El Canigó (situat entre les comarques del Conflent, el Rosselló i el Vallespir). El seu punt culminant és la pica del Canigó, de 2.784 m. Va ser considerada en altre temps la muntanya més alta dels Pirineus. Actualment és ben conegut que la seva alçada no li permeten ni tant sols pertànyer al club dels 3000. La confusió és comprensible quan ens apropem a ella per la plana del Rosselló i ens endinsem en el Conflent ja que la seva alçada (2784 m) esclafa les poblacions que l’envolten i que es troben a uns 2500 metres per sota del cim. A més la seva proximitat al mar (50km) el fan el primer pic important a l’est dels Pirineus.
El massís del Canigó està solcat de pistes el que fa que sigui fàcilment accessible, a més les rutes estan ben senyalitzades. Això, unit al seu simbolisme per Catalunya el fan un cim extremadament concorregut.
El gran símbol nacional que representa aquesta muntanya per a Catalunya es recolza en el fet que en aquesta zona s’inicia la història dels comtats que més tard s’unirien en el comtat de Barcelona i aquest amb la dinastia Ximena per formar la Corona d’Aragó.
El fet que el simbolisme recaigui concretament sobre aquesta muntanya prové de la Renaixença i concretament al poema “Canigó” de Jacint Verdaguer (1845-1902) ambientat en la lluita contra els musulmans a l’alta Edat Mitjana i que narra una història mítica basada en el Comte Tallaferro.
Al voltant d'aquesta muntanya hi ha tot un univers simbòlic, vinculat a la identitat del poble català, fet que es concreta amb la tradició festiva de la Flama del Canigó, que té lloc cada any la vigília de Sant Joan. També es fa evident en l'afluència d'excursionistes dels dos costats del Pirineu, que tenen aquest massís com un dels seus destins preferits.
Una de les característiques d’aquest massís és la seva diversitat natural, per això ha estat inclòs dins el Parc Natural Regional del Pirineu Català, catalogat com a Grand Site (Gran Paratge) per part de l’estat Francès.
Podem d’arribar al refugi des de Prades seguint uns 20 km de pista. La pista és transitable, amb paciència, per turismes i s’inicia a Villerac (petit poblet proper a Prades).
Pica del Canigó per la cresta de Barbet
Zona :
Conflent - França
Itinerari circular,
Desnivell :
820 m.
Distancia :
7'900 km.
Itinerari
Refugi de Cortalets (2150m) – Cresta de Barbet – Pic Barbet (2.733 m) – Portella de Vallmanya (2.591m) – Xemeneia – Pica del Canigó (2.784m) – Pic Jofre (2.362 m) – Refugi de Cortalets (2.150m)
Descripció:
Pujada a la muntanya mítica i símbol de la identitat catalana, la Pica del Canigó.
Accessos:
Just abans d'entrar a Prades venint de Perpinyà, en una rotonda girem a la esquerra direcció Villerac i després de creuar el poble la carretera es converteix en una pista de terra de 23 km. fins el refugi de Cortalets a 2150m. de altitud.,
L’ascensió en cotxe és important, ja que des de Prades (uns 400 metres), fins al refugi (2150 m.) Temps poc més d’1 h
Arribem al refugi de Cortalets, on vam deixar el cotxe, el pas fins el refugi està barrat i cal deixar-lo uns 200 metres més avall.
El Refugi està a una alçada de 2150 m., la qual cosa fa que l’ascensió sigui de 634 metres.
Un cop mentalitzats, vam començar a pujar agafant el camí que surt pel darrera del refugi, seguint sempre les marques grogues, pujada a la carena, el camí és ben fresat, un cop a la carena cal seguir cap amunt per un corriol fins el coll (2711 m), des d’aquí es pot assolir el Pic Barbet (2733 m). Girada a l’esquerra i baixar fins la Portella de Vallmanya, on s’enllaça amb el camí que ve del refugi de Marialles. Ens dirigim cap a la Pica. El camí comença a pujar de valent en direcció Nord, arribem al peu de la Xemeneia. A partir d’aquí tenim d’ajudar-nos amb les mans fins assolir el cim.
Una vegada arribats a la Pica del Canigó ( 2784 m) i després de descansar una estona, desplegar la senyera i fer les fotos escaients etc..., vam baixar per la ruta clàssica del Pic de Jofre, per tornar al refugi de Cortalets.
A la meva pàgina a Wikiloc, trobareu el track per si el voleu descarregar
