divendres, 29 de maig del 2015

Portant la fe rondant pels carrers: les perifèries del pati de casa nostra


Un grup d'estudiants del club universitari Tetuan porten tot el curs realitzant un projecte d'intervenció en habitatges de persones en risc d'exclusió social, als barris del Cabanyal i la Malva-rosa, de València.

dimarts, 26 de maig del 2015

Excursió: Riera de sant Esteve, Tines i Forn de teules i maons


Cap el 1860 en els pobles es feren (les primeres declaracions de terres per pagar un nou impost sobre les terres). El terme de Rocafort i el Pont de Vilomara tenia 646,4 ha. i a Talamanca 503,3 ha. Podríem dir que una de cada tres hectàrees d’aquests termes municipals estaven plantades de vinya. Hi havia amplies zones en que les vinyes ocupaven totalment el paisatge.

Les hectàrees de vinya plantades encara van créixer més quant a França hi va arribar la fil·loxera i els preus de vi a Catalunya van arribar a nivells inimaginables.

El Bages és una comarca que esta organitzada a l’entorn d’un pla central (situat entre els 200 i els 300 m. D’altitud) i tot un seguit de serralades que el tanquen pels quatre costats i que poden arribar als 1000 m. Enfilant-se poc a poc fins a l’altitud màxima que es la serralada de Sant Llorenç del Munt, amb un munt de torrents i rieres que van drenant fins a abocar les aigües al Llobregat.

Us demanareu perquè expliquem tot això? Doncs perquè avui no que pràcticament cap vinya, val la pena resseguir la carretera de Pont de Vilomara a Rocafort Mura, Vallhonesta o Santa Creu de Palou, transitar per Talamanca cap als altres pobles veïns per fer-se una idea que les vinyes no estaven plantades en un terreny fàcil, per això no arribaven els carros i en molts casos ni tan sols els animals. Es en aquest entorn on apareixen unes construccions insòlites, úniques a tot Catalunya, les anomenades Tines en mig de les vinyes.
L’aparició d’una Tina com a paraula data del segle XIV.

Les tines al mig de la vinya

Segurament, ja sabreu que la història vitivinícola de la comarca del Bages ens ha dotat, al llarg dels anys, no només d'uns vins a l'alçada dels millors de Catalunya, si no també d'un paisatge esplèndid, amb autèntiques joies, com són les tines al mig de la vinya.
De ben segur tots coneixeu un dels recorreguts interessants per les tines al mig de la vinya, que és el què es pot fer per la Vall del Flequer. Un altre recorregut destacable pel Bages és el de les tines de la Vall de la riera de Mura o de sant Esteve, que em va portar a les Tines de les Generes, de les Solanes,  la Casa de les Tines o el Forn de Teuleria.

dilluns, 25 de maig del 2015

35 anys repartint cartes


Paco Florido és, des dels 18 anys, carter a Las Palmas de Gran Canària. Va demanar l'admissió a l'Opus Dei poc temps després i gairebé quatre dècades més tard continua repartint cartes en el mateix barri.
Li encanta la seva feina i gaudeix tractant  la gent. Ha après a l'Opus Dei  procurar fer la seva feina amb professionalitat i cara a Déu. A més, el seu ofici de carter li permet conèixer i fer amistat amb molta gent del barri. Tantes hores de tracte al llarg d'anys ha generat tota mena d'històries, anècdotes i successos sempre en un clima d'amistat, proximitat i afecte.
Paco aprofita les oportunitats de confiança amb els veïns al llarg de la jornada per mostrar proximitat a les seves preocupacions, ajudar si pot en els problemes, pregar per les intencions i necessitats que li plantegen, i si l'ocasió ve de cara, difondre la devoció a sant Josepmaria.

diumenge, 24 de maig del 2015

El genial arquitecte Antoni Gaudí cada vegada més a prop de ser proclamat beat


Des de fa molt de temps artistes i visitants en observar les obres de l'artista i arquitecte Antoni Gaudí es pregunten: ¿quan es veurà acabada la Sagrada Família? El que molts no saben és el que hagués respost el mateix Antoni Gaudí. El meu client no té pressa...

dijous, 14 de maig del 2015

Excursió


Al vessant marítim del massís dels Ports s'alça una agulla espectacular que ben bé honora el seu nom: El Castell de l’Airosa
Passant per Tortosa en direcció sud cap el Mas de Barberans, d’ara endavant, no ens passarà per alt una esvelta i espectacular agulla que sobresurt a primer terme del Massís del Port. Es tracta del Castell de l'Airosa -penyal esvelt que s’aixeca com un minaret d’un castell al bell mig de la serralada-, que mirada de nord a sud es presenta com una fina agulla, i en canvi d'est a oest la veiem com una petita cresta. En tot cas, és una de les elevacions més destacades del vessant marítim del massís, sobretot perquè està molt aïllada d'altres cims, fet que li dóna una gran prominència. La seva alçada és considerable, 1.034 metres, tenint en compte que és una de les primeres elevacions pel cantó de mar. De lluny, sembla d'accés molt difícil, però és ben senzill accedir fins a la base. Per coronar els darrers metres sí que cal fer una petita escalada. Nosaltres ja anàvem mentalitzats de prescindir d’aquesta escalada (15 m) ja que des de la base les vistes són gairebé les mateixes, ens hagués fet perdre molt temps i tampoc portàvem l’equipament necessari.
Des del Castell de l’Airosa les vistes son formidables. La Mola dels Conills i la capçalera del Barranc de la Vall, la Roca Xapada, la Mola del Boix, el Barranc de Barretes, el profund esvoranc del Barranc d’Orió i la Roca de Migdia. A sobre els Pallers, la Cresta de Marturi i el Caro. Més enllà, sobre el Barranc de Lloret, la Mola Castellona i la Roca del Migdia. Al fons Tortosa, les Serres de Cardó i del Boix. Fins i tot en un dia clar, de ben segur  haguéssim albirat Amposta i el Delta però dimarts passat tot i que el sol era prou lluent , al llunyedà es veia el boirim. Després el Montsianell i el Montsià. Als nostres peus una altra mola encastellada: l’Embotarell.

Si haguéssim de definir aquest itinerari, probablement ens avorriríem amb qualificatius i faríem curt. Un gaudi per a la vista i els sentits. Curull de formacions geològiques: ponts, balmes, agulles, forats,… en un entorn, trencat i esquerp… de mala petja com en dirien a la Garrotxa. Però tanmateix corprenedor.
Una més de les raconades imprescindibles per aquell que vulgui conèixer els Ports.

Per arribar-hi: Vam agafar l’AP-7 direcció València i vam prendre la sortida 40 cap a Tortosa. Avançant per la C-42 i un cop a Tortosa seguir les indicacions per anar a la barriada Raval de Cristo. Creuar el riu Ebre, i un cop arribats a aquesta barriada  agafar la TV-3421 cap a l’esquerra, direcció Mas de Barberans i la Sènia. Al cap de poc de deixar enrere Mas de Barberans es troba una pista a mà dreta i un cartell indicador de l’àrea recreativa la Vall. Agafar aquesta pista, asfaltada en el seu tram inicial, i poc després es troba una bifurcació i anar a la dreta. Hem de seguir la pista uns 6 km fins que arribar a la Vall. (hi ha un bon tros sense asfaltar, però és apte per a tots els vehicles)

Descripció: Una ruta preciosa pels Ports, que ens portà a recorre partint de l'Àrea de la Vall, l’exigent pujada pel Faixò del Boveral o Pujador de les Xavetes, el solitari Castell de l'Airosa i la seva Foradada, les fantàstiques vistes, l’encant dels Tacons, el misteriós Racó d'en Marc. Això sempre amb la Joca com acompanyant, roca singular que no vam perdre  mai de vista i que a mode de far, ens indicava sempre on érem. 

diumenge, 10 de maig del 2015

‘L'alegria del sacerdot és un bé preciós per al poble de Déu'


Amb "la vostra ordenació sacerdotal se’n gaudeix tota l'Església", va dir el prelat de l'Opus Dei als 32 nous sacerdots ordenats ahir a Roma

Mons. Xavier Echevarría va conferir ahir  tarda l'ordenació sacerdotal a 32 fidels de la prelatura de l'Opus Dei. La cerimònia es va celebrar a la basílica de Sant Eugeni (Roma).

Els nous sacerdots provenen de 14 països: Argentina, Àustria, Brasil, Xile, Colòmbia, Equador, Espanya, Estats Units, Guatemala, Kenya, Mèxic, Nigèria, Polònia i Taiwan

    Homilia del Prelat en l'ordenació presbiteral
(en castellà)

dimecres, 6 de maig del 2015

Excursió

Excursió a Sant Salvador de les Espases passant per Sant Pere Sacama, la Creu de Saba, Puig Ventós, Puig Cendrós, Torrent de la Puda, Sant Salvador de les Espases i finalitzant l'excursió a Can Mimó


diumenge, 3 de maig del 2015

La millor Xarxa Social


Paga la pena que el compartim