diumenge, 30 de desembre de 2012

La Vall d’Olzinelles

Divendres passat vam fer una excursió tot buscant catxés per un racó natural envoltat d'un paisatge idíl·lic, un paradís perdut anomenat ‘La Vall d'Olzinelles’, un tresor de boscos de ribera, sureres i arbres centenaris monumentals de tot  tipus, amb un riu retingut per múltiples preses de pedra tan antigues com bucòliques, que durant gairebé tot el camí ens van acompanyar amb un alegre xipolleig.
.
Una excursió de 10 km a l’abast de tothom, sense dificultats tècniques ni necessitat d'una excel·lent forma física. Tot aquest espectacle de la natura el vam trobar a pocs minuts de sant Celoni.
A més, vam gaudir de l'església de Sant Esteve d'Olzinelles, documentada l'any 1083 i reformada en èpoques posteriors, així com un Pou de glaç datat el 1771, la seva alçada és de 12 m, més de la meitat excavat al terra. Un conjunt de Forns de Pega del segle IX, basses,  ponts i rierols, però sobretot el que més ens va impressionar van ésser els arbres monumentals com: el Roure de Can Draper, el Pollancre d’Olzinelles de 26 m d'alçada i quasi 3 de perímetre, envoltat d’àlbers, verns i salzes, l’Alzina de la Pega de 3,5 m de diàmetre i més de 35 m d'alçada, uns Plàtans enormes, el Cedre de Can Valls plantat el 1920, tot i estar escapçat per una forta ventada en què van caure  més de 5 m, encara és el més gran de les rodalies de sant Celoni, l’Aladern fals de Can Valls únic a tot Catalunya. Val a dir que tot l'itinerari estava ple d’immenses alzines sureres en explotació activa.

Una excursió molt bonica per a petits i grans que recomano a més a més nosaltres ens ho vam passar d'allò més bé trobant tota la sèrie de 12 catxés que per cert, estàven molt ben amagats i enginyosament dissimulats.

La festa de la Sagrada Família

Fa un any, el 28 de desembre de 2011, el Papa va explicar durant l'Audiència general com les famílies cristianes han de seguir l'exemple de la Sagrada Família perquè les llars es converteixin en una veritable escola de pregària.
.

dijous, 27 de desembre de 2012

Nadal 2012 amb el prelat de l'Opus Dei

La nit de Nadal, Mons. Xavier Echevarría va parlar de tractar al Nen Jesús, de cercar la seva companyia i desitjar la santedat. Recollim unes paraules en aquest vídeo breu.

dimarts, 25 de desembre de 2012

NADAL 2012, Família Borrell Escudé

Continuen arribant nadales i felicitacions. Aquest me l’envia la família Borrell Escudé i el titula  'Història de Nadal'

dilluns, 24 de desembre de 2012

Inauguren el Naixement de la plaça de Sant Pere, amb noves figures

El Naixement de la plaça de Sant Pere canvia d'estil. De la tradicional monumentalitat amb unes 12 grans figures, passa a una reconstrucció de la vida a Betlem amb més de 100 petites figures de terrissa. Els personatges estan emmarcats en un poblet construït en pedra, imitació de ‘Matera’, al sud d'Itàlia.

diumenge, 23 de desembre de 2012

Nadala

BON NADAL I FELIÇ 2013

dissabte, 22 de desembre de 2012

El Sant Pare convida a fer el Naixement a casa. Però, com va néixer aquest costum?

“Aneu preparant el Naixement en les vostres llars amb l'expectació i tendresa amb què Maria esperava acollir la vinguda al món del Salvador de tots els homes ", aquesta és la recomanació que va fer fa pocs dies Benet XVI.
.
Una cosa que no pot faltar per Nadal, és la representació del Naixement al pessebre. Les imatges del Nen Jesús, la Mare de Déu i Sant Josep no falten en cases i esglésies. Però quan va començar aquesta tradició?

divendres, 21 de desembre de 2012

Camí de la Calç


Divendres passat vaig fer una excursió tot buscant catxés pel Parc Natural del Montgrí. En aquesta zona s’apleguen un gran nombre de punts d’interès: barraques de pedra seca, forns de calç, aixarts,... i una gran diversitat natural que ofereix el propi parc.
.
Es una ruta circular de 9 km i 100m de desnivell que es pot realitzar en 4 hores. La sèrie consta de un seguit de catxés de varies tipologies i un multicatxé.

A més de les troballes, vaig aprendre moltes coses com ara: els forns de clinker i de calç, els cisternons, les barraques, el procés d’elaboració de la calç, del ciment etc.

Ubicats al mig del P.N. del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, al mig de la coneguda ‘Ruta del Vent’, ens assabentem de la història dels germans Hereus que treballaven en aquesta zona de la muntanya i es dedicaven a explotar el recurs natural més abundant de la contrada, les roques calcàries. El seu treball consistia a produir calç a partir d'aquesta roca i per això disposaven d'un forn.

La calç és un dels materials conglomerants més utilitzats al llarg de la història tant en el camp de la construcció com en el de la creació artística (sobretot per la seva ocupació en la pintura mural). El seu ús es remunta al Neolític i s'estén, de manera generalitzada, fins a l'aparició del ciment a nivell comercial al segle XIX

La calç s'ha usat, des de la més remota antiguitat, de conglomerant en la construcció. Era usada barrejada amb sorra com morter, un i una, per unir carreus de roca, per lluir parets, per blanquejar façanes i fins i tot com a desinfectant També per pintar (emblanquinar) murs i façanes dels edificis construïts amb toves o tàpia, habitual en les antigues vivendes mediterrànies. La calç viva es pot tornar a hidratar donant lloc a la calç apagada.
.
Unes coordenades assenyalaven l'entrada a una cova, la mina d'on s'extreia la pedra calcària per anar al forn que es trobava ben a prop. Calia entrar dins la cova i descobrir l’amagatall en el seu interior (catxé).

Barraca dels Hereus
És una de les barraques de pedra seca més ben conservades del massís. La barraca era un habitatge temporal destinat a l'aixopluc.
La barraca té una forma esglaonada. Vam poder observar els elements característics, la llinda amb un arc de descàrrega, la falsa volta a l'interior, la pedra corredissa del sostre que permetia tapar l'edifici o obrir-lo en cas de fer foc.

Els cisternons
Els cisternons són una sèrie de cavitats geològiques que formen galeries. Són originades per l'acció de aigua sobre les calcàries, que poc a poc va foradant la roca.

Els cisternons permeten disposar d'aigua al llarg de l'any, talment com una cisterna, i d'aquí el nom.
.
Forn de Clinker

Els dos germans van haver de modernitzar-se, poca gent utilitzava ja la calç com a material lligant i el seu ús havia caigut. És per aquest motiu que es van anar reciclant i van aprendre a fabricar ciment, segurament un del productes estrella del darrer segle.

El component principal del ciment és el clinker, substància que s’obté com a resultat de la calcinació en un forn de dos materials.
.
S’anomena aluminosis a una patologia del formigó, on el formigó utilitzat perd les seves propietats fent-se menys resistent i més porós, posant així en perill l’estabilitat del edifici. Aquesta patologia es causada pel ciment aluminós i el desencadenant de la patologia es la humitat.

Tossal Gran
Els humans van arribar a l’Empordà fa més d’un milió d’anys, al mateix temps que es començava a poblar Catalunya i Europa meridional. Durant centenars de milers d’anys sabem molt poca cosa dels primers habitants del que esdevindria l’Empordà. Nòmades, van aconseguir sobreviure amb els recursos que oferia la naturalesa, i només ens han deixat alguna eina de pedra d’una tecnologia molt primitiva. Des de fa 300.000 o 400.000 anys ja tenim més informació gràcies a les evidències conservades al cau del Duc de Torroella de Montgrí i al cau del Duc d’Ullà.

El cau del Tossal Gros, malgrat indicis del pas d’humans des del paleolític fins avui, mai fou un habitatge, ja que pel seu accés no reuneix les condicions apropiades. En canvi va ésser usat intensament durant el neolític com a sepulcre, quan es va condicionar i protegir l’entrada amb una estructura megalítica. El lloc ha conservat nombrosíssimes restes òssies i algunes peces de l’aixovar que, malgrat ésser poques, són molt significatives. En resum, un tros de la història del Montgrí i dels homes que hi van viure.

El cau presenta una particularitat important. És una cavitat natural, però a l’entrada s’hi va construir una estructura de lloses megalítica. Per això rep el nom de ‘paradolmen’, una mena de dolmen que aprofita la cavitat natural com a sepulcre.
.
Es tracta d’un avenc avui dia obstruït en gran part. S’hi accedeix per una estreta obertura que apareix arran de terra. Després de superar un fort pendent s’arriba a un àmbit més planer, una gran sala d’uns 16 metres de llarg per uns 3 o 5 d’ample segons l’ indret, a partir de la qual es van obrint galeries i altres cavitats avui dia inaccessibles perquè estan gairebé totalment omplertes per sediment i blocs caiguts de les parets, remoguts i acumulats durant les intervencions de recerca que s’hi han fet.
 
Una bonica excursió per paratges que no coneixia seguint el ‘Camí de la Calç’, i tot gràcies a ‘Taniuf’ que amb la seva informació vam poder seguir aquesta sèrie de catxés.

El Papa al Financial Times: "Els cristians s'oposen a l'avarícia i l'explotació"


Benet XVI ha publicat un article al diari londinencFinancial Times’ amb motiu del Nadal. Explica per què "els cristians s'oposen a l'avarícia i a l'explotació".

El Papa descriu els problemes que al llarg dels segles han hagut de superar els cristians per no acceptar intromissions per part del poder polític o financer. Suportar la imposició d'un culte que només es deu a Déu durant l'imperi Romà o en els règims totalitaris del segle passat. Benet XVI recolza el seu raonament en la resposta de Jesús a aquells que volien barrejar en qüestions polítiques: "Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu".

dijous, 20 de desembre de 2012

Flash Mob nadalenc

Journey of Faith va realitzar un "Flash Mob" al South Bay Galleria a Redondo Beach el 18 de desembre Nadal, per felicitar el Nadal als compradors locals.
.

Impacte de Benet XVI a Twitter

El Papa Benet XVI va iniciar fa pocs dies la seva presència a Twitter amb un milió de seguidors. I el seu últim llibre és el més venut. Com s'entén això? Perquè el Papa de Roma és un dels pocs referents morals mundials.
.

dimecres, 19 de desembre de 2012

L'orígen de la mula i el bou en el pessebre de Nadal

Una manera d’explicar els orígens de la mula i el bou i el per què de la seva incorporació al pessebre.

dimarts, 18 de desembre de 2012

Veni Veni Emmanuel

Només queden vuit dies per Nadal
 
Al·leluia
 
La Verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel: Déu-és-amb-nosaltres
 

L’”Accroche-Choeur” conjunt vocal de Friburg

El Sant Pare felicita el Nadal amb una pintura de l'adoració dels pastors d'estil venecià

Benet XVI felicita aquest any el Nadal amb una postal que reprodueix una imatge que es troba al seu apartament privat.
L'obra de ‘Leandro Bassano’ reprodueix l'adoració dels pastors. ‘Bassano’ és un pintor italià del segle XVI (1557-1622) amb un estil venecià amb clares influències de la pintura de ‘Tintoretto’.
La felicitació del Papa inclou una cita en llatí del Salm 85: Veritas de terra orta est!, "La veritat brolla de la terra".

dilluns, 17 de desembre de 2012

Els orígens del Pessebre

El sacerdot 'José Luis Díaz Lorenzo' de la parròquia Santa Mare de Déu de Madrid, explica als nens com va néixer la tradició.

Pau VI serà declarat Venerable aquesta mateixa la setmana

El proper dijous 20 de desembre, Benet XVI es reunirà amb el cardenal Angelo Amato que li proposarà nomenar Venerable el papa Pau VI.
.
El passat 10 de desembre els cardenals de la Congregació per a les Causes dels Sants van aprovar presentar al Papa el decret que confirma les virtuts heroiques de Pau VI.
 
Aquest Papa va tenir un paper determinant en el Concili Vaticà II, i la futura aprovació de les seves virtuts heroiques tindrà lloc precisament en el 50 aniversari de l’iniciï del Concili Vaticà II.
.

 

El Sant Pare aconsegueix gairebé 700 mil seguidors més amb el seu primer missatge a ‘Twitter’

Exactament 24 hores després del llançament del primertwitter’ del Sant Pare, el nombre defollowers’ en els perfils de Benet XVI han augmentat considerablement.

diumenge, 16 de desembre de 2012

La família en temps de crisi

Entorn al Nadal i a la festa de la Sagrada Família, l'Església celebra la Jornada de la Família i la Vida, per posar en relleu els valors de la institució familiar, entre els quals destaca que la família és el lloc on la vida humana és acollida i protegida. A la nostra diòcesi de Barcelona, enguany celebrem aquesta jornada aquest diumenge tercer de Advent, ja proper al Nadal, amb una missa avui a la tarda a la basílica de la Sagrada Família.

Jardins de llum i amor



Veient l'exposició de Sorolla a l'Alhambra, sobre la llum, amb aquells quadres preciosos de xiprers i jardins, en unes sales em vaig fixar en els esbossos que el pintor fa per al seu jardí a casa de Madrid: dos projectes successius, prenent elements de Granada i d'escultures clàssiques, etc. Aquí apareixen aquests versos de Juan Ramón Jiménez: "Mariposa de luz, la belleza se va cuando yo llego a su rosa. / Corro, ciego, tras ella...  La medio cojo aquí y allá... ¡Solo queda en mi mano la forma de su huida!" Poc va gaudir Sorolla dels jardins d'aquesta casa preciosa, pocs anys, ja que al cap de tres anys d'aquests esbossos, el 1920, va tenir una hemiplegia i va morir al cap de altres tres anys. Aquests projectes em van fer pensar en els desitjos que ens mouen cap a alguna cosa més enllà del tangible, ens transporten sempre més enllà. 

En els dies lluminosos de Granada, amb tants colors i matisos sobre els arbres i muntanyes, cel i façanes, deia un pintor que voldria capturar tanta bellesa en un llenç. Però com diuen els versos, quan gairebé sembla que ho tenim, se'ns escapa. I així també molts projectes en la vida, quan els veiem fets realitat, ens surt cert desencant pensant: "només era això?". Tenim il·lusions i desitjos que quan es fan realitat ens satisfan per haver-ho aconseguit, però després se'ns passa l'entusiasme. Ens cansen les coses ... no era això el que buscàvem. Antonio Machado diu: "Érase de un marinero / que hizo un jardín junto al mar / y se metió a jardinero. // Estaba el jardín en flor / y el marinero se fue / por esos mares de Dios".
Podem passar una part de la nostra vida com el ruc darrere de la pastanaga, amb metes i propòsits, amb enganys de publicitat que ens diuen: "aconsegueix això i tindràs la felicitat"... però no la atrapem. On trobar-la? Explica una història d'un samurai que va tenir una visió. Va veure l'infern amb dimonis famolencs i magres que semblaven esquelets. Estaven asseguts davant d'un enorme plat amb un saborós arròs. A les seves mans tenien uns llargs palets d'uns dos metres de longitud. Cada dimoni intentava agafar la major quantitat possible d'arròs. No obstant això cadascun obstaculitzava l'altre amb els seus llargs palillos, que a més no podien arribar a posar-se'l a la boca, i cap arribava a menjar res. El samurai espantat va apartar la seva mirada d'aquella visió ... Més tard va arribar al cel. Allà va veure la gent feliç, en una estada preciosa i tots en una taula amb menjar molt rica, amb el mateix gran plat amb l'arròs saborós i els mateixos llargs palillos. Però els elegits respiraven literalment salut. Els enormes palets no els causaven cap dificultat. És veritat que cap podia alimentar-se amb el seu instrument. Però cada un prenia del plat i l'hi posava a la boca a qui tenia davant al costat ...

 No tenim uns "palets" per donar-nos la felicitat a nosaltres mateixos, però quan fem el bé als altres ens transformem en bons, i llavors, "de rebot" fem "cistella" com al basket: ens ve la felicitat. Per ser feliços hem de donar-nos als altres, estimar. Aquest és el secret d'una vida plena, alegre, plena d'esperança.
Llucià Pou i Sabaté

dimarts, 11 de desembre de 2012

La Mare de Déu de Guadalupe: les aparicions que van marcar la història d'Amèrica

Malgrat el temps, i que per alguns sembla ja és història, la Mare de Déu de Guadalupe continua fascinant milions de persones.
.
Catòlics de tot el mónespecialment de Mèxic, es preparen per cantar i resar a la Mare de Déu el dia de l'aniversari de les aparicions que aquest any tenen un significat especial per la invitació del Sant Pare a la Nova Evangelització.


 

dilluns, 10 de desembre de 2012

El Papa honora la Mare de Déu en la festa de la Immaculada Concepció

Després de passar pels carrers de la ciutat amb el noupapamòbil’ el Papa va arribar fins a la Plaça d'Espanya de Roma, per celebrar la Festa de la Immaculada Concepció. .
Malgrat el fred, milers de pelegrins es van reunir al costat de l'estàtua en honor a la Immaculada. El Papa va dir que sovint s'ignora la connexió divina entre la Verge i Jesús. "Ningú ho sap. Ningú parla d'això ". .
"Les coses veritablement grans passen sovint inadvertides i el tranquil silenci es revela més fecund que l'agitació frenètica que caracteritza les nostres ciutats". .
A través d'aquest silenci, va dir el Papa, és com es pot escoltar la veu de Déu. Una veu, que és superior al mal ... com Maria, la plena la Gràcia. .
"La força de l'amor de Déu és més fort que el mal, pot omplir el buit que l'egoisme provoca en la vida de les persones, de les famílies, de les nacions i del món". .
El Papa va explicar, més que les coses materials, només la gràcia de Déu pot curar aquest buit. L'alegria que dóna la Gràcia no es fonamenta en les possessions, sinó en una cosa que ningú ens pot arrabassar.
"Els falsos remeis que proposa el món per omplir aquests buits -són emblemàtiques les drogues- en realitat aprofundeixen en l'abisme. Només l'amor pot salvar d'aquesta caiguda, però no un amor qualsevol: un amor que tingui en si mateix la puresa de la gràcia de Déu que renova i transforma ".
L'Església celebra la Festa de la Immaculada Concepció  la declaració   del dogma que reconeix que la Verge va ser concebuda sense pecat original. Des de 1854 el Sant Pare ret homenatge el 8 de desembre  resant davant aquesta estàtua.

Déu i el circ

Lucas Aguilar és representant de circ i procedeix d'una saga de gent de l'espectacle. El seu avi matern completava un sou insuficient per alimentar la seva família cantant i tocant la guitarra al tren que anava de Sevilla a Cadis. Eren els temps durs de la postguerra. Més endavant s’hi va afegir la seva filla -la mare ‘de Lucas’-, que amenitzava la funció amb els seus balls.


divendres, 7 de desembre de 2012

Maria, entre el desconcert i la fe

La TV diocesana de Tarragona ens presenta  «ALS QUATRE VENTS» Maria, entre el desconcert i la fe

dilluns, 3 de desembre de 2012

75è aniversari del pas de sant Josepmaria per Andorra

En un assolellat i fred dissabte pirinenc, més d’un miler de persones vam celebrar el 75è aniversari del pas del fundador de l’Opus Dei per Andorra amb diversos esdeveniments. L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra Mons. Joan-Enric Vives, va presidir els actes, acompanyat del Prelat de l’Opus Dei, Mons. Javier Echevarría.

Ha estat una meravella!!!, aquest era el sentiment unànime que es  reflectia en l’ambient dels participants a la sortida.

 Van presidir els actes Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra acompanyat pel Prelat de l’Opus Dei Mons. Javier Echevarría escortats per les autoritats andorranes, el Síndic General Vicenç Mateu, la Cònsul de Sant Julià de Lòria  Sra. Montserrat Gil, Sra. Rosa Ferrer Cònsul d'Andorra la Vella i la resta del seguici d’autoritats. Tots ells es van bolcar en els diferents actes, fent honor i manifestant una gran estimació a la figura de sant Josepmaria Escrivà i tal com va remarcar el Sr Arquebisbe, ‘el pas d’un sant per un territori deixa sempre una empremta molt especial’.
Va començar al mati a l’església Parroquial de Sant Julià de Lòria amb la cerimònia de benedicció de la imatge de sant Josepmaria Escrivà pregant, mirant cap al sagrari a la capella del Sagrament,   i a la tarda amb la cloenda de la VI Jornada Camins de Llibertat, al Centre de Congressos d'Andorra la Vella. Tot plegat va ser molt entranyable, impressionant.  Una jornada per a recordar!


Testimonis orals del pas de sant Josepmaria pels Pirineus

En el marc del 75è aniversari del pas del fundador de l’Opus Dei per Andorra, s’han recuperat en vídeo els relats d’alguns dels protagonistes d’aquells fets.
 


El documental, que recupera imatges rodades l’any 1977, va estar emès durant la VI Jornada Camins de Llibertat, organitzada per l’Associació d’Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra, que va tenir lloc el passat dissabte 1 de desembre a Andorra la Vella (vegeu notícia).

Els testimonis recollits són de Mn. Lluís Pujol, antic rector d'Andorra la Vella; Mn. Joan Porta, antic rector de Pallerols de Rialb, i el Dr. Juan Jiménez Vargas, un dels acompanyants de 
sant Josepmaria l’any 1937.
.

Més enllaços:
fotos: 
http://www.opusdei.cat/art.php?p=51298
vídeo o text: 
http://www.opusdei.cat/art.php?p=51301

 

Opus Dei.