La litúrgia del Dijous Sant és riquíssima de contingut. És el dia gran de la institució de la Sagrada Eucaristia, do del Cel per als homes, el dia de la institució del sacerdoci, nou regal diví que assegura la presència real i actual del Sacrifici del Calvari en tots els temps i llocs, fent possible que ens apropiem dels seus fruits. S'acostava el moment en què Jesús anava a oferir la seva vida pels homes. Tan gran era el seu amor, que en la seva Saviesa infinita va trobar la manera d’anar-se’n i de quedar-se, a la vegada. Sant Josepmaria Escrivà, en considerar el comportament dels que es veuen obligats a deixar la seva família i la seva casa, per guanyar-se la sustentació en una altra banda, comenta que l'amor de l'home recorre a un símbol: els qui s'acomiaden bescanvien un record, potser una fotografia ... Jesucrist, perfecte Déu i perfecte Home, no deixa un símbol, sinó la realitat: es queda Ell mateix. Anirà al Pare, però romandrà amb els homes. Sota les espècies del pa i del vi està Ell, realment present: amb el seu Cos, la seva Sang, la seva Ànima i la seva Divinitat.Com correspondrem a aquest amor immens? Assistint amb fe i devoció a la Santa Missa, memorial viu i actual del Sacrifici del Calvari. Preparant-nos molt bé per combregar, amb l'ànima ben neta. Visitant amb freqüència Jesús ocult en el Sagrari.
A la primera lectura de la Missa, se'ns recorda el que Déu va establir en l'antic Testament, perquè el poble israelita no oblidés els beneficis rebuts. Descendeix a molts detalls: des de com havia de ser l'anyell pasqual, fins els detalls que havien de tenir cura per recordar el trànsit del Senyor. Si això es prescrivia per commemorar uns fets, que eren només una imatge de l'alliberament del pecat obrat per Jesucrist, ¡com ens hauríem de comportar ara, quan veritablement hem estat rescatats de l'esclavitud del pecat i fets fills de Déu!
Aquesta és la raó que l'Església ens inculqui una gran cura en tot el que fa referència a l'Eucaristia. Assistim al Sant Sacrifici cada diumenge i festes de guardar, sabent que estem participant en una acció divina?
Sant Joan relata que Jesús va rentar els peus als deixebles, abans del Sant Sopar. Cal estar nets, en l'ànima i al cos, per acostar-se a rebre'l amb dignitat. Per això ens ha deixat el sagrament de la Penitència.
Commemorem també la institució del sacerdoci. És un bon moment per resar pel Papa, pels Bisbes, pels sacerdots, i per pregar que hi hagi moltes vocacions en el món sencer. Li demanarem millor en la mesura que tinguem més tracte amb aquest Jesús, que ha instituït l'Eucaristia i el Sacerdoci. Podem dir, amb total sinceritat, el que repetia sant Josepmaria Escrivà: Senyor, posa en el meu cor l'amor amb què vols que t'estimi.
En l'escena d'avui no apareix físicament la Mare de Déu, encara que es trobava a Jerusalem en aquells dies: la trobarem demà al peu de la Creu. Però ja avui, amb la seva presència discreta i silenciosa, acompanya molt de prop el seu Fill, en profunda unió d'oració, de sacrifici i de lliurament.
Joan Pau II assenyala que, després de l'Ascensió del Senyor al Cel, participaria assíduament en les celebracions eucarístiques dels primers cristians. I afegeix el Sant Pare: aquell cos lliurat com a sacrifici i present en els signes sacramentals, era el mateix cos concebut en el seu si! Rebre l'Eucaristia havia de significar, per a Maria, com si acollís de nou en el seu si el cor que havia bategat al uníson amb el seu (Ecclesia de Eucharistia, 56).
També ara la Mare de Déu acompanya Crist en tots els sagraris de la terra. Li demanem que ens ensenyi a ser ànimes d'Eucaristia, homes i dones de fe segura i de pietat ferma, que s'esforcen per no deixar sol Jesús. Que sapiguem adorar-lo, demanar-li perdó, agrair els seus beneficis, fer-li companyia.
Meditacions del Prelat de l'Opus Dei sobre la Setmana Santa
Meditacions del Prelat de l'Opus Dei sobre la Setmana Santa
