dilluns, 30 de novembre del 2009

Advent


Fa dies que ja es veu pels carrers la lluminària de Nadal, i els comerços comencen estar engalanats com si ja estiguéssim a les vigílies i, no toca.


Tot just hem començat l’Advent
...temps d'espera, de preparació, de neteja de l'ànima. Ahir varem encendre la primera espelma de la corona. I si sortim al carrer fa dies que ens conviden a comprar.


Avui, amb la festa de San Andreu Apòstol, comença aquest temps litúrgic d'expectativa i esperança. A més, en molts llocs del món, i de forma especial a Espanya, es viu amb fervor la Novena de la Immaculada, una espera joiosa que també comença avui, i culmina el 8 de desembre amb la festa de la Immaculada Concepció de la Verge Maria.*

L'ànima, aquests dies, es replega. Durant aquesta època, és l'ànima el que s'adorna per rebre el 24 a la nit al Nen Déu.



diumenge, 29 de novembre del 2009

"Opus Dei. Una aproximació"



És un vídeo que pretén reflectir el missatge que Sant Josepmaria va voler trametre en l'homilia “Estimar el món apassionadament”, on assegura: Déu ens espera cada dia en l'immens panorama del treball.

El director del vídeo ha utilitzat algunes frases de l'homilia que va pronunciar Sant Josepmaria en el campus de la Universitat de Navarra

Entrega de la Butlla ‘Ut Sit’


Ahir, vaig fer junt amb una colla més, el segon tram del camí des de Pallerols de Rialb a Andorra.

Aquest segon tram va finalitzar al barranc de la Ribalera on es va celebrar una Missa per commemorar l'última que va celebrar sant Josepmaria en el nostre país, abans d'arribar a Andorra el 2 de desembre de 1937.

Aquesta setmana publicaré un reportatge d’aquest tram del camí.

Últimament me n’adono que sóc curt de feina, entre els preparatius de l’excursió la vigília, i passar-me ahir tot el dia fora, no em va permetre posar res en el bloc, per això ho faig avui, per recordar dos aniversaris prou importants, al menys per mi: l’erecció de la Prelatura de l'Opus Dei, i la Missa a la Ribalera.
.
El 28 de novembre de 1982 Joan Pau II va erigir l'Opus Dei en prelatura personal mitjançant la Constitució Apostòlica "Ut sit". En el següent vídeo es recorda el lliurament de la Butlla en la Basílica de sant Eugeni a Roma, el 19 de març de 1983 a Mons. Àlvaro del Portillo.

En aquest vídeo, el primer Prelat D. Àlvaro del Portillo explica en públic, com en tantes altres ocasions, aspectes d'aquesta nova configuració jurídica, desitjada durant anys pel Fundador de l'Opus Dei, sant Josepmaria Escrivà de Balaguer

divendres, 27 de novembre del 2009

Una pàgina web per als màrtirs espanyols



http://www.persecucionreligiosa.es/

Presenta la persecució des de la República fins al final de la Guerra Civil espanyola i la causa de canonització de més de 900 persones assassinades a Espanya.

Aquesta pàgina, que vol ser un espai gratuït perquè es difongui, es va inaugurar fa dos anys amb les primeres beatificacions que hi va haver a Roma el 2007 de 498 persones i ofereix al lector un major coneixement d'aquests màrtirs.
"Podem trobar-nos la vida dels màrtirs, són petites biografies, com dic, amb algunes fotografies per conèixer a grans trets la vida del màrtir i sobretot incidir en el martiri".
"I el que la pàgina vol ressaltar és sobretot la vida dels màrtirs, com van ser fidels fins al final, malgrat els pecats que tindrien i les seves pròpies debilitats, van aconseguir arribar fins al final, i vessar la seva sang en el nom de Crist i de l'Església catòlica".
Aquesta finestra s'obre per presentar la història de la persecució, a més, compta amb material audiovisual, publicacions, oracions, fotografies i testimonis.


dimecres, 25 de novembre del 2009

Barça


Avui he dormit molt bé, com un angelet, i es que després de veure el partit del Barça, no podia esperar menys.

Si ahir varem gaudir del joc tan ben conjuntat de l’equip, què ens espera el dia que juguin totes les ‘estrelles’ i l’’Ibra’ tingui un dia fi com el que ens mostra la jugada del vídeo?

dimarts, 24 de novembre del 2009

Dolor i consol

L'acabo de rebre, moltes gràcies

"L'únic que sé de mi és que pateixo ...!", diu l'ànima desconsolada. Duns Scot evocava la desolació humana en aquell "la persona és l'última soledat" que vol ser escoltada, que demana resposta. Com deia Joan Baptista Torelló (Psicologia i vida espiritual), necessita consoladors, no simple consol. És a dir, no només requereix "solatio" (solaç, alleujament, pensar coses boniques) sinó "Consolatio" (alleujament-comunió, algú que l'abraci), com diu el Salm 63: "el dolor em trenca el cor, estic desesperat. Busco un consolador i no el trobo ". Per això qui pateix sumit en la tristesa no cerca sermons ni paraules, sinó que necessita la companyia i abnegació de l'amic, la dimensió femenina de plorar junts: "benaurats els que ploren, perquè ells seran consolats "(Mt 5,5). I qui no té qui estigui al seu costat, dirà allò de "he plorat molt per la nit, perquè el meu consolador està lluny de mi "(Jr 1,16).
No tots els amics saben consolar bé, com passava amb els de Job: "sou tots uns consoladors pesats"(Job 16,2). Recordo un sacerdot molt bo agonitzant, content d'estar acompanyat, i jo veia a uns parents que li parlaven desitjosos de preguntar: "¿estàs bé?, com et trobes?, ¿vols alguna cosa? "I al final el moribund va dir:" sí, voldria que calléssiu!" Volia companyia, morir tranquil,... però que no l'aclaparessin. Ell tenia el consol de Déu: "Jo, jo mateix us consolaré. Transformaré la vostra tristesa en alegria...” El Senyor diu també: “Us portaré en braços i jugareu sobre els meus genolls. Com una mare consola els seus fills, jo també us consolaré" (Is 65,11-13). És difícil aquesta simpatia, que no consisteix a donar a l'altre el que li agrada sinó el que li convé, no és sensibleria sinó contacte i distància a la vegada, com-patir té aquesta comunió evangèlica de "si un membre sofreix, tots pateixen, si un membre s'alegra, tots s'alegren amb ell" (1 Cor 12,26). I aprofundint en això segueix dient sant Pau: "Crist és qui ens consola en tota tribulació... sabedors que, així com participeu en els nostres patiments, així també participareu en els consols" (2 Cor 1,3-7). Comenta Torelló: "Crist conforta doncs, no només perquè per ser veritable Déu coneix el jo individual que pateix en la seva solitud, ni perquè Ell hagi donat resposta a la pregunta sobre el sentit del dolor, sinó perquè Ell mateix és la resposta a tots els interrogants de l'home. Crist no ha resolt el misteri, sinó que l’ha fet precisament més i més profund: Mysterium Crucis”. És la gran paradoxa que deia Joan Pau II, més enllà de tota raó segons sant Pau, que resplendeix en la nit pasqual, ja que Crist va vèncer a la mort, però segueix d'alguna manera patint a cada sofrent. Jesús està volent consolar a cada persona que pateix, patir amb ella. I això no es queda en paraules, com va descobrir aquella persona: "Avui comprenc el que és estimar la creu: acabo de veure a Crist clavat en la meva creu, ara quan pateixo, pateixo abraçada a Ell!" I nosaltres hem de portar el consol que necessita qui passa per moments de dolor. No hi ha tècniques generals, ja que res pitjor que "despatxar" a aquestes persones amb estereotips, frases fetes, com si fossin nens o idiotes... ". Es necessita decisió i presència d'ànim, no per a 'exigir' sinó per despertar possibilitats adormides, forces ensopides, llibertats i esperances inhibides..."
La manera millor de sortir de l'espiral del dolor, quan no es pot curar, és transcendint. Quan es pateix per una persona, quan es passa d'aguantar a acceptar, quan es passa a l'oferiment a la vida com a donació i sacrifici. Llavors el dolor ja no és una cosa imposada sinó lliure, com Jesús que dóna la vida (la penitència per exemple, és expiació estimada, a diferència del càstig que és expiació imposada). L'essència del sacrifici no és el dolor, sinó l'amor, doncs no som masoquistes... Així "Crist ens consola en totes les nostres tribulacions, perquè puguem consolar els altres en qualsevol aflicció, amb el consol amb què nosaltres mateixos som consolats per Déu" (2 Cor 1,4).
Llucià Pou Sabaté

dilluns, 23 de novembre del 2009

Benet XVI va demanar als artistes que transmetin esperança

Feia anys que els artistes no eren rebuts com a tals al Vaticà, però el passat dissabte dia 21, el Papa va reunir artistes de renom de tot el món a la Capella Sixtina i els va dir; "Sou guardians de la bellesa" quan les vostres creacions són realment belles, omplen d'esperança i ajuden a viure.
A la Capella Sixtina, Benet XVI va recordar als més de 250 artistes que, l’«hipòcrita», oposat a la bellesa, «massa sovint» se’n fa propaganda i aviva l’ànsia de poder sota expressions de «obscenitat, transgressió o provocació».
Sou guardians de la bellesa i teniu, gràcies al vostre talent, la possibilitat de parlar al cor de la humanitat, de tocar la sensibilitat individual i col·lectiva, de suscitar somnis i esperances, d'ampliar els horitzons de la consciència i la tenacitat humana.
El Papa va assenyalar - com destaca ‘Romereports’ -que davant d'un món marcat per la desesperació, només la bellesa pot tornar l'entusiasme a les persones. I quan la bellesa no és superficial, ajuda a trobar la felicitat.
Finalment els va encoratjar amb aquestes paraules: “Sigueu, a través del vostre art, anunciadors i testimoni d'esperança per a la humanitat”




En la trobada van participar-hi artistes, entre d’altres, l'arquitecte Santiago Calatrava i l'escultor Venancio Blanco, ambdós espanyols,

Benet XVI va dir que no és casual que aquesta es produís precisament a la Capella Sixtina, un lloc "preciós" en el qual el geni renaixentista ‘Miquel Àngel Buonarotti’ va deixar "una de les creacions més extraordinàries de tota la història de l'art".

Podeu llegir el discurs complet fent clic aquí

diumenge, 22 de novembre del 2009

La Rosa de Rialb



Un any més es commemora a Pallerols el pas de sant Josepmaria pel Pirineu lleidatà, quan anava camí d’Andorra, l’any 1937. En aquest indret trobà la rosa de Rialb, que sempre recordà com una carícia de la Verge Maria.

Des de fa uns anys, l’Associació d’Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra celebra un conjunt d'activitats per commemorar el pas de sant Josepmaria pel Pirineu de Lleida, justament avui coincideix amb el 72è aniversari.
L'acte principal serà una trobada popular a Sant Esteve de Pallerols.

Si voleu seguir els esdeveniments feu un clic aquí.

Crist Rei


La festa de Crist Rei tanca l'any litúrgic i celebra que Jesucrist és el rei de la creació. La solemnitat de la festa va ser instaurada pel Papa Pius XI l'11 de Març de 1925.

Però què significa que Crist és "rei"?
Respon el cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach.

dissabte, 21 de novembre del 2009

Amor a la Verge

Celebrem una de les festes de la nostra Mare que no té el seu origen en l'Evangeli, sinó en una antiga tradició, segons la qual, la Santíssima Verge -plena de Gràcia des de la seva concepció- va fer una dedicació de sí mateixa a Déu a impulsos de l'Esperit Sant.

Celebrem avui, per tant, el lliurament de la Verge als plans divins que va acabar manifestant-se en aquell, vet aquí l'esclava del Senyor, faci’s en mi segons la teva paraula: la seva resposta a les paraules de Gabriel, que li anunciava el que Déu esperava d'Ella. Mereix la Verge que la felicitem per la seva disponibilitat confiada a Déu, que va ser l'origen de tantes riqueses divines, per a Ella i -per Ella- per a tots els homes.

Contemplant la Verge en aquesta festa ens anem preparant per a la gran solemnitat del pròxim dia 8 de desembre, la Immaculada Concepció, que en bastants llocs se celebra amb una Novena, per honrar més encara a la Mare de Déu i disposar-nos pel seu exemple a ser millors cristians.
Demanem a Mare de Déu que sapiguem viure més atents als requeriments divins; que en aquesta festa en la qual ens alegrem pel seu complet lliurament als plans de Déu, vulguem també nosaltres estimar-lo complint la seva voluntat, fermament convençuts que desitja per a cadascú sempre el millor.

divendres, 20 de novembre del 2009

Contra la pornografia infantil


Copio d’un bloc amic

Els cents de milions de pàgines pornogràfiques que omplen la xarxa no hi són perquè les hagi posat el dimoni. Les han posat els homes. Avui, 20 de novembre, és el dia dedicat a lluitar contra la més repugnants de totes: la que utilitzen als nens: la pornografia infantil.
De bon grat m’uneixo en aquesta campanya i incloc el vídeo corresponent. Però siguem sincers: cal anar a l'arrel. Quan la pornografia "adulta" es veu com un dret i es fomenta en nom de la llibertat individual, és inútil tractar de posar-hi límits.
Cal lluitar per defensar la dignitat de l'home i de la dona. El cos humà no pot ser un objecte d’un consum vulgar. La sexualitat és un do de Déu que ens permet participar del seu amor i del seu poder creador, no una joguina per als obsessos.
La pornografia infantil és tant sols l'últim (o penúltim) estadi d'un procés de corrupció que és precís tallar de soca-rel si no volem que aquesta civilització quedi enterrada sota un munt d'escombraries.


Reportatge Vaticà: La ‘Capella Sixtina’


Cada any milions de persones visiten la ‘Capella Sixtina’ per veure les increïbles pintures de Miquel Àngel. Però la Capella no és només una part dels Museus Vaticans, sinó una Capella activa. En el Reportatge Vaticà d'aquesta setmana veurem com la ‘Capella Sixtina’ ha unificat el sorprenent art amb la fe, l'oració i la celebració.

Aquesta setmana els Museus Vaticans van rebre el llançament de "La Paraula pintada", un llibre que il-lustra com la Bíblia pren vida a través dels frescs de les parets i els sostres de la ‘Capella Sixtina’. De fet, els punts àlgids bíblics els trobem allà: des de la creació del món, incloent la vida que rep Adam de la mà de Déu, fins el judici final, quan el Diví s'enalteix per glorificar Crist i el maleït es llança al món de les tenebres.

La Capella una vegada més serà el centre de l'atenció aquest cap de setmana quan el Papa rebi pintors, escultors, arquitectes, músics, actors, ballarins i escriptors. La peculiar reunió serà una nova ocasió perquè l'Església mostri com la fe i l'art poden unir-se amb meravellosos resultats.

dijous, 19 de novembre del 2009

La ‘PDD’, sense recepta.


Seguim amb l'estratègia del Govern en matèria de ‘salut reproductiva’. Sí, sí, heu llegit bé: salut reproductiva!

Des de fa unes setmanes, l’anomenada Píndola del dia després o Píndola postcoital, es ven a farmàcies sense recepta i sense límit d'edat. Un cop més, estem davant una forma d'avortament que pretén convertir el drama de la mort d'un ésser humà en un fet quotidià i sense importància.

Si una de les vostres filles adolescents es vol beure una cervesa, li demanaran el DNI i no la hi vendran. Tampoc podrà comprar cigarretes. I cap de nosaltres podrem demanar a la farmàcia una caixa d’'Orfidal' o d’'Augmentine' si no tenim recepta. Però qualsevol nena o noia, podrà comprar la Píndola postcoital i tindrà poder per a matar, sense que ningú ho sàpiga, produint conseqüències irreparables en el seu fill i en si mateixa.

No podrà casar-se sense el consentiment dels seus pares o tutors i, per descomptat, no podrà votar. Per això últim, segons sembla fa falta maduresa. Per avortar, no. Ni maduresa, ni control mèdic. Avortament lliure i sense que se n'assabenti ningú, exposant la salut física i mental d’aquestes nenes a gravíssimes conseqüències; Per no parlar de les dones adultes, a les quals, els seus metges demanen una analítica abans de receptar-les un anticonceptiu i que ara podran comprar un abortiu com si fos un ‘Gelocatil’.
Una bona estratègia, si senyor! Una maniobra astuta per a seguir estenent la cultura de la mort.

Amb motiu de l'entrada en vigor de la norma per la qual la píndola del dia després es pot comprar a les farmàcies sense recepta mèdica ni límit d'edat, la presidenta de l'Associació Espanyola de Farmacèutics Catòlics explica les característiques d'aquest producte i la seva actitud davant el nou estatus.


Cóm funciona la Píndola del dia després

dimecres, 18 de novembre del 2009

Circulació a l’Índia


‘Maite m’envia aquest vídeo.

Molt sovint ens queixem de la circulació. Gairebé cada dia patim a les grans ciutats embussos, topades, alentiments del tràfec, accidents ...

Aquest problema no sembla el pateixin a l’Índia i, si mirem el vídeo, podrem veure com l’han resolt. Durant la filmació no s’ha vist cap accident, però ben just els ha anat.

dimarts, 17 de novembre del 2009

Planeta Terra

El planeta Terra és una meravella que hem de cuidar entre tots, donant gràcies a Déu, el seu Creador.

És, per tant, una permanent ocasió d'oració d'adoració, no tant pel planeta per si mateix, com per la bondat i poder del seu Autor.


dilluns, 16 de novembre del 2009

Benet XVI: la fam es pot combatre



Benet XVI ha assistit aquest matí a la FAO i ha pres la paraula en el vèrtex mundial d’aquesta Organització que se celebra a Roma.

Creix el nombre dels que pateixen fam i tanmateix, en el món no hi ha respostes per nodrir adequadament a tots els seus habitants.

Concretament, el Papa ha indicat els camins de la solidaritat i la subsidiarietat entre les nacions, ha observat que és necessari un desenvolupament agrícola respectuós amb el medi ambient, les seves necessitats i les esperances de les comunitats locals, en un context econòmic i financer mundial inspirat en la lògica del desenvolupament i no en el profit com a valor absolut.

Benet XVI ha condemnat l'especulació i la tendència a considerar els elements de base, com el cereals, de la mateixa manera que la resta de les mercaderies.

El missatge del Papa ha estat contundent: s’ha de combatre la fam, i això és possible.

diumenge, 15 de novembre del 2009

Benet XVI: la defensa de la família, una prioritat


Benet XVI ha demanat als bisbes brasilers de la regió de l'estat de ‘Sao Paulo’ un compromís ferm en favor de la vida, amenaçada avui per ideologies i comportaments concrets que pretenen desvirtuar-lo i reduir-la a una mercaderia.

Parlant als bisbes al final de la visita ‘ad limina’, el Papa ha subratllat que el matrimoni entre un home i una dona, símbol de l'amor de Déu i fonament de la societat, és una dimensió fonamental de la persona i no es pot reduir a un camp d'exercici de tècniques mèdiques i científiques.

dissabte, 14 de novembre del 2009

Homes i dones


Gràcies Kimi per enviar-me aquest vídeo

És l'etern problema de la igualtat i la diferència. Aquí el conferenciant en fa una interpretació molt original.

divendres, 13 de novembre del 2009

Superar els obstacles.


En les coses humanes, la genialitat és fruit, normalment, d'una prolongada paciència, d'un esforç constant i millorant sense defallir.

És impressionant el que aquest noi del vídeo és capaç de fer. Sens dubte, tot això és fruit d'hores i hores d'entrenament, de començar i recomençar una i altra vegada.

La vida és una mica... això.

Amb freqüència, el progrés en la vida interior ve desprès de fracassos, potser inesperats, davant dels que reaccionem amb humilitat i desigs mes ferms de seguir el Senyor.

Qualsevol obstacle el superem amb el nostre esforç, però comptant a més, amb l'ajuda de la gràcia de Déu, que ho pot tot, no hi ha barrera que se'ns resisteixi. Ànims!

dijous, 12 de novembre del 2009

“Una simfonia per la vida".



Del 6 al 8 de novembre es va celebrar a l'auditori de Saragossa,el IV Congrés Internacional Provida amb el lema: "Sensibilització: una simfonia per la vida".

Van participar ponents de 14 països, entre ells: Estats Units,Canadà, Gran Bretanya, Xile, Cuba, Argentina, El Salvador, Croàcia, Itàlia i Espanya, amb més de mil persones inscrites. Tant l'acte inaugural com la cloenda hi va ser present l'arquebisbe de Saragossa Monsenyor ‘Manuel Ureña’.

L'objectiu principal del congrés va ser sensibilitzar la societat perquè recolzi la dona davant un embaràs no previst i perquè es defensi el nen no nascut.

"Aquesta iniciativa va néixer perquè les persones que ens estàvem plantejant el congrés internacional provida pensem que calia fer un acte que cridés l'atenció, un acte en el qual es veiés que falten a Espanya un milió cinc-cents mil nens des que es va aprovar la llei de l'avortament. I per ells estem encenent aquestes espelmes, per ells i per les seves mares, que són les que pateixen, junt amb ells, les conseqüències d'aquest mal, d'aquesta xacra per a la societat, que és l'avortament".

La multitudinària cadena d'espelmes abastà una distància de quatre quilòmetres, des de l'Auditori de Saragossa fins la Plaça del Pilar.

dimecres, 11 de novembre del 2009

Visca els nuvis! 2


Ahir parlava de la disminució del nombre de matrimonis, del Sí vull.

Avui però, m’arriba aquest vídeo en què la núvia molt decidida, sorprèn el nuvi en ple casament amb la cançó ‘Quiereme’, una cançó flamenca, acompanyada del ‘Cor Esperanza de Triana’ de Sevilla

De primer, em sembla singular, per no dir gens freqüent, només cal mirar la cara de perplexitat que posa el nuvi i no diguem dels convidats. Sort que la càmera no ens ensenya la cara que posa el mossèn.
Al final el mossèn demana un aplaudiment, segurament per rebaixar la tensió i poder continuar la cerimònia.

dimarts, 10 de novembre del 2009

Visca els nuvis!


I, com la frase indica, les parelles actuals no passen d’aquí. A Europa s'està vivint un descens generalitzat del nombre de matrimonis. Anualment el vull es pronuncia 570 mil vegades menys que fa 17 anys, malgrat l'augment poblacional en més de 25 milions de persones en aquest període.

Aquesta disminució en el nombre de matrimonis s'ha vist esmorteït per un increment sense precedents de la immigració a cada país, i com a conseqüència d'això, per l'augment dels matrimonis mixtes també anomenats internacionals, que s'han quadruplicat en els últims 10 anys.

La família continua sent una assignatura pendent a tot Europa. Segons informa l'Institut de Política Familiar, urgeix un Pacte Europeu per a la Família que reconegui i impulsi els drets de la família en tots els àmbits, recolzant, protegint i promocionant de manera efectiva la família i els seus components i removent els obstacles que ho impedeixen.
Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia, Polònia i Espanya són els països de la UE amb major nombre de matrimonis, representant el 67% dels matrimonis realitzats a tota la UE.

dilluns, 9 de novembre del 2009

XXè aniversari de la caiguda del Mur de Berlín


Amb grans festejos aquests dies se celebren a Berlín el vintè aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, un fet que va canviar de la nit al dia un sistema mundial que havia durat des de la fi de la Segona Guerra Mundial. Es deia adéu a la guerra freda i el futur era incert.

En realitat parlar de "caiguda" és incorrecte. No es va enfonsar sol, el van tirar a terra.
Els factors que hi van contribuir van ser molts. I encara que ara "tots saben que anava a caure" i tots al·leguen que "estava previst " el col·lapse del règim pels seus errors interns. Però el cert és que els factors interns portaven dècades produint-se.

Avui tots els mandataris més rellevants, s’apunten a l’esdeveniment, com si l’èxit hagués estat seu. Jo trobo a faltar un personatge clau que molt pocs s’atreveixen a parlar-ne, i aquest no és altre que Joan Pau II.

I els règims comunistes es van col·lapsar quan van tenir davant la gran figura carismàtica del Papa Joan Pau II

Poso un enllaç d’un article que va publicar ‘Joaquin Navarro-Valls’ el passat dia 5 en el diari italià ‘La Repubblica’ i que al final té altres connexions.

Tampoc no és cert que la caiguda del Mur de Berlín fos el final del comunisme. Perquè com a forma estatal encara tiranitza una quarta part de la humanitat (Xina, Vietnam, Cuba, etc..)
Però, el més greu, és que a més, les idees revolucionàries del comunisme en la seva forma ‘gramsciana’ i en la seva concepció antropològica, han estat assumides per la "cultura" actual, i pels partits "progres" (d'esquerra i de dreta) que els implanten i imposen a la seva acció legislativa i administrativa, i són presents a tot el món.