Recorregut: Sortida de Can Vinyals – Font d’en
Fargues, seguint cap a Can Senosa, Font del Bou, Riera de Sentmenat, Salt de
Guanta, Pou de Glaç, Casa de Guanta, Castell de Guanta (Roca del Corb), Torrent
de Can Montllor, Salt del Montllor, Font dels Llorers, Font de la Fagina, Font
del Gurri, Santa Mª del Puig de la Creu, Barraca de pedra seca, Can Montllor de
Dalt, Urbanització Can Vinyals.
Bonica i agradable excursió en què ens vam enfilar al
conegudíssim Puig de la Creu (el cim més
alt de Castellar (671 m.) i una bona talaia, actua de límit divisori entre els
termes de Castellar i Sentmenat. Al seu cim hi ha l’església de Santa Maria,
restaurada i modificada en diverses ocasions i que, per les seves
característiques, s’inscriu en el grup de capelles rurals del segle XII sense
ornamentació), per una ruta poc habitual. Ens vam endinsar per sots prou
feréstecs, i vam passar per fonts, castells, ermites, i diverses masies.
Volíem seguir un track que sortint de la Font de la
Fagina ens tenia que portar fins a Coll Roig, però vam tenir de desistir pel
mal estat del camí, totalment tapat per la caiguda de nombrosos arbres degut a
la ventada del passat desembre, per aquest motiu vam fer la pujada i baixada al
Puig de la Creu per la Font del Gurri
Interessa destacar:
Salt de Guanta; Es diu que a les parets del saltant hi
han les coves del Comte, són dues coves molt petites que es troben a mitja
alçada de la paret, a la part esquerre de difícil accés, l’altra cavitat, una
balma situada al peu de la paret, és més garant que l’altre. En diverses
excavacions que s’hi han fet, han demostrat que les coves del Compte havien
estat habitades des de molt antic. Aquestes coves són les que la llegenda diu
que el Comte Borrel es va refugiar quan fugia de la persecució d’Al-Mansor
després de la batalla de Matabous a Montcada.
Castell de Guanta (no l’actual restaurant que pren el
nom, sinó el verdader que es troba a la Roca del Corb), aquest és anterior al
de Sentmenat, ja que és esmentat per primer cop l’any 1012. Sembla que el
topònim Guanta està en el propi nom de la persona Gonter, del segle X. El
castell de Guanta era un dels que defensava la frontera de les ràtzies de les
tropes musulmanes establertes més enllà del Llobregat.
Menció a part, va ésser les magnífiques fonts que vam
trobar, algunes molt ben arranjades gràcies la feina incansable de la Secció
Excursionista de la Societat coral de Sentmenat, a tots, moltes gràcies per la
magnífica feina feta.
Gairebé totes aquestes fonts estant ben guardades:
conten que fa molts anys hi vivia un ‘Follet’ entremaliat, (per cert, és cosí,
dels ‘follets’ de la font del Bou i de la font de les Nueretes), hi vivien
també unes ‘fagines’, que eren igual de juganeres que el ‘Follet’, es passaven
el dia jugant a cuc i amagar i a córrer pels boscos pel voltant de la font.
Avui dia és tan difícil de trobar el ‘Follet’, com les ‘fagines’, així que
imagineu-vos com serà trobar el tresor (catxé) que amaga aquest ‘follet’.
També pels voltants del Puig de la Creu a prop de la
Font del Gurri, dins encara del terme municipal de Sentmenat, hi viu una ‘Fada’
molt bufona, costa molt de veure perquè té por de la gent i s'amaga molt
bé, guarda també un tresor (catxé) pels qui el vulguin buscar.
Un cop a la font vam veure una petita estatueta de la
Moreneta, és la guardiana de la font i té cura dels excursionistes, de totes
les ‘fades’,’ follets’ i animalons que s'acosten a beure a la font.
