trobada amb Mons. Xavier Echevarría aquest diumenge 1 de juliol a l’escola Bell-lloc del Pla de Girona 40 anys després de l’estada de sant Josepmaria al mateix indret.
Unes dues mil persones van participar ahir diumenge al matí en una trobada amb el bisbe prelat de l’Opus Dei, Mons. Xavier Echevarría, a Girona. La gran afluència de públic no va ser obstacle perquè l’acte tingués l’aire d’una tertúlia informal, oberta a totes aquelles persones que participen en les activitats de la Prelatura a la capital gironina i al conjunt de la demarcació.
L’escenari escollit va ser el pavelló d’esports de l’escola Bell-lloc del Pla. En un punt ben visible s’havia col·locat una imatge de la Mare de Déu del Roser, que  a  Bell-lloc, per indicació de sant Josepmaria anomenen Rosa d’abril


Més informació Opus Dei.cat 



diumenge, 1 de juliol de 2012

Vídeo d’envergadura (V)

Servei
Aviat farà un any de la visita del Sant Pare en motiu de la JMJ. Un dels actes finals va ser la trobada amb els voluntaris. Un d’ells recorda amb emoció el que els va dir: Ara que això s'acaba i torneu a les vostres vides, procureu que aquest esperit continuï. Viure així la vostra vida ordinària seria quelcom extraordinari...