Història de la Mare de Déu de Bonaria

Història de la Mare de Déu de Bonaria
Explicada per Emm. i Rvdm. Sr. Cardenal
Lluís Martínez Sistach
(Diumenge, 7 de Setembre de 2008)

El passat mes de juliol, l’arquebisbe de Càller, Mons. Giuseppe Mani, amb motiu de la celebració del centenari de la proclamació de la que ells anomenen la Madonna di Bonaria, va tenir l’amabilitat d’invitar-me a assistir als actes celebrats a l’arxidiòcesi de Càller. També vaig tenir ocasió de visitar l’Alguer –on encara es parla català- i d’establir contacte amb les persones i les institucions que treballen per la conservació de la memòria històrica de la presència catalana en aquella illa.
Fou el 13 de setembre de 1907 quan el papa sant Pius X proclamà la Madonna di Bonaria com a patrona principal de Sardenya. Avui, 7 de setembre, Benet XVI visita Càller, en el seu tercer viatge apostòlic a Itàlia durant aquest any, i clourà les celebracions de l’esmentat centenari amb una missa a la plaça Pau VI, davant del santuari de Bonaria. Aquest santuari va rebre la visita del Papa Montini el 24 d’abril de 1970 i també fou visitat per Joan Pau II el 20 d’octubre de 1985.
Del santuari de Bonaria, situat al cim del turó del mateix nom, que domina sobre la ciutat de Càller, encara avui en tenen cura els religiosos de l’Orde de la Mercè, que fou fundat a Barcelona per sant Pere Nolasc l’any 1218. La seva història està molt vinculada a la història religiosa de Catalunya, i més concretament de Barcelona. El temple és el primer i principal exemple de l’arquitectura gòtico-catalana a Sardenya
Aquesta illa, dominada en aquella època per pisans i genovesos, passà sota el domini de la Corona catalanoaragonesa per decisió del papa Bonifaci VIII. El 1323 les tropes de Jaume II van desembarcar en un punt aleshores proper a Càller, conegut com el Turó del Bon Aire i van conquerir l’illa. Com a signe d’agraïment a Déu, van construir en aquell indret una església, que el rei donà a l’Orde de la Mercè. El beat frai Carlo Catalano, un noble de Càller que havia vingut a Barcelona per fer diverses gestions i que aquí ingressà a l’Orde Mercedari, fou el fundador del convent de la Mercè, tocant al temple. Ell va profetitzar que un fet prodigiós es produiria a la costa de la gran illa després de la seva mort.
Segons la tradició, aquesta profecia es va complir el 25 de març de 1370, quan una nau que venia d’Espanya fou sorpresa per una gran tempesta. Els mariners, en aquella circumstància, varen decidir tirar al mar tota la càrrega, entre la qual hi havia una caixa pesada. Tan bon punt la caixa fou llençada al mar, la tempesta es va aplacar. La caixa arribà al cap d’un temps a Càller, precisament sota el turó de Bonaria. Els frares mercedaris del convent, quan l’obriren, hi trobaren una bella imatge de la Mare de Déu, feta amb fusta de garrofer, que té en un braç l’infant Jesús i a l’altra mà un ciri encès. La devoció a la miraculosa imatge es va difondre ràpidament per tot Sardenya, especialment entre els mariners, que la van convertir en la seva advocada i protectora.
De Sardenya aquesta devoció passà a Sevilla, on es venera una imatge amb aquest títol al Palau de Sant Telm i també hi ha una altra imatge a l’església parroquial de Sant Bernat. I, arribada a Amèrica, es diu que aquesta advocació va donar nom a la capital d’Argentina, Buenos Aires.
Recordant l’afectuosa hospitalitat dels sards, faig meva la pregària que va escriure i va resar Joan Pau II durant la seva visita al santuari de Bonaria: “Protegiu, oh Maria, la gent d’aquesta illa, que recorre a vós plena de confiança en aquest santuari de Bonaria, demanant-vos que l’ajudeu en la lluita entre el bé i el mal que agita el nostre món actual”.


+ Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona

Acompanyo uns vídeos de la visita del Sant Pare al Santuari de la Mare de Déu de Bonaria.

Visita del Papa Benet XVI a Càller





Visita al Santuari de la Mare de Déu de Bonaria