Aprofito aquesta entrada per sumar-me a l'onada de “Gràcies Benet XVI”.
Fins al final ha estat una
delícia escoltar-lo i una autèntica escola de enriquiment i de formació
permanent. És un plaer llegir i reflexionar sobre les seves paraules i
pensaments. Teòleg i catequista excepcional, sempre ha parlat de la fe
senzillament, com a part de la seva vida, sempre des de la humilitat, evitant
cridar l'atenció, amb un esperit molt polit i intens. De ben segur a partir d’ara
reclòs en el convent, en la seva interioritat, es dedicarà a l’oració i a
l'estudi perquè, a part de ser un sant, és un intel·lectual nat i profund , que
és al que s'ha dedicat tota la seva vida. Des d’aquest retir segur que també es
dedicarà, amb tota possibilitat, a custodiar, defensar i difondre la fe
catòlica, la fe de l'Església, amb tota la seva saviesa, amb totes les seves
forces, amb tota la seva fermesa. Ha estat un Papa que ha obert les portes del
Any de la fe i ha donat un impuls decisiu a la nova evangelització. Des del meu
punt de vista, com catòlic, estic molt orgullós que hagi confirmat i sostingut
la meva fe, és un deure de justícia el nostre reconeixement i agraïment pel temps
que ha estat amb nosaltres, donant-nos exemple, amb la seva saviesa i estimar
Déu, sense deixar de ser el referent per als germans d'aquesta terra.
Vull
unir-me com segur, moltes de vosaltres als missatges de joves d'Itàlia, Brasil,
Estats Units, Uruguai, Espanya, Guinea ... cada un d'ells hi ha un agraïment especial
i íntim a Benet XVI "per la seva entrega", "per haver-nos portat
cada dia la tendresa del Crist", "pels ensenyaments de la raó, la fe i
la humilitat", "per proclamar beat de Joan Pau II
"...
Sant Pare,
som aquí per dir-li que els joves i els no tan joves estem amb vostè. Volem
donar-li les gràcies.
Gràcies per la seva generositat.
Finalment acabo dient que per a ells sempre
serà "el seu pare", mentre posen el colofó
les imatges de
Benet XVI al acomiadar-se d’ Espanya en la ‘JMJ’: "Estimats joves, hem viscut una
aventura junts!", al·ludint a la tempesta que es va abatre sobre Madrid i suportar units
i ferms, aquell
escenari que era com la barqueta de Pere, amenaçada
pel fred, la pluja, el vent, però es
mantenia ferma per
la decisió i el
valor de tots els assistents,
i en especial el Sant
Pare malgrat els
consells dels seus col·laboradors.
object
width="640" height="360">
Punt i final:
Penso
que no calen més paraules ...
però sí les
nostres oracions.