Fa15 anys,
el mónes va despertarambla notícia de ladesapariciód'una delesfiguresmésimportants delsegleXX. El5 setembre 1997va morir ‘AgnesGonxhaBojaxhiu’,
mésconegudaper MareTeresade Calcuta.
"De sangsócalbanesa i ciutadana índia. Pel que faa la
fe, sóc unamonjacatòlica. La mevavocació,
pertoca almón i pelque faal meucor,
pertanyototalment alCor deJesús".
Durant45 anysva treballarincansablementpelsmés necessitats, una
obstinacióquese li va
reconèixerambel PremiNobelde la Pauel 1979.
L'Índiali va lliurar elpremiBharatRatna,
el guardócivilmésaltper la seva tascahumanitària. . No obstant això, elmajorreconeixementper a la MareTeresaiperlesMissioneres de laCaritatva arribarset
anysdesprésde la sevamort, quanJoan PauII lava beatificar, posantcom a exempleel
seu esforçperajudar elsméspobresentre elspobres, per amora
Déu,com ho hauriafetJesús.
Diumenge passat 2 de setembreelbisbeiprelatde l'OpusDei,
monsenyorXavier Echevarría, va conferirl'ordenaciósacerdotala tresprofessors amb una llarga experiència docent: BaltasarMoros, de
València, José MaríaEsteban,
de Madrid, iRenéAdrianensés, de Mèxic.
Nombrosos fidels, familiars i amics dels nous sacerdots van
omplir el temple i els van acompanyar en una jornada festiva i de pregària.
El PapaBenetXVI va afirmarqueel martiride Sant JoanBaptista, la mort del qual l'Esglésiarecordael 29d'agost,ensenyaalscristiansd'avui quela Veritatnoes negociaisi es vol seguiraCristexigeix el"martiri" de la fidelitatquotidiana
El SantPareva
fer unaintensareflexiósobrelavida de SantJoanBaptista, el
precursorde Jesús, en la catequeside l'audiència generalcelebrada a
CastelGandolfodavantmilersde fidelsde
diferentsparts delmón. BenetXVI va explicarque«celebrar el martiri deSant JoanBaptistaensrecordatambéanosaltres, cristiansdel nostretemps, quenoespotanaranegociarambl'amor aCrist, a la seva Paraula, ala Veritat. LaVeritatésveritatinopot
haver-hitripijocs». La vidacristiana, va
continuar el Papa, «exigeix, perdir-ho així, el 'martiri'
de la fidelitatquotidianaa l'Evangeli, és a dir, el valorde deixar queCristcreixien nosaltresisiguiEllquiorientiel nostrepensamentiles
nostresaccions».
La
setmana passada el vaig visitar a casa seva a la Cerdanya, feia un parell de
dies que havia arribat per passar uns quants dies amb la família.
Instal·lat
en el jardí contemplant unes bones vistes del Puigmal al Cadí vam repassar
algunes excursions que havíem fet feia uns quants anys, i recordava fil per randa amb una memòria
prodigiosa noms i detalls que ja se m’havien oblidat. Estimava la muntanya,
però sobretot la família.
Sempre
havia sabut mantenir unida la família al seu voltant, estar a prop seu era sinònim de passar-ho bé.
D’aquella
darrera visita en vaig sortir molt
edificat, donava un bon testimoni. Tots estaven pendents d’ell i sense fer-se notar gaire afegien algun
comentari que feia més agradable la conversa.
Es
notava que havia patit força últimament degut a la malaltia, la portava amb un
sentit sobrenatural digne d’admiració.
Em
va recordar aquells anys de la seva joventut quan l’’Antoni Malgosa’ el
convidava a rebre formació al carrer Balmes de Barcelona, en un piset que amb
molta il·lusió -per les dificultats dels començaments-, havien batejat com el
Palau.
M’explicava
-emocionat- que al entrar a l’oratori hi
havia una Creu de fusta que no tenia Crucifix... (Camí 178)i recordant-hose la feia seva: entenia que ara aquell
Crucifix en aquestes circumstàncies era ell.
No
era de l’Obra perquè els camins del Senyor són –gràcies a Déu-, infinits, però
era un home bo, t’hi trobaves bé al seu costat, d’una exemplaritat excepcional,
que ha donat un testimoni de una família cristiana.
Avui,
al saber la notícia del seu traspàs, l’he encomanat mentre recordava aquell
altre punt de Camí¿què importa
patir si es pateix per consolar, per fer content Déu Nostre Senyor, amb esperit
de reparació, units a Ell en la seva Creu, en una paraula: si es pateix per
Amor?...
Aquest era el seu tarannà, el seu comportament.
No podré assistir a l’enterrament, però la meva dona i jo enviem
el nostre condol a l’esposa, fills i nets, així com la resta d’aquesta gran
família.
Ara des del cel, lliure ja les xacres que l’havien envaït els
darrers anys, ens hi podem encomanar perquè ens ajudi a formar famílies cristianes
i unides com la seva.
L’abat de
Montserrat avisa de ‘la degradació de la dignitat de les persones’ que pot
implicar.
El P. Abat
de Montserrat considera que cap hipotètic benefici econòmic no es pot
superposar al preu humà que comportaria Eurovegas.
.
“Només
trobarem una sortida sostenible [a la crisi] si aconseguim generar una nova
cultura fonamentada en un humanisme que torni a donar a la societat els valors
que han sostingut i han fet progressar la dignitat de les persones. I aquests
valors no es troben reflectits en projectes com Eurovegas”, assegura en
referència a la possible construcció d’aquest complex lúdic.
.
Fa mesos que
una part de la societat es mobilitza per impedir que s’instal·li al Baix
Llobregat Eurovegas. Formacions polítiques i entitats socials critiquen el
model econòmic que hi ha al darrere del projecte de ‘Sheldon Adelson’ i cada
dia s’hi afegeixen més veus de protesta.
.
L’última, la de l’abat de MontserratJosep
Maria Soler, que creu que el ‘preu humà’ que pot costar el projecte, no es
pot superposar a cap hipotètic benefici econòmic ( comunicat,
pdf)
.
Per Josep Maria
Soler, no s’han d’afavorir ‘pràctiques que portin a la degradació de la
dignitat de les persones o les aboquin a agredir la seva salut corporal i psicològica’.
L’abat
considera que la societat catalana ‘no pot veure exempcions tributàries i
legals’ en favor de propostes de negoci que no dignifiquen les persones, i diu
que no es pot perdre, a costa del diner fàcil, l’equilibri natural i ecològic
de la zona on es proposa construir el complex lúdic.
Finalment, l’abat
de Montserrat recorda que al llarg de l’any, hi ha hagut nombrosos
pronunciaments crítics contra Eurovegas, entre ells els dels bisbes catalans i
la Unió de Religiosos de Catalunya, que han
recolzat al bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés en el cas que s’instal·li
el complex aCatalunya.
Anys
enrere només veient un campanar sabies que allà hi
havia Crist i et podies unir a Ell mitjançant un acte d'amor, una comunió espiritual o
senzillament saludant-lo.
.
Les
grans ciutats últimament han crescut moltíssim i proliferen edificis singulars
i algun gratacel. Els campanars han quedat petits i gairebé només et pots
orientar on és l’església pel soroll de les campanes, quan toquen, naturalment.
M’ha sorprès l’idea que
ha portat a terme el ‘Grup Villar Mir’. Ha instal·lat una capella a la planta
33 de ‘Torre Espacio’ edifici de la seva seu corporativa al cèntric ‘Paseo de
la Castellana’ de Madrid.
Una llumvisibledes de
l'exteriorindica alsmadrilenysonestroba elSagrari. La capella amb la reservadel Santíssimté l’autoritzacióde l'Arquebisbat deMadrid, peratendrelesnecessitatsespiritualsdelsinquilinsde la
torreque hodesitgin(pertanyin onoal ‘GrupVillarMir’).
Des de la sevaresidènciad'estiua Castel Gandolfo, el Papava presidirl'audiència
generaldel dimecres. BenetXVIva reflexionarsobrela festade SantaMariaReina, que
se celebra avui.
Ambmotiude la
celebracióde SantaMariaReinaacompanyoel
responsoriper a lafestade l'Assumpció dela Mare de Déu, compostpel granpolifonistaespanyol ‘TomásLuis
deVictoria’(1548-1611).
Estractad'unbellexempled’estilmusicalpolifònicque el Concilide Trentova impulsarcoml'adequatper a lalitúrgia, confirmat -sense perjudicidelessuccessivesaportacionscoherentsambl'evoluciód’estils- pels Papes, Sant PiusXel 1903, PiusXIIel 1955, pelConciliVaticàIIel 1963ipel
beatJoan PauIIel 2003.
L'himnelitúrgic, la músicade Vitòria, la successiód'imatgesprecioses,només
són una espurnade la bellesade la Mare de Déu Maria Santíssima, assumptaal celen cosiànima, constituïdaReinaiSenyorade tota la creació..
«Vidi
speciosam,- La vaig veure, bella, formosa, comun colom, elevant-sesobre els correntsd'aigua. La sevafragànciaeraincomparableen els seusvestits. Icomelsdiesde primavera, l'envoltavenlesflorsdelsrosersielsllirisde les valls. Quiésaquesta
quepujadel desertcom a columnade fumperfumada
d’encens i mirra?
El Papa va resar l’
àngelus des del balcó de la seva residència d'estiu, a Castel Gandolfo, va
convidar els pelegrins a redescobrir el Sagrament de l'Eucaristia.
"Descobrim novament la bellesa del
sagrament de l'Eucaristia que ens mostra tota la humilitat i santedat de Déu:
la seva fer-se petit."
.
Finalmentva dir quela Mare de
DéuésquipotacostaralscristiansaJesús.
La jove nedadora barcelonina Mireia Belmonte va oferir les dues
medalles de plata que va guanyar en les Olimpíades de Londres 2012 a la Mare de
Déu de Montserrat, la "Moreneta".
.
La jove que entrena entre 8 i 9 hores diàries, va dir a més, que va a treballar
molt dur de cara al Mundial.
.
Belmonte va néixer a Badalona, el 10 de novembre de 1990. Amb 21 anys ja ha estat
campiona mundial, europea i doble subcampiona olímpica.
.
Va començar a nedar als 4 anys seguint un consell mèdic per
corregir la seva escoliosi.
.
El 2007 es va proclamar Campiona del Mundial Júnior en 400 metres lliures i 400
metres combinats, i també va ser Campiona de l'Europeu Junior en 200 metres lliures
i 400 metres estils.
.
A Mireia, assenyala ‘Europa Press’, no el sorprèn el triomf de la
nord-americana ‘Katie Ledecky’, de només 15 anys, perquè les proves de selecció
en aquest país són com campionats mundials i ells estan més acostumats a nedar amb
més públic i amb un nivell més alt d'estrès.
.
‘Ledecky’, guanyadora de la medalla d'or en els 800 metres lliures també va
mostrar durant les Olimpíades seva fe catòlica i va comentar que abans de cada
competència resa un ‘Ave Maria’.
Acabo de rebre el
butlletí de l’Oficina d’Informació de l’Opus Dei del 14 d’agost i en l’apartat
‘Notícies’, fa
referència a la gran festa d’avui i que copio a continuació:
.
Amb motiu de la festivitat de l’Assumpció de
la Mare de Déu us oferim un recull de textos, àudio i vídeo sobre la Mare de
Déu i de com ha de ser el nostre tracte vers ella.
.
Dormició i Assumpció de la Mare de Déu Com recordava el Sant Pare, el cel té un cor: el de la Mare de Déu, que va ser portada en cos i ànima al costat del seu Fill per sempre. Llegir l'article complet
El 14 d'agostésel
dia de SantMaximiliàMariaKolbe. El seu nomde bateigeraRaimonperòen entraral
seminarifranciscàel va canviarper Maximilià. Va néixer aZdunskaWola, Polònia, el
8 de generde 1894. És moltadmiratpel
gestheroicd'haverofertla seva vida persalvar
unparede família. Joan PauII el va presentar com: unsant que, "no va patir la mort, sinóque va donarla vida".
Vídeo promocional per "Turisme de Barcelona".Productora: Lavinia.Realització i postproducció: ‘nueve ojos’.Direcció i edició: Mariona Omedes.D.O.P.: David OmedesMúsica: Fufü-AiMenció especial en la categoria de Turisme
Comercial de ‘Tourism Film Festival Riga’ 2011.
Benet XVI va participar ahir a una tarda típica bavaresa, en
assistir a ‘Castel Gandolfo’ a una exhibició de cants, balls i músiques
organitzat per l'arxidiòcesis de ‘Munic’ i ‘Frisinga’. Una manifestació plena
d'alegria, típica de la cultura bavaresa, va dir el Papa, agraint al cardenal
Marx, arquebisbe de Munic, que poc abans li havia dirigit una salutació. Hem
pogut percebre -va constatar Benet XVI- que la cultura bavaresa és una cultura
alegre, i no sorollosa. Aquesta plena d'alegria -va continuar- neix d'una
acceptació interior del món, d'un sí a la vida i un sí a l'alegria.
Gonzalo Altozano va entrevistar a aquesta empresària madrilenya per al programa
«No es bueno que Dios esté solo» d'Intereconomía TV. Fa catorze anys un
accident la va deixar tetraplègica. La seva vida va canviar, per acostar-la més
a la fe.
Tot i seguir de vacances a ‘Castel Gandolfo’, Benet XVI ha reprès
les audiències dels dimecres per continuar amb les seves catequesis sobre l'oració.
Davant centenars de persones a la ‘Piazza della Liberta’, el Papa va parlar dels
ensenyaments sobre l'oració de sant Alfons Maria
de Liguori, bisbe del segle XVIII i doctor de l'Església. Va dir que junt amb
la confessió, la pregària és un mitjà segur per arribar a ser sants.
"Sant Alfons volia fer entendre que
en tota situació de la vida no es pot deixar de resar. Especialment en els
moments de prova i dificultat. Sempre hem de acudir confiats a la porta del
Senyor, sabent que Ell es preocupa per nosaltres, els seus fills ".
Benet XVI va dir que els deixebles de Jesús han de saber que no faltaran mai
les dificultats i que només es superaran a través de l'oració.
La Romeria dels Fanalets, que se celebra el
24 de juliol, vigília de Sant Jaume, és una de les festes més arrelades a
Lleida. Una celebració en què grans i petits surten al carrer per recordar el
pas de l'apòstol per la ciutat.