"Un cafè amb la Verge"

‘Mar’ descendent de gent de mar, explica la seva vida com una travessia, i les diferents aventures en què s'ha "embarcat". La més apassionant la viu actualment amb ‘Javier’ i els seus 10 fills. El secret per tirar endavant amb serenitat és comprendre que no són sols els fills de "Mar i Javier", sinó de "Déu, Mar i Javier", i acudir a l'oració, que "és com prendre’s un cafè amb la Verge".

http://www.opusdei.es/art.php?p=53230

Què saps del CV II?

Aquest Any de la Fe celebrem 50 anys del Concili Vaticà II que ha estat un dels esdeveniments més importants de l'Església ... i tu què en saps?

Festivitat de la Mare de Déu de Montserrat

 

Salutació del Pare Abat

Pare Abat de Montserrat. Josep Maria Soler.

Déu vos guard !

 Sigueu benvinguts a la pàgina web de l’Abadia de Montserrat.

En nom de la comunitat de monjos, dels escolans, dels treballadors del Santuari i de tots els qui fan possible l’acolliment a Montserrat, us desitjo la pau de Crist, i espero que aquesta visita virtual pugui esdevenir, un dia, pelegrinatge real a la Santa Muntanya.

 

Montserrat és un monestir benedictí, amb gairebé mil anys d’història, a redós del qual ha crescut un Santuari de la Mare de Déu. La presència espiritual de Santa Maria, i el seguiment de l’Evangeli segons la Regla de Sant Benet marquen d’una manera especial i significativa la vida montserratina.

D’aquest nucli fonamental en sorgeixen totes les activitats que trobareu reflectides en aquesta pàgina.

 En primer lloc el Monestir i el Santuari. La vida monàstica i l’itinerari de fe dels pelegrins. El treball, la pregària, la lectura espiritual, l’acolliment, la vida en comunitat, els anhels i les esperances dels qui pugen, la joia i la festa. En segon lloc les diverses manifestacions de la cultura, impregnades per la fe en Jesucrist: la música i el cant de l’Escolania en les celebracions litúrgiques, la pintura, l’escultura, l’edició de llibres, l’estudi de la filosofia, la teologia, les ciències humanes, l’artesania.

Finalment l’entorn natural en el qual s’insereix Montserrat, i que a la llum de la fe bíblica esdevé “obra de Déu”, expressió concreta de la bellesa de la creació, i que tot elevant l’esperit ens apropa al misteri de Déu.

 Moltes gràcies per la vostra visita. I que la joia i la pau de Déu us acompanyin sempre.

 

 + Josep M. Soler

      Abat de Montserrat

El Cerví

El vídeo està realitzat per un suís que es diu "Chistian Mülhsuser". Entre agost i octubre de 2012 va pujar diferents cops per filmar  la muntanya més famosa de Suïssa, el Matterhorn. Va tenir de passar algunes nits a 2700m.  amb una temperatura de -12 º centígrads. A aquesta altura i sense contaminació lumínica, el cel és una meravella. La música és de ‘Roberto Cacciapaglia’.

.

the Peak from Christian Mülhauser on Vimeo.

Sant Jordi

 

És tradicional a Catalunya entre els que s’estimen regalar-se roses i llibres. Sant Jordi és a Catalunya l’equivalent al dia dels enamorats. La diada té un aspecte reivindicatiu de la cultura catalana, i moltes balconades s’engalanen amb la senyera.

A casa nostra l’ambient és festiu i fa goig veure l’animació pels carrers seguint les paradetes en les quals es venen roses i llibres.

Hi ha pocs dies a l'any que siguin tan especials com la diada de Sant Jordi. Una riuada de gent amb la rosa i el llibre han omplert els carrers del nostre petit país, amb ganes d'estimar i de llegir.

Felicitats per la diada de sant Jordi 2013

Tertúlies amb el Prelat de l’Opus Dei

Un seguit de 6 vídeos amb noies joves
 

1r,- Comunicar l’atractiu de la fe

2n,- Què m'aconsella per ser "ànima d'oració", tal com deia sant Josepmaria?

3r,- Què significa l'Administració a l'Opus Dei?

4t,-  Testimoni de Mons. Xavier Echevarría

5è,- Vaig a fer la Primera Comunió. Com era la devoció de sant Josepmaria a l'Eucaristia

6è,- Llegir "Camí" a Afganistan

Excàlibur a Montserrat ?

S’acosta la Romeria Matadepera-Montserrat del proper 11 de maig, aquesta será la 20ena edició , i per començar escalfar motors, aprofitem aquests dies per fer sortides i posar-nos en forma. Aquest cap de setmana ha fet un temps esplèndid i vam decidir fer alguna exploració pels voltants de Montserrat i al mateix temps treure’n partit buscant catxés.

A part dels clàssics com ara  prop del Monestir, santa Magdalena, sant Joan, sant Miquel etc. N’hi havia un que ens feia molta gràcia, l’havien posat feia poc en un dels llocs menys coneguts d’aquesta muntanya de Montserrat: “El Tron de l’Espasa”, i no ens el volíem deixar perdre.

Com a prefaci de l'escrit, i amb motiu d'aquesta troballa. Us en faré cinc cèntims i així sereu co-partícips  d’aquesta llegenda, o conte de la vora del foc.

De fet, tan sols es explicat per gent de certa edat d'alguns dels pobles que envolten el massís montserratí.

Ara copio literalment del bloc d’en ‘Kimisades’ que ho va publicar just fa un any.

Personalment me'l explicà el sempre rialler 'Pepet del Bruc'. E.P.D. Home gran coneixedor de la muntanya i les  herbes remeieres. Faceta que compartia amb la seva feina de xofer de la " Parral-la ". Antic bus que duia a treballar a les dones a les fàbriques de Monistrol. I essent potser el darrer personatge en tenir com a vehicle propi el famós ‘quatre-quatre’.

*** LA FAULA DIU AIXÍ : El Senyor Feudal, Otger Cataló. Anomenat Pare de la Pàtria. Amo  d'un dels cinc castells que antigament vestien la muntanya va reunir els Barons de la Fama, per iniciar la reconquesta de Catalunya. En el llibre Camins i canals de Montserrat de Ramon Ribera i Mariné (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1975), a l'itinerari 32 s'esmenta, de passada, que la tradició situa el castell d'Otger, a l'extrem de la serra de les Canals.

En una de les batudes fetes per caçar, va tenir un encontre amb un senglar, que fugia de les escomeses del seu gos Gànguil, i la resta de la gossada. La sobtada aparició de l'animal, va agafar desprevingut al Senyor, no donant-li temps per prendre la llança, i va intentar abatre'l amb l'espasa. Però el pas de la bestia fora tan ràpit, que errà l'escomesa, i l'espasa va colpir el terra, quedant presa a la roca. L'impacta va estar tan dur, que tots els esforços per extreure-la sorgiren inútils.

Des de les hores. Aquest turó es coneix con el ‘Tron de l'Espasa’. En el seu vèrtex, una reproducció entatxada al terra. Recorda aquesta llegenda’.

Si esteu interessats en saber més sobre 'Otger Cataló'. Cliqueu:  Aquí  

UNA EXCALIBUR CATALANA

El cine ha popularitzat la llegenda de l'espasa clavada a la roca... Excalibur. Les llegendes angleses, d'influència celta van ser l'origen de les diferents versions cinematogràfiques. El cas és que quan el tron d’Anglaterra era vacant, Artur, va desclavar l'espasa Excalibur i va ser proclamat rei. Això és, com a mínim el que coneix la majoria de persones.
No obstant això, a la Toscana, hi ha una espasa clavada a la roca, a ‘Sant Galgano’. La llegenda diu que aquest sant era un noble que va abandonar la seva vida de comoditats i plaers i va clavar l'espasa a la roca perquè no tenia res per fer una creu i posteriorment hi va edificar una ermita. El cert és que aquesta espasa és en una abadia. Les similituds amb la llegenda anglesa són evidents, i més si tenim en compte que, en altres versions, Merlí clavà Excalibur en una pedra, en una abadia a prop de Londres.

Tot això ens indica que la transmissió oral viatjava, en altres èpoques, tant lluny (potser no tant ràpidament) com el nostre Internet.

I, a Montserrat, també en tenim una...

Com us he contat, la nostra espasa clavada a la roca, és a Montserrat (voleu encara més similituds amb les altres dues llegendes?) i, la vam descobrir casualment.

Anar a aquest turó és ben fàcil. Des del Monestir es pot pujar cap a la creu de Sant Miquel i l'ermita, i arribar al pla de Sant Miquel, on es pren el camí que baixa cap a les coves del Salnitre. En trobar el trencall que va cap a la Santa Cova, el camí arriba a la carena; aquí trobarem un sender que passa pel costat d'una fita i ens porta a una elevació rocosa on hi ha un antic pal d'electricitat. Cal seguir baixant per la roca i fer un flanqueig, per una cornisa petita que trobem a la dreta, i que ens torna a fer baixar per la carena rocosa. Així arribem a un collet i el sender es torna a fer evident. Trobem un indicador de "Perill abelles" i arribem a un petit tram de roca on han instal·lat una cinta. El sender ens porta a una altra petita barrera rocosa i ben aviat som al cim, on trobem l'espasa i un cartell amb la llegenda.

La tornada al Monestir la podem fer pel camí de la Santa Cova. En total unes dues hores i quart. Evidentment també podem pujar des de Collbató i les coves del Salnitre.

Ara també hi han posat (no ben bé al cim i tampoc diré on és) un "tresor" de geocaching.

En resum, tres llegendes semblants i, a casa nostra, un altre racó amb un interessant patrimoni.

Vaig provar d’arrancar l’espasa tibant per l’empunyadura tant com podía per emular el rei Artur i veure si com ell en treia algun profit, però no hi va haver sort.

Aniversari d'elecció del Papa emèrit Benet XVI

 

 

Ja amb el nou Papa Francisco, i en aquest nou aniversari de l'elecció de Benet XVI, ens ve al cap la seva recent renúncia, declarada en el consistori del dia de la Mare de Déu de Lourdes, que havia estat ja anunciada per ell en alguns escrits , i al portar-lo a la pràctica, ho ha fet tant pel bé de l'Església com per ajudar els seus successors. Ja estava previst en el dret, però ara també és un fet, que ha posat de manifest la seva humilitat. Així com els bisbes tenen una missió i després una dimissió, així també el bisbe de Roma pot renunciar a la missió per falta del vigor necessari.

.

Cal vigor per donar aquest pas. Ho tenia meditat. Joan Pau II seria l'últim a aguantar fins al final. També és heroica la decisió de renunciar quan en consciència veu que és millor per a l'Església. Així ho ha fet. És el primer a fer-ho, en aquest sentit. Els altres bisbes, també vicaris de Crist, ho feien. El bisbe de Roma, amb la missió de succeir a Pedro, també pot fer-ho. Han canviat els temps, ara es viu més, i el món requereix una participació més activa en la manera de viure el papat, d'aquí que requereixi vigor el seu exercici. De fet, veiem que sembla que està pitjor de salut aquests dies.

La fina intel·ligència de Benet XVI, la seva elegància sense artifici en l'estil, la humilitat basada en l'estudi, han commocionat el món en aquest acte d'obediència a la seva consciència, allà dins del cor on l'ànima toca a Déu, sense dependre de ningú. Déu l’hi ho ha fet veure. Tota la resta, per molt que es parli, intrigues i polítiques eclesiàstiques ... és secundari davant d'això: no se sent "amb el vigor físic i d'esperit necessaris" per continuar amb la seva tasca. Ell vol ser amb la seva vida "col·laborador de la veritat", de la Veritat que és Crist. El "humil treballador de la vinya del Senyor" que va acollir el ministeri petrí, es retira amb la mateixa senzillesa amb què va acceptar. Assenyala a Jesús, té la saviesa de saber-se com el que està de pas.

No es pot analitzar tot el que ha fet aquest Papa en poques línies, però m'agrada destacar que és una persona que sap escoltar. Que en una Europa en crisi, ha deixat de banda la sospita de l'Església sobre els quals no creuen, per establir un diàleg fecund.

La renúncia al que és vida personal és també resposta a aquella invitació de "segueix-me" que Jesús va fer als apòstols i segueix fent-nos a nosaltres. Així ho va dir l'altre dia: «En els moments decisius de la vida, però, ben mirat, en tot moment, estem davant d'una cruïlla: volem seguir al jo, o a Déu? ¿L'interès individual, o el veritable bé, el que és realment bé?» És difícil no trobar ressons de la seva decisió, presa «pel bé de l'Església», en aquestes paraules.

Llucià Pou Sabaté

Tragèdia en la marató de Boston

Una terrible tragèdia de bombes ha colpejat de ple  Boston, Massachushetts. Podem fer una pregària pels ferits.

Un treball gratificant

Joaquim Romero és arquitecte tècnic i viu a Barcelona. En aquest vídeo testimoni conte com procura tractar Déu i ajudar els altres amb el seu treball.

Podeu llegir l’entrevista que li van fer a: http://www.opusdei.es/art.php?p=36517

Excursions i ‘geocaching’

El bon temps sembla que ja ha arribat i tot convida a preparar les romeries del mes de maig.

Últimament  fent ‘geocaching’ hem descobert nous llocs on hi havia un amagatall que guarda el catxé. Aquest però, té la particularitat que actualmente, de llarg, és el més ben puntuat. Em refereixo al que està posat a l’ermita de les Alegries. Aquell dia l'ermita era tancada, només un forat fet a posta ens va permetre veure  la Mare de Déu. Posteriorment ens hem assabentat que els mesos de maig, setembre i gener es celebren grans festes  però en especial la del mes de maig, guarneixen el recinte   ple de flors. A la Mare de Déu li posen el millor vestit, i fins i tot la pentinen per tal que llueixi i faci força goig.

Acompanyo unes fotos.

 

Ver todas

Consigue el tuyo

Fou la primera parròquia de la vila de Lloret. Es troba a 2,5 km del centre i fou església parroquial des que es consagrà l'any 1079 fins a l'any 1522. Té un campanar romànic i pintures al fresc de Calàndria. A Lloret, era tradició que el mar cobrís tot el pla fins al lloc anomenat les Alegries.

Història

El terreny per a l'edificació del temple i per al cementiri corresponent, unes trenta passes al voltant - d'aquí el nom de La Sagrera amb què era conegut el barri -, fou donat per Sicarda, senyora del Castell i terme de Lloret, vídua del noble Humbert de Ses Agudes. A la consagració de l'església, feta pel bisbe Berenguer Vifred el 8 de gener de 1079, van assistir-hi la senyora Sicarda i els seus fills, un dels quals - Bernat Humbert - seria precisament el següent bisbe de la diòcesi (1093-1111), mort en una expedició a Palestina. Consta que, antigament, l'ermita era coneguda també com a Nostra Senyora de Palos o Palou. Tal volta es tractaria d'una mala lectura de Ntra. Sra. de l'Alou, referint-se a la terra franca (alou) que havia donat Madona Sicarda.

En alçar la nova parròquia de Sant Romà, arran del mar, l'antiga esglesiola rural fou coneguda com a l'església vella o la Mare de Déu antiga. Més tard, passà a ser l'ermita de la Mare de Déu de les Alegries. L'ermita té característiques de construcció romànica, si bé les reformes modernes fetes després de la Guerra Civil la desfiguraren, sobretot per la part del campanar, al qual s'afegí un pis d'arcades i es rematà amb uns falsos arcs llombards de ciment i una teulada poc adient, de teula de colors, envernissada. La imatge principal és una verge vestida i articulada, sense valor artístic.

Festa de les flors a les Alegries

La Festa de les Flors se celebra a mitjans de Maig. L’ermita s’engalana de flors i es realitzen activitats al voltant de l’ermita durant tot el dia.

A més del concurs de flors a primera hora del matí a les Alegries, trobareu tot tipus d’activitats com sardanes, dansa, animació infantil, poesia i molt més.

La Festa de les Flors se celebra a mitjans de Maig, i s’engalana l’ermita de flors, amb un concurs obert a tothom, per dinar, es dona estofat i es ballen sardanes.

L’ermita de les Alegries, consagrada a l’any 1.079 i dedicada a Sant Romà, va ser la primera parròquia de Lloret de Mar, quan la població va separar-se de Maçanet de la Selva. Va ser-ho fins que l’any 1.522 es va traslladar a l’actual parròquia.

L’ermita també va ser coneguda com la Mare de Déu Antiga, fins que al segle XVIII rebé el nom actual. Del romànic original només en queda el campanar encara que no en la seva totalitat i la planta quadrada. Als segles XVII – XVIII, s’hi van fer remodelacions clarament marcades de la tendència arquitectònica del moment: el barroc, amb porta rectangular, ull de bou i un campanaret.

Cinc gestos per entendre l’iniciï del Pontificat del Papa Francesc

L'elecció del Papa Francesc va ser una sorpresa. I la seva forma d'actuar també ha trencat motlles des del primer moment. Aquells que el coneixen de prop expliquen que per entendre el seu missatge els gestos tenen igual o més importància que les paraules.

Una qüestió de temps: Tot sobre els rellotgers de la Ciutat Eterna

En un món obsessionat per la tecnologia, aquests joves de l’Escola de Formació Professional ELIS de Roma prefereixen treballar amb pinces i agulles. A través de les lents poden veure l'interior dels rellotges, que marquen el pas del temps a la Ciutat Eterna.

La fe als 20 (sèrie)

Donar-te per complet a Déu.

.

No tothom ho entén això. David, 20 anys, estudiant de Medicina a la Universitat de Barcelona, explica a un bon grup d'amics: "M'he enamorat. M'he enamorat de Déu, i vull que sigui per a tota la vida".

 

http://www.opusdei.es/art.php?p=52970

 

Fent turisme i ‘geocaching’ a les Canàries

"Pare, somnio transmetre la fe al Japó"

Recentment, Mons Xavier Echevarría va dialogar amb 3.000 universitaris que van anar a Roma al Fòrum Univ. Recullo en aquest vídeo dues preguntes, d'un japonès i una finlandesa.

Altres notícies de l’UNIV: Aquí

'Generation Life’: Joves que es proposen treballar amb la joventut per evitar avortaments

El debat sobre la dignitat de la vida segueix sent actual. Els governs es divideixen entre els que legislen a favor i en contra de l'avortament. Però l'Església catòlica està en la seva defensa de la vida. Ara, un grup de joves treballa perquè es conegui millor l'opinió de l'Església.

Cristina

Fa un parell de dies vaig veure aquest vídeo en un dels blocs que acostumo donar-hi un cop d’ull, i vaig pensar que calia fer-se ressò per tal que arribi a més gent.

A YouTube hi ha infinites històries de persones que demanen oracions o ajuda de qualsevol tipus. Aquesta és especialment bonica. Resarem per la Cristina i pels seus pares.

 

Pensar por libre

Entrevista Lluís Carreras del Rincón, portaveu de la plataforma ‘Catholic Voices’

El passat 13 de març l'Església Catòlica va elegir el cardenal argentí José Mario Bergoglio per succeir Benet XVI com a nou Papa. Després de la sorpresa inicial, totes les mirades es van concentrar al nou Papa Francesc i en el paper que jugarà en la destinació d'una institució molt qüestionada en els últims temps. Per parlar del nou Papa i del camí que pot o ha d'emprendre l'Església de la seva mà, ens acompanya avui Lluís Carreras del Rincón, portaveu de la plataforma ‘Catholic Voices’, un projecte integrat per catòlics laics sense vinculació amb la jerarquia eclesiàstica.

 

• A més, envio un link amb  l'entrevista a TV2 per veure'l més gran. Penso que val la pena difondre'l ja que reflecteix força bé la vida dels cristians corrents i l'apostolat dels laics:
  
  http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-entrevista-luis-carreras-del-rincon-portavoz-plataforma-catholic-voices/1730227/

 

Darrere un somriure vaig trobar la Veritat

"El meu nom és Sissi, sóc de Canton, Xina. He conegut la fe catòlica a Espanya". El camí cap Déu no ha estat fàcil, per la influència en la seva educació de les religions orientals, com ara budista o daodista. Però tot i així, seguia buscant la Veritat. I la va trobar darrere un somriure. Les noies del CET (Centre d'Estudi i Treball) on treballava "eren persones molt alegres". El 18 de maig de 2012, després de resar molt, "Déu em va fer veure que la solució a totes les meves preguntes es troben a la fe catòlica, per això vaig decidir batejar-me".

“La fe a los 20”

"La fe a los 20". Vídeo que van regalar els de l’UNIV al Sant Pare.

Joves en diàleg amb sant Josepmaria" és un documental en què 12 joves conten com viuen els diversos aspectes de la fe cristiana. 

El Sant Pare saluda els joves del ‘UNIV 2013’

Adreço una cordial benvinguda als pelegrins de llengua italiana. En particular, una salutació als universitaris que participen en la trobada internacional promogut per l'Opus Dei. Estimats amics: heu vingut a Roma per Setmana Santa per viure una experiència de fe i d'enriquiment espiritual. Us agraeixo la vostra oració i el vostre afecte. Amb la vostra presència al món universitari, cadascun de vosaltres pot fer el que demanava sant Josepmaria Escrivà: 'és enmig de les coses materials de la terra on ens hem de santificar, servint Déu i tots els homes'.

El Sant Pare – Bona Pasqua!

El Papa Francesc abraça i beneeix diversos nens, ancians, joves i malalts ... rep una samarreta esportiva i, saluda tots els presents abans de la benedicció.