Joffé, Gómez-Sancha i Morricone

Entrevista a Roma sobre la pel•lícula “Encontrarás Dragones”

Filmades en la mateixa ocasió però fent referència en una la nota a part, l'agència de notícies per televisió, Rome Reports, ofereix aquí tres breus entrevistes:

• - Una amb Roland Joffé (que es pregunta: "on és Déu en una guerra civil)
• - Una altra amb el productor Ignacio Gómez-Sançha ("aquesta pel•lícula és per a tothom")
• - I finalment amb Ennio Morricone (compositor, de la música de la Missió, de Joffé: un cop finalitzada la projecció de la pel•lícula digué; és "una obra mestra"), abans i després de la presentació a Roma, a prop del Vaticà, de ‘There Be Dragons’, “Encontrarás Dragones”:

Scriptor.org

Don Álvaro

Avui dia 23 de març s’acompleixen disset anys del traspàs del bisbe Mons. Álvaro del Portillo, estret col•laborador de sant Josepmaria i primer successor seu al capdavant de l’Opus Dei. Estan previstes Misses en sufragi de la seva ànima a diversos indrets de Catalunya

Recordo com si fos ahir l’entrevista que varem tenir a Roma tres mesos abans del seu traspàs.

Havíem viatjat gairebé tota la família per veure un dels nostres fills que estudiava a Roma.

Aprofitant l’estada, i en una visita a ‘Villa Tevere’ vam tenir l’immensa sort de saludar D. Álvaro, que va tenir la deferència de dedicar-nos una bona estona.

Varem explicar algunes qüestions d’àmbit familiar i totes, totes s’han anant solucionant gràcies a Déu.

Li estem molt agraïts i avui en el 17è aniversari del seu traspàs ens hi encomanem fervorosament

.

Monsenyor Álvaro del Portillo, bisbe, nasqué a Madrid l’11 de març de 1914 i morí a Roma el 23 de març de 1994. Era Enginyer de Camins i Doctor en Filosofia i en Dret Canònic. S’incorporà a l’Opus Dei el 1935. El 25 de juny de 1944 fou ordenat sacerdot, i dos anys després fixà la seva residència a Roma, on col•laborà directament amb sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, fundador de l’Opus Dei.

El seu servei a l’Església es manifestà, també, en la dedicació als encàrrecs que la Santa Seu li confià i, especialment, en la seva activa participació en els treballs del Concili Vaticà II. El 1975, arran del traspàs de sant Josepmaria, fou elegit per succeir-lo en el govern de l’Opus Dei.

El 6 de gener de 1991 el Sant Pare Joan Pau II li conferí l’ordenació episcopal. El govern pastoral del Servent de Déu es caracteritzà per la fidelitat a l’esperit del Fundador i per l’afany d’estendre per tot el món els apostolats de la Prelatura i la crida a la santedat en la vida ordinària.

La matinada del 23 de març de 1994, poques hores després de retornar d’una peregrinació a Terra Santa, el Senyor cridà al seu si aquest servent seu bo i fidel. El mateix dia, el Sant Pare Joan Pau II anà a resar davant les seves despulles mortals, que ara reposen a la Cripta de l’església prelatícia de Santa Maria de la Pau, a Roma.

El procés del Vicariat va ser clausurat el 26 de juny de 2008 al palau del Laterà i el tribunal de la Prelatura clausurà les seves sessions el 7 d'agost del mateix any.

Amb el material que ambdós tribunals han recollit, el Postulador ha elaborat la positio, que és una biografia del servent de Déu i un estudi de com ha viscut les virtuts cristianes en grau heroic.

El Postulador va enviar la positio a la Congregació per a les Causes dels Sants el març de 2010.

Misses en sufragi per Mons. Álvaro del Portillo, primer successor de sant Josepmaria (2011)

Claus per a un matrimoni feliç: Sí, et vull (3)

Però cal acollir aquesta gràcia, acceptar-la, abraçar-se a ella ...
• Dimensió universal del matrimoni.
• El matrimoni no és un producte cultural, és una institució natural.
• Importància de tenir un projecte de vida comú i unes creences semblants.
• Propietats essencials del matrimoni: unitat i indissolubilitat.
• Anàlisi dels fins del matrimoni.
• Unions que no són matrimoni.
• La llei civil i el veritable matrimoni.

Arriba la primavera

Montse, una amiga de la meva dona li va enviar aquest vídeo fa uns dies i he retardat la publicació per penjar-lo al bloc fins l’entrada efectiva de l’estació . És original

Moltes gràcies

.

Sant Josep

.
Avui s'interromp en certa manera la pràctica quaresmal per celebrar la Solemnitat de sant Josep, espòs de Maria. Ell, juntament amb la Verge Maria, va cuidar el Nen Jesús, no hi ha al Cel, excepte la seva Esposa, sant més gran.

.
La principal virtut de sant Josep la podríem resumir en una paraula, lleialtat. L’evangeli diu que era just, però per als antics just significava no només practicar la justícia sinó també ser bo, ser recte, ser sant, ser honrat, ser fidel.

Li demanem especialment avui a sant Josep el desig eficaç de complir la voluntat de Déu en tot, un lliurament alegre, sense condicions, que serveixi perquè trobem el camí que porta cap el Cel. Que ens ensenyi a tractar Maria i Jesús com ens ho va fer palès el fundador de l'Opus Dei que veia a sant Josep el pare fort i afectuós que Crist va voler tenir a la terra. "Com l’abraçaria, com el besaria, com l’acaronaria !..."

Vídeo de sant Josepmaria: “Sant Josep, pare de Nostre Senyor”

.

La lògica del perdó; un antídot per a la crisi

Em suggereixen posi aquests vídeos que va publicar en el seu bloc ‘Núria Chinchilla’. I sí, sí, per damunt de tot, crec val la pena difondre’ls.

La setmana passada vaig tenir l'ocasió de veure la pel•lícula "Invictus" en què ‘Nelson Mandela’ aprofita l'esport per aconseguir unir dos bàndols que semblaven irreconciliables a Sud-àfrica.

.

No obstant això, el que més em va cridar l'atenció van ser dues frases que, recordant la seva estada a la presó durant 30 anys, encara tenen més força.

.

La primera em va recordar el nostre llibre, que deia "Sóc amo del meu destí; sóc el capità de la meva ànima".
.

La segona, "El perdó allibera l'ànima i dissipa totes les pors", és la que m'anima a fer-vos partícips de la sessió que el meu bon amic Mn. Joan Costa va impartir el desembre a l'IESE dins del cicle del nostre ‘Women's lobby’. Val la pena escoltar-lo amb pausa i arribar fins al final. Ja em direu ...
.

Després de veure el primer vídeo i llegir els comentaris, de ben segur continuareu amb la resta.


.

.

.

.

.

.

Un bonic passeig aeri per França

Magda m'envia aquest vídeo que ja corre per la xarxa. Em sembla magnífic.

.

La rialla d'un nen

Ben poca cosa el fa estar rialler.

El quadre no té preu. Tant de bo! Sovint, sabéssim presentar -nos així davant el Nostre Pare Déu. Procurem ‘estar de festa’, encara que de vegades ens hàgim de mossegar la llengua. Evitem estar cabrejats, de mala lluna o amb cara de pomes agres.

.

55 preguntes sobre Jesús de Natzaret, 55 respostes de Joseph Ratzinger – Benet XVI

.

El text de les respostes són transcrites literalment de l'original. Les preguntes són meves

Joseph Ratzinger-Benet XVI acaba de publicar la segona part de la seva biografia sobre Crist: "Jesús de Natzaret. Des de l'Entrada a Jerusalem fins la Resurrecció" .

Es tracta d'un viatge a través de «les paraules i els esdeveniments decisius de la vida de Jesús» (p. 9). Recull i debat aportacions d' un gran nombre d'investigadors sobre què hi ha de cert en els Evangelis.

El resultat és un llibre amb respostes a molts dels interrogants de la recerca teològica però també a moltes de les grans preguntes de l'ésser humà.

Entre moltes altres qüestions, respon a aquestes 55

Marc Argemí / bxvi.wordpress.com / Almudí
.

Campus universitari de Somosaguas

.
Encertat anàlisi del Dr. Ernest Julià sobre el lamentable incident a la capella de Somosaguas

Per què? Podrien haver fet un espectacle semblant en qualsevol altre lloc. Certament, la gent hauria reaccionat d'una altra manera. En lloc més els haurien deixat actuar més de 30 segons.

En un autobús, les haurien baixat sense gaires contemplacions a la primera parada. En uns grans magatzems, de ben segur els hi haguessin plogut més d'un cop de mans de dones, i un bona reguitzell d'insults, per boca dels homes.

Què han volgut manifestar amb un gest semblant? Uns universitaris i universitàries que es despullen en una església i pugen a l'altar, què pretenen amb una obscenitat ridícula, més digna de llàstima que d'incitació al pecat?

En el temple, cap de les poques persones presents els haurà prestat la més mínima atenció a les seves qualitats corporals. Si anaven amb la intenció de manifestar el seu odi a Crist, amb la seva nuesa no van fer res més que expressar una ràbia infantil, de nens-nenes immadurs, que no saben què fer amb la seva sexualitat, i l'exposen per a no ofegar-se en la pròpia misèria en què han reduït la seva sexualitat. Fins i tot el mateix Freud els hagués fet fora del temple a cops de bastó, però Freud no hi era. Crist és compassiu i benigne, i perdona a qui se’n penedeix.

I no val la pena ni tan sols considerar què hauria passat si en lloc d'una església catòlica aquests fets haguessin tingut lloc en un temple d'una altra religió. No val la pena, perquè ni se li passa pel cap a qui els "anima". Aquests actes són, a l'inrevés, actes diabòlics de fe: el diable sap perfectament a quin temple hi ha Crist

No han faltat -seria difícil que no hagués passat - comentaris traient a la llum que a les universitats no hi hauria d'haver lloc per a una capella o per actes religiosos. I jo em pregunto: Per què? Perquè l'Estat és laic? I què té a veure la laïcitat de l'Estat, que és lògica i adequada, amb la pràctica religiosa dels ciutadans?

La universitat no és propietat de l'Estat, i molt menys propietat de cap govern. La universitat és pública, en tot cas, és de la societat i per a la societat. I la societat són els estudiants de tot tipus que freqüenten les seves aules i comparteixen els seus terrenys. Terrenys públics, socials. L'Estat i, molt més un govern, no té, òbviament, de predicar ni anunciar cap religió, i no té, a més, cap dret a fer-ho.

Quin dret pot tenir, llavors, per negar un lloc a uns universitaris perquè es reuneixin a resar, a compartir creences, a canviar impressions? ¿Van eliminar els camps d'esports, els bars, les sales de reunions, les oficines dels bancs, les "mogudes", "els botellons", etc., Dins dels límits de les universitats? O és al campus de la universitat l'únic territori nacional en què no es poden celebrar actes religiosos? No estem davant d'un clar exemple de pura i simple discriminació?

A la universitat, l'Estat té la missió de garantir l'ordre, perquè la formació intel•lectual dels universitaris transcorri de la manera més pacífica i normal possible. Garantir un mínim de convivència perquè professors i alumnes puguin transmetre i rebre coneixements, experiències, dins d'un ambient lliure i respectuós amb les idees i actituds de cadascun, que no provoquin violència contra els altres.

La capella del campus universitari de Somosaguas estava pràcticament buida quan aquests "valents" universitaris i universitàries es van llançar a l'aventura. Hi havia pocs riscos de fracassar en el seu intent blasfem. El diable, a més de mentider, és covard.

Ernesto Juliá Díaz
ernesto.julia @ gmail.com

EN LA CUMBRE / Juan Ramón Domínguez Palacios
.

Una inversió que val la pena

Carmen Pilar conegué l'Opus Dei amb només 19 anys i gràcies a aquesta trobada va descobrir Déu. En aquest testimoni conte el dia a dia d'una mare de tres fills i afirma que no canviaria el seu projecte de vida per una existència més còmoda i folgada.

.

Explosió en la central nuclear de Japó

Fukushima... terrible..., aquí es mostra el moment de l'explosió. La pregunta és; quanta radiació surt i com s'expandeix? Realment fa posar els pels de punta ... Pobre Japó...

Que Déu els doni un cop de mà als japonesos, i a tots els que es vegin o s’hagin vist embolicats en tan gran tragèdia

.

Claus per a un matrimoni feliç: Sí, et vull (2)

Seguit de 12 vídeos per ajudar els nuvis a preparar-se pel matrimoni

• El sexe és un do de Déu.
• És possible abstenir-se de relacions sexuals abans del matrimoni?
• Falsos mites:
a) La castedat apaga l'amor;
b) El matrimoni a prova.
• Mostres d'afecte lícites en un festeig.
• Necessitat de l'ajuda de Déu per viure la castedat en el festeig.

.

Terratrèmol al Japó 11 de març de 2011

.

Terratrèmol a Tòquio! Els edificis alts a ‘Shinjuku’ es gronxaven així; 11 de març 2011

Un supermercat de Tòquio (el terratrèmol important es produí al Nord del Japó).


.

.

Preguem per a tots els qui estan patint les conseqüències d’aquest gran terratrèmol

.

Què és la Quaresma?

La Quaresma són els 40 dies previs a la Setmana Santa durant els quals els cristians es preparen per a la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús. Recorda els 40 dies que va passar Jesús al desert preparant-se per començar a predicar. Aquest vídeo ho resumeix molt bé.

Convertir-se al Senyor és esborrar amb la penitència la brutícia que ens adorna i recomençar nets, sense memòria, com els nens, mirant la meta, a aquesta cendra que tant ens espanta i la veritable Vida, que està a l'altre costat de la porta.

.

.

Missatge del Sant Pare per a la Quaresma 2011

.

“Pel baptisme heu estat sepultats amb Crist,
i amb ell també heu ressuscitat”(Col 2,12)

.

Benvolguts germans i germanes,

La Quaresma, que ens porta a la celebració de la Santa Pasqua, és per a l’Església un temps litúrgic molt valuós i important, amb vista al qual m’alegra adreçar-vos unes paraules específiques perquè el visquem amb el compromís que cal. La comunitat eclesial, assídua en la pregària i en la caritat operosa, mentre mira cap al trobament definitiu amb el seu Espòs en la Pasqua eterna, intensifica el seu camí de purificació en l’esperit, per a obtenir amb més abundància del Misteri de la redempció la vida nova en Crist Senyor (cf. Prefaci I de Quaresma).

1. Aquesta mateixa vida ja se’ns va transmetre el dia del baptisme, quan «en participar de la mort i resurrecció de Crist» va començar per a nosaltres «l’aventura joiosa i entusiasta del deixeble» (Homilia en la festa del Baptisme del Senyor, 10 de gener de 2010). Sant Pau, en les seves Cartes, insisteix repetidament en la comunió singular amb el Fill de Déu que es realitza en aquest lavacre. El fet que en la majoria dels casos el baptisme es rebi en la infantesa posa en relleu que es tracta d’un do de Déu: ningú no mereix la vida eterna amb les seves forces. La misericòrdia de Déu, que esborra el pecat i permet viure en la pròpia existència «els mateixos sentiments que tingué Jesucrist» (Fl 2,5), es comunica a l’home gratuïtament.

Benet XVI

Llegir el missatge complet

.

El Papa recorda el polític catòlic assassinat a Pakistan i resa per Líbia

.

Durant l’àngelus, el Papa Benet XVI ha parlat del tràgic assassinat del ministre catòlic de Pakistan, ‘Shahbaz Bhatti’, que va defensar a ‘Àsia Bibi’, condemnada a mort per convertir-se al cristianisme.

Shahbaz va visitar el Sant Pare l'any passat i va parlar amb ell de la llibertat religiosa. Benet XVI va assenyalar que el seva feina com a ministre per a les minories religioses al Pakistan va ser fonamental en la promoció de la igualtat.

El Papa també va recordar les dramàtiques revoltes a Líbia i va dir que el preocupa la creixent inestabilitat al país.


.

En el vídeo, Bhatti diu entre altres coses: "Vull compartir que jo crec en Jesucrist, que ha donat la seva pròpia vida per nosaltres. Sé quin és el significat de la Creu i el valor de la Creu i estic preparat per morir per defensar els drets de la meva comunitat i de les persones que sofreixen, fins i tot fins morir a causa dels meus principis. Prefereixo morir pels meus principis i la justícia de la meva comunitat abans que fer concessions per aquestes amenaces".

.

Claus per a un matrimoni feliç: Sí, et vull (1)

.

Cada vegada s'està prenent més consciència de la necessitat de preparar bé els promesos que decideixen contreure matrimoni. El mètode "Sí, vull" és un recull de 12 documentals, en dos DVD, que acaba de publicar ‘Goya Produccions’ i ‘Editorial Casals’.

.

Va acompanyat d'un llibre, del mateix títol, escrit per ‘Alfons Basallo’ i ‘Teresa Díez’, que reforça els audiovisuals i ajuda a aclarir dubtes sobre el festeig i el matrimoni.

.

Destaquem alguns paràgrafs que poden ajudar a molts nuvis ... i, a molts matrimonis.

.
Com sabem si hem encertat? Si creiem que tot obeeix a un guió pensat des de tota l'eternitat, és lògic suposar que l'autor haurà disposat les coses perquè localitzem a aquesta persona en el nostre cercle d'amics o companys.

.
No és obligatori tenir les mateixes idees polítiques, ni seguir el mateix equip de futbol. En canvi, ajudarà molt que compartim el mateix concepte de família, l'obertura a la vida, els fills o l'educació, i que pensem de la mateixa manera respecte els diners, una qüestió un pel espinosa, que segons com uneix o desuneix.

.

.

A la roda de premsa de la presentació, van participar-hi el Dr ‘Enrique Rojas’, director de l'Institut Espanyol d'Investigacions psiquiàtriques, i la Sra.‘Sara Pérez-Tomé’, presidenta de l'Associació de Famílies Nombroses.

.
El psiquiatre ‘Enrique Rojas’ va expressar que "l'amor és un sentiment, però no s'esgota en ell, sinó que és una decisió: la decisió d'estimar".

.
Per la seva banda ‘Sara Pérez-Tomé’ va comentar que "invertim molt temps per a separar-nos i poc en casar-nos. S'ha d'intentar donar-li la volta: menys separacions perquè hem invertit més temps en preparar-nos per casar-nos ".

.
En ocasió del llançament s'ha creat una pàgina web específica:. En què es troben abundants detalls en aquesta nova web: http://www.preparatumatrimonio.com/ sobre “Sí Quiero”.

.

.

Continuarà

.

GRÀCIES RAMON!

.

Fa pocs dies vaig rebre aquest article que van enviar-me simultàniament el pare i el germà de la Mariona.

‘Reme Falguera’ el va publicar en el seu bloc que reprodueixo íntegre sense afegir més comentaris.

"Admira la fermesa de Santa Maria: al peu de la Creu, amb el dolor humà més gran —no hi ha dolor com el seu dolor—, plena de fortalesa.

—I demana-n’hi, d’aquesta fermesa, perquè tu també sàpigues estar al costat de la Creu". (Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, Camí, 508)

No hi ha patiment més gran en aquest món que el dels pares davant la mort d'un fill. Qui hagi intentat consolar els seus cors esquinçats pel dolor sap que sobren les paraules. I més, quan als pocs dies de la seva mort, escriu als seus familiars i amics aquesta extraordinària carta que, amb el seu permís, tinc el privilegi de compartir amb tots vostès.

Una veritable lliçó d'amor, de sentit sobrenatural, i d'acceptació de la voluntat de Déu. Gràcies Mariona!

Hola família.

Sí. Hem tingut un miracle. El nostre ‘peque’, des del moment que ens pensàvem que l’havíem perdut (al principi de l'embaràs) ha estat un miracle.
Em costa molt escriure perquè el dolor humà em trenca per dins. Però us haig de dir que Déu existeix. Si, Déu ens estima i ens dóna molt. A nosaltres ens ha donat al RAMON. Tot per amor. Exagerada? No, en qüestions d'amor és impossible exagerar. Radical? Si, perquè l'amor ho és tot o no és res.
RAMON va néixer el dissabte 15 de gener, prematur i molt ràpid. El van posar a la incubadora durant una setmana.
El dissabte 22 varem arribar amb ell a casa. Érem molt feliços de ser 7 a casa. La casa es veia plena.
El diumenge vam gaudir molt, tot girava al voltant del RAMON: l'horari; les corredisses de les nenes cap al seu llitet per veure si dormia o, per sort, es despertava per poder-lo agafar; ara obre els ullets, ara sembla que riu, etc...
La nit del diumenge al dilluns només es va despertar un cop per menjar.
El dilluns 24 al matí el Pep i jo varem veure que passava alguna cosa estranya, i vam córrer a l'hospital.
A l'entrar, me'l van prendre dels braços per reanimar-lo. Allà el Pep i jo vam començar a resar desesperats reclamant a Déu la salut del nostre ‘peque’. Un bacteri li havia provocat una sèpsia.
Al veure que la situació era crítica, vam avisar al rector de la nostra parròquia i va venir de seguida a batejar-lo.
Just en el moment del bateig, el RAMON va obrir els ulls, semblava que ens estigués dient 'gràcies papis!', ja mai més va tornar a obrir els ulls.
Quan els metges van aconseguir mantenir les seves constants, una ambulància se'l va endur cap a Sant Joan de Déu.
Allà va estar a la UCI en estat molt greu però estable. Nosaltres continuàvem resant desesperats perquè tornés amb nosaltres. Però al mateix temps demanava a la Mare de Déu que m'ajudés a ser forta i serena com Ella, a saber suportar el dolor i entendre que la vida és un regal de Déu, és la seva voluntat (sempre bona).
El dijous 27, quan semblava que ja anava cap a millor, una petita vena del seu cap es va trencar, fent una hemorràgia cerebral que ja no tenia cap remei. Continuàvem resant perquè passes un miracle, però ja no ho fèiem amb aquella desesperació humana, perquè notàvem que la Mare de Déu estava molt a prop nostre. Era com una lluita: la Mare de Déu tibava d'una maneta del RAMON i nosaltres tibàvem de l'altre.
El diumenge 30 cap a quarts de nou del vespre a l'entrar a la UCI ens van deixar agafar al RAMON. Les seves constants es mantenien fins aquell moment. Semblava que ens estigués esperant. Quan el vam agafar en braços, les constants van començar a variar, el cor cada vegada anava més lent. Semblava un Àngel. La Mare de Déu estava allà amb nosaltres 3.
Varem estar parlant amb el RAMON una bona estona, li vam demanar moltes coses, l’acariciàvem sense parar. Hi havia molta pau en aquell racó de la UCI.
Li vam posar una creu beneïda per Joan Pau II al seu pit (feia dies que voltava pel seu llit) i varem resar el rosari. Tenim el costum de resar un misteri per cada fill, així que el cinquè misteri és el del RAMON. Quan vam acabar el rosari, el Pep va dir l'oració de l'Àngel de la Guarda com fa cada dia amb els nens. Jo, vaig dir: 'Pep, la Mare de Déu està agafant al nostre peque, se l'emporta amb Ella'. I just en aquell moment, 31 de gener a les 00:45h, el seu cor va deixar de bategar.
No us explico tot això per fer-vos plorar. Us ho explico perquè vull compartir amb vosaltres aquesta alegria de ser cristians. L'alegria que ens ha donat el nostre peque des del moment de la seva concepció. Un nen ple d'amor. La llum de la nostra vida. Un regal de Déu. T'estimem molt RAMON!
Que la fe que ens han transmet els nostres pares i l'àvia, passi de generació en generació. Cultiveu-la, que mai es faci malbé.
RAMON ha complert la seva missió en 15 dies, nosaltres hem de lluitar cada dia per aconseguir completar aquesta missió, el Cel és per a tots nosaltres! Allà ens hem de trobar.

GRÀCIES RAMON!
.

El nostre deure com a pares? ... Triomfar en Família!

.
La història, gran mestra de la vida, com va nomenar Ciceró, ens ha ensenyat que al llarg dels segles, quan la família trontolla o perd l'altura de mires, tota la societat se’n va en orris.

Cap cultura, des dels primers segles de la nostra era, ha sobreviscut a l'enfonsament d'aquest pilar bàsic ... La raó és de pura lògica: No hi ha altra institució capaç de suplir el que suposa i conté per a l'ésser humà, molt per sobre dels èxits espectaculars de la nostra era, en el camp científic o tecnològic, per importants que siguin.

Ens quedaríem amb un punt de vista molt superficial i erroni, si consideréssim dues vies paral•leles o divergents, un clima familiar beneficiós i els èxits espectaculars de la nostra civilització.

En un món on els progressos de la humanitat són innegables i sorprenents, el millor negoci d'un ésser humà, segueix sent el d'invertir en "la recerca del bé comú", com ens va descobrir Charles Dickens en la "Cançó de Nadal".

I aquesta actitud altruista i solidària no s'aprèn en els llibres, sinó en la tasca diària de viure i conviure en el si d'una família, tant en dies feliços com en tants altres avorrits, que apunten el dia grisos i plens de núvols, fins i tot els que acaben en tempesta.

Els clarobscurs d'un quadre, quan se saben interpretar, mai ens allunyen del mateix. Al contrari, ens porten a admirar la pinzellada magistral de l'artista que els va portar a terme.

Covadonga O´Shea
'Sindicat de Pares'

Llegir-ne més

.

Nou llibre del Papa: Jesús de Natzaret´’

.

Des de l’entrada a Jerusalem fins la Resurrecció.

.

El divendres 11 de març arribarà a les llibreries de tot el món el segon volum del llibre "Jesús de Natzaret" sobre la Passió, Mort i Resurrecció de Crist.

.

El Papa el signa amb el seu nom de pila, ‘Joseph Ratzinger’. En ell afronta directament el tema que més l'ha apassionat al llarg de la seva carrera acadèmica: mostrar que el Jesús de què parlen els Evangelis ha existit realment i era Déu.

.

Al llarg de nou capítols i un epíleg sobre l'Ascensió de Jesús al Cel, Benet XVI es fa preguntes clares i directes que poden sorprendre molts catòlics.

.

Va ser Jesús només un revolucionari? Era el Messies, el Fill de Déu? Qui el va assassinar? Els qui l'han llegit asseguren que les seves respostes no deixaran a ningú indiferent.

.

Del primer volum se'n van vendre gairebé tres milions d'exemplars i es van fer 32 edicions. Aquesta segona part es publicarà de moment en set idiomes.

.

A més, el Papa va concloure l'estiu passat la tercera i última part d'aquesta obra, en la qual reflexionarà sobre la infància de Jesús, que arribarà a les llibreries el proper mes de novembre.

.

.

Vídeo de la BBC

.
Tràiler de la nova sèrie que llança la ‘BBC’


Vezi mai multe din Documentare, Science & Tech pe 220.ro
.

Les arrels de l’Opus Dei

.

El setmanari italià “Famiglia Cristiana”, que difon cada mes 700.000 exemplars, va entrevistar el Prelat de l'Opus Dei Mons. ‘Xavier Echevarría’, amb motiu de la publicació del seu llibre ‘Vivir la Santa Misa’ (Rialp).

Trobar Déu a la vida corrent: aquest és el missatge de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer.

El seu successor, monsenyor ‘Xavier Echevarría’, ens explica l’esperit de l’Opus Dei.

Podeu llegir-ne l'Entrevista al Prelat: De la Missa a la vida

També van visitar l'església de Santa Maria de la Pau a Roma, on reposen sota l'altar les restes mortals de ‘Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer’, fundador de l'Opus Dei.

Després van estar a la cripta on s’hi troben les del seu successor, ‘Mons Álvaro del Portillo’ que va governar l’Opus Dei després del traspàs del fundador, l’any 1975.

La Prelatura reuneix més de 600.000 cooperadors d’arreu del món, no només catòlics, sinó també d'altres religions, tot i que molts no pertereixen a l'Obra, en participen amb entusiasme i afecte en el desenvolupament educatiu, cultural i caritatiu d'acord amb el desig del fundador (editat per ‘Alfredo Tradigo’)

Alfredo Tradigo // Famiglia Cristiana

.

El portàtil a casa

.

L'ús de dispositius mòbils per l’oci o treball pot aportar grans beneficis sempre que adoptem hàbits saludables a l'utilitzar-los, com una postura correcta, descansos regulars i una mica d’exercici. Gràcies per l'advertiment 'Kimi'

.

Anècdotes del Raval i del Barça

.
Qui vol jugar a futbol?

Des de fa molts anys tenim tan ficat el futbol a la nostra vida quotidiana, que sembla com un més de la família.

Quan ens reunim, sovint acabem parlant de futbol, als nens els hi donem una pilota per divertir-se a cops de peu. Però no sempre ha estat així.

Barcelona és coneguda arreu del món pel seu equip de futbol. Un equip que ha donat alegries i penes als seus afeccionats. Un equip que quan es va fundar va fer-ho amb un anunci a la premsa.

El seu fundador, un home de negocis suís, necessitava companys per formar un equip i els citava mitjançant la premsa.

El lloc triat per a la primera reunió va ser un gimnàs al Raval, on hi ha una doble placa. És a prop de la famosa font de Canaletes, punt de reunió de les celebracions dels seguidors de l'equip.

Hi ha algú que vulgui jugar a futbol?

Del bloc ‘barcelonaespoderosa’ que publica Edu Garcia

.

El Parc del Retiro acollirà la "Festa del perdó" durant la ‘JMJ’

.

El madrileny Parc del Retiro acollirà la "Festa del perdó" durant la Jornada Mundial de la Joventut Madrid 2011.

.

S’instal•laran centenars de sacerdots durant tot el dia perquè els joves puguin confessar-se.

L'esdeveniment s'ha organitzat per facilitar aquest sagrament als assistents a la ‘JMJ’. Els sacerdots confessaran en diferents idiomes. A més, totes les esglésies de Madrid estaran obertes per a tots els qui vulguin confessar-se.

.

Benet XVI proposa una Quaresma sense egoismes

.

El Papa ens demana als catòlics que durant la propera Quaresma redescobrim el sentit del Baptisme per "alliberar el cor de tot egoisme, que ens empobreix i ens impedeix estar disponibles a Déu i al proïsme". Ho diu en el missatge per a la Quaresma, en què convida a impulsar el dejuni, la pregària i les obres de caritat durant aquests quaranta dies.

La Quaresma són els 40 dies previs a la Setmana Santa, durant els quals els cristians es preparen per commemorar la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús.

Aquest any comença el 9 de març, dimecres de cendra

.

‘Carmen Iglesias’, de la Reial Acadèmia Espanyola: «Los idiotismos morales»

‘Carmen Iglesias’, membre de la Reial Acadèmia Espanyola i de l'Acadèmia de la Història i presidenta d'Unitat Editorial, denúncia en una excel•lent Tribuna publicada ahir a ‘El Mundo’ la inquietant degradació del sentit del públic i l'amenaça a les llibertats dels ciutadans derivada del creixent intervencionisme polític, que es comença a admetre com una cosa normal en la vida espanyola.

Afirma 'Iglesias' en el seu article que "algunes classes polítiques han perdut gairebé tot el sentit i la mesura de la realitat, i es consideren no els nostres representants democràtics, sinó, (que) en la millor tradició autoritària, (...) juguen a 'transformar la societat ', com manifesten sense cap pudor ". I és que, com demostra l'autora a través de diferents exemples, "els graus d'intervencionisme en la societat civil i més concretament en els ciutadans, estan arribant a cotes difícilment compatibles en una democràcia real".

Per llegir el text complet, clic aquí

.

Mons Xavier Novell Gomà, Bisbe de Solsona

És el bisbe més jove d'Espanya i el vuitè més jove del món. Es tracta de monsenyor Xavier Novell i té 41 anys. Abans d'ordenar-se sacerdot va ser Enginyer Agrícola i es reconeix un apassionat admirador de Joan Pau II i Benet XVI.

"Vinc amb un missatge d'un delegat de la meva diòcesi per dir-li al Sant Pare: digueu-li al Sant Pare que és el millor Papa de la Modernitat, el millor Papa que ha tingut l'Església des de l'època moderna. Jo personalment estic encantat llegint els seus discursos, les seves homilies ".

Per la seva edat, el bisbe Novell pertany a l'anomenada "Generació Papa-boys", la dels joves que van descobrir la fe catòlica gràcies a Joan Pau II. Precisament, durant una trobada del Papa amb joves l'ara bisbe va començar a mirar el Papa d'una altra manera.

.

"La família és un pilar fonamental per tenir una societat cohesionada y estable"

.
Avui es presenta el llibre: "Dona i Igualtat en el Tracte. Anàlisi de la maternitat a la Unió Europea".
.
Us convido a llegir les declaracions de la vicepresidenta d'Acció Familiar 'Maria Teresa López'

El Baròmetre de la Família, depenent de la Fundació Acció Familiar, ha publicat el llibre "Dona i Igualtat de Tracte. Anàlisi de la maternitat a la Unió Europea", en el qual s'analitza, amb dades estadístiques, la doble discriminació que pateixen les dones que són mares a la Unió Europea.

Amb motiu de la presentació d’aquest llibre, la vicepresidenta de la Fundació Acció Familiar, ‘María Teresa López López’ ha conversat amb Anàlisi Digital sobre com conciliar la vida laboral i familiar. Per a ‘María Teresa’, reconèixer la maternitat com un dret és elemental, ja que la família és un pilar fonamental per tenir una societat cohesionada i estable.

Llegir-ne més

ANALISIS DIGITAL

.

Avui toca somriure

M’he fet un tip de riure veient aquesta paròdia del ‘Tricicle’, espero que vosaltres també en gaudiu una estona.

.

D. Alvaro del Portillo

.
Testimoni de sant Josepmaria sobre D. Alvaro


.

Roland Joffé, ningú de l’Opus m’ha rentat el cervell

.
Interessant entrevista amb el director de ‘There Be Dragons’, que s'estrena el 25 de març.

‘Melcior Miralles’ entrevista a fons a Joffé el director de la pel•lícula “TROBARAS DRAGONS”. Abans de la seva estrena ja està generant polèmica i expectació inusitada.

Una bona entrevista per al cap de setmana. La visió d'un ‘out sider’ com Joffé sobre Espanya, els conflictes, el perdó, és interessant.

http://melchormiralles.es/2011/02/16/escriva

.

Pins cargolats, una raresa de la natura

.

Fa pocs dies vaig fer una excursió molt interessant, de Coll de Boix vaig continuar pel camí en direcció a Puigdoure, però en arribar a l’Era dels Enrics es bifurca i cal situar-se. D’allà i mirant cap el Puig Andreu hi ha el camí a la dreta que porta al paratge dels pins cargolats. Una raresa de pins que adopten un contorsionisme extrem, la seva sinuositat és insòlita perquè es tracta d’exemplars gruixuts i vigorosos. No són pins tortuosos, són pins cargolats.

Agraeixo el vídeo que m'ha enviat en Joan

.

Acudit

.

Acudit que corre aquests dies entre els empleats de 'les Caixes'

.

Un dia per donar gràcies

El 14 de febrer de 1930, estant sant Josepmaria a Madrid, va comprendre mentre celebrava la Santa Missa que havia de començar la tasca de l'Opus Dei amb dones.

El 1943, rep una llum de Déu per a resoldre la incardinació de sacerdots a l'Opus Dei, provinents dels laics ja incorporats a l'Obra: neix així la Societat Sacerdotal de la Santa Creu.

.

Santa Eulàlia

.
Santa Eulàlia de Barcelona (Sarrià, ca. 290 - Barcelona, ca. 303) Eulàlia, en grec, significa la ben parlada (“eu” és bé i “lalos” parlar).

S’explica que havia nascut a Sarrià, filla de Filet i Leda i de molt petita, es mostrà molt piadosa.

Va ser, segons la tradició, una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià, essent martiritzada i venerada com a màrtir.
.

És la copatrona de la ciutat de Barcelona (la Mare de Déu de la Mercè, tot i que és celebrada també com a patrona, és, estrictament, patrona de la diòcesi de Barcelona).

Tradicions barcelonines

Eulàlia, mentre era a casa seva, tenia cura de les oques que s'hi criaven. Per aquest motiu, al claustre de la Catedral de Barcelona hi ha de forma permanent tretze oques, tantes com els anys que tenia en morir, de color blanc, com a símbol de la seva puresa.

La santa vivia als afores de la ciutat, a Sarrià; vora la seva casa hi havia un bosc de xiprers. Un dia que la santa hi passejava, tingué l'aparició d'un àngel. En record del prodigi, els xiprers es van convertir en palmeres, arbre llavors desconegut a la ciutat. Per això, la finca de Sarrià tenia palmeres i era coneguda com el 'Desert de Sarrià'.

Quan les restes de la santa van ser traslladades de Santa Maria de les Arenes (avui Santa Maria del Mar) a la Catedral, el 878, en arribar la processó al portal de la ciutat, que era on ara hi ha la Plaça de l'Àngel, l'arca on anaven les restes va prendre un pes tan gran que no va poder ser moguda i van haver de deixar-la al terra. Malgrat els intents d'aixecar-la, no hi havia manera de poder continuar la traslació i es va pregar perquè el Cel enviés un senyal que permetés conèixer-ne la causa. Un àngel s'aparegué llavors i assenyalà amb el dit un dels canonges que prenia lloc a la processó: el sacerdot, penedit, va confessar que, en fer el trasllat de les restes de la santa a l'arca, se n'havia quedat un dit, com a relíquia i, en tornar-lo al seu lloc, van poder tornar a aixecar l'arca i continuar la cerimònia: la santa no volia entrar "incompleta" a la seva ciutat. Per aquest motiu, l'antiga Plaça del Blat va canviar el nom i passà a dir-se Plaça de l'Àngel i l'actual carrer de la Llibreteria prengué el nom de Baixada de Santa Eulàlia, a més, s'hi instal•là al portal l'escultura d'un àngel de planxa de coure que assenyalava cap avall, i una altra de santa Eulàlia.

Moltes dones i noies duen el nom de Laia, que és una adaptació del nom "Eulàlia", que en grec significa "ben parlada"

Llocs relacionats amb el martiri de la santa

.

Un dels turments que va patir va consistir a ficar-la nua en una bóta plena de claus i vidres i llançar-la rodolant tretze cops per un pendent, l'actual carrer anomenat Baixada de Santa Eulàlia, on hi ha una imatge de la santa en una petita capella. Per commemorar aquest fet, la diada de la santa, els fidels pujaven i baixaven aquest carrer tretze cops, simbolitzant el recorregut de la bóta. També per això, Santa Eulàlia era patrona del gremi de boters.

Un altre turment fou el del foc, lligada la jove a una estaca; miraculosament, però, les flames s'apartaven del cos d'Eulàlia per dirigir-se contra els seus botxins. L'episodi és un dels que està representat als relleus del rerecor de la Catedral de Barcelona.

Després d'ésser fuetejada, va ser tancada en una presó, en un calabós ple de puces per tal que li piquessin les ferides. Aquesta presó, deia la llegenda, era al carrer de la Volta de Santa Eulàlia. Per això, el 12 de febrer, les puces són més grosses i piquen amb més furia. El sol, avergonyit d'aquest martiri, no vol entrar en aquest carreró, habitualment fosc i només l'il•lumina la diada de Santa Eulàlia.

La santa havia estat empresonada, també, a la Volta del Remei o al número 7 del carrer del Call.

Diu la llegenda que, després de dotze turments, finalment la van clavar tota despullada en una creu en forma d'aspa (forma coneguda com a creu de Santa Eulàlia, o de Sant Andreu).

En aquell moment, per preservar la seva intimitat i que ningú no la veiés nua, va començar a nevar fins que va quedar coberta per la neu. Va morir a la creu i la seva ànima va volar, en forma de colom blanc que li va sortir de la boca.

Diversos llocs de Barcelona reclamaven l'honor d'haver estat l'indret de la mort de la santa: els més anomenats eren el Pla de la Boqueria (motiu pel qual, a la casa de la Rambla fa cantonada amb el carrer de la Boqueria, hi ha l'escultura de la santa presidint el lloc) i la Plaça del Pedró, on s'hi va erigir un monument commemoratiu al segle XVII.

Jo em decanto per la Plaça del Pedró (foto de la santa al cap de munt), en ple barri del Raval, que és on dedico part del temps a una acció social, i cada vegada que passo pel davant, m'hi encomano

Joan Amades diu que al número 9 del Portal de l'Àngel, davant del Palau Barberà, hi havia una pedra que Eulàlia, quan venia a la ciutat a cavall d'un ruquet per anar a costura, feia servir per descavalcar-ne.

Fins el 1423, el carrer del Bisbe se'n va dir carrer de Santa Eulàlia; la porta de Santa Eulàlia de la Catedral, amb una imatge en terra cuita de la santa, dóna a aquest carrer.

Us convido a fer un passeig per els lloc de Barcelona que fan referència a Sta. Eulàlia

.

La Mare de Déu de Lourdes

De moment he pogut sortir a camí del problema informàtic que em tenia lligat de peus i mans. Gràcies a Déu, sembla que tot pot arribar a bona fi.

Déu vos salve, oh Mare santa, vós vau infantar el rei que governa el cel i la terra per tota l’eternitat.

La festa de la Mare de Déu de Lourdes se celebra el dia de la seva primera aparició, l'11 de febrer.

En 1858 la Immaculada Verge Maria s’aparegué en 18 ocasions a ‘Bernadette Soubirous’, vora Lourdes, un petit poble dels Pirineus francesos.

Allà la Mare de Déu va recordar la importància de l'oració, el rosari, la penitència i la humilitat. A més, va recordar la misericòrdia de Déu amb els pecadors i la importància de cuidar bé als malalts.

Les aparicions van tenir lloc a la cova de "Massabielle", on aviat es va començar a construir un santuari.

Lourdes és avui una de les metes de pelegrins més importants del món. Cada any visiten el santuari 6 milions de persones.

Els metges del santuari han reconegut 67 curacions miraculoses dels més de 8.000 casos registrats. Problemes tan greus com una paràlisi o malalties cardíaques han estat curats sense una explicació científica.

Record de la Missa davant 160.000 fidels

Benet XVI durant la visita que va fer a Lourdes, va celebrar una Missa, davant del Santuari Marià més important d'Europa. Gairebé 160.000 persones van assistir a la cerimònia, un dels actes programats per commemorar el 150è aniversari de les aparicions de la Mare de Déu a la jove Bernadette Soubirous.

http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/673189

.

Publicada l'agenda definitiva de la JMJ Madrid 2011

.

Benet XVI estarà quatre dies a Madrid i es reunirà amb professors universitaris, seminaristes i amb joves religioses. A més visitarà un centre de discapacitats. Són algunes de les novetats que figuren en l'agenda definitiva del Papa per a la Jornada Mundial de la Joventut Madrid 2011. El Papa arribarà a la capital d'Espanya el dijous 18 d'agost. Serà rebut a l'aeroport pels Reis d'Espanya.

Durant la cerimònia d’acollida dels joves, Benet XVI travessarà els arcs de la cèntrica Puerta de Alcalá acompanyat per joves dels cinc continents.

El divendres 19 d'agost el Papa viatjarà al monestir de l'Escorial on es reunirà amb professors universitaris i amb joves religioses.

.

Comentari de Josep Antoni Duran i Lleida sobre progressisme de la ministra Pajín

.

Amb el títol "El progressisme de la ministra Pajín", Josep Antoni Duran i Lleida, portaveu de CiU al Congrés, ha escrit en el seu bloc, un article sobre l'educació diferenciada i el projecte de la ministre de retallar aquest dret elemental.

Crec que val la pena reblar el clau un cop més, per tal d’evitar que aquest problema sofreixi el que passa molt sovint, un esvaïment digital. Paga la pena posar-hi èmfasi i donar-hi tot el ressò possible que tinguem al nostre abast.

Per molt que sapiguem de sobres que l'assumpte de la ministra Pajín clami a Europa i atempti contra la convenció de la UNESCO sobre discriminació, i per molt que sigui coneguda el seva pocatraça, però eficient obstinació, entenc que convé recordar almenys amb insistència l’entossudiment de la ministra Pajín.

Després de recordar una cosa òbvia, que és catòlic, i afegir que ni ha estat ni serà de l'Opus Dei, a qui mostra el seu respecte com a les altres institucions en l'Església (afirma que ell se sentiria més a prop de la Comunitat de Sant Egidi) , el diputat de CIU proclama amb claredat meridiana la llibertat dels pares per portar els seus fills a escoles on s'imparteixi educació diferenciada.

El projecte de llei de la ministra Pajín sobre discriminació anuncia que les escoles que escolaritzen les noies i els nois per separat no podran ser concertats. Duran i Lleida respon que no hi està d'acord per cinc raons.

Llegir l’article complet

Amb aquesta mesura, Pajín vol introduir-nos en el debat que més agrada a un cert sector del PSOE: dividir la societat en temes que no preocupen als ciutadans, que pateixen actualment molt més per la manca de treball o per l'angoixa de la situació econòmica.

Acaba dient que el debat que provoca la proposta de Pajín posa en relleu la seva incompetència com a ministra. Cal no oblidar que Rodríguez Zapatero la va nomenar per treure-se-la de sobre com a secretària d'Organització del PSOE perquè ho feia molt malament.

.

Mossèn, em podria confessar?

"En el tren, quan creuem la mirada amb algú ... bona nit i tapa’t!", Diu rient ‘Robert Weatherill’.

Aquest sacerdot de l'Opus Dei parla del viatge de la vida en una entrevista realitzada durant el trajecte Roma - Milà en tren.

Cal promoure la vocació de comunicador catòlic

.

Us convido a dedicar un aplaudiment ben sorollós a aquesta iniciativa de Jack Valero i al mateix temps secundar-la:

"En una setmana, coincidint amb la visita del Papa al Regne Unit al setembre de 2010, es van produir gairebé cent intervencions de membres de 'Catholic Voices' en els mitjans de comunicació britànics . Des de llavors hem entrat en l'agenda dels mitjans i cada vegada que es produeixen notícies importants vinculades a l'Església ens criden per intervenir i explicar de manera positiva, amb respecte però sense complexos, la postura catòlica "

Jack Valero
Catalunya Cristiana (Entrevista de Samuel Gutiérrez)

Jack Valero, impulsor al Regne Unit de «Catholic Voices», parla en aquesta entrevista de com va sorgir el moviment i de la relació entre els catòlics i els mitjans de comunicació.

Amb 17 anys, Jack Valero (Barcelona, 1959) va marxar a estudiar Enginyeria a Anglaterra, país en el qual acabaria establint la seva residència definitiva. Avui és una de les veus catòliques més representatives del país.

Des de l’any 2006 és el director de Comunicació de l’Opus Dei al Regne Unit. També ha estat recentment el responsable de premsa de la beatificació del cardenal Newman i un dels impulsors del projecte «Catholic Voices», un agosarat programa de formació de laics catòlics per a la seva intervenció sense complexos als mitjans de comunicació.

Com va sorgir la idea de «Catholic Voices» i quines eren les seves pretensions?

Poc abans de la visita de Benet XVI al Regne Unit, en una conversa informal entre amics, va sorgir el tema de la pobra imatge comunicativa que ofereix molts cops l’Església malgrat que compti amb el millor dels missatges possible. Aquesta constatació ens va dur a concebre la possibilitat de llançar «Catholic Voices». Es tractava d’una iniciativa l’objectiu principal de la qual era la formació de laics, gent del carrer, amb la seva feina i la seva família, que amb motiu de la visita papal poguessin fer-se presents en els mitjans i explicar la postura catòlica. Malgrat l’ambient enrarit que es vivia, a causa sobretot dels casos d’abusos sexuals arreu del món, estàvem convençuts que la presència històrica de Benet XVI al nostre país era una oportunitat única per posar l’Església al fòrum públic i poder oferir una imatge diferent de la que generalment es donava, vinculada bàsicament a qüestions negatives.

Llegir-ne més

Es bo observar la natura de tant en tant

.

"El Cel parla de la glòria de Déu, l’estelada anuncia el que han fet les seves mans" (salm 18, 2).

Les nostres ciutats - més i més atapeïdes-, resulta cada cop més difícil aixecar la mirada al cel i veure la nit estelada, la bellesa del sol ixent, o les meravelloses postes de sol al capvespre ...

Sovint, les llums de la ciutat ens impedeixen veure més lluny.

Em sembla que seriem més creients si miressin, si advertissin almenys, l'espectacle que se'ns regala cada dia des del cel”.

.

Publicitat

.

Agraeixo al Josep i l’Angelina, assidus al bloc, la tramesa d’aquesta novetat.

Va cridar més l'atenció que els nous models de la marca.

La indústria automobilística finalment ha entès el concepte de ‘Mobilitat Sostenible’.

‘Volkswagen’ va presentar el seu primer vehicle de dues rodes i el concepte "Think Blue" a la Fira Xina 2010.

Per increïble que sembli, la bicicleta de ‘Volkswagen’ va cridar més l'atenció de la gent que els nous models de la marca.

L'empresa s'ha referit a ella com una obra d'art de la mobilitat.

La ‘VW Bike’ no té pedals, es plega, té fre de disc a les dues rodes i funciona amb bateria que pot ser recarregada en el propi cotxe amb 12 volts, amb corrent continu o en una presa de corrent altern comú.

Va ser concebuda per encaixar perfectament en el compartiment de la roda de recanvi del cotxe.

El concepte de mobilitat d'aquest equipament està concebut que la bicicleta sigui un complement del cotxe. Així doncs, el conductor podria deixar el cotxe en un estacionament fora dels grans centres congestionats i dirigir-se amb la bicicleta elèctrica al centre de la ciutat.

.