dimarts, 27 de novembre de 2012

Mare de Déu de la Medalla Miraculosa

L’any 1830, a la casa mare de la Companyia de les Religioses Filles de la Caritat que havien fundat sant Vicenç de Paül i santa Lluïsa de Marillach, hi havia una novícia que es deia Caterina Labouré, a la qual la Mare de Déu va confiar un missatge salvador.
 
A l’església de Santa Maria de Montalegre (Barcelona) hi ha una  Capella de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa, projectada per August Font, s’inaugurà el 27 de novembre de 1908.
També el dia d’avui em porta altres records, com ara aquest



Com es pot santificar un aturat?

Fins i tot en els moments crítics de pèrdua d'ocupació – a més de buscar feina activament-, podem desenvolupar moltes activitats: de servei social, d'ajuda als altres, en onegés, sent més útil en la pròpia família, etc.

Per a una persona amb fe trobar feina consisteix: posar tots els mitjans humans com si no existís l'ajuda en Déu i -alhora- posar tots els remeis sobrenaturals com si no existissin més mitjans humans. És possible creuar la frontera de la resignació a les etapes de l'acceptació i alliberament en la desocupació?
Diferents persones -que es beneficien de l'esperit de l'Opus Dei- ofereixen raons per sortir de la precarietat.
‘Antonio Argandoña’ va participar en el VI Simposi Sant Josepmaria Escrivà, que va reunir cinc-centes persones a Jaen fa una setmana.
Els mitjans de comunicació van aprofitar l’entrevista per preguntar-li els motius de la crisi econòmica i la crisi de certs valors, la responsabilitat social de les empreses, etc.
En aquest vídeo explica què poden fer les persones que han perdut la feina o busquen la primera feina.



diumenge, 25 de novembre de 2012

Benet XVI: Lliurament de l’anell i birreta a sis nous cardenals

La cerimònia del Consistori a la basílica de Sant Pere per a la creació de sis nous cardenals ha durat menys d'una hora. Però ha estat carregada d'emocions i no han faltat alguns detalls exòtics.

No ha estat un consistori nombrós, només sis nous purpurats. Fins ara els consistoris convocats per Benet XVI havien estat més nombrosos, almenys, 15 cardenals. No obstant això, en aquesta ocasió la procedència era molt variada i havia representats tres ritus diferents.

 

 
El Vaticà es vesteix de gala i obre les seves portes als 6 nous cardenals que ja formen part del reduït grup de prínceps de l'Església.

La Sala Ducal i la Sala Règia, dos dels llocs més bells del Palau Apostòlic, han servit d'escenari per a les "visites de cortesia". Durant dues hores, els cardenals han saludat personalment  amics, curiosos i pelegrins.


Per què deixar-ho tot per seguir Jesucrist en el sacerdoci?



Gràcies per donar el vostre SI a Déu, gràcies per donar la vida per la causa de Crist i de la seva església, gràcies per mostrar l’alegria aquest lliurament en, i sobretot gràcies perquè us encomaneu a l'oració de l'església.

divendres, 23 de novembre de 2012

Anem a fer un tomb a ritme de natura. Novembre de 2012

L’excursió d’avui: hem pujat des de ‘La Barata’ fins al ‘Coll dels Ginebres’ pel ‘Turó de les Rovires’ per un camí trobat a l’atzar (?) que desconeixia. Aquest era el meu parer, però anava del tot errat doncs en Narcís Serrat, el cap del grup, el coneixia amb tots els ets i uts,  fins hi tot havia obert una canal que anomenava del ‘pessebre’ pel fet que hi havia posat un naixement aprofitant un forat a la roca.
.
Un camí que puja persistent però amable, sovint com un fil d’intuïció que es perfila entre els arbres i es dibuixa i desdibuixa en la pinassa. Hi ha alzinars notables en aquest trajecte. El ‘Turó de les Rovires’ ofereix bones vistes en la diagonal entre ‘La Mola’ i ‘Montserrat’. Un cop arribats al ‘Coll dels Ginebrers’ hem continuat planers fins a trobar la cruïlla del camí que baixa cap el ‘Revolt de la Guineu’.
Recordo el trajecte com un museu vivent d’arbredes espectaculars. A destacar: roures impressionants que en aquesta època llueixen una diversitat d’ocres de tardor sensacionals que contrasten amb alzinars de gran densitat, en estat pur, amb moltes alzines que creixen en feixos de troncs de quatre o cinc, ressaltant el brumit de les fulles en caure esporàdicament empeses pel vent suau... Preciós!
.
Ens hem desviat una mica  i, enmig de l'extensa i extraordinària roureda de fulla gran del Sot de les Teixoneres, hem contemplat l’únic exemplar de faig d’aquestes contrades. Per trobar-lo, cal deixar l’itinerari abans de creuar el torrent i endinsar-nos pel bosc uns 200 metres remuntant el torrent fins trobar un pi roig inclinat. En aquest mateix vessant, a uns 50 m amunt del pi, creix el faig de la roureda de les Teixoneres.
.
Aquest magnífic exemplar de ‘Fagus Sylvatica’ és l’únic que es troba dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de la serra de l’Obac. Ha trobat el seu hàbitat enmig d’una roureda de fulla gran, ben orientada i fresca, on les condicions bioclimàtiques li permeten complir el seu cicle vital. Alguns autors parlen de que hi ha alguns plançons al seu peu, però nosaltres no els hem sabut  trobar...
.
Té unes mides considerables: uns 20 metres d’alçada i 70 centímetres de diàmetre de soca a 1,5 metres de terra. El seu estat de conservació és força bo, però ha rebut l’agressió d’alguns brètols que no s’han pogut estar de gravar llurs inicials a la seva escorça, cosa que cal evitar completament.
.
I quin és el seu origen? L’explica una preciosa i trista llegenda: fa un centenar d’anys, aquest bosc de roures i alzines era explotat per carboners. Un d’aquests carboners era originari d’Olot. Malauradament, li arribà la mort treballant al Sot de les Teixoneres i els seus companys, en desconèixer si tenia família, el van enterrar allà mateix. Dins les seves butxaques, encara hi romania una faja, que és el fruit del faig. No sabem si la descomposició del cós del boscater va ajudar al creixement i alimentació del faig, però el que si sabem és que el faig ha crescut fort i sol i que n’és l’únic exemplar en molts kilòmetres a la rodona.
La realitat és que el faig ha trobat en la roureda de fulla gran l'entorn adequat per acomplir tot el seu cicle vital al llarg de l'any.
La roureda de les Teixoneres
Cal fer esmen especial a la Roureda de roure de fulla gran de les Teixoneres doncs és una singularitat al territori on es troba. Aquest és un bosc canviant amb el cicle de les estacions; l’hem visitat en temporades diferents i, no cal dir que sempre ens sorprèn, avui ens hem endut una sensació ben diferent. El roure de fulla gran (Quercus petraea), l’arbre dominant, és el major responsable de la mudança del paisatge. Si observem el verd tendre de les fulles a la primavera, la volta ombrívola i frescal a ple estiu, els ocres de tardor i la nuesa d’hivern. Les molses que cobreixen els troncs dels boixos (Buxus sempervirens) i els camins verds durant la primavera o l’immensa catifa plena de fulles de variades tonalitats que afegeixen al torrent de les Teixoneres una exuberància vegetal espectacular.
.
A més del roure de fulla gran hi ha pi roig (Pinus sylvestris) i grèvol (Ilex aquifolium), a l’estrat herbaci creixen la prímula (Primula veris), la maduixera (Fragaria vesca) i l’herba fetgera (Anemone hepàtica), totes elles plantes de floració ben bonica.
La  tornada l’hem fet seguint  el llit de la riera de les Arenes gaudint del saltants, gorges  i els gorgs per fer una parada als Cocons.
.
Un cocó és una concavitat natural del terreny on s'hi acumula aigua. Aquesta pot provenir de la mar o de la pluja. En el primer cas tenim els cocons marins, ben coneguts dels pescadors. Els segons eren una font d'aigua apreciada pels habitants de les muntanyes o les garrigues, on sovint constituïen l'únic punt d'abastiment en un bon redol.
Els Cocons es troben a 729 m., d’alçada en un paratge molt bonic on hi havia la casella vella, a l’indret del cap de la riera de les Arenes, a l’altura del quilòmetre 12,5 de la carretera de Terrassa a Navarcles.
Actualment es troben coberts de sorra i molta vegetació, però encara es pot observar una petita presa.
.
Finalment, i abans d’arribar on teníem els cotxes ens hem entretingut una estona pels jardins de la Barata, ara abandonats, però que encara es pot apreciar l’esplendor de la millor època d’aquesta finca.
.
Una bonica excursió en la que hem pogut contemplar uns paisatges que feien goig de veure, ornamentats per la bellesa de la tardor amb un colorit espectacular.




dijous, 22 de novembre de 2012

De vegades se’ns fa difícil creure que un nadó porta un pa sota el braç


Xavier ha pensat sempre que els nens vénen amb un pa sota el braç, però amb el seu cinquè fill, Álvaro, li va entrar el dubte: fa sis mesos Xavier feia cua a l’ INEM de Jaen mentre la seva donava a llum.
Xavier i Carme estan tots dos a l'atur i no es distingeixen dels milions d'aturats que hi ha al nostre país, però són optimistes i diuen que "l'atur ens ha unit com a matrimoni més que mai". Xavier diu que "de moment el pa de l’Álvaro no l’hem vist per enlloc, però n’està segur, el veurem!".

Xavier té 41 anys i és enginyer de camins,  Carme és biòloga  i està a l'atur després de treballar cinc anys en una comercialitzadora d'oli d'oliva. 38 anys i "cinc raons per seguir endavant, tot i aquests moments tan durs". Aquestes raons són: Ignasi, Maria, Xavier, Juli i Álvaro, que tenen entre 8 anys i 6 mesos.

Xavier té treballs ocasionals, i fa el que sigui, per tirar endavant: "no em cauen els anells, ara comercialitzo productes, sóc venedor, a migdia no vaig a casa per estalviar gasoil i per dinar m’emporto un entrepà".

Carme lamenta que amb l'atur "perds la dinàmica del treball": "et quedes sense una base ferma, tot trontolla, i enmig d'aquesta desil·lusió i davallada és quan
la fe  t'ajuda molt a ser optimista, a lluitar, a moure't més i més, a bolcar-se en els altres, i fer que hi hagi harmonia a casa teva ".
Carme i Xavier han participat en el VI Simposi sant Josepmaria Escrivà "El treball com a servei", que es va celebrar a Jaen el passat cap de setmana, i destaquen un text que els omple de força i realisme: "posa tots els mitjans humans i tots els mitjans sobrenaturals " per sortir d'aquesta situació. Enmig de la desil·lusió i les dificultats, "la fe ens ajuda a veure més enllà, però no a resignar-nos, sinó que és un esperó per tenir força i no ensorrar-te".

Xavier dorm, diriem, més o menys, "un nus a l'estómac no et deixa gairebé respirar" i amb algun calmant vas fent, " encara que per la Carme i els nens treus forces per superar les davallades". La fe també els ajuda: "Estem en les mans de Déu i ens hem de moure en les circumstàncies actuals, el que toca, encara que siguem de carn i ossos".

dimarts, 20 de novembre de 2012

"El treball com a servei", lema del 'VI Simposi Sant Josepmaria Escrivà'

El passat cap de setmana es va celebrar a Jaen el VI Simposi Internacional Sant Josepmaria, 'El treball com a servei'. En moments en què la taxa d'atur és la més alta de la història, l'organització d'aquest esdeveniment va voler llançar un missatge d'esperança i d'optimisme, a través de l'experiència de diferents ponents i voluntaris.

Van participar-hi més de 500 persones de deu països, principalment d'Europa, Àfrica i el Sud d'Amèrica. En l'edició del 2010, s’hi van inscriure 400 persones de 8 països.

El VI Simposi presentava un programa "multidisciplinari" amb l'objectiu de donar a conèixer les facetes de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, "el sant de la vida ordinària", com l'anomenava el Sant Pare, segons l’informe de ‘Antonio Sánchez’, secretari de la Fundació Catalina Mir, organitzadora de l'esdeveniment.

Els dies 16 i 17 els ponents van compartir lliçons i reflexions sobre com es treballa en temps de crisi, les dimensions personals i socials del treball, el treball universitari dels primers seguidors de sant Josepmaria i el treball com a servei del fundador de l'Opus Dei. Aquesta era la temàtica de la conferència final, ambPedro Rodríguez’, Doctor en Teologia i Dret, membre de número de la Reial Acadèmia de Doctors d'Espanya.
.

divendres, 16 de novembre de 2012

El poder de la mare natura

Gràcies Ignasi per la tramesa.
Poseu-vos còmodes, pantalla gran i volum alt. A gaudir!  

dijous, 15 de novembre de 2012

Festa de la Trobada de la Rosa a Pallerols de Rialb

Enguany se celebrarà el proper dissabte dia 17

Anualment es commemora a Pallerols el pas de sant Josepmaria pel Pirineu lleidatà, quan anava camí d’Andorra, l’any 1937. En aquest indret trobà la rosa de Rialb, que sempre recordà com una carícia de la Mare de Déu.

Per llegir-ne més: Clic aquí



Història d'un somrís

Diversos amics el van convèncer perquè es deixés gravar una entrevista, però el ràpid desenllaç de la malaltia va truncar el projecte complet. I és que els amics d'Álvaro, que va morir l'abril a causa d'un sarcoma d'’Ewing’, admiraven la seva enteresa i alegria.

‘Álvaro Marín Porgueres’ va néixer a Valladolid el 29 de juny de 1974. Era el cinquè de sis germans. Quan tenia 12 anys li van diagnosticar un sarcoma d'’Ewing’, contra el qual va lluitar fins al final de la seva vida. Els seus pares el van educar cristianament i el 1994 va demanar l'admissió com supernumerari de l'Opus Dei.
Per llegir-ne més: Clic aquí

dimecres, 14 de novembre de 2012

El Sant Pare mostra tres maneres de conèixer l'existència de Déu

El Papa ha continuat la catequesi sobre l'Any de la Fe explicant que en un temps d'ateisme pràctic i secularisme, els cristians han de donar raons convincents de la seva fe i la seva esperança. Benet XVI va recordar que la bellesa de la Natura i el desig d'infinit que tots els homes tenen demostren la connexió que l'home té amb allò que és diví.

dilluns, 12 de novembre de 2012

El Cap de Creus I

El Cap de Creus és únic. Ja m’havien advertit que es tractava d’un entorn que enganxa molt, endemés té un munt de possibilitats. I tenien tota la raó.
.
Així doncs, som-hi! La setmana passada vam decidir fer una excursió i aprofitar a més a més per fer ‘geocaching’. Un dels catxés (tresor) estava situat just a la ‘Punta dels Farallons’ passat el ‘Puig de la Sardina’, un lloc feréstec fora mida molt poc visitat, de fet, teníem les coordenades que ens marcaven la direcció, però el camí gairebé te’l tenies d’imaginar.
Un cop dalt el Puig de la Sardina vam treure el nas per uns escarpats per veure la bonica cala Prona amb la caseta de pescadors arrecerada, la xemeneia fumejava i una barca de pescador amarrada al seu costat, un entorn captivador.
 El catxé l’havien anomenat ‘Caos’ i, verdaderament el lloc era caòtic. Calia estar alerta on posaves els peus i no es podia badocar. Impressionant!

El Cap de Creus II


El Parc Natural del Cap de Creus ens ofereix una diversitat paisatgística d’una gran bellesa dotat d’una configuració geològica singular, amb estructures i afloraments que formen un conjunt únic al món. L’efecte de la tramuntana ha fet que apareguin formes d’erosió capricioses i ha transformat el paisatge d’una manera molt especial.
Amb una superfície total de 13.843 hectàrees (10.780 de terrestres i 3.063 de marines).
La península del Cap de Creus, es troba a la part més oriental de la península ibèrica, a l’extrem mediterrani del Pirineu axial.
La península del Cap de Creus, està constituïda
per les roques més antigues de l'era primària o paleozoica -més de 500 milions d’anys- i constitueix l'eix orogràfic de la serralada; els terrenys són d’origen igni i sedimentari, posteriorment metamorfitzats, replegats i fallats, la riquesa mineral és enorme.
Les roques han estat deformades en fases i condicions diverses, per la qual cosa trobem franges de diferents materials i colors com ara els gneis, els esquists, les pissarres…
Un fet importantíssim és la presència de pegmatita; Cap de Creus és l’únic indret del món en què aquestes roques afloren a l’exterior. Les reconeixereu pel seu color ataronjat, i les trobareu majoritàriament entre els esquists que són de color gris fosc.
Si hi afegim l’efecte de la tramuntana (arrauxat vent del nord) en aquestes estructures, apareixen formes d’erosió úniques i que han estat font d’inspiració de poetes, artistes i de la població local.

dimecres, 7 de novembre de 2012

75è aniversari de l'entrada de sant Josepmaria al Principat d'Andorra

La setmana passada vaig rebre el ‘Butlletí de notícies de Pallerols Andorra que edita l’Associació d’Amics del camí de Pallerols de Rialb a Andorra avançant una esperada nova que deia això:
Justament d’aquí un mes, l’1 de desembre, l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan Enric Vives, i el prelat de l’Opus Dei, Mons. Xavier Echevarría, beneiran una estàtua de sant Josepmaria a l’església de Sant Julià de Lòria (Principat d’Andorra), per commemorar el 75è Aniversari del pas de sant Josepmaria per Andorra  
Acompanyo el vídeo d'una entrevista amb l'escultora Rebeca Muñoz.
.
Per a més informació feu un clic aquí on hi trobareu tot el programa, o a la web: http://www.pallerols-andorra.org/  

diumenge, 4 de novembre de 2012

Una injecció d'alegria

Lluís i Maria van adoptar Josepmaria, un nen amb síndrome de Down, quan ja tenien set fills. Al cap de poc temps al Lluís li van diagnosticar leucèmia. A casa, els nens deien a la mare: t'imagines com hauria estat aquest any si no haguéssim tingut en Josepmaria?
.
Som Lluís i Maria. Estem casats des de fa més de vint anys i tenim vuit fills. Som supernumeraris de l'Opus Dei  també des de fa molts anys. Tenim una família nombrosa i fa uns anys pensàvem que ja no vindrien més nens a casa.
.
Més informació: ANECDOTAS Y POESIAS

dijous, 1 de novembre de 2012

Any de la Fe: Prelat de l'Opus Dei proposa "parlar de Déu amb alegria"


El Prelat de l'Opus Dei ha enviat una carta pastoral amb idees per l'Any de la Fe. Recomana inspirar-se en l'audàcia i l'optimisme dels primers cristians, conèixer millor la fe cristiana i buscar maneres per transmetre-la millor. També marca com a prioritats la família, l'ensenyament, la moral pública i la relació entre la fe i la raó.


Aquesta extensa carta la va escriure el passat 29 de setembre amb motiu de l'Any de la Fe. Assenyalant la necessitat d'una nova evangelització,així com l'exigència de conèixer i professar la pròpia fe, unint-se a Crist per l'oració: Castellà,- Català

Tots Sants, la castanyada i, Halloween

Per a molts, ‘Halloween’ no consisteix en altre cosa que disfressar els nens i passar una estona 'divertida'. Hi ha qui diu que participa en aquesta pallassada perquè si no, els seus fills 's’ho perden'. Per a mi, aquestes festes paganes 'importades' són una part de la nova cultura de la mort relacionada amb l'ocultisme i el satanisme, que es manifesta en certa música rock iheavy metal’, en l'augment dels seguidors d’espiritistes de nyigui-nyogui  que inunden les televisions, endevinaires del futur, 'experts' en astrologia, curanderos i sanadors, aficionats al zodíac i ignorants que no surten de casa sense llegir abans el seu horòscop, compradors de jocs que porten a pràctiques satàniques, i tota una indústria milionària al voltant d'aquest tema. Només heu de mirar al voltant vostre que, sense tenir aparentment males intencions, participa en la propagació d'aquesta cultura per afany de lucre. Em refereixo als grans magatzems que el mateix venen un naixement per Nadal, que carotes i disfresses de bruixes i dimonis, tridents sagnants, jocs de vídeos satànics, llibres d'ocultisme, astrologia, o de la ‘nova era’.
.
Existeix tal confusió sobre aquests temes que molta gent de bona voluntat t'envia presentacions de ‘Power Point’ en què, al costat  d’oracions cristianes i imatges sagrades, s'incita l'espectador a practicar alguna superstició sota l'amenaça que, si no ho fas, passarà alguna cosa terrible.
Per compensar, algú m’ha suggerit per combatre la paganització d'aquesta festa: que els nens  es disfressin de sants.

Amb tot el respecte que em mereix aquesta proposta, em sembla bastant pocasolta. La santedat no és una disfressa. Sant és precisament aquell que no es disfressa, el qual es deixa estimar per Déu en tots els moments de la seva vida i correspon amb generositat a aquest amor.
.
El Sant Pare recordava fa uns pocs anys la Solemnitat de Tots Sants, quan es complien quinze segles des que el Panteó -un dels més antics i cèlebres monuments romans- va ser destinat al culte cristià i dedicat a la Mare de Déu i a tots els màrtirs: "Sancta Maria ad Martyres". Fa mil·lennis, el temple de  totes les divinitats paganes es va convertir en el lloc on es recorda als que, com diu el llibre de l'Apocalipsi, "vénen de la gran tribulació i han rentat els seus vestits, blanquejant-los amb la sang de l'Anyell" .
Posteriorment, la celebració de tots els màrtirs es va estendre a tots els sants. I això és el que celebrem avui: la Solemnitat de Tots Sants, dia en què l'Església recorda a tots aquells que van morir i es troben ja al cel amb Déu.

.
Antigament els padrins regalaven els panellets als seus fillols, com per Pasqua els donaven la mona.
Són propis d'aquest dia tres menjars especials: castanyes torrades, moniatos i un tipus de pastissets fets de variades maneres, segons els indrets, que en molts llocs reben el nom de panellets. De panellets n'hi ha de moltes manes, com ara de coco, de xocolata, d'ametlla, de cafè, de pinyons, etc.
Dels aplecs per menjar castanyes, moniatos i altres plats típics se'n diuen castanyades, mentre que la festa popular també rep aquest nom.