dimarts, 16 de novembre del 2010

Reminiscències del viatge del Papa


La setmana passada vaig sentir una conversa sobre les despeses del viatge del Sant Pare. Pensava que aquest tema era ja un fet catúfol, però veig que no, encara hi ha qui –amb esperit obtús -, dóna voltes i més voltes, inflant el cap als del seu voltant.
.
Doncs ja hi estem anant, per això poso aquest exemple.

Hi va haver una dona pecadora que es va apropar a Jesús, va vessar un perfum caríssim als seus peus i els eixugava amb les seves llàgrimes. Alguns van pensar, "vaja profeta! no sap que aquesta és una pecadora?".

Judes, l’encarregat de la bossa va pensar que es podia haver venut aquest perfum per donar-ho als pobres, tenia una calculadora al cap i ràpidament va calcular què valia el perfum.

Jesús va lloar la dona perquè estimava molt i per la seva generositat a mans plenes, el perfum símbol d'amor.

Últimament han aparegut també molts calculadors -del morro fort - que es pregunten quant va costar el viatge del Papa.

D'altres es queixaven que la ciutat i el tràfic va estar difícil, oblidant que sovint tenim maratons solidàries, manifestacions, celebracions, desfilades, curses, amb bicicleta, corrent, a peu, i circular per la ciutat és impossible, però no sento crítiques, ja que seria ratllat d'insolidari.

Dos enamorats es regalen una cosa de valor, mai obsequis que no valen un sisó o quatre xavos. El temple de Gaudí mira primer a Déu, catedral del segle XXI i als homes.
.
Cameron va agrair el viatge del Papa a Anglaterra per l'esperança que va suposar, i aquí, encara anem amb la calculadora.

En qualsevol cas, agraeixo de tot cor al govern d'Espanya, la seva amabilitat i generositat en aquest viatge. Gràcies molt especialment al Cap d'Estat i família.

Tanmateix, fins i tot hi ha qui parla de vendre els museus vaticans , però no sento propostes per vendre el Museu del Prado per apaigavar la crisi.

Publicitat


Lluís García Berlanga va fer aquest anunci poc abans de morir. Crec que sobren comentaris. Al cel sia.

dilluns, 15 de novembre del 2010

Papà, t’estic mirant!

.
Avui en un dels blocs que acostumo donar-hi un cop d’ull habitualment, ‘Elige la vida’ publicava aquest post.

Es diu amb molta raó que els primers educadors són els pares. És cert que amb el temps els nostres fills es veuen influïts per moltes persones de les quals aprenen: avis, germans, professors i mestres, amics, etc.

Educar no és només ensenyar un llenguatge, matemàtiques, física o biologia. És quelcom més profund.

Educar suposa intentar lliurar a altres persones la clau de la verdadera saviesa necessària per viure i obrar en la vida. Donar les eines apropiades perquè els fills puguin valer-se i ser persones de bé, capaces d'emetre judicis, donar afecte, créixer i fer el bé al seu voltant.

Els primers educadors... els pares. El millor educador... l'exemple.


.

dissabte, 13 de novembre del 2010

DETENCIÓ D’ANTONI GAUDÍ L’11 DE SETEMBRE DE 1924

.

Un fet poc conegut de la vida del genial arquitecte modernista és la seva detenció un Onze de Setembre, durant la dictadura de Primo de Rivera. Gaudí, home solitari, però també solidari i immers en el ressorgiment nacional català del primer quart de segle, ens mostra, amb motiu d’aquest fet, una faceta cívica i patriòtica digna d’elogi.
.
Pel que fa a l’ús de la llengua, és ben sabut que, durant una visita d’Alfons XIII a les obres de la Sagrada Família, Gaudí li va fer les explicacions en català.

També s’expressava en la nostra llengua amb els visitants estrangers.


Un d’ells, ‘Albert Schweitzer’, explicaria que Gaudí li va dir: «Això no es pot expressar ni en francès, ni en alemany, ni en anglès: tant és així que li ho explicaré en català i vostè ho comprendrà, encara que, de català, no en sàpiga.»


A Barcelona, la tradicional commemoració de l’Onze de Setembre de 1714, l’any 1923 va acabar malament. En efecte, la força pública va carregar brutalment contra els milers i milers de manifestants que cridaven «Visca Catalunya lliure!» i «Mori Espanya!» davant l’estàtua de Rafael Casanova. Mai no s’havia vist tanta gentada ni un fervor patriòtic tan alt. Dos dies després dels fets, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, donava un cop d’Estat amb el vist i plau del rei i amb l’anuència de la Lliga Regionalista.


No cal dir que aquest fet, la Dictadura 1923- 1930, comportaria una nova persecució contra Catalunya, persecució, tot sigui dit, que no va arribar, ni de bon tros, als extrems de la dictadura del general Franco.


L’Onze de Setembre de 1924, el primer sota la dictadura, es van programar alguns actes que foren prohibits per les noves «autoridades».


Un d’ells era la ja tradicional Missa commemorativa que des del 1899 organitzava la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat —Antoni Gaudí n’era membre d’ençà de la seva fundació— a l’església dels Sants Just i Pastor a Barcelona. D’altra banda, sabem que Gaudí, home profundament religiós, cada tarda s’adreçava a l’església de Sant Felip Neri a fer les seves oracions. Amb això volem dir, que la intenció de Gaudí d’anar a la dels Sants Just i Pastor aquell dia tenia directa relació amb la Missa commemorativa de l’Onze de Setembre.


A l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona, apartat Fulls Volanders, hi hem trobat unes quartilles escrites a màquina, on s’explica de forma molt detallada com va tenir lloc la detenció de Gaudí. Al final de tot hi ha una frase, ratllada a mà, que diu: «Això, quasi textualment, és el que n’ha contat el Sr. Valls», és a dir, la persona que va presenciar bona part dels fets. El text és el següent: «A les 8.05 del matí del dia 11 de Setembre de 1924, el Sr. Valls, en anar entrar a l’església de Sant Just, fou deturat per un policia que li preguntà:


—¿Dónde va Vd.?
—Vaig a Missa.


—No se puede pasar. Si quiere ir a Misa, puede ir a otra iglesia.
—És que jo vull anar a Missa a aquesta de Sant Just.


—Pues por esta puerta no se puede pasar. Pruebe por la otra puerta.
El Sr. Valls va anar per la porta del carrer de la Ciutat, i allí també li impedí el pas un altre policia, amb el qual disputà una estona. En aquest moment es presenta el Sr. Gaudí, i tot decidit tracta d’entrar a l’església. El policia el detura preguntant-li:


—¿Dónde va Vd.?
—Vaig a Missa.


—No se puede pasar.
—Doncs jo passaré.


—¡Vd. no pasará! —i l’agafà pel braç.
—Per què m’agafa pel braç, vostè?


—Siga Vd.


El Sr. Valls intervé a favor del Sr. Gaudí. Els detenen i els porten tots dos a la Delegació de Policia de la plaça del Regomir. En fer el policia la presentació dels detinguts, els acusa d’haver-lo insultat, a la qual cosa el Sr. Gaudí diu:


—Mentida, jo no he insultat ningú.


—Cállese Vd.
—Jo no puc ni dec callar. Que digui la veritat i callaré.


—Cállese Vd. y siéntese.


Quatre policies fan la indagatòria: un preguntant, un altre escrivint, un altre parlant amb el que pregunta i un altre mirant com l’altre escrivia.


—¿Cómo se Ilama Vd.?
—Antoni Gaudí.


—¿Qué edad tiene Vd.?
—71 anys.


—¿Qué profesión?
—Arquitecte.


—Pues su profesión le obliga a Vd. a hablar en castellano…
—La professió d’arquitecte m’obliga a pagar contribució i ja la pago. però no a deixar de parlar la meva llengua.


—¿Cómo se llamaba su padre?
—Francesc Gaudí.


—¿Qué es eso de Francesc?


Un dels quatre policies que ajudaven el que preguntava va dir dirigint-se al Sr. Gaudí:


—¡Si Vd. no fuese viejo le rompería la cara; sinvergüenza, cochino!
—Jo a vostè no l’insulto i vostè a mi sí. Jo parlo la meva llengua...


—Si Vd. no fuese viejo...
—No m’insultin, que no hi tenen dret.


En aquest moment arriba una senyora tota atribolada i, dirigint-se de dret al Sr. Gaudí, li diu:
—Ai, Sr. Gaudí! M’han dit que l’havien agafat quan volia entrar a Sant Just, i encara no deu haver esmorzat! Vol que li porti un vas de llet?


—¿Quién le ha dado permiso para entrar?
—A la porta he demanat permís i me l’han donat.


—Siéntese Vd.
—la senyora s’asseu. Els policies estripen tot el que han escrit fins a aquest moment i tornen a començar. Passa un quart esmerçat a tornar a fer l’atestat: un policia dictant, un altre escrivint i els altres dos repuntant- lo. El Sr. Valls es cansa i alçant-se diu:


—Señores: sería muy triste que la señora también tuviera que perder toda la mañana
aquí. Sería mejor darle permiso para que saliera a buscar un desayuno para el Sr. Gaudí.


El policia que dictava va fer:


—¡Que se vaya!


El Sr. Valls va afegir:


—'Y ahora permítanme que les diga que no comprendo como se molesta de esta manera a personas honradas'...


Un policia: —Cállese Vd. Si no fuese Vd. tan viejo, le rompería la cara.
El Sr. Valls: —'Aquí no tendría ninguna gracia'. 'En la calle mano a mano ya sería otra cosa'.


Tothom calla. Segueixen escrivint al dictat i els dos policies que ni escriuen ni dicten comencen a passejar-se per davant dels detinguts, fent-ne burla amb gestos, com volent-los dir: ja veurem com en sortireu de tot això. Torna a entrar la senyora, portant una ampolla de llet, una copa, un panet de Viena i una cullera, tot embolicat en un tovalló.


El Sr. Gaudí, remerciant-li l’atenció, esmorza. En acabar, la senyora recull les restes i torna a sortir, acomiadant-se del Sr. Gaudí.


Entra un oficial de policia. Parla amb els quatre que feien la indagatòria i torna a sortir. Al cap d’un moment, aquests fiquen els papers que han escrit dintre d’un sobre i criden un policia:


—Acompañe a estos señores a la Delegación de la Lonja.


Surten. A la porta de la Delegació de la plaça del Regomir, entrega el plec i els detinguts a una parella de policia i aquesta els porta a la Llotja. En arribar a la Llotja, els policies entreguen el plec i els detinguts. Obren el plec, el llegeixen i tornen a preguntar al Sr. Gaudí per les generals de la Llei. En arribar a la professió i contestar «arquitecte», es repeteix l’escena de la plaça del Regomir, gairebé amb les mateixes paraules.


El Sr. Valls diu, en castellà:


—'El Sr. Gaudí está en su perfecto derecho hablando en catalán'.


El «Jefe» de policia:


—¿Ve Vd., Sr. Gaudí, como su compañero habla el castellano?


El Sr. Gaudí: —Sí, ja ho veig; però jo en tinc prou amb la meva llengua.


El policia, dirigint-se al Sr. Valls:


—Y a Vd., ¿por qué lo han traído?
—'Yo acompaño al Sr. Gaudí'.


—¡Pues ya está aquí de más! ¡Váyase Vd.!


—'Yo quiero acompañar al Sr. Gaudí. El Sr. Gaudí no ha hecho nada que no haya hecho
yo. Y si a él le prenden, también hay que prenderme a mi'.


—¡Guardia! ¡Saque Vd. a este señor!


El Sr. Valls, sense saber com, es troba al mig del carrer, a empentes i batzegades. Va esperar-se una bella estona per veure si podia assabentar-se de com acabava allò, però de seguida cregué que el millor era anar a la Sagrada Família a donar avís del que passava.


L’endemà, el Sr. Valls féu per trobar-se amb el Sr. Gaudí i li preguntà què li havia passat després que els separaren. El Sr. Gaudí li digué: —Em van escorcollar, trobant-me un sant Crist, uns rosaris i un llibre d’anar a Missa, que em varen tornar. Després em conduïren per uns corredors de la Delegació i obrint i tancant tres reixats de ferro, em van deixar en un calabós molt fosc. No vaig distingir res més que un banc, del qual en acostar-m’hi se n’alçaren dos homes, als quals vaig dir:


—Mirin, senyors: m’han detingut en el moment que tractava d’anar a Missa. Les meves armes són aquestes: el sant Crist, els rosaris i el llibre. Permetin-me que faci les meves oracions i després estaré per vostès.


Després de resar un xic, vaig preguntar a un dels detinguts:


—Per què hi és vostè, aquí?
—Fa sis mesos que sóc a la «Modelo» i m’han dut avui aquí on em donaran els papers necessaris per a quedar en llibertat.
.
—I vostè?
—Perquè venia fruita pel carrer. Després de prendre’m la fruita m’han posat cinc duros de multa, i no tenint-los per pagar m’han dut aquí.


Entra un policia: porta uns papers que entrega a un dels detinguts i el posa en llibertat. En havent sortit aquest, el policia diu al Sr. Gaudí que li ha estat imposada una multa de cinquanta pessetes i que, si les paga, el posaran immediatament en llibertat. El Sr. Gaudí diu que no les porta.


El policia fa: —Doncs s’haurà de quedar! Surt i tanca.


El Sr. Gaudí començà a pensar a quin amic, proper a la Delegació , podria escriure, demanant-li les cinquanta pessetes, i es decidí per escriure al Sr. Rector de la Mercè.


Demanà al policia que es passejava per defora del reixat, paper, tinter i ploma per a escriure. Escriu al Sr. Rector de la Mercè, demanant-li setanta -cinc pessetes: 50 per a pagar la seva multa i les altres 25 per a pagar la del pres que estava amb ell. Demana al policia si podrien fer-li la mercè de donar curs a la carta, a la qual cosa aquest accedí.


Molt aviat comparegué el Sr. Rector, i en cerciorar-se que efectivament el Sr. Gaudí es trobava pres i que era ell qui li havia escrit, li donà les setanta-cinc pessetes, amb les quals pagà la seva multa i la de l’altre pres. Al cap de poca estona sortiren en llibertat, juntament amb el Sr. Rector.


Al carrer, el pres —que era castellà— li va demanar plorant al Sr. Gaudí el nom i l’adreça, per a tornar-li les vint-i-cinc pessetes així que pogués. I el Sr. Gaudí li digué: —La caritat no es torna. Si un dia us trobeu com jo avui, en el cas de poder fer un acte de caritat, feu-lo pensant en les 25 pessetes que em voldríeu tornar.


Així acaba aquesta relació dels fets. El 7 de juny de 1926 Gaudí fou atropellat per un tramvia vora la plaça de Tetuan. Traslladat a l’Hospital de la Santa Creu, va morir al cap de dos dies sense haver recuperat el coneixement. Com que anava vestit molt senzillament i no portava documentació, no es va saber qui era fins poc abans del seu traspàs.


Crexell, Joan.


Detenció de Gaudí l'11 de setembre de 1924.
Serra d'or. (1987, setembre), any XXIX, núm.
335, pàg. 17-19.




.

divendres, 12 de novembre del 2010

El canvi

`
Estava decidida a canviar-ho tot: els seus pares eren uns fòssils intransigents; les seves profes, mai no la van entendre; la societat en general...

I es va vestir tota de negre –diguem-ne gòtica-. Es va enfilar deu o dotze argolles a la cara i es va posar unes botes de sergent que retrunyien sobre el paviment.

La vaig tornar a veure fa dos dies. Té una botiga de roba en un carrer de moda i s’ha engreixat.

Aquesta entrada de D. Enrique Monasterio en el seu bloc, ens convida a fixar-nos una mica més en els joves. Cal acollir-los, tenir paciència, escoltar-los, aconsellar-los, resar per ells....Ajudar-los a reconduir aquest afany de canvi que bull dins seu, vers ideals humans i cristians que valguin la pena.




Benet XVI ha portat a Espanya l'harmonia entre el laïcisme i la fe

.
«Benet XVI ha portat a Espanya l'harmonia entre el laïcisme i la fe, un missatge de "diàleg", no de "ruptura i allunyament"», assegura el Cardenal Julián Herranz Casado.

President emèrit del Consell Pontifici per als Textos Legislatius, el purpurat, nascut a Baena (Còrdova), el 1930, un dels més importants experts en Dret Canònic, comparteix amb ZENIT en aquesta entrevista les seves experiències de dos dies al costat del Sant Pare al seu país natal.

El Sant Pare, a l'avió papal que el portava a Santiago de Compostel·la , va defensar la trobada entre laïcisme i fe, una cosa que alguns mitjans van interpretar més aviat com un distanciament. Considera que després d'aquesta visita apostòlica queda més clara segons l'opinió pública la proposta de Benet XVI sobre les relacions Església i Estat?

Aquests mitjans que vostè es refereix sembla que interpreten ordinàriament qualsevol afirmació o fet sobre les relacions Església -Estat seguint la seva coneguda ideologia agnòstica i relativista.

Això ha portat als lectors, per desgràcia, em sembla, a actituds agressives, a fomentar ruptures i allunyaments, quan en realitat, coneixent Benet XVI, hi ha una constant voluntat de diàleg, d'encontre serè i constructiu.

En realitat Benet XVI, en aquest viatge com en la seva passada estada al Regne Unit i en moltes altres ocasions, ha tornat a proposar, amb l'esperit evangelitzador que li és característic, i sense fer política, un tipus de societat en la qual l'harmonia entre fe i raó sigui la mesura del verdader humanisme, i on un sa concepte de laïcisme, que respecti la dignitat de la persona i els seus drets inalienables, entre ells la llibertat religiosa, de culte i de consciència, permeti superar el fonamentalisme laïcista, hostil -no solament a Espanya i altres nacions europees, sinó també en altres llocs del món- la importància familiar, cultural i social del cristianisme i en general de la religió.

Però la voluntat de Benet XVI ha estat a tota hora, a Espanya i fora d’Espanya, completament positiva, i diria constructiva, de diàleg i harmonia, mai de ruptura o distanciament, sinó d'encontre.

ZENIT.org (Entrevista de Julián Colina) (Almudí)

LLEGIR-NE MÉS


Article publicat per Juan Ramón Domínguez Palacios en el seu bloc ‘En la cumbre’

dijous, 11 de novembre del 2010

Imatges retrospectives: Els joves van acollir Benet XVI a la Catedral de Barcelona el dia de la seva arribada.

.
El vídeo recull les millors imatges de la rebuda a Benet XVI a Barcelona, la nit de dissabte: centenars de joves esperaven a Benet XVI a la porta de la seva residència, amb música, banderes, cants i espelmes...

Un dels seus crits era "aquesta és la joventut del Papa! ".

La concentració es va organitzar per Facebook.

dimarts, 9 de novembre del 2010

Benet XVI, "profundament agraït" per l'acollida rebuda

.
El capvespre el Sant Pare i el seu seguici s’han dirigit a l’aeroport, on ha tingut lloc el comiat oficial, en què els Reis d’Espanya, el President del Govern espanyol i els Cardenals, Arquebisbes i Bisbes del Comitè Executiu de la Conferència Episcopal Espanyola i altres autoritats l’han acomiadat cordialment.

El Sant Pare ha pronunciat, en aquest moment, unes paraules de comiat, després de viure aquesta jornada històrica entre nosaltres.

Més tard, i ja un cop a l’avió de tornada a Roma, ha enviat el següent missatge:
Que els espanyols "avancin pels camins de la pau, la concòrdia i la solidaritat", en consonància "amb el seu ric patrimoni de valors humans i cristians". És el desig de Benet XVI, expressat d'aquesta manera en un telegrama enviat al Rei Joan Carles després de deixar Espanya la nit de diumenge 7 de novembre.

En l'esmentada nota, el Papa ha reiterat el seu "profund agraïment per la calorosa acollida que m'han dispensat", en un viatge que desitjava realitzar des de fa temps i que repetirà en menys d'un any, el pròxim mes d'agost, en ocasió de la Jornada Mundial de la Joventut que tindrà lloc a Madrid.


.
Llegir-ne més: AQUÍ
.

dilluns, 8 de novembre del 2010

Fer present el viatge del Sant Pare (2)


(Segon article de Juan Ramón Dominguez Palacios)

El Papa m'ha mirat!

Barcelona es va abocar ahir al carrer per a la rebuda del Sant Pare. Des de primera hora del matí, els barcelonins van sortir al carrer per viure un dia històric per a la capital catalana. Més de 250.000 persones van tenyir la Ciutat Comtal amb els colors blanc i groc de la Ciutat del Vaticà, lloant a tota hora Benet XVI amb múltiples mostres de religiositat i fe.
.


Aquí teniu algunes anècdotes.

Molts vam ser els que varem matinar per trobar un bon lloc per poder veure el Pontífex, el més a prop possible durant el seu recorregut amb el papa mòbil entre el Palau Episcopal i la Sagrada Família.

«Encara estic una mica adormit, m’he despertat abans les set del matí», deia l’Ignasi, un nen d'11 anys, mentre badallava. «No venim només a veure el Papa, sinó que ell vegi i senti com li donem la benvinguda», afirmava Isabel al costat dels seus tres fills i marit.

«Quant estona falta per veure al Papa?», preguntava ansiós el petit Mateu a un policia. Al seu costat una vintena de nens d'entre 4 y11 anys esperaven eufòrics amb banderes a la mà i la cara pintada, per veure passar al papa mòbil a l'encreuament del carrer Marina i Aragó. «Jo sóc addicte a Benet!», cridaven tan fort com podien amb un megàfon un grup d'adolescents entre salts d'alegria i emoció.

Després d'aquests s'animà mossèn David, un rector navarrès, que cridava «Visca el Papa!» al costat dels seus feligresos. «Sí, sí sí, el Papa ja és aquí», entonava un grup de Saragossa amb una gran pancarta de benvinguda. «Vam anar ahir a rebre'l a la Catedral, i avui no ens ho podíem perdre», explicava Clara, una cubana de 25 anys mentre va agafar amb força el rosari de la seva primera comunió.

«Ja arriba, ja ve el Papa», va avançar Maria a les seves amigues preparada amb la càmera de fotos, mentre els helicòpters sobrevolaven l'Eixample.

El papa mòbil més ràpid

El papa mòbil va passar a una velocitat més alta del previst, però això no va fer que els ànims es rebaixessin. Els crits d'emoció i l'onejar de banderes acompanyaven el seu pas, mentre unes noies corrien al seu darrera. «M’ha mirat!», va dir l'Ignasi de 7 anys.

«Segurament es veuria millor des del sofà de casa, però és molt important que el Papa senti com l'acollim, el volem i l'admirem», va recordar Isabel als seus fills, que havien aconseguit entrades per seguir la cerimònia des d'una de les pantalles ubicades al parc de la Sagrada Família. Al costat d'ells Stephen, un professor anglès jubilat vingut de Londres, seguia atent la cerimònia als peus del temple de Gaudí.

Als carrers adjacents, la multitud seguia amb aplaudiments l'acte. Després d'agenollar-se a les voreres durant la consagració, els fidels es van amuntegar per rebre la comunió, que 300 sacerdots van repartir pels carrers propers. «M'emociona que hi hagi tanta gent, famílies senceres, nens i joves que vénen a valorar i a donar gràcies a Déu per tot el que tenim», va comentar Saturnina, de 76 anys, emocionada.

Universalitat

En la confluència entre els carrers Marina i la Gran Via, diverses persones van contemplar la cerimònia en una de les pantalles gegants instal•lades per a l'ocasió. Alguns van lamentar no poder rebre la comunió, una cosa que sí es va donar als 13.000 assistents a la retransmissió que s'oferia en el plaça de braus la Monumental.

Banderes vaticanes, espanyoles, mexicanes o xilenes en l'interior del recinte taurí demostraven la universalitat de l'acte. Llàgrimes al so del «Virolai» van posar punt i final a la cerimònia eclesiàstica que, seguida de l’Àngelus, va omplir Barcelona d'emoció. «Es nota, se sent, el Papa està present», cantaven Begoña, Patrícia i Inés ja de tornada a casa.

La Monumental com a temple

La plaça de braus de La Monumental, a Barcelona, va deixar ahir per unes hores la tauromàquia per acollir 13.000 persones. En el seu interior es van instal•lar dues pantalles gegants que van permetre als assistents seguir en directe la consagració de la Sagrada Família

.

Fer present el viatge del Sant Pare (1)

.
Faig referència a 2 articles publicats per Juan Ramón Domínguez Palacios en els blocs ‘En la Cumbre’ i 'Anécdotas y Poesías', a qui agraeixo i felicito per la seva bona informació



El somriure del Papa
El viatge que ha realitzat Benet XVI a Espanya pot qualificar-se com un èxit rotund. Una vegada més s'ha posat de manifest que està a l'avantguarda de la defensa dels drets humans.

La calorosa acollida a Santiago i Barcelona, així com l'intens desig de polítics de signes ben diversos (des de Rubalcaba a Rajoy, o des dels Reis i els Prínceps d'Espanya fins Zapatero) de ser rebuts pel Papa, ve a confirmar: "La religió no és un problema que els legisladors hagin de solucionar", sinó que és més aviat una positiva injecció intravenosa al torrent circulatori de la societat. Com havia dit el Papa en la seva visita al Regne Unit: "Una contribució vital al debat nacional". Un factor social que mereix un lloc sota el sol. Potser per això ha ressonat amb especial èmfasi a l'Obradoiro gallec l'exclamació de Benet XVI : "Europa ha d'obrir-se a Déu".

La exaltació de la dona a Barcelona i el seu treball (també el domèstic), del matrimoni "natural", de la bellesa, la consciència i la vida s'insereixen en la línia de les grans declaracions de Drets de l'Home. Una vegada més s'ha posat de manifest que Benet XVI està a l'avantguarda de la defensa dels drets humans.

Potser per això, no ha estat exacte el retret que se li ha fet des d'alguna premsa quan –dins l’avió i en ple vol- va fer una referència al laïcisme dels anys trenta i l'Espanya d'avui.
.
És evident que no era una comparació entre "violències", sinó entre ideologies. Per als experts en relacions entre l'Església i l'Estat, és senzillament cert que tant en aquells moments com en aquests, existeix un debat ideològic entre fe i modernitat. Un debat que porta traces, segons la meva opinió, de tenir un desenllaç positiu. És a dir, fer ressorgir la noció originària de laïcisme, que no és tant un instrument per "alliberar" els ciutadans de la fe, com un expedient tècnic perquè faci als ciutadans "oficialment lliures" per practicar-la o no (W. McLoughlin). És a dir, el que vénen dient avui a les Corts d'Itàlia, Alemanya o els Estats Units, "laïcisme positiu" o "neutralitat benvolent".

Llegir-ne més: AQUÍ

*Rafael Navarro-Valls es catedràtic y acadèmic, autor del llibre ‘Entre la Casa Blanca y el Vaticano’
.



Benet XVI als discapacitats: "Ocupeu un lloc molt important en el cor del Papa"


Després de dinar ahir diumenge amb els Cardenals i Bisbes d'Espanya a la residència de l'Arquebisbe de Barcelona, el Cardenal Lluís Martínez Sistach, el Papa va visitar l'Obra Benèfic Social Nen Déu, que des de l'any 1892 treballa amb discapacitats.

"És imprescindible que els nous desenvolupaments tecnològics en el camp mèdic no vagin mai en detriment del respecte a la vida i dignitat humana, de manera que molts que pateixen malalties o minusvàlues psíquiques o físiques puguin rebre sempre aquell amor i atenció que els faci sentir-se valorats com persones en les seves necessitats concretes".

El Papa es va acomiadar dels malalts i dels treballadors del centre Nen Deu, agraint-los la feina que realitzen, segons va dir, "amb els mateixos sentiments que el Bon Samarità".
.
Finalment Benet XVI els va demanar que resessin per ell i els va dir: "Ocupeu un lloc molt important al cor del Papa. Reso per vosaltres tots els dies i us prego que m'ajudeu amb la vostra oració a complir amb fidelitat la missió que Crist m'ha encomanat".


.

Al finalitzar la cerimònia a la Sagrada Família, eI cor i tots els participants a l’acte varen cantar el Virolai

.
Per primera vegada a la història, es va escoltar aquest himne a la Sagrada Família, ja convertida en Basílica. Un moment molt emotiu amb què es va voler acomiadar el Papa i els milers de persones que van participar en la Santa Missa.

diumenge, 7 de novembre del 2010

El Sant Pare a la Sagrada Família


“Vosaltres sou el temple de Déu”

Milers de persones s'han aplegat pels carrers de Barcelona durant el recorregut que portava el Papa al temple de la Sagrada Família. El seu segon dia a Espanya i abans de consagrar el Temple de la Sagrada Família d'Antoni Gaudí com Basílica menor, Benet XVI s’ha reunit breument amb els Reis d'Espanya en una trobada privada.

A l'interior de la basílica l'esperaven més de 6.500 persones i 1.100 concelebrants entre cardenals, bisbes i sacerdots. Als carrers propers a la Sagrada Família s’han instal•lat 36 pantalles gegants perquè les més de 250.000 persones poguessin seguir la missa de Consagració del Temple.

El Papa ha començat l'homilia dient unes paraules d'agraïment en català.
.
Benet XVI ha descrit la consagració de la Sagrada Família com un "punt significatiu en una llarga història d'il•lusió, de treball i de generositat, que dura més d'un segle".

Benet XVI ha destacat la seva alegria personal per consagrar la Sagrada Família, un temple molt unit a la figura de Sant Josep.

"M'ha commogut especialment la seguretat amb què Gaudí, davant les innombrables dificultats que va haver d'afrontar, exclamava ple de confiança en la divina Providència: "Sant Josep acabarà el temple". Per això ara, no deixa de ser significatiu que sigui dedicat per un Papa que porta el nom de Josep".
.
El Papa al final de l'homilia ha demanat "nous testimonis de santedat" per mostrar al món la bellesa de la vida cristiana.

"En contemplar admirat aquest recinte sant de sorprenent bellesa, amb tanta història de fe, demano a Déu que en aquesta terra catalana es multipliquin i consolidin nous testimonis de santedat que prestin al món el gran servei que l'Església pot i ha de prestar a la humanitat".

En acabada la Missa, el Papa ha sortit a la façana del Naixement per resar l’àngelus, en el que ha parlat sobre l'Església com una família.

"Tota l'Església, escoltant i complint la seva Paraula, es converteix en la seva Família. I més encara, ens ha encomanat ser llavor de fraternitat que sembrada a tots els cors encoratgi l'esperança".

Una consagració històrica, per la bellesa de la, que és ara, Basílica de la Sagrada Família i també per ser la segona vegada en la història que un Papa celebra aquest ritu de consagració.

.

El Sant Pare consagra la Sagrada Família


Durant el seu segon dia a Espanya, Benet XVI ha consagrat el Temple de la Sagrada Família d'Antoni Gaudí com a basílica, davant més de 7.000 persones que l'esperaven a l'interior.

Benet XVI en la seva homilia ha fet referència a la ruptura entre la consciència humana i la consciència cristiana i ha destacat la importància de dedicar el Temple de la Sagrada Família en un moment en què es pretén viure d'esquena a Déu. També, ha parlat de la necessitat de promoure l'ordre natural, el matrimoni i la família, com escola d'amor, on neix la vida humana, que ha reiterat, és "inviolable des del moment de la seva concepció".

.
.

"Salve Marinera" cantada pels cadets de la marina a Benet XVI a Santiago de Compostel•la

.

.

dissabte, 6 de novembre del 2010

Benet XVI demana a Europa que no tingui por d'obrir-se a Déu

.
El Papa ha finalitzat la seva visita a Santiago de Compostel•la amb una forta apel•lació a Europa. Ha estat durant la Missa a la plaça de la Catedral, un lloc molt simbòlic per aquest discurs perquè al llarg dels segles, l'intercanvi d'idees entre pelegrins del Camí de Sant Jaume va ser decisiu en la formació de l'actual cultura occidental.




Homilia del Sant Pare durant la Santa Missa a la Plaça de l’Obradoiro de Santiago de Compostel•la

.

El Papa es vesteix de pelegrí per visitar la la tomba de l’Apòstol

.
El Papa s'ha posat la capa dels pelegrins per visitar la tomba de l'apòstol Sant Jaume.
.
Com és tradicional, ha entrat per la Porta Santa, ha abraçat l'estàtua del Sant i ha admirat l'espectacular "botafumeiro". L'acompanyaven 1.200 persones entre malalts, nens i religiosos.

Arribada del Papa a Santiago de Compostel•la

.
Benet XVI ha aterrat aquest matí a l'aeroport de Santiago de Compostel•la, enmig d’ una espessa boira. Tanmateix, les baixes temperatures no han entelat la festa. L’han rebut a peu d’escaleta els prínceps d'Astúries Felip i Leticia, immediatament han sonat els himnes d'Espanya i del Vaticà.

"Jo voldria convidar Espanya i Europa a edificar el seu present i projectar el seu futur des de la veritat autèntica de l'home, des de la llibertat que respecta aquesta veritat i mai no la fereix, i des de la justícia per a tots, començant pels més pobres i desvalguts. Una Espanya i una Europa no només preocupades de les necessitats materials dels homes, sinó també de les morals i socials, de les espirituals i religioses, perquè totes elles són exigències genuïnes de l’ home i només així es pot treballar d’una manera eficaç, íntegra i fecunda per seu bé. "

.

Viatge del Sant Pare a Espanya (2)

Vídeo: La curació d'una malaltia de retina: possible primer miracle d'Antoni Gaudí
.
Vídeo: Entrevista a Pablo Blanco, autor de ‘Benet XVI, el Papa aleman’

Posar a Déu més a prop
'Mons. Javier Echevarría', Prelat de l'Opus Dei, a l’ABC
«En aquests cinc anys de pontificat, no li han faltat al Papa atacs provocats pels qui s'han entossudit esborrar el Creador de l'horitzó de la societat; tampoc no han estat absents els sofriments davant la incoherència i els pecats d'algunes persones cridades a ser "sal de la terra" i "llum del món"» (Llegir-ne més)
.
Preguntes i respostes sobre Benet XVI
Marc Argemí, a b16.wordpress.com
"Si no trobes la resposta que cerques, o vols col•laborar amb més contingut, oferir noves fonts d'informació, etc., endavant amb la col•laboració. T'ho agrairé" (Llegir-ne més)
.
La visita del Papa a Barcelona és la més important que pot rebre la ciutat
Joan Figuerola, a OpusPrima.wordpress.com
Milers i milers de barcelonins així com persones arribades de diferents llocs del món rebran el Vicari de Crist, encara que ha tingut diferents noms al llarg de la història, parla en nom del Senyor (Llegir-ne més)
.
Viatge del Papa: que les banderes no ens separin
Daniel Arasa, a ForumLibertas.com
Al que ens ha d'ajudar sobretot la visita del Papa és a la renovació personal, a més vida interior, major vibració apostòlica, i augment de la preocupació pels altres (Llegir-ne més)
.
Aniràs a rebre el Papa, però ja saps qui és?
Joan Figuerola, en OpusPrima.wordpress.com
"Podem dir i encertarem, que és el Bisbe de Roma i successor de Pere, és a dir, és el principi i fonament perpetu i visible d'unitat, tant dels bisbes com dels fidels. No obstant això, no podem acontentar-nos amb aquesta definició, perquè realment hem dit ben poca cosa" (Llegir-ne més)
.
Preparats per rebre el Papa
’Ana Martínez i Álex Gubern’, a l’ABC
Santiago de Compostel•la i Barcelona ultimen els preparatius per a la visita més especial de l'any (Llegir-ne més)
.
Ve el Papa
’Íñigo de Oriol Ybarra’, a l’ABC
«Cal «començar pels fonaments, perquè això és el que donarà seguretat i fortalesa a tot el que vingui després. I aquests fonaments estan en Déu. Els joves canviaran el món si abans s'enfronten amb naturalitat i sense reserves als assumptes de Déu» (Llegir-ne més)
.
L'efecte revulsiu de la visita de Benet XVI
‘Josep Miró i Ardèvol’, a ForumLibertas.com
«El viatge del Papa ha començat a actuar com un autèntic revulsiu molts dies abans que es faci efectiu. I això és extraordinàriament bo» (Llegir-ne més)
.
Benet XVI anirà a Santiago i Barcelona per recordar l'amor de Déu
Entrevista a ‘Mons. Celso Morga’, sotssecretari per a la Congregació dels Clergues, a ZENIT
«Crec és un moment en què el Papa vol tornar dir als espanyols una frase que ha repetit diverses vegades durant el seu pontificat: "El Senyor no treu res i ho dóna tot"» (Llegir-ne més)
.
El Papa defensarà la dignitat de la vida en un centre de nens discapacitats
'Érika Motañés', a l’ABC
El Papa culminarà les seves 32 hores a Espanya de viatge frenètic, ple d'activitats, amb una visita molt especial. L'Obra Benèfica - Social "Nen Déu" acull des de fa 120 anys a nens que pateixen síndrome de Down i altres discapacitats psíquiques, intel•lectuals o físiques (Llegir-ne més)
.
Benet XVI a Espanya
Especial de l’ABC,
que inclou un plànol de situació, tant de Santiago como de Barcelona, agenda dels actes de la visita, referències de les visites de Juan Pablo II, orientacions de locals per a menjar, etc.
.
Publicat per 'Juan Ramón Dominguez Palacios' en el seu bloc 'La Cresta de la Ola'
.

divendres, 5 de novembre del 2010

Viatge del Sant Pare a Espanya

.
Vídeo: Benet XVI 7 Novembre - Barcelona

Vídeos: Benet XVI, l’aventura de la veritat (1a Part, 2na Part, 3a Part i 4a Part)

.


Programa de la visita de Benet XVI a Espanya Santiago de Compostel•la i Barcelona 6-7 de novembre de 2010

Dissabte, 6 de novembre

08.30 Sortida en avió de l’Aeroport ‘Roma-Fiumicino’ rumb a Santiago de Compostel•la.



Santiago de Compostel•la

11.30 - Arribada a l'Aeroport Internacional de Santiago de Compostel•la.
Cerimònia de benvinguda a l'Aeroport Internacional de Santiago de Compostel•la. Discurs del Sant Pare.
Trobada privada amb les seves Alteses Reials els Prínceps d'Astúries a la Sala d'Autoritats de l'Aeroport Internacional de Santiago de Compostel•la.
13.00 - Visita a la Catedral de Santiago de Compostel•la. Salutació del Sant Pare.
13.45 - Dinar amb els Cardenals espanyols, amb els Membres del Comitè Executiu de la Conferència Episcopal Espanyola i amb el Seguici Papal a l'Arquebisbat de Santiago de Compostel•la.
16.30 - Santa Missa en ocasió de l'Any Jubilar Compostel•là a la Plaça de l'Obradoiro de Santiago de Compostel•la. Homilia del Sant Pare.
19.15 - Sortida amb avió des de l'Aeroport Internacional de Santiago de Compostel•la rumb a Barcelona
.

Diumenge, 7 de novembre


Barcelona



Missal oficial del viatge a Barcelona

09.30 - Trobada privada amb SS.MM. els Reis d'Espanya a la Sala Museu de l'Església de la Sagrada Família de Barcelona.
10.00 - Santa Missa dedicada a l'Altar i a l'Església de la Sagrada Família de Barcelona. Homilia del Sant Pare.
Rés de l'’Angelus Domini’ a la Plaça de l'Església de la Sagrada Família de Barcelona. Paraula del Sant Pare.
13.00 - Dinar amb els Cardenals i Bisbes presents i amb el Seguici Papal en l'Arquebisbat de Barcelona.
16.30 - Comiat de l'Arquebisbat de Barcelona.
17.15 - Visita a l'"Obra benèfic-social Nen Déu" de Barcelona. Salutació del Sant Pare.
18.30 - Cerimònia de comiat a l'Aeroport Internacional de Barcelona. Discurs del Sant Pare.
19.15 - Sortida amb avió de l'Aeroport Internacional de Barcelona amb rumb a Roma

Roma

20.55 – Arribada a l’Aeroport de ‘Roma-Ciampino’.

* * *
Enllaços relacionats:



Per llegir-ne més: Podeu consultar ALMUDÍ
.