El Santuari de Torreciutat celebra el 40è aniversari

El Santuari de Torreciutat va celebrar el passat 4 de juliol el 40 aniversari de la seva obertura al culte amb un programa d’actes protagonitzat pels treballadors que van intervenir en la construcció (1970 – 1975), l’equip d’arquitectes, i famílies i veïns de localitats properes al Santuari.

Teófilo Marco, de Saragossa recorda la visita de sant Josepmaria a l’abril de 1970.

Per la seva banda, l’arquitecte Heliodoro Dols, que va dirigir els treballs de construcció, comentà el desig de sant Josepmaria Escrivà, fundador de l’Opus Dei, que ‘el nou santuari continués una devoció secular i augmentés la devoció a la Mare de Déu i als sagraments’.

Durant aquests anys ha visitat el santuari milers de peregrins. Actualment forma part de la ‘Ruta mariana’ que uneix els Santuaris de Torreciutat, Montserrat, el Pilar, Lourdes, i recentment Meritxell.

Santuari Marià de Torreciudad from Santuario de Torreciudad on Vimeo.
www.torreciudad.org

Més informació 

La meva família i altres animals"; una divertida família parla de la catequesis del Papa Francesc

Pau és un pare de família que s'enfronta diàriament al repte de tirar endavant la seva família. A més, amb la seva dona , els seus fills , la seva tortuga Zarras i un toc d'humor , parla en els seus vídeos del que està dient el Papa Francesc a les famílies.

Claus sobre el discurs més ambiciós del Sant Pare a l'Amèrica Llatina

A l'Amèrica Llatina el Papa Francesc va reservar-se el  discurs més ambiciós per als més pobres, els Moviments Populars. Són “cartoneros”, camperols, artesans, recicladors, desnonats o aturats amb una característica en comú: la de no comptar per a res. Són víctimes de la cultura del rebuig.

"Què puc fer jo, “cartonero", "catadora", "pepenador", "recicladora” davant de tants problemes si tot just guanyo lo just per a menjar?".

El Papa Francesc va pronunciar per a ells el discurs més llarg i contundent de tot el viatge a Llatinoamèrica. Un discurs de denúncia però sobretot, un discurs per transmetre esperança.

"Patim cert excés de diagnòstic que de vegades ens porta a un pessimisme xerraire o delectar en lo negatiu. En veure la crònica negra de cada dia, creiem que no hi ha res a fer excepte cuidar-se  un mateix, el petit cercle de la família i els afectes propers ".

I per això el Papa va començar per la paraula "canvi". Va demanar canviar un sistema global que exclou per un solidari els protagonistes són els més pobres.

 

Finalment va acabar demanant perdó:

"Demano humilment perdó, no només per les ofenses de la pròpia Església sinó pels crims contra els pobles originaris durant l'anomenada conquesta d'Amèrica".

El Sant Pare va complir amb aquesta trobada un doble objectiu molt clar: aconseguir per un moment el món fixés els seus ulls en els que no compten i donar-los un missatge de suport perquè segueixin endavant amb les seves reivindicacions. L'Església, va assenyalar, no té "el monopoli de la interpretació de la realitat" però sí que ha d'acompanyar i ajudar que la veu d'aquests moviments formats per persones sense recursos sigui escoltada.

Vol de tornada del Sant Pare: en roda de premsa el Papa Francesc explica què va pensar davant el crucifix d'Evo Morales

Text complet de la roda de prensa: Aquí

Els millors moments del viatge del Papa a Llatinoamèrica

Va visitar Equador, Bolívia i Paraguai els dies 5 al 12 de juliol.

 

Enorme entusiasme en la visita del Papa al barri més pobre de la capital del Paraguai

El Sant Pare a Guayaquil: "El millor vi està per venir"

La primera Missa multitudinària del Sant Pare a Amèrica Llatina va ser en el parc ‘Samanes’ de Guayaquil. Allà esperaven desbordants d'entusiasme centenars de milers de persones procedents de l'Equador, Perú, Argentina, Colòmbia, fins i tot de Puerto Rico.

En la seva homilia el Papa Francesc va comentar el fragment de l'Evangeli de les noces de Canà, on la Mare de Déu s'adona que el vi de la celebració s'ha acabat.

Viatge del Sant Pare a l'Amèrica Llatina

Com és un vol en l'avió papal?

El Papa saluda els periodistes després de l'enlairament de l'avió.

Arribada a l'Equador: Dono gràcies a Déu per permetre tornar a l'Amèrica Llatina

Excursió; Roca de Canalda

Roca de Canalda és una característica paret de conglomerat orientada al sud, a la zona de Port del Comte, a la comarca del Solsonès. Es tracta d'una paret fàcilment recognoscible des de lluny per la seva forma i majestuositat.

Les roques de Canalda estan plenes de cavitats: coves, balmes o esplugues si tenen un recorregut horitzontal, i avencs o bòfies si és vertical. Moltes de les esplugues de l’indret foren habitades en èpoques prehistòriques. S’ha trobat restes a les coves dels Moros a la paret de Canalda; alguna d’aquestes es fortificà en època medieval i només era accessible per una escala abatible.

Algunes coves foren habitades quasi fins als nostres dies. És el cas de cal Cavallol que antigament es coneixia amb el nom de cal Llop, i més recentment també es coneix com a ca la Rita, que és l’última estadant de la casa fins que als anys vuitanta, en ser ella molt gran, se’n va anar a viure amb la seva família a Solsona. Aquesta casa, de començament del segle XIX, és un edifici de planta i un pis, situada a recer d’una gran balma.

Annexos a la casa encara es conserva el forn, les corts i els corrals per al bestiar, una petita bassa que recull l’aigua que goteja de la roca i una gran era també sota de la balma on no fa gaires anys hi havia encara la màquina de batre. A la llinda de la porta d’entrada i a la boca del forn hi ha gravada la data de 1819.

IV Aplec en honor de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer

Els Prats del Gastó (Sant Julià de Lòria-Principat d’Andorra) van acollir un acte de celebració en memòria de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, al qual van assistir unes dues-centes persones, entre ells l’Hble. Manel Torrentallé, Cònsol menor de Sant Julià de Lòria. S’hi va celebrar una Eucaristia en record de Sant Josepmaria, fundador de l'Opus Dei, que fou presidida per l'Arquebisbe metropolità de Tarragona, Mons. Jaume Pujol i l'Arquebisbe d'Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives. Hi concelebraren el Vicari de la Prelatura de l’Opus Dei a Catalunya, Dr. Antoni Pujals, així com altres preveres.
Des de fa anys diversos grups de persones fan la travessia entre el poble pirinenc de Pallerols i aquest indret per recordar quan sant Josepmaria va fugir d'Espanya durant la persecució religiosa durant la guerra civil i va poder arribar a Andorra. Es tracta d'una ruta difícil que el sant i els seus companys van haver de fer per necessitat.
Després de celebrar una eucaristia en memòria del Sant es va anar fins l’oratori-capella de la Mare de Déu de Canòlich, que es va construir l'any passat a la cruïlla del camí del Mas d'Alins amb el camí de Canòlich. També es beneí i s’inaugurà el nou retaule, obra del taller de l’autor andorrà Sergi Mas.
A la tarda, al Centre Cultural i de Congressos de Sant Julià de Lòria, i sota la presidència del Copríncep episcopal Mons. Joan-Enric Vives, i amb l’assistència del Ministre d'Educació i Ensenyament Superior M.I. Sr. Èric Jover i de l’Hble. Manel Torrentallé, Cònsol menor de Sant Julià de Lòria i del Vicari de la Prelatura de l’Opus Dei a Catalunya, Dr. Antoni Pujals, tingueren lloc la VIII Jornada de Camins de Llibertat amb el títol “Perseguits i refugiats. Un atemptat a la llibertat”.
En les Jornades moderades pel Sr. Francesc Badia van intervenir importants ponents com el Rector emèrit de l’Institut Pontifici d’Estudis Àrabs i Islàmics de Roma, Dr. Justo Lacunza i Balda que va parlar sobre “Perseguits i refugiats: llibertat i dignitat en la cruïlla”. El Professor Carlos Carazo, de la Fundació Pontifícia, “Ajuda a l’Església necessitada” va intervenir parlant de “Les amenaces a la llibertat religiosa a Síria”. A continuació, la Presidenta de la Fundació Promoció Social de la Cultura, Dra. Jumana Trad, va oferir una interessantíssima conferència sobre “La situació dels cristians a l’Orient Mitjà”. La jove siriana grecocatòlica Mireille Al Farah va oferir el seu testimoni personal sobre la persecució a Síria i va cloure les ponències el Sr. Víctor Sörenssen, Director de la Comunitat Israelita de Barcelona amb la seva aportació sobre “La persecució del poble jueu”.
La VIII Jornada de Camins de Llibertat va ser closa per l’Arquebisbe i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, que va felicitar els organitzadors per la rica temàtica desenvolupada i va animar a estudiar les causes que han produït aquesta tràgica situació de perseguits i refugiats al món. L’Arquebisbe recordà les paraules del Papa Francesc en la seva visita a un centre de refugiats a Roma que són un programa del que cal per als refugiats i perseguits que ja són 51,2 milions a tot el món: servir, acompanyar i defensar. La pregària del Pare Nostre resada pels assistents clogué la Jornada.

·         Escrit per Delegació MCS

·                Creat el 28 Juny 2015

 

 

 

Més informació ; http://opusdei.cat/ca-es/article/mons-jaume-pujol-sant-josepmaria-ens-ensenya-a-pregar/

 

http://videos.rtva.ad/media/310798.mp4

 

 

El Papa Francesc als joves a Torí: Aneu a contracorrent, viviu la castedat

El Sant Pare va concloure la seva primera jornada a Torí amb una multitudinària trobada amb 90.000 joves a la Piazza Vittorio.

 

El Sant Pare celebra Missa a Torí: No us conformeu amb llegir l'Evangeli, viviu-lo!

Va insistir de nou en què Déu mai es cansa de perdonar.

La Sagrada Família convida a conèixer Il Grande Mistero

Barcelona va acullir dijous passat l'estrena de la gira internacional que el tenor italià Andrea Bocelli dedica a l'Evangeli de la Família

Després de tants anys de l’existència de la Sagrada Família ja es pot dir que el somni d’Antoni Gaudí s’ha fet realitat. El desig de l’arquitecte que el temple fos un “Kerygma”, missatge de l’amor de Déu, es va plasmar en cada una de les interpretacions musicals que van tenir lloc a l'estrena mundial de El gran Misteri. L’Evangeli de la Família amb el mestre Andrea Bocelli  

Peces com l’Hallelujah de Handel, l’Ave Maria de Bach o de Schubert, van ressonar entre els murs del temple fent arribar aquest missatge del misteri de la família cristiana. Un missatge que el tenor de la toscana va entonar juntament amb la violinista ucraniana Anastasiya Petrishak,  amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i el cor de la Polifònica de Puigreig.

 

Església de Barcelona

     Arxidiocesana

El Corpus, en miniatura, però multitudinari

L’església de Sant Sever acull dues mostres de la processó de la festivitat de Corpus Christi dels segles XVIII i XIX: una de plom i l’altra de fusta

Es diu que tres dijous hi ha a l'any que llueixen més que el sol: Dijous Sant, Corpus Christi i dia de l’Ascensió. Dijous passat vam celebrar un d’ells: la festivitat pública de la fe, Corpus. Una tradició que a Barcelona se celebra des de fa molts segles però que, amb seguretat, es té constància gràcies a diverses representacions de la processó de Corpus Christi en diferents anys. Aquestes recreacions daten concretament del 1793 i de principis del segle XIX: una és una pintura sobre fusta i l’altra una col·lecció de 141 figuretes de plom, respectivament.

 

 

 

Visita del Sant Pare a Sarajevo II

El Papa als joves: Si busqueu continguts bruts a Internet, perdeu la dignitat

Visita del Sant Pare a Sarajevo I

El Papa es commou pel testimoni d'una monja i dos sacerdots torturats

Va demanar als catòlics bosnians que "no oblidin les seves històries, per perdonar com ells van fer".

La processó del Corpus Christi recorre els carrers de Roma

Després de la Missa celebrada pel Papa Francesc, la tradicional processó del Corpus Christi va recórrer els carrers de Roma des de la basílica de Sant Joan del Laterà.

El Sant Pare, igual que l'any passat  no va participar en la processó per descansar, es va desplaçar en cotxe a la basílica de Santa Maria la Major per concloure els actes litúrgics.

Excursió al Puigsacalm

Des de Joanetes per Sa Carena i el Camí Nou (també conegut com del Barret, dels Ganxos Nous o de la Canal Fosca) amb retorn pel Pas dels Burros, els Ganxos Vells i el Mas Poc.

Sortida i arribada de Joanetes.

Vam prendre un camí amb senyals grocs que comença just on hi ha el rètol indicador a Sta. Magdalena i les Olletes pel Barret. El camí ben fresat però les graonades rocalloses ens van obligar per superar-les ajudar-nos amb les mans. Curtes i fàcils grimpades van sovintejar gairebé durant tota la pujada. Puig del Soi, bona vista sobre la Vall d’en Bas. Camí nou o dels Ganxos Nous. Puig sant Corneli, aquí vam baixar una mica per visitar l’ermita de Sta. Magdalena d’origen romànic, documentada al segle X, al costat hi ha el refugi Emili Triadú, aquí vam aprofitar per cercar un catxé. Seguidament vam continuar fins el Coll de Joanetes, vam pujar per l’obaga al Puig dels Llops, un llom força aeri per gaudir d’una magnífica vista i trobar un catxé. Retorn al camí per pujar al Puigsacalm.

Una davallada pel suau llom carener fins el Coll, en poca estona vam perdre força alçària, amb un passos on sovint es fa necessari ajudar-te amb les mans, un d’ells equipat amb una sirga.

Seguint la traça, vam encarar la faixa a la falda del Puig dels Llops per enfilar el Pas dels Burros, finalment vam baixar pels Ganxos Vells, una canal molt dreta però equipada, vam seguir el camí al Mas Poc fins Joanetes.

Una matinal esplèndida, la vegetació ben variada, esclatant de flors, acompanyats pels cants i la piuladissa de l’ocellam, i unes vistes extraordinàries ens van fer gaudir d’una magnífica excursió que també, val a dir, força exigent.

Missa solemne a Montserrat en la festa del beat Àlvar del Portillo

 

El pare Abat de Montserrat, Josep Maria Soler, va celebrar aquest passat dissabte 30 de maig a l'esplanada de la plaça de Santa Maria del Monestir de Montserrat la primera Missa amb motiu de la festivitat del beat Àlvar del Portillo, que se celebra el 12 de maig . Van concelebrar amb el pare Abat el vicari de l'Opus Dei a Catalunya, D. Antoni Pujals, i una trentena de sacerdots.

El beat Álvaro va ser elevat als altars el passat 27 de setembre a Madrid, ciutat on va néixer ara fa cent anys. Més 3000 pelegrins vam participar en aquesta celebració.

En la seva homilia el pare Abat va fer apologia del ‘Bon Pastor’ i va destacar les virtuts de bon pastor del beat Àlvar del Portillo.

"Jesús es defineix com el bon pastor ... La imatge del pastor que guia i protegeix el ramat, l'Antic Testament l'aplica a Déu en referència a la seva sol·licitud pel poble d'Israel, i en el Nou Testament veiem com Jesús exerceix perfectament la seva condició de pastor sol·lícit de tota la humanitat... " [El Bon Pastor] se sent responsable perquè és una cosa seva. I en cap cas  per un afany de domini, ni per exercir un poder despòtic sobre les ovelles, sinó perquè les coneix, les estima i està disposat a donar la vida per a cadascuna d'elles ... Es tracta d'un amor que descobreix la seva font i la seva plenitud en l'amor que uneix el Pare amb el Fill. El profeta Ezequiel, en la primera Lectura de la Missa ho anuncia, de tal manera que prenia un caire de consol i de sanació: «Faré que descansin, els donaré de menjar, buscaré  la perduda, faré que torni la que es va allunyar i embenaré aquella que es va fer mal »".

En recordar que es venerava "a un dels nostres ", el beat Àlvar del Portillo, l'abat de Montserrat va destacar que "va treballar interiorment per adquirir les virtuts pròpies d'un pastor segons el cor de Déu i es va lliurar abnegadament al servei dels altres , gastant la seva vida per amor per anunciar  Jesucrist i el seu Evangeli a tothom”

Una relació llarga, intensa i beneficiosa. Àlvar del Portillo va ser pelegrí a Montserrat per primera vegada el juny de 1941, pocs dies després que es reunissin a Madrid amb l’abat Aureli Maria Escarré, el 1943 va convidar a del Portillo i a altres companys seus a passar la Setmana Santa a l'hostatgeria de Montserrat . Allà van poder compartir amb els monjos la litúrgia pròpia d'aquells dies sants i obrir el cor de bat a bat davant de la Imatge de la Mare de Déu.

D'aquí van néixer unes relacions i unes visites mútues que van des del compartir espiritualment en profunditat fins a l’empara de l'expansió de l'Obra a Catalunya i fins a Roma, passant pel familiar regal d'algunes ampolles del licor tradicional de Montserrat amb motiu de l'ordenació sacerdotal de D. Àlvar.

 

Portant la fe rondant pels carrers: les perifèries del pati de casa nostra

Un grup d'estudiants del club universitari Tetuan porten tot el curs realitzant un projecte d'intervenció en habitatges de persones en risc d'exclusió social, als barris del Cabanyal i la Malva-rosa, de València.