La Revetlla de Sant Joan se celebra la nit
del 23 al 24 de juny, la nit més curta de l’any, coincidint amb el solstici
d'estiu.
Hi ha molts elements simbòlics relacionats
a la revetlla, però entre tots el que més destaca és el foc.
Les fogueres estan encara avui en dia
presents en totes les celebracions i, per extensió, els petards i fonts de
colors, i en moltes poblacions es fan les baixades de torxes o falles.
El foc és sinònim de purificació i
curació, d’espantar les criatures malèfiques i de màgia.
Als carrers i places és costum que la gent tregui tot tipus d’andròmines i
coses velles per cremar. Tothom apila les seves coses i s’encén la foguera, al
voltant de la qual es fa la festa.
La coca de St. Joan
Normalment la nit de la revetlla es passa
juntament amb la família o amics. Una de les coses que no hi pot faltar a taula
després de sopar, a part del cava, és la Coca de Sant Joan.
La coca, la que tothom
considera que és la coca típica de Sant Joan, antigament era rodona i tenia un
forat al mig. Es diu que la forma circular volia representar la imatge del sol.
Es coïa a casa i s'havia de consumir a l'exterior. A pagès es deia que
menjar-la sota teulat portava desventura. La coca es va incorporar a les
revetlles l'any 1860. Cap a l'any 1900 ja n'era un element essencial. La
tradició diu que la coca de Sant Joan ha de tenir una mida canònica, el doble
de llarg que d'ample, i els angles arrodonits. La proporció entre l'amplada i
la llargada de la coca és igual a la proporció entre el dia i la nit per Sant
Joan.
Les més típiques són les de fruites (pa de
pessic amb fruita confitada pel damunt, amb o sense crema) i la de llardons
(amb pinyons torrats per sobre).
La Flama del Canigó
Cap a mitjans del segle passat es va
iniciar una tradició: durant la nit del dia 22 de juny s’encén una foguera al
cim de la muntanya del Canigó. D’aquesta foguera en surt la flama que ha
d’encendre les fogueres d’arreu del país. La flama va recorrent pobles i
ciutats a través de relleus de persones que la van transportant per tal
d’arribar a moltes poblacions de Catalunya.
Solstici d'Estiu
Al llarg de l’any hi ha dos moments en què
el Sol té la màxima distància angular de l’equador: Els Solsticis.
Els Solstici d’estiu és quan el dia és més llarg (el dia que el Sol està més hores
entre la seva sortida i la posta), i es produeix el pas de la primavera a
l’estiu. En canvi, el Solstici d’hivern és exactament el contrari, sent el dia
més curt, i representa el pas de la tardor a l’hivern.
