Impressionant inundació a Lourdes.

Vídeo filmat el passat dissabte dia 20

22 octubre: festivitat del Beat Joan Pau II

Avui, 22 d'octubre, l'Església celebra la festa del Beat Joan Pau II. Tant de bo ben aviat puguem parlar  de Sant Joan Pau II, el Gran.

.

Vull donar-te les gràcies Joan Pau II per donar-me esperança i poder caminar al teu costat, per ajudar amb l'ànima i brindar confiança, per donar-me forces per seguir ...

I per celebrar-ho, què millor que aquest preciós vídeo, a més d'acudir especialment a la seva intercessió

Music: ‘Vázquez Sounds’ - 'Gracias a Ti'

"Gracias porque lo hizo.
Hizo eso de " Id y predicad el evangelio."
Y supimos que, aunque no veamos sus brazos, el Señor nos abraza.
Nos abraza siempre.
Y siempre es SIEMPRE".

"Un tomb a ritme de natura" 1ª del cicle 2012-2013

Morrals de la Mata, Agulla del Gat Mesquer, Morral del Llop, Agulles dels Traginers, Avenc de la Font Freda.

Dimecres passat vam encetar l’interessant cicle ‘Un tomb a ritme de natura’ que any rere any de la mà d’en Narcís Serrat ens fa conèixer bonics racons molts d’ells desconeguts, i que sembla mentida, segurament hi hem passat pel costat o ben a prop infinitat de cops i mai no ens hi havíem fixat.

Aquest cop vam deixar els cotxes a l’aparcament inferior situat al Coll d’Estenalles . L’itinerari s’enfila pel vessant del turó per un camí pastiu i ofereix a mesura que vas pujant,  bones vistes del Montcau i de la Mata, el mas on es troben les oficines tècniques del Parc. No obstant això, les millors panoràmiques s’obtenen al cadamunt del turó, on hi ha l’ermita de sant Jaume. Esglesiola de planta quadrada, teulada a dues aigües  i campanar d’espadanya. La porta està encarada cap a Montserrat i, al seu darrere, queden el Montcau i la Mola. Però de primer, ens vam aturar per contemplar  l’actual cisterna just a l’entrada del mas i que antigament havia estat un pou de glaç. Aquesta presenta un penell molt original.

 A partir de l’ermita, cap a ponent, el camí emprèn un segment de la carena amb lleugeres ondulacions a mesura que se superen diversos collets . Aquí va començar de veritat l’excursió de dimecres pels morrals de la Mata, coves, agulles i finalment un avenc.

Roca d’en Miqueló

Només baixar de l’ermita de St. Jaume tot anant per sobre de les cingleres, es troben un bon grup. En primer lloc hi ha dos morrals, que són magnífiques talaies sobre la carretera, veiem entre la vegetació una roca que és una petita agulla, sota la qual hi ha la Roca d’en Miqueló, ben difícil de superar, encara que baixa des del seu coll. És una roca compacta. Fou ascendida per Miquel Vicente i per J. Barberà el 15 de juliol de 1978. Per arribar-hi cal anar pel mig del bosc, per antigues feixes seguint el que s’intueix havia estat un senderó.

Tornem a pujar i ens dirigim cap el Morral de les Saleres, un lloc  dominant, una prominència amb moltes vistes, el nom es deu que des de aquest es llançava la sal al bestiar.

Anem planejant fins trobar un camí de pasturatge que en forta baixada ens mena a la Foradada del Balcó.

Continuem baixant i marxem cap l’O, ara planejant, passem a prop de l’Agulla de la Font de l’Hort i l’Agulla Toni Sors.

Seguim el camí que baixa del Coll de Garganta i passem per una zona on tot els noms estan influenciats pel gat mesquer: l’Agulla del Gat Mesquer - resta separada de la cinglera i s’hi ascendeix des del coll  flanquejant a la cara O per trobar l’aresta S i pujar fàcilment dalt-. A la part del damunt i a la cinglera mateix, hi ha una roca que es pot remuntar amb un pas.

Continuem i trobem el Gat Mesquer i la Balma del Gat Mesquer. Abans però, fem una parada per contemplar la Cova del Centenari.

Seguim en direcció als Tres Jutges  -queden damunt mateix de l’alzina del Sal·lari i a l’esquera de les cingleres del Morral del Llop-. Són tres roques, separades de la cinglera, si bé la més alta hi queda enganxada.

Morral del Llop, és una paret de cingleres que prové de les roques dels Tres Jutges, a l’O, que nosaltres vam voltar per no perdre alçada.

Davant nostre ja s’albiren les Agulles dels Traginers, situades al torrent que davalla de la coma d’en Vila i damunt mateix de la font dels Traginers. Queden a la vessant dreta pujant el torrent, i n’hi ha de diverses, algunes de les quals ni cal esmentar.  La que està més a l’E queda dins una canal on els arbres s’ajeuen. A la segona s’hi pot anar amb un salt des del cingle, i és la més gran. La més important és la del mig, l’agulla és ben bé un bolet. Totes estan abocades a la torrentera, i es pugen pel costat del torrent, unes fites, pedrons, assenyalen el camí. Una d’elles està foradada ‘i només cal enfilar-la i començar a cosir’.

Baixem fins a trobar el camí que mena a la Font dels Traginers, però nosaltres el deixem per pujar fins la pista que passa per la carena. Un cop dalt, ens vam arribar fins les restes de l’antic xalet que van enderrocar i  només van deixar els fonaments que serveixes de basses d’aigua, més aviat  van fer un nyap.

Des del Xalet enderrocat vam tornar enrere i per escurçar una mica vam fer   fora de camí  un tros pel mig del bosc fins trobar el camí que baixa del coll de Garganta a la Font Freda,  per poder-vos orientar millor caldria trobar l’iniciï del camí de la Fontfreda al coll de Garganta i baixar uns cinquanta metres de camí. A la nostra esquerra i a uns deu metres sobre del camí hi ha, senyalitzat l’Avenc de la Font Freda.

Finalment, i ara sí, vam seguir  el camí  que  portava altre cop a la pista que mena a la Mata.

Una bonica i interessant excursió que va ser del gust tots els participants i que gràcies a les explicacions d’en Narcís -que en aquests afers a més de la lletra menuda, sap més que el llibre de les set sivelles-, ens va fer gaudir d’una matinal completa que ens va satisfer a tots.
 

 

Informació complementària: Sant Llorenç Pam a Pam de Josep Barberà, Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, Edu3.cat, Generalitat de Catalunya Fotos: Narcís Serrat i Agustí Junyent. Organitza la sortida: Benestar Social de l’Ajuntament de Matadepera. 

Hem parlat avui de molts llocs que porten el nom de 'gat mesquer, segurament en aquests indrets  deuria haver-hi molts, però què és i com és el gat mesquer? (aconsello veure'l en pantalla gran)      

 

El Sant Pare explica per què és optimista sobre la religió a Europa

A Benet XVI li han fet  una entrevista per a un documental sobre la religió a Europa. Malgrat la crisi, el Papa diu que és optimista per tres motius.

Primer, perquè considera que la recerca de Déu està inscrita en la naturalesa humana i no pot desaparèixer aquesta inquietud.

Segon perquè la veritat no envelleix i per tant l'Evangeli i la fe en Crist mai perdrà força. En concret, el Papa recorda que les ideologies que al principi semblen fortes acabaran a la paperera de la història, com ha passat amb el nazisme i el comunisme.

El tercer motiu és l'actitud dels joves que reaccionen davant el buit de les ideologies i el consumisme.

El matrimoni Gala – Dalí

La genialitat de Salvador Dalí mundialment coneguda, no pot separar-se de la seva estimada esposa Gala, anomenada en l'entorn artístic "musa". Dalí la va immortalitzar en nombrosos quadres, fotografies, dibuixos, pel·lícules, etc. Amb ella va contreure, primer, matrimoni civil. Transcorreguts 24 anys, van contreure matrimoni religiós, catòlic, el dia 8 d'agost de 1958 en el Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, situat al municipi de Sant Martí Vell a 15 km. de Girona.

La celebració de les noces es va fer al lloc on més els agradava viure, Port Lligat, un petit nucli de població pertanyent al municipi de Cadaqués, lloc on es van fer la foto de família.

Per això no cal escandalitzar-se si les parelles trien casar-se per la via civil, és probable que el que tinguem de fer nosaltres és resar molt pels cònjuges per poder arrancar de Déu un miracle, que és el do de la fe, i consegüentment el matrimoni davant Déu, a l'església i per l'Església. I no serà fàcil, ja que haurem de resar perseverant, sense desistir en l'intent, encara que ens costin 24 anys d'espera, ja que Déu en sap més.

 

Del bloc d'una amiga de la meva dona

El Sant Pare va participar anit en processó de torxes per aniversari del Concili

Una marea de petites flames va inundar la foscor de la ‘Via della Conciliazione’ fins arribar a Sant Pere. Eren les més de 40.000 persones que van participar en la processó organitzada pel moviment "Acció Catòlica" per l'obertura de l'Any de la Fe i en record del 50 aniversari del Concili Vaticà II.

El Papa va treure el cap a la finestra de la seva residència i va improvisar un emocionat discurs sobre el llegat del Concili Vaticà II.

"En aquests 50 anys hem après i experimentat que el pecat original existeix i que es tradueix en pecats personals, que poden convertir-se en estructures de pecat. Hem vist que en el camp del Senyor també hi ha jull. Hem vist que a la xarxa de Pere trobem també peixos dolents. Hem vist que la fragilitat humana també és present en l'Església ".

Patriarca ortodox de Constantinoble reconeix davant el Papa la capacitat d'unir del Concili Vaticà II

Després de la Missa d'inauguració de l'Any de la Fe Bartomeu I, Patriarca de Constantinoble, va reconèixer la importància que ha tingut el Concili Vaticà II en el camí cap a la unitat dels cristians.

"Hem apreciat l'esforç gradual per alliberar-se de les rígides limitacions acadèmiques, l'obertura del diàleg ecumènic, que ha conduit a les recíproques abrogacions de les excomunions de l'any 1054, a l’intercanviï de felicitacions, la restitució de relíquies, l’iniciï de diàlegs importants i les visites recíproques a les nostres respectives seus ".

El Patriarca ecumènic ortodox, que representa a 300 milions de cristians, va recordar davant del Papa que és important seguir treballant per aconseguir la unitat aprofundint en els ensenyaments del Concili. Bartomeu I considera que l'Any de la Fe i l'aniversari del Concili Vaticà II són una bona ocasió per seguir acostant-se els uns als altres.

"Per tant, la porta ha de romandre oberta a una més profunda acollida, un major esforç pastoral i a una interpretació eclesial del Concili Vaticà II sempre més profunda".

El Sant Pare inaugura l'Any de la Fe i convida a redescobrir el Concili Vaticà II

 

Per donar renovat impuls a la missió de tota l'Església de conduir els homes fora del desert -en què sovint es troben- cap al lloc de la vida, l'amistat amb Crist que ens dóna la seva vida en plenitud, vull anunciar (...) que he decidit convocar un «Any de la fe» que il·lustraré amb una carta apostòlica especial. Aquest «Any de la fe» començarà l'11 d'octubre de 2012, en el 50è aniversari de l'obertura del concili Vaticà II, i acabarà el 24 de novembre de 2013, solemnitat de Crist Rei de l'Univers. Serà un moment de gràcia i de compromís per una conversió a Déu cada vegada més plena, per reforçar la nostra fe en ell i per anunciar amb alegria a l'home del nostre temps. "

Amb aquestes paraules el Papa Benet XVI va anunciar la convocatòria del «Any de la fe» que avui comença. Una invitació a una autèntica i renovada conversió al Senyor, únic Salvador del món.

CARTA APOSTÒLICA EN FORMA DE ‘MOTU PROPIO’ ‘PORTA FIDEI’ DEL SUMME  PONTIFEX BENET XVI AMB LA QUAL ES CONVOCA L’ANY DE LA FE

Avui dia de la inauguració de l'Any de la Fe, Benet XVI, durant la celebració de la Missa, ha recordat el context històric en què es va convocar el Concili Vaticà II fa 50 per Joan XXIII. I ha insistit que aquest Any de la Fe no és només commemorar una efemèride sinó una necessitat. També ha convidat a conèixer millor els documents del Concili per poder anar a les arrels de la fe i que la Nova Evangelització no sigui només un ideal sinó que es recolzi en una base sòlida.

Benet XVI: "Els documents del Concili Vaticà II són com brúixoles per a la vida de l'Església"

Un dia abans de l’iniciï de l'Any de la Fe, que celebra els 50 anys del començament del Concili Vaticà II, Benet XVI ha reflexionat durant l'audiència general sobre la importància del Concili en la història de l'Església catòlica.

"El Concili és una forta invitació a redescobrir cada dia la bellesa de la fe i a conèixer-la de manera profunda, per a una més intensa relació amb el Senyor i a viure autènticament la vocació cristiana", ha manifestat Benet XVI

Benet XVI ha parlat dels documents que es van elaborar durant el Concili Vaticà II i els ha qualificat com una "brúixola".

"Els documents conciliars són una brúixola que permet a la barca de l'Església navegar mar endins, enmig de les tempestes o de la calma, per arribar a la meta".

El Teix mil·lenari de l’Obac

Feia molts anys que em feia il·lusió trobar-lo ja des de jovenet n’havia sentit parlar tant... i, anava al darrera seu per veure’l.  Avui he tingut el cor complet, l’he trobat! Magnífic arbre mil·lenari, únic  en tota la comarca. Verdaderament no té parió.

Un dels sectors de la serra de l’Obac, que pertany al municipi de Vacarisses, menys coneguts pels excursionistes és la denominada “Carena del Teix”. La denominació prové de molt antic i es deu a que aquesta zona hi havia un bon nombre de teixos.

Aquest és l'únic arbre de Teix que es conserva a la nostra comarca i que dóna nom a aquesta carena

El Teix és un arbre llegendari que de ben antic va estar objecte d’adoració per part dels Celtes i els druides de la civilització romana i encara que per les seves característiques no es sol presentar en forma de bosc, en l’antiguitat era ben present en moltes de les serralades de la península ibèrica. En molts pobles, especialment del nord d’Espanya, la seva longevitat era motiu de devoció i se’l considerava sagrat en moltes antigues civilitzacions. Es plantaven també en els cementiris, o prop de les esglésies, com a símbol de la lluita contra la mort, degut a la seva longevitat ‘quasi eterna’.

Amb els anys el teix ha entrat en recessió a tot Europa, inclòs a les illes britàniques que és on més concentració n’hi havia. En la nostra comarca el problema ha estat molt més greu, fins al punt de que en l’actualitat només en queda un de viu en estat natural. L’exemplar a més no està gaire sa i la seva malaltia queda ben palesa en el tronc, en el que podem observar ben clarament el forat interior que la deixat mig buit; encara que sortosament la part de les fulles sembla ben verda.

Aquest teix és de difícil localització i el seu accés no està marcat el que el fa complicat de trobar. L’arbre té una altura de poc menys de 20 metres i un perímetre entre 100 i 160 centímetres i no es coneix quina és la seva edat real, tot i que es calcula que segurament pot passar dels 1.000 anys.

 

 

S’accedeix a la carena del teix des del trencall que queda davant de l’accés a la casa nova de l’Obac i que està marcat com a camí de la Pineda de la urbanització dels Caus. Si us hi fixeu veureu un petit anunci que diu Bar el Teix. La carretera està asfaltada i desprès d’un parell de corbes trobarem a mà dreta un rètol que diu Carena del Teix.

Continuem per una pista sense asfaltar resseguint les cases de la urbanització que ara ens quedarà a la nostra esquerra. La vista de l’Obac que ens queda a la dreta és molt bonica i el camí es força planer amb una lleugera baixada. Al final de la pista és l'últim lloc on podem deixar el cotxe N 41º 36.930 E 001º 56.999 i el camí segueix passant prop de les cases de la urbanització, però ara és molt més estret.

Cal que seguim el camí fins que arribem a la darrera casa de la urbanització. Al costat de la casa podrem observar un banc de fusta N 41º 36.909 E 001º 56.799 situat de manera què des del qual podrem gaudir d’una excel·lent vista de l’Obac, el Castell de Bocs, el Paller de tot l’any i la serralada de Montserrat. En aquest punt, obert de vegetació, veurem davant nostre una cinglera i si poguéssim baixar-hi ens trobaríem el teix ja que està situat just a sota mateix. El problema és que l’accés per aquest lloc és impossible.

El que haurem de fer doncs, és continuar endavant per la carena, ara però sense camí i desviant-nos poc a poc cap a la nostra dreta, tot descrivint una mena d’arc; de manera que poc a poc tornem enrere, ja que el que volem és anar a parar just a sota de la citada cinglera. Si ens hi fixem, quan ja estiguem una mica més avall i hàgim tornat enrere, és possible que veiem algunes fites marcades amb pedres. Si és així seguim-les, ja que ens portaran per un petit corriol que mena a un xaragall cap a una zona humida sota la cinglera. No cal cercar l’arbre ja que fins que no estiguem just al seu costat no el veurem. L’arbre queda amagat dins d’una canal i en el darrer tram de camí cal anar en compte de no relliscar, ja que presenta una marcada inclinació.

 

 

En total es tarden aproximadament uns 30 minuts, des del cotxe fins l’arbre.

 

Ésser un dir: l'escorça i el fruit són verinosos, i aquest podria ser el motiu de la desaparició i extinció dels teixos que havien donat nom a la carena, doncs aquest havia estat lloc de pastura molt frequentat pel bestiar

El Sant Pare inicia el Sínode de la Nova Evangelització: "L'Església està per evangelitzar"

Amb aquesta cerimònia, Benet XVI ha realitzat dos dels gestos més importants d'aquesta tardor al Vaticà: la proclamació de dos doctors de l'Església i l'obertura del Sínode per a la Nova Evangelització.

"L'Església existeix per evangelitzar. Fidels al mandat del Senyor Jesucrist, els seus deixebles van pel món sencer per anunciar la Bona Nova, fundant per tot arreu les comunitats cristianes ".

Benet XVI ha posat com exemple de nova evangelització als dos nous doctors de l'Església, Sant Joan d'Àvila i Santa Hildegarda de Bingen.

.

"M'agrada mirar també a les dues figures lluminoses que acabo de proclamar Doctors de l'Església: Sant Joan d'Àvila i Santa Hildegarda de Bingen. També en el nostre temps l'Esperit Sant ha suscitat en l'Església un nou impuls per anunciar la Bona Nova ".

Benet XVI també ha parlat sobre la relació entre el matrimoni i l'Any de la Fe, que començarà el 11 d'octubre.

Desè aniversari

Avui 6 d'octubre, és el desè aniversari de la canonització de sant Josepmaria pel Sant Pare Joan Pau II. Aquest vídeo titulat "Un dels homes més polèmics del segle XX", em sembla molt significatiu i suggerent el seu missatge.

 

Captivar a milers de persones, perquè les seves paraules sonaven diferents, i les seves propostes senzilles. Va dedicar la seva vida a recordar un missatge que ja se sabia des de feia més de 2000 anys.

Un home que es va fer sacerdot. I un sacerdot que es va enamorar de Déu, amb un amor que va guiar tota la seva vida. Una vida de lliurament a l'Església.

En definitiva, un Sant que ens va proposar un camí, un camí per arribar a Déu:

Estimar cada dia a tots.

A veure que us semblen seves paraules:

Molts dels que estàvem a Roma aquell dia -encara que no ens veiéssim-, de ben segur cap oblidarem aquella esplèndida jornada ni la Missa d'acció de gràcies del dia 7.

Benet XVI recorda a Loreto als joves i famílies que pateixen per la crisi

Fa exactament 50 anys Joan XXIII va protagonitzar un viatge històric amb tren des de la Ciutat del Vaticà fins Loreto pocs dies abans d'inaugurar el Concili Vaticà II per posar sota la protecció de la Mare de Déu aquest important esdeveniment.

Benet XVI ho ha imitat i ha acudit a aquest Santuari per pregar per l'Any de la Fe i pel Sínode sobre la nova evangelització.

El Sant Pare es va aturar abans de la Missa a la santa casa de Natzaret, el lloc on va viure la Mare de Déu i on va rebre la visita de l'arcàngel Gabriel.

Durant l'homilia a la plaça del Santuari de Loreto va assegurar que l'home d'avui necessita a Déu per trobar solucions als seus molts problemes sense perdre l'esperança.

"Sense Déu, l'home acaba per fer prevaler el seu propi egoisme sobre la solidaritat i l'amor, les coses materials sobre els valors, el tenir sobre l'ésser. Cal tornar a Déu perquè l'home torni a ser home ".

A més de pregar pels propers esdeveniments que viurà l'Església catòlica, Benet XVI va confiar també a la Mare de Déu als joves i les famílies de tot el món que es troben en dificultats en aquest període de crisi.

"Voldria encomanar a la Santíssima Mare de Déu totes les dificultats que viu el nostre món en recerca de serenitat i de pau, els problemes de tantes famílies que miren al futur amb preocupació, els desitjos dels joves que s'obren a la vida, els patiments de qui espera gestos i decisions de solidaritat i amor ".

 

El Sant Pare va a Loreto a demanar per l'Any de la Fe i el Sínode de Bisbes

 Durant l'audiència general, el Papa ha explicat que la litúrgia ajuda als catòlics a establir una relació personal amb Déu. Les cerimònies permeten que aquest tracte no sigui individualista.

"En la litúrgia de l'Església aprenem a  resar de manera no individualista.  La litúrgia no és el record d'esdeveniments passats, sinó la presència viva del misteri pasqual de Crist, per sobre del temps i l'espai ".

Abans de concloure l'audiència general, el Sant Pare ha demanat als catòlics que l'acompanyin amb oracions a la seva visita a Loreto, prevista per demà  dijous 4 d'octubre. Ha explicat que allà resarà pel proper Any de la Fe i pel sínode de bisbes sobre la nova evangelització.

"Us demano que us uniu a la meva oració per confiar a la Mare de Déu dels principals esdeveniments eclesials que viurem: l'Any de la fe i el Sínode de Bisbes sobre la nova evangelització".

 

2 d’octubre

Avui 2 d'octubre es compleix el 84è aniversari de la fundació de l'Opus Dei.

Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer va tenir una particular devoció als Àngels Custodis. I precisament en la festa que celebrem avui, el Senyor li va fer veure amb tota claredat la fundació de l'Opus Dei, a través del qual ressonaria a la gent de tota condició humana i social la crida a la santedat en el món, enmig dels seus quefers , a través de les circumstàncies en què es desenvolupa una vida normal.

Recordem el relat de la fundació de l'Opus Dei amb el testimoniatge de sant Josepmaria Escrivà.

El ressò d’unes campanes

Relat inclòs en "El Fundador del Opus Dei" d'Andrés Vázquez de Prada (capítol V, volum I) publicat per Rialp.

El dimarts al matí, 2 d’octubre, festa dels Àngels de la Guarda, després de celebrar missa, mossèn Josepmaria Escrivà era a la seva cambra llegint les notes que havia portat. De sobte, li va sobrevenir una gràcia extraordinària, per la qual va entendre que el Senyor donava resposta a aquelles insistents peticions de Domine, ut videam! i de Domine, ut sit!
Sempre va guardar una comprensible reserva sobre aquest meravellós succés i les seves circumstàncies personals. Justament tres anys més tard en descriurà el moll:
Vaig rebre la il·luminació sobre tota l'Obra, mentre llegia aquells papers. Commogut em vaig agenollar —hi era sol a la meva cambra, entre xerrada i xerrada—, vaig donar gràcies al Senyor, i recordo amb emoció les batallades del cloquer de la parròquia de N. Sra. de los Ángeles.

Enllaços relacionats
Audio: Ressò d'unes campanas

L'espiritualitat de Santa Teresa de Lisieux segons Benet XVI

L'1 d'octubre es celebra a Santa Teresa de l'Infant Jesús. Durant l'audiència general del 6 abril 2011 Benet XVI va explicar la gran aportació de Santa Teresina de Lisieux a l'espiritualitat cristiana.

La nostra família sempre hem tingut molta devoció aquesta Santa i Doctora de l’Església, de fet, la meva germana porta el seu nom.

"El matrimoni és un instrument evangelitzador de primer ordre"

El Cardenal Arquebisbe de Madrid va presidir el passat dijous 20 de setembre  la clausura de la fase diocesana de la causa de canonització del matrimoni format pels servents de Déu Paquita Domínguez Susín i Tomás Alvira Alvira, tots dos fidels de la Prelatura de l'Opus Dei.

.

Davant els vuit fills vius del matrimoni, i nombrosos devots dels servents de Déu, que omplien la cripta de la basílica pontifícia de San Miguel, Monsenyor Rouco Varela va destacar que "models com aquest matrimoni són un instrument evangelitzador de primer ordre per a les joves generacions".

.

.

Llegir l’article complet: Aquí

Vídeo espectacular

Agraeixo 'Kimi' l'enviament aquest interessant vídeo "The Path Of My Wolf" es tracta d'una veritable amistat entre un caçador i una barreja de gos llop.

Filmat a la bonica natura d'Alaska.

Música: Fast & friendly by Jan Rietma

Missa Nova d’en Jordi Taló

Aquesta darrera setmana ha estat intensa i plena d’emocions i hem anat una mica atrafegats ajudant a preparar  alguns detalls de la Missa Nova  d’en Jordi.

 

La cerimònia va tenir lloc dissabte passat dia 22 a l’oratori del col·legi Viaró.

L’altar era ple de flors i tot preparat de manera exquisida amb detalls que convidaven al recolliment per a la celebració de la Santa Missa.

Van concelebrar amb en Jordi, Mn. Alex Taló, Mn. Albert Ribot, Mn. Ignasi Durany, Mn. Pere Domingo, Mn. Joan Camí, Mn. Enric Ramírez, Mn. Josep Maria Torras, Mn. Pere Calmell i Mn. Carlos Palos. Va actuar de mestre de cerimònia Mn. Ignasi Fabregat

L’homilia que va fer el seu germà bessó Mn. Àlex, va ser molt natural, però al mateix temps profunda, glosant la figura del sacerdot per una part  i acabant amb anècdotes gracioses de la seva infantesa i edat juvenil.  

Els cants van ser interpretats per la Coral de Matadepera dirigida per Rosa Mª Ribera , i acompanyada per l’organista del col·legi Tomàs Melendo

El repertori escollit va ser: Canticorum com a cant d’entrada i després Kíries del Llibre Vermell de Montserrat, Glòria de A. Vivaldi, Credo de Mn. L. Romeu, Cant de Fidelitat i Nascosca Rosa a l’ofertori, Sanctus de la Missa Alemanya de Schubert, Agnus Dei de T. Morley i durant la Comunió Ave Verum de Mozart, Vós sou Senyor de Bach i Jesus Bleibet de Bach. Al finalitzar vam cantar el Virolai.

En Jordi al acabar la Missa ens va dirigir unes paraules entranyables d’agraïment a tots i de contrapunt a tot el que li havia dit el seu germà  que van fer molt simpàtic aquest acabament.

Durant el besamans van alternar peces l’orgue i la coral, com ara: Fieles vale la pena, Tan buen ganadico,  Cantate Domino, Laudate....

A la sortida, no van faltar les salutacions, l’alegria, les felicitacions...i, ho vam finalitzar amb un piscolabis.