Pujar al Matagalls (1.698 metres) és, sens dubte, una de les
excursions més freqüents del Parc Natural del Montseny. Potser el camí més
habitual per arribar-hi és des de Collformic. Però de camins per arribar a la
creu del Matagalls n'hi ha molts. I un d'aquests altres és l'accés des del Coll
de Bordoriol (1.084 m).
Vam deixar els cotxes a l’aparcament al costat d’una caseta d’informació
que estava tancada. Un altre cotxe el vam deixar al Coll de Sant Marçal,
preparat per la tornada.
Aquest camí és un
dels més agradables per accedir al Matagalls que puja per la vessant NE pel mig
de la fageda. Cal tenir en compte però, que també és un dels itineraris més
costeruts tot i no presentar dificultat. Durant la pujada vam trobar a la dreta del camí una petita capelleta dedicada a
Sant Francesc d'Assís, amb el cap escapçat, i divers indicadors cap al
Coll Pregon, primer, i cap al Matagalls, després.
Arribats al cim
(1.698 metres) vam observar un vèrtex geodèsic, juntament amb una creu de
dimensions considerables, dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer. Al peu d’aquesta
creu hi ha un record a sant Antoni Mª Claret i entre altres plaques, n’hi havia
una en memòria de mossèn Jaume Oliveres i Brossa, excursionista, en memòria de
qui es creà la Travessa Matagalls Montserrat, que tants bons records ens
portava. Aquesta cursa de resistència, en un primer moment, sortia des d’aquest
punt, però d’uns anys ençà, comença al Collformic.
Des del cim del Matagalls vam contemplar la magnifica panoràmica de
Montserrat, la plana de Vic, les Guilleries, La zona del Collsacabra, Pirineus,
una bona part del Parc Natural del Montseny i dels seus entorns.
A la tornada vam
desfer de baixada aquest últim tram fins el Coll Pregon (1.532 m,), petit prat
força acollidor al mig del qual hi ha un monòlit d'homenatge a Pau Casals i la
senyalització de les diferents rutes que es poden seguir. Nosaltres vam
continuar per un bonic sender fins accedir en pocs minuts a un nou prat, el
Coll Sesportadores (1.484 m.).
La nostra senda
continuava baixant a mà dreta tot just a l’entrada del prat, per sota la
fageda, perdent alçada primer de forma lleu i després més decidida, ara fora
del bosc, fins arribar al Pla del Parany, on es torna altre cop a la zona
ombrívola, fent giragonses, deixant a mà Esquerra una cruïlla (degudament
senyalitzada), en un punt on el camí és estret i costerut, ja que fa una
graonada, que ens va portar finalment al Coll de Sant Marçal (1.106 m.),
un indret molt acollidor, on, al resguard del massís, es troba un conjunt
format per un antic monestir benedictí i una església romànica del segle XII.
Actualment les antigues dependències monacals s’han convertit en un hotel de
prestigi. La zona d’aparcament es troba just a sota de la Taula dels Tres
Bisbes i la seva creu, punt on coincideixen els límits administratius de
les comarques d'Osona, la Selva i el Vallès Oriental, i on a l’Edat Mitjana es
reunien els caps religiosos dels antics comtats.
Des de la Taula dels tres Bisbes podem contemplar una panoràmica d’una part
de l’excursió. Al darrera de la Taula dels tres bisbes hi ha una gran creu de
fusta des d’on podem tenir una vista de primera línia de les Agudes.
Mentre fèiem temps, uns van visitar el monestir i l’hotel, altres ens vam
arribar fins la Font Bona i un grupet es van quedar descansant fent tertúlia
pels voltants de l’aparcament i la Taula dels tres Bisbes.
Durant l’excursió, alguns van aprofitar per buscar algún catxé.
Finalment vam traslladar-nos en cotxe fins un hostal restaurant de Viladrau
on quatre partícips l’excursió, Agustí, Enric, Frederic i Joan, ens van
fer ensalivar convidant-nos en un deliciós dinar per a celebrar els seus
corresponents aniversaris.
Abans de finalitzar vam llegir la història de la Taula dels tres Bisbes que
va escriure mossèn ‘Cinto Verdaguer’, i amb el ‘Rata Fiat’ final ens va
donar peu a fer brindis per homenatjar els que ens havien convidat. Felicitats, moltes gràcies i, per
molts anys!
