diumenge, 30 de març de 2014

El Sant Pare es confessa durant cerimònia penitencial a Sant Pere


Els gestos del Papa Francesc són més forts que les seves paraules. Durant una cerimònia penitencial a la Basílica de Sant Pere, es va acostar a un confessionari. No anava per confessar els altres, sinó per confessar-se  ell.
Minuts abans, en la seva homilia va subratllar que la conversió és un procés que dura tota la vida, i no només durant la Quaresma. També va citar dos punts essencials per als que vulguin canviar de vida. El primer és deixar-se renovar per Déu.

dimecres, 26 de març de 2014

Excursió 25 de març, els Carcaixells


 
Per arribar a l'inici de l’excursió no vam tenir cap complicació: des de l'Autopista Barcelona-Girona, es pren la sortida de Sant Feliu de Guíxols, llavors per autovia sortida en direcció a Solius (GI-6612-cases disseminades). Just a l'altura d'una masia situada a mà dreta, Mas Pla, surt una pista a mà esquerra que vam seguir. En el primer encreuament anem a la dreta i en el següent a l'esquerra. Passem al costat de la masia de Can Llaurador, on vam deixar el cotxe.
 
Carcaixells
 
Sembla adequat nomenar aquest camí equipat amb el simple nom de "Carcaixells", doncs he trobat ressenyes on els cita com; Carcaixells de Solius, d'en Camà o d'en Dalmau. Un Carcaixell tampoc sé ben bé què és, tot fa pensar en un mot típic del vocabulari d'aquesta zona gironina.
 
Aquest recorregut es troba al Baix Empordà, entre Santa Cristina d'Aro i Solius,  en el massís de l'Ardenya. Es caracteritza pels seus doms granítics que s’alcen imponents d’entremig del bosc. Els Carcaixells són un seguit de petites agulles que formen una carena que finalitza al Montclar, un Puig amb una gran panoràmica que va des de les illes Medes fins els Pirineus i el Montseny. Són muntanyes suaus, de roques granítiques, plenes de sureda i alzinar, que contrasten amb els camps de la plana on hi ha boniques masies.
 
El traçat és relativament fàcil, apte per a tots els públics, tot i que caldrà mantenir l’atenció en els llocs més compromesos.
 
Vam sortir a peu de Can Llaurador, pel PR-C 102 deixant a l'esquerra el GR-92.1. Al fons teníem el nostre objectiu el massís de l'Ardenya, on esta situat el camí equipat dels Carcaixells
 
Ben aviat vam passar pel menhir de Can Llaurador, històricament delimitava els municipis de Solius i Sta. Cristina d'Aro, ara en peu, ja que fins fa pocs anys romania caigut.
 
El menhir és un monument prehistòric funerari que consisteix en una gran pedra dreta, plantada a terra. El tipus de pedra del menhir de Can Llaurador és de granit ‘biotític de grafit’ i no es troba en el seu entorn, d'aquí la seva importància, ja que va haver de ser transportat des d'un altre indret.
 
Serveix de terme entre Solius i Santa Cristina, i se’l nomena “Menhir ajagut de Can Llaurador” per la proximitat a la masia del mateix nom i perquè ha estat ajagut molts anys. Es va posar en peu el dia 16 d’Octubre de 1994 amb la col·laboració d’un grup de voluntaris. És un cas clar de reaprofitament d'un monument megalític per delimitar el territori des d'antic. Les primeres ressenyes d'aquest menhir daten de 1677.
 
Durant el recorregut ens vam desviar una mica per buscar algun catxé i visitar Cova Sa Tuna, petita cova artificial dins la roca, es pot entrar sense cap problema, hi caben 5-6 persones.
 
També vam pujar a la Roca del Sol, seguint una ruta una mica salvatge però al mateix temps molt bonica, però al intentar baixar-la pel darrera ens vam trobar que havien serrat les grapes enganxades a la paret i feia del tot impossible continuar sense un equipament adient. Vam tornar enrere fins  trobar el PR-C 102, que vam deixar al cap de poc per agafar el sender local. Per això veureu a la traça una anada i vinguda que puja i baixa de la Roca del Sol o rodona. Més avall vam trobar un corriol a l'esquerra –sender local-, que vam agafar i ens va portar fins  la  Capelleta. Es tracta d'una petita capella, un lloc per fer una paradeta abans de passar pel pont penjant del Pas dels Aritjols. A partir d’aquest punt, ja vam  fer alguna grimpada, ajudant-nos amb l’equipament de cadenes situades estratègicament en els punts més complicats ( que no ho són). Hi han trams del recorregut que estan equipats amb cadenes per fer més fàcil el camí, l’experiència ha estat espectacular.
 
Seguint el sender s’arriba al Pas dels Arítjols, on es pot travessar el pont, o creuar-lo per sota.
 
Val a dir que aquest pont propietat d’un conegut empresari “planetari” del món editorial, està tancat per “motius de seguretat”. La responsabilitat de creuar-lo és de cadascú.
 
Pujant i baixant, tot molt divertit, vam arribar al Montclar (401 m) el punt més alt, cim inscrit dins la ‘Ruta dels 100 Cims’, des d’on vam gaudir d’una molt bona panoràmica,  un puig amb unes vistes excel·lents  des de les illes Medes fins els Pirineus i el Montseny.
 
La baixada va ser directa des del Coll de Ceps per un camí molt aixaragallat mig pista mig corriol fins el cotxe. Abans de finalitzar però, vull expressar un agraïment a en Florenci per dur-nos en aquest magnífic indret i poder gaudir d’una esplèndida matinal.
 


diumenge, 23 de març de 2014

Qui és D’Álvaro del Portillo ? Informatiu especial


A l'’Associació Juvenil Cyara’ , alguns socis han realitzat un " informatiu especial " sobre la vida del bisbe prelat de l' Opus Dei , Álvaro del Portillo , en ocasió del centenari del seu naixement , l'11 de març de 2014, i la seva propera beatificació a Madrid el proper 27 de setembre. Va ser successor de sant Josepmaria Escrivà al capdavant de l'Opus Dei des de 1975 i fins a la seva mort el 1994 . Fem un repàs dels fets més destacats de la seva vida a través de diferents " corresponsals " en diversos llocs significatius.
El 23 de març de 1994 , Álvaro del Portillo se'n va anar al Cel inesperadament.  Acabava de tornar a Roma d'un pelegrinatge a Terra Santa i Déu li va concedir celebrar la seva última Missa al Cenacle de Jerusalem , on el mateix Jesucrist va celebrar la primera amb els seus Apòstols

dissabte, 22 de març de 2014

‘Harambee Africa International’ recapta fons per 4 projectes socials


L'ONG internacionalHarambee’ finançarà el 2014 quatre projectes d'ajuda social nascuts a Àfrica per impuls d'Álvaro del Portillo, el primer successor de sant Josepmaria Escrivà en el govern de l'Opus Dei. Per donar-los a conèixer i recaptar fons s'ha inaugurat a la Pontifícia Universitat de la Santa Creu de Roma aquesta mostra itinerant que viatjarà per tot el món.
 

divendres, 21 de març de 2014

Teòlegs i experts reflexionen sobre la vida i el missatge d'Álvaro del Portillo


Amb motiu dels 100 anys del naixement d'Álvaro del Portillo la Pontifícia Universitat de la Santa Creu va organitzar un congrés per reflexionar sobre la seva vida i missatge.


dijous, 20 de març de 2014

El Vaticà estudia canonitzar el pare de la medicina genètica moderna


Jérôme Lejeune va descobrir el gen que causa la síndrome de Down i altres malalties cromosòmiques. A més de bon professional, va ser un bon pare de família. El 1942 es va casar amb Birthe Bringstead, i van tenir 5 fills. Des de 2007 està en procés de canonització i Roma acaba d'acollir aquesta mostra dedicada ell.

La dona de Jérôme Lejeune

"El meu marit era un bon catòlic però discret. No feia grans ostentacions de la seva fe. Resava, però no era un home a qui li agradés mostrar-se així al públic".
Malgrat els seus descobriments Jérôme Lejeune no va guanyar el premi Nobel. La seva dona diu que no hi ha proves que fos per ser pro-vida. Però reconeix que denunciar públicament l'avortament li va tancar moltes portes.
"Jo no ho sé, però moltes persones van dir que va ser així. És impossible saber si una persona rebrà el Nobel, però pel que vaig sentir dir a altres persones és probable que la seva postura sobre l'avortament tingués un impacte negatiu a Suècia ".
 
 

dimecres, 19 de març de 2014

El Papa resa en el dia de Sant Josep per tots els pares del món


El Papa Francesc ha dedicat la catequesi de l'Audiència General d’avui a Sant Josep. El Papa ha explicat que Sant Josep va custodiar i va acompanyar el creixement de Jesús "en saviesa, estatura i gràcia". Finalment el Sant Pare ha felicitat  tots els pares del món i ha resat un Parenostre per ells, tant pels vius com els que han mort.

dilluns, 17 de març de 2014

Lliuren al Papa un bust de l'arquitecte de la Sagrada Família, Antoni Gaudí


El Papa Francesc té un nou regal: aquest bust de l'arquitecte Antoni Gaudí. Li va lliurar l'associació que promou la beatificació de l'autor de la Sagrada Família de Barcelona.

dissabte, 15 de març de 2014

Excursió


Pujar al Matagalls (1.698 metres) és, sens dubte, una de les excursions més freqüents del Parc Natural del Montseny. Potser el camí més habitual per arribar-hi és des de Collformic. Però de camins per arribar a la creu del Matagalls n'hi ha molts. I un d'aquests altres és l'accés des del Coll de Bordoriol (1.084 m).

Vam deixar els cotxes a l’aparcament al costat d’una caseta d’informació que estava tancada. Un altre cotxe el vam deixar al Coll de Sant Marçal, preparat per la tornada.

Aquest camí és un dels més agradables per accedir al Matagalls que puja per la vessant NE pel mig de la fageda. Cal tenir en compte però, que també és un dels itineraris més costeruts tot i no presentar dificultat. Durant la pujada  vam trobar a la dreta del camí una petita capelleta dedicada a Sant Francesc d'Assís, amb el cap escapçat, i divers indicadors cap al Coll Pregon, primer, i cap al Matagalls, després.

Arribats al cim (1.698 metres) vam observar un vèrtex geodèsic, juntament amb una creu de dimensions considerables, dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer. Al peu d’aquesta creu hi ha un record a sant Antoni Mª Claret i entre altres plaques, n’hi havia una en memòria de mossèn Jaume Oliveres i Brossa, excursionista, en memòria de qui es creà la Travessa Matagalls Montserrat, que tants bons records ens portava. Aquesta cursa de resistència, en un primer moment, sortia des d’aquest punt, però d’uns anys ençà, comença al Collformic.

Des del cim del Matagalls vam contemplar la magnifica panoràmica de Montserrat, la plana de Vic, les Guilleries, La zona del Collsacabra, Pirineus, una bona part del Parc Natural del Montseny i dels seus entorns.

A la tornada vam desfer de baixada aquest últim tram fins el Coll Pregon (1.532 m,), petit prat força acollidor al mig del qual hi ha un monòlit d'homenatge a Pau Casals i la senyalització de les diferents rutes que es poden seguir.  Nosaltres vam continuar per un bonic sender fins accedir en pocs minuts a un nou prat, el Coll Sesportadores (1.484 m.).

La nostra senda continuava baixant a mà dreta tot just a l’entrada del prat, per sota la fageda, perdent alçada primer de forma lleu i després més decidida, ara fora del bosc, fins arribar al Pla del Parany, on es torna altre cop a la zona ombrívola, fent giragonses, deixant a mà Esquerra una cruïlla (degudament senyalitzada), en un punt on el camí és estret i costerut, ja que fa una graonada, que ens va portar finalment al Coll de Sant Marçal (1.106 m.), un indret molt acollidor, on, al resguard del massís, es troba un conjunt format per un antic monestir benedictí i una església romànica del segle XII. Actualment les antigues dependències monacals s’han convertit en un hotel de prestigi. La zona d’aparcament es troba just a sota de la Taula dels Tres Bisbes i la seva creu, punt on coincideixen els límits administratius de les comarques d'Osona, la Selva i el Vallès Oriental, i on a l’Edat Mitjana es reunien els caps religiosos dels antics comtats.

Des de la Taula dels tres Bisbes podem contemplar una panoràmica d’una part de l’excursió. Al darrera de la Taula dels tres bisbes hi ha una gran creu de fusta des d’on podem tenir una vista de primera línia de les Agudes.

Mentre fèiem temps, uns van visitar el monestir i l’hotel, altres ens vam arribar fins la Font Bona i un grupet es van quedar descansant fent tertúlia pels voltants de l’aparcament i la Taula dels tres Bisbes.

Durant l’excursió, alguns van aprofitar per buscar algún catxé.

Finalment vam traslladar-nos en cotxe fins un hostal restaurant de Viladrau on quatre partícips  l’excursió, Agustí, Enric, Frederic i Joan, ens van fer ensalivar convidant-nos en un  deliciós dinar per a celebrar els seus corresponents aniversaris.

Abans de finalitzar vam llegir la història de la Taula dels tres Bisbes que va escriure mossèn ‘Cinto Verdaguer’,  i amb el ‘Rata Fiat’ final ens va donar peu a fer brindis per homenatjar els que ens havien convidat. Felicitats, moltes gràcies i, per molts anys!

dijous, 13 de març de 2014

Papa Francesc: 12 mesos, 12 febleses


Els pobres, els nens, els malalts, les famílies, els joves, els "grans", el "mati", "la Verge", Benet XVI, el futbol, l'Argentina, la gent.
Agraïm a l'agènciaRome Reports’ la cessió de les imatges per editar aquest vídeo.

dimarts, 11 de març de 2014

D. Álvaro ja té la seva pròpia web


Centenari del naixement d’Álvaro del Portillo (1914-2014)
Álvaro del Portillo va néixer un 11 de març de 1914, tot just fa cent anys. Alguns quan en parlen el recorden com una persona que sempre somreia, altres en destaquen la seva bondat o aquella humilitat que el feia sempre estar a l’ombra de sant Josepmaria. La d'Álvaro del Portillo va ser "una trajectòria de servei sacrificat a l'Església", segons paraules Mons. Pedro Rodríguez, professor de Teologia a la Universitat de Navarra. Tots coincideixen en què era un home bo i Fidel.
Avui compleix 100 anys Álvaro del Portillo i convertir-se en centenari fa a qualsevol mereixedor i disposar d'una web dedicada a la seva persona. Si això afegim la circumstància que el 27 de setembre l'Església reconeixerà com a nou beat, la web es converteix en quelcom indispensable. En el nouespai’ els usuaris podran trobar tota la informació sobre qui era o les iniciatives que va impulsar durant la seva vida, a més de múltiples continguts multimèdia.
 
 
 

dilluns, 10 de març de 2014

Així vaig viure l’11M


Res feia pensar que aquell 11 març 2004 canviaria la vida de ‘Fernando’. Aquest pare de familia va agafar el tren a Santa Eugènia, una ciutat dormitori als afores de Madrid, camí de la seva feina. Mitja hora després van explotar dues bombes en aquest tren, i altres en diversos trens que es dirigien a la madrilenya estació d'’Atocha’. Miraculosament va resultar il·lès. El protagonista relata com va veure la protecció de Déu en aquest succés.

dissabte, 8 de març de 2014

Excursió dia 4 de març de 2014


Collbató; vam deixar el cotxe a l’aparcament a l’àrea de picnic de la Salut. De primer volíem enfilar la pujada passant per les 3 Coves; Freda, Gran i Codolosa, però una informació que ens va arribar a última hora ens deia que de la Freda a la Gran hi havia un pas una mica compromès en què calia salvar un desnivell d'uns 25 metres , en els quals cal usar de tot -mans  i el paner a terra-. Portàvem un cordino per si de cas, però per casualitat vam enfilar massa aviat una drecera i ens va portar gairebé a l’entrada de la Cova Gran, així doncs, vam deixar la visita a la Cova Freda per la tornada estalviant-nos el mal pas.
Cova Freda
Aquesta cova va ser estudiada el 1922 . Segons aquests estudis , el recorregut de la cavitat és de 150m., amb una profunditat màxima de 12m . sota el nivell de l'entrada, amb una longitud màxima de 60m . i un punt de màxima alçada entre sostre i terra de 10m . El sender s'agafa des de les escales d'accés a les Coves del Salnitre.
Cova Gran  
Està situada en lloc més prolífic de Montserrat , pel que fa a cavitats . No gaire lluny d'aquí es troben les conegudes Coves del Salnitre , la Cova Freda i la Codolosa . No és ni de bon tros una cavitat de grans dimensions , el seu recorregut és d'uns quaranta metres . Segurament el seu nom fa referència a la seva àmplia entrada .
De les diverses coves habitades durant el període prehistòric , les dues que han donat vestigi més importants
, són La Cova Gran i la Cova Freda . Explorades i publicades per Josep Colomines ( Prehistòria de Montserrat 1925 ) Es van convertir en famoses pel fet d'haver estat localitzada , per primera vegada a Catalunya, la ceràmica neolítica decorada amb impressions fetes amb petxines , que va originar el nom de ceràmica montserratina , en què va ser batejat aquest estil
A part de la ceràmica, es van trobar també instruments de sílex ( sobretot ganivets ) i punxons fets amb ossos de cabra . Tot això defineix una fase antiga del neolític , més o menys a partir  de 4000 aC, i que es va estendre fins ben entrat el tercer mil·lenni . Aquest va ser el període que les coves van ser habitades més intensament. Hi ha troballes posteriors , del neolític avançat , de l'edat del bronze i del període Hallstàttic, encara que molt més escasses.
A la Cova Freda aparegué també algun indici de ceràmica ibèrica . Tot aquest material ha estat publicat i es conserva al museu del monestir . En 1982 va ser trobat un fòssil marí que es creu que té uns quaranta- cinc milions d'anys.
Cova Codolosa o de les Arnes .
Aquesta cova està situada, a uns 250 metres per sobre de l'ermita de la Salut en el paratge de la Codolosa i a la dreta de la drecera de Fra Garí . La cavitat té uns 18 metres de longitud; antigament la feien servir els pagesos que conreaven les nombroses vinyes de la zona , de manera que el seu interior mostra unes canalitzacions molt interessants per aprofitar les aigües que llisquen de les parets superiors .
Vam continuar fins a trobar la Drecera de Fra Garí
Drecera del Fra Garí està ben marcada i puja molt recte, i en algun tram cal posar les mans però no presenta cap dificultat tècnica. La drecera puja casi sempre per una canal encaixonada fa petits replans on es pot anar gaudint d’unes vistes  espectaculars.
Hi ha trams que es troben escales picades a la roca una mica malmeses. Aquesta drecera, que va paral·lela a la drecera dels Graus, és una de les variants ràpides al camí vell de Collbató o de les bateries al Monestir de Montserrat; on pugem uns +200m. en poc més de 400m. de recorregut.
Vam sortir al Camí vell de Collbató al Monestir, les Bateries, Pla de sant Miquel – cruïlla  de camins en un replà amb indicador-, baixada pel Camí de la Quadra de sant Miquel, GR, Camí de les Feixedes, Coves de Cabrafiguera i Salnitre.
Una excursió molt entretinguda – amb tots els sentits-, ja que vam aprofitar per buscar uns catxés a les 3 coves, i això ens produí un cert retard, però els dia ens va acompanyar, un matí molt assolellat en què vam gaudir d’allò més i vam conèixer les coves Freda, Gran i Codolosa que fins ara ignoràvem.

dijous, 6 de març de 2014

Com viure la Quaresma?




El Papa Francesc va dedicar la catequesi del Dimecres de Cendra a explicar la Quaresma. La va definir com un temps de conversió.

"La Quaresma és una època fortUna època de gir que pot afavorir en cadascun de nosaltres el canvi, la conversió. Tots necessitem millorar, canviar, canviar per  ".

El Sant Pare va demanar als catòlics que visquem millor el nostre Baptisme. Així, va concloure, no "acceptaran passivament" un món que no presta atenció a Déu, en el qual els pares no ensenyen a resar als seus fills.
I entre d’altres va fer la següent interpel·lació;  

"Jo us pregunto: els vostres fills, els vostres nens, saben fer el senyal de la creu? Penseu. Els vostres néts, saben fer el senyal de la creu? ¿Els heu ensenyat a fer-ho? Penseu, i responeu al vostre cor ... "

dilluns, 3 de març de 2014

El Papa a l'Àngelus: Si cadascun busca acumular per a si mateix, mai no hi haurà justicia


Referint-se al Evangeli del dia, Papa Francesc ha demanat als cristians que no es preocupin tant pels béns materials perquè "el sudari no butxaques".