divendres, 31 de juliol del 2015

El Santuari de Torreciutat celebra el 40è aniversari


El Santuari de Torreciutat va celebrar el passat 4 de juliol el 40 aniversari de la seva obertura al culte amb un programa d’actes protagonitzat pels treballadors que van intervenir en la construcció (1970 – 1975), l’equip d’arquitectes, i famílies i veïns de localitats properes al Santuari.

Teófilo Marco, de Saragossa recorda la visita de sant Josepmaria a l’abril de 1970.

Per la seva banda, l’arquitecte Heliodoro Dols, que va dirigir els treballs de construcció, comentà el desig de sant Josepmaria Escrivà, fundador de l’Opus Dei, que ‘el nou santuari continués una devoció secular i augmentés la devoció a la Mare de Déu i als sagraments’.

Durant aquests anys ha visitat el santuari milers de peregrins. Actualment forma part de la ‘Ruta mariana’ que uneix els Santuaris de Torreciutat, Montserrat, el Pilar, Lourdes, i recentment Meritxell.


Més informació 

dimarts, 28 de juliol del 2015

La meva família i altres animals"; una divertida família parla de la catequesis del Papa Francesc


Pau és un pare de família que s'enfronta diàriament al repte de tirar endavant la seva família. A més, amb la seva dona , els seus fills , la seva tortuga Zarras i un toc d'humor , parla en els seus vídeos del que està dient el Papa Francesc a les famílies.

dimecres, 15 de juliol del 2015

Claus sobre el discurs més ambiciós del Sant Pare a l'Amèrica Llatina


A l'Amèrica Llatina el Papa Francesc va reservar-se el  discurs més ambiciós per als més pobres, els Moviments Populars. Són “cartoneros”, camperols, artesans, recicladors, desnonats o aturats amb una característica en comú: la de no comptar per a res. Són víctimes de la cultura del rebuig.

"Què puc fer jo, “cartonero", "catadora", "pepenador", "recicladora” davant de tants problemes si tot just guanyo lo just per a menjar?".

El Papa Francesc va pronunciar per a ells el discurs més llarg i contundent de tot el viatge a Llatinoamèrica. Un discurs de denúncia però sobretot, un discurs per transmetre esperança.

"Patim cert excés de diagnòstic que de vegades ens porta a un pessimisme xerraire o delectar en lo negatiu. En veure la crònica negra de cada dia, creiem que no hi ha res a fer excepte cuidar-se  un mateix, el petit cercle de la família i els afectes propers ".

I per això el Papa va començar per la paraula "canvi". Va demanar canviar un sistema global que exclou per un solidari els protagonistes són els més pobres.
 
Finalment va acabar demanant perdó:

"Demano humilment perdó, no només per les ofenses de la pròpia Església sinó pels crims contra els pobles originaris durant l'anomenada conquesta d'Amèrica".


El Sant Pare va complir amb aquesta trobada un doble objectiu molt clar: aconseguir per un moment el món fixés els seus ulls en els que no compten i donar-los un missatge de suport perquè segueixin endavant amb les seves reivindicacions. L'Església, va assenyalar, no té "el monopoli de la interpretació de la realitat" però sí que ha d'acompanyar i ajudar que la veu d'aquests moviments formats per persones sense recursos sigui escoltada.


dimarts, 7 de juliol del 2015

El Sant Pare a Guayaquil: "El millor vi està per venir"


La primera Missa multitudinària del Sant Pare a Amèrica Llatina va ser en el parc ‘Samanes’ de Guayaquil. Allà esperaven desbordants d'entusiasme centenars de milers de persones procedents de l'Equador, Perú, Argentina, Colòmbia, fins i tot de Puerto Rico.


En la seva homilia el Papa Francesc va comentar el fragment de l'Evangeli de les noces de Canà, on la Mare de Déu s'adona que el vi de la celebració s'ha acabat.

dilluns, 6 de juliol del 2015

Viatge del Sant Pare a l'Amèrica Llatina


Com és un vol en l'avió papal?

El Papa saluda els periodistes després de l'enlairament de l'avió.


Arribada a l'Equador: Dono gràcies a Déu per permetre tornar a l'Amèrica Llatina

diumenge, 5 de juliol del 2015

Excursió; Roca de Canalda


Roca de Canalda és una característica paret de conglomerat orientada al sud, a la zona de Port del Comte, a la comarca del Solsonès. Es tracta d'una paret fàcilment recognoscible des de lluny per la seva forma i majestuositat.

Les roques de Canalda estan plenes de cavitats: coves, balmes o esplugues si tenen un recorregut horitzontal, i avencs o bòfies si és vertical. Moltes de les esplugues de l’indret foren habitades en èpoques prehistòriques. S’ha trobat restes a les coves dels Moros a la paret de Canalda; alguna d’aquestes es fortificà en època medieval i només era accessible per una escala abatible.

Algunes coves foren habitades quasi fins als nostres dies. És el cas de cal Cavallol que antigament es coneixia amb el nom de cal Llop, i més recentment també es coneix com a ca la Rita, que és l’última estadant de la casa fins que als anys vuitanta, en ser ella molt gran, se’n va anar a viure amb la seva família a Solsona. Aquesta casa, de començament del segle XIX, és un edifici de planta i un pis, situada a recer d’una gran balma.

Annexos a la casa encara es conserva el forn, les corts i els corrals per al bestiar, una petita bassa que recull l’aigua que goteja de la roca i una gran era també sota de la balma on no fa gaires anys hi havia encara la màquina de batre. A la llinda de la porta d’entrada i a la boca del forn hi ha gravada la data de 1819.



dijous, 2 de juliol del 2015

IV Aplec en honor de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer



Els Prats del Gastó (Sant Julià de Lòria-Principat d’Andorra) van acollir un acte de celebració en memòria de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, al qual van assistir unes dues-centes persones, entre ells l’Hble. Manel Torrentallé, Cònsol menor de Sant Julià de Lòria. S’hi va celebrar una Eucaristia en record de Sant Josepmaria, fundador de l'Opus Dei, que fou presidida per l'Arquebisbe metropolità de Tarragona, Mons. Jaume Pujol i l'Arquebisbe d'Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives. Hi concelebraren el Vicari de la Prelatura de l’Opus Dei a Catalunya, Dr. Antoni Pujals, així com altres preveres.
Des de fa anys diversos grups de persones fan la travessia entre el poble pirinenc de Pallerols i aquest indret per recordar quan sant Josepmaria va fugir d'Espanya durant la persecució religiosa durant la guerra civil i va poder arribar a Andorra. Es tracta d'una ruta difícil que el sant i els seus companys van haver de fer per necessitat.
Després de celebrar una eucaristia en memòria del Sant es va anar fins l’oratori-capella de la Mare de Déu de Canòlich, que es va construir l'any passat a la cruïlla del camí del Mas d'Alins amb el camí de Canòlich. També es beneí i s’inaugurà el nou retaule, obra del taller de l’autor andorrà Sergi Mas.
A la tarda, al Centre Cultural i de Congressos de Sant Julià de Lòria, i sota la presidència del Copríncep episcopal Mons. Joan-Enric Vives, i amb l’assistència del Ministre d'Educació i Ensenyament Superior M.I. Sr. Èric Jover i de l’Hble. Manel Torrentallé, Cònsol menor de Sant Julià de Lòria i del Vicari de la Prelatura de l’Opus Dei a Catalunya, Dr. Antoni Pujals, tingueren lloc la VIII Jornada de Camins de Llibertat amb el títol “Perseguits i refugiats. Un atemptat a la llibertat”.
En les Jornades moderades pel Sr. Francesc Badia van intervenir importants ponents com el Rector emèrit de l’Institut Pontifici d’Estudis Àrabs i Islàmics de Roma, Dr. Justo Lacunza i Balda que va parlar sobre “Perseguits i refugiats: llibertat i dignitat en la cruïlla”. El Professor Carlos Carazo, de la Fundació Pontifícia, “Ajuda a l’Església necessitada” va intervenir parlant de “Les amenaces a la llibertat religiosa a Síria”. A continuació, la Presidenta de la Fundació Promoció Social de la Cultura, Dra. Jumana Trad, va oferir una interessantíssima conferència sobre “La situació dels cristians a l’Orient Mitjà”. La jove siriana grecocatòlica Mireille Al Farah va oferir el seu testimoni personal sobre la persecució a Síria i va cloure les ponències el Sr. Víctor Sörenssen, Director de la Comunitat Israelita de Barcelona amb la seva aportació sobre “La persecució del poble jueu”.
La VIII Jornada de Camins de Llibertat va ser closa per l’Arquebisbe i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, que va felicitar els organitzadors per la rica temàtica desenvolupada i va animar a estudiar les causes que han produït aquesta tràgica situació de perseguits i refugiats al món. L’Arquebisbe recordà les paraules del Papa Francesc en la seva visita a un centre de refugiats a Roma que són un programa del que cal per als refugiats i perseguits que ja són 51,2 milions a tot el món: servir, acompanyar i defensar. La pregària del Pare Nostre resada pels assistents clogué la Jornada
.


·         Escrit per Delegació MCS

·                Creat el 28 Juny 2015