dimecres, 29 de juliol del 2009

El sacerdot és instrument de salvació si s'encomana a Déu


S'esperava amb entusiasme la cita de l' Ángelus el passat diumenge 26 de juliol en Les Combres, la localitat en la qual Benet XVI va passar un període de vacances abans de tornar a Castel Gandolfo.

Abans de recitar l'oració mariana, el Papa va analitzar un passatge de l'Evangeli de sant Joan de la litúrgia d'aquell dia, en el qual es narra el miracle dels pans i els peixos.

"Aquest Any Sacerdotal, especialment nosaltres els sacerdots -va dir el Papa-, podem reflectir-nos en aquest text de sant Joan:"Llegint la història de l'anònim jove que tenia cinc pans i dos peixos, també per a nosaltres és senzill dir: però què faig amb això per a una multitud tan gran?

En altres paraules: qui sóc jo? Com puc ajudar, amb les meves limitacions, a Jesús en la seva missió?

I la resposta la dóna el Senyor: posant a les seves mans 'santes i venerables' el poc que som, els sacerdots ens tornem instruments de salvació per a molts, per a tots."

dijous, 23 de juliol del 2009

Quina festa li van organitzar a ‘Mandela’


Diumenge passat ‘Nelson Mandela’ va complir 91 anys i per aquest motiu es van celebrar actes en honor seu.




A Nelson Mandela li va arribar també una felicitació des de Nova York, on artistes com Cindy Lauper, Queen Latifah, Wyclef Jean, Carla Bruni, Glòria Gaynor o Yvonne Chaka Chaka, van cantar per retre homenatge a l'expresident de Sud-àfrica i premi Nobel de la Pau.

dimecres, 22 de juliol del 2009

La dansa de les mil mans


Hi ha una impressionant dansa, anomenada de les 'Mil Mans'.
La seva realització no deixa de ser sorprenent, doncs les 21 ballarines són completament sordes, és per això que cal una estreta coordinació basant-se només en els senyals dels formadors situats en els quatre cantons de l'escenari, aquestes extraordinàries ballarines ofereixen un gran espectacle visual.
El seu debut internacional va ser a Atenes en la cerimònia de cloenda dels Jocs Paralímpics 2004.
Però han estat durant molt temps en el repertori dels xinesos de la ‘Chinese Disabled People's Performing Art’ i han viatjat a més de 40 països.La primera ballarina té 29 anys d'edat, Tai Lihua, que té un BA del Institut de Belles Arts d'Hubei.
El vídeo va ser gravat a Pequín durant el Festival de Primavera d'aquest any.

diumenge, 19 de juliol del 2009

Vídeo Testimoni


Eduard Ares és, en primer lloc, professor de Llengua y Literatura del Institut Valdebernardo de Madrid.

Entre d’altres, és doctor en Filologia i llicenciat en Filologia Clàssica, escriptor i professor, artista oral d'extraordinària mestria, tant en l'humorístic com en el dramàtic, i un dels pocs espanyols en ostentar el Premi Iberoamericà "Chaman" de Narració Oral Escènica, el màxim guardó d'aquest art que concedeix cada any des de 1989 un Jurat Internacional, té un especial carisma amb els joves per la seva contemporaneïtat i original sentit del humor.

dissabte, 18 de juliol del 2009

El Papa surt de l’hospital


A través dels mitjans de comunicació, varem saber que mentre el Papa passava uns dies a la casa dels salesians a ‘Les Combes de Introd’, la nit de dijous, va patir una caiguda en la seva habitació i es va fracturar lleument el canell.

El matí de divendres va celebrar, com a diari, la Santa Missa i després, va ser traslladat a l'Hospital d'Aosta, on van procedir a immobilitzar el canell.

El Papa tenia previst passar uns dies de vacances fins al pròxim 29 de juliol, en què previsiblement es traslladarà a la seva residència d'estiu a Castelgandolfo.

En aquest curt vídeo es pot veure El Papa quan surt de l'hospital després de la petita intervenció en el canell dret, i ja es troba novament a la seva residència d'estiu.

divendres, 17 de juliol del 2009

El Papa Benet XVI comença les vacances a la Vall d’Aosta.


Benet XVI va deixar dilluns passat el Vaticà per anar a la Vall d'Aosta on passarà un període de descans fins al 29 de juliol en la residència dels salesians de ‘Les Combes de Introd’.

Benet XVI va ser rebut a més de les autoritats regionals i l'alcalde d'Introd, per el Bisbe d'Aosta monsenyor ‘Giuseppe Anfossi’, que va expressar la seva gratitud personal i el de la diòcesi per aquest gest d'amistat renovada, i va assegurar al Papa que serà acompanyat amb les oracions dels pastors i fidels.


dijous, 16 de juliol del 2009

Carme


El mar i la terra s'ajunten per honrar avui, festa de la Verge del Carme, Patrona de la gent del mar, a la que és invocada com "Estrella del Mar".
El teu nom té sabor a mar. És bonic, sonor, complet. I quan el pronuncio, em porta a tu.
Cada any, quan arriba el 16 de juliol es repeteix la mateixa cita.
Molts pobles mariners celebren la teva festa i et pugen dalt una barca,
i et treuen a passejar, bressolant-te en solemne processó per un mar ple de flors. I, et canten la salve, i la gent et mira.
Alguns tan sols veuen una estàtua, a mi però, em sembla descobrir el teu somriure.

dilluns, 13 de juliol del 2009

El Sant Pare amb els estudiants


El Papa Benet XVI convida els universitaris a elaborar “una nova síntesi cultural i superar la cultura materialista”

15.000 estudiants universitaris de 31 països europeus van dedicar ahir un gran aplaudiment al Sant Pare, va ser el millor regal d'onomàstica per a Benet XVI, professor per vocació, que ho va agrair amb un gran somriure. «Us asseguro el suport de la meva pregària -els va dir el Papa-, i sé que puc comptar amb el vostre entusiasme i la vostra amistat, que us agraeixo de cor.»

Benet XVI va recordar la meravellosa Jornada Mundial de la Joventut de Sidney, fa exactament un any, a la qual seguirà la gran cita a Madrid l'agost de 2011, una trobada que el Papa prepara amb gran il·lusió. La cita d'ahir amb els universitaris europeus li va permetre apuntar alguns objectius com «ser ferment i llevat d'una societat vivificada per l'amor evangèlic».

Finalment va demanar als universitaris un compromís missioner amb els altres estudiants que no coneixen o no accepten Crist.

A la Universitat la presència cristiana és sempre més exigent i al mateix temps més fascinador, perquè la fe està cridada, com en els segles passats, a oferir el seu insubstituïble servei al coneixement, que en la societat contemporània, és el verdader motor del desenvolupament.

Els límits d’una festa.


La mort d'un jove en la tancada de toros dels ‘sanfermines’, no ha estat suficient per parar, almenys per un dia, la festa.
Són molts els interessos que s'anteposen a altres consideracions.
Amb aplaudiments, xarangues i minuts de silenci s'ha intentat homenatjar Daniel.
No són massa quinze vides en nom d’una tradició?
Encara que es tracta d'un espectacle molt lligat a la tradició, són cada vegada més les veus que reclamen a les administracions competents, l'establiment de majors mesures de seguretat.
Ja sé que aquest comentari sobre els ‘encierros’ molestarà més d'un.
No vull ésser un esgarriacries, ni tinc res en contra de la celebració de la Festa de Sant Fermí, amb tot i això, i com a desgreuge per si de cas, envio aquesta jota.

diumenge, 12 de juliol del 2009

Vídeo Testimoni



Déu em va picar l’ullet

Maribel, una mare de família de Jaén, conta com va conèixer l'esperit del Opus Dei i l’impacta que va suposar en la seva vida el missatge de Sant Josepmaría

dissabte, 11 de juliol del 2009

Ballar per l'espai

Acabo de rebre aquest bonic reportatge aeri. Moltes gràcies.

T’arrisques a volar?

Si feu un clic sobre l’adreça de sota, s’obrirà la finestra.

M’acompanyeu en aquest vol?

SkyDance - On TubeWatcher.tv

Memòria de Michael Jackson


Em vaig asseure per veure quelcom de valuós, més enllà de l'espectacle mediàtic, com pot ser el record d’un ésser humà . Aixó suposa de vegades un exercici gratificant i vaig quedar sorprès de poder gaudir de la música els jocs de llums, efectes especials, no hi faltava res ! Em va agradar.

Pot ésser que hagi estat tot plegat un numeret més a l'estil americà, però segurament darrere els decorats hi havia persones, gent, que gaudien i patien com la resta dels mortals i que intentaven retre homenatge a qui, per ésser estrella, va haver de representar un paper que li venia gran.

Així doncs, va quedar palès que els rics i els poderosos també ploren, suposo tenen dret a fer-ho, tot i així, costa d’entendre, encara que els nostres ulls vegin els seus sentiments i actituds poc sinceres.

Tanmateix, i com acostuma passar en circumstàncies semblants, hi ha qui se n’aprofita d’aquests moments per a remoure errors i s’afanya fabricar apressament, un ninot al seu caprici, una titella dels seus interessos i fins i tot una icona del que no hauria d'haver estat mai.

Però també em va semblar que uns altres parlaven des del cor ferit de qui ha perdut a un ésser estimat i que el cos sense vida de ‘MJ’ era la representació de molts altres que viuen sols entre multituds i que han d'esperar els seus funerals per escoltar allò dels qui els volen, només dels qui els volen.

Ell ja descansa, ja no ha de demostrar res a ningú, i a mi m'ha deixat un missatge : al final...ets el que ets, no el que tens.

divendres, 10 de juliol del 2009

Caritas in veritate


La caritat en la veritat és la principal força que impulsa per el vertader desenvolupament.

Amb aquestes paraules Benet XVI va presentar l'encíclica ‘Caritas in veritate’ a tots els reunits a l'aula Pau VI per a l'audiència general.

El Papa va aclarir que el text, en la línea de la ‘Populorum progressio’ de Pau VI, no intenta oferir solucions tècniques a les moltes problemàtiques socials que avui afligeixen el món, més aviat tracta de cridar l’atenció dels principis fonamentals per a un vertader desenvolupament humà.

dijous, 9 de juliol del 2009

Fast Food


Poques vegades he entrat en una hamburgueseria.

Era en un país estranger, perquè no hi havia forma d'entendre la carta dels restaurants, i t'emportaves cada sorpresa...

La meva estima pel menjar ràpid és molt baixa. Al jovent actual però, els encanta. No sé que li veuen, però ho respecto.

Els protagonistes de l'escena els costa entendre's. Parlen idiomes diferents.

Això ens passa de vegades amb persones que ens topem, siguin de la mateixa generació o diferent de la nostra.

Una bona dosi de comprensió i de saber escoltar, encara que sigui en "chipi-wini" ens ve com l’anell al dit!

dimecres, 8 de juliol del 2009

Tenen molt en comú


Les pretensions d’Obama i d'altres politics ben coneguts, arriben fins al més íntim de l'home: la seva consciència.

Volen desallotjar-nos del nostre interior i ser ells la nostra consciència moral.

Obama té en perspectiva una legislació que exclogui l'objecció de consciència en els casos d'avortament.

És a dir, si ets metge o infermera, has de practicar l'avortament encara que no vulguis.

Realment Obama i Zapatero tenen molt en comú.

El cardenal ‘Francis George’, president de la Conferència Episcopal d'Estats Units presenta aquest vídeo i demana públicament que es respectin dos principis bàsics...

dimarts, 7 de juliol del 2009

Camí d’Andorra


Com molts ja sabeu, m’agrada tot el que és muntanya, i no diguem quan es tracta dels Pirineus.

Avui he rebut aquest vídeo – que agraeixo moltíssim-, i mostra una caminada integral que varen fer un grup de nois de Lleida, Terrassa, Madrid i Saragossa, del 26 de juny a l'1 de juliol d’aquest any.

El vídeo, i d’altres notícies més, les podeu trobar a la web de l’Associació d’Amics de Pallerols de Rialb a Andorra
http://www.pallerols-andorra.org/index.asp?idioma=es

Aquesta web és un instrument de comunicació i d'intercanvis, de coneixements i d'experiències, en relació amb un itinerari que va des d'Oliana (Lleida) fins a Andorra, passant per Pallerols de Rialb, seguint antics camins de muntanya.

Així doncs, la caminada integral, que val a dir, també es pot fer per trams, era per a recordar aquella expedició en la qual anava Sant Josepmaria Escrivà, qui, acompanyat per set persones més, va sortir d'Oliana el 19 de novembre de 1937 i va arribar a Andorra el 2 de desembre. Pel camí es va unir a l'expedició més gent, arribant a Andorra unes 25 persones.

Actualment la ruta té 97 Km i un desnivell acumulat de 9000 m, està perfectament senyalitzada amb traces pintades de color blau i groc, ha estat anomenada Camí d’Andorra, i és un reflex fidel del que van poder fer moltes altres expedicions, seguint el Camí de Llibertat pels Pirineus.

En els darrers anys, més de 1000 persones d’arreu del món hi han transitat.

dilluns, 6 de juliol del 2009

Fer coses petites per als altres



Amor meu, et regalaria la Lluna, li va dir l'estimat... ella va pensar que es conformava recordés el seu aniversari.

Amic, per tu donaria la vida...! El seu amic hauria agraït un cafè al bar de la cantonada.

Mamà, quan sigui gran faré construir un castell només per a tu...! La seva mare s'acontentava que acabés els estudis.

Tanmateix, a què ve aquest afany per a fer grans gestes? No seria més productiu centrar-se en allò més bàsic, que és l'únic tangible i manifest?

Et donaria... et regalaria...

Et sembla sensat passar la vida construint castells a l'aire, inflats de promeses incomplertes?

Hi ha moltes coses que sí podem fer pels altres, coses senzilles, quotidianes, assequibles: deixar neta la dutxa, reposar el tub de pasta de dents abans que s’acabi, ajudar parar taula, preparar el cafè, cedir el pas, donar les gràcies, no cridar, ser pacients quan esperem fent cua, recollir la cendra de la cigarreta, anar a comprar el pa, treure les escombraries al portal, passejar el gos, convidar la teva dona al cinema, ordenar papers, apagar els llums, no donar cops al tancar la porta, ajudar a portar les bosses de la compra, baixar el volum del televisor, cedir el comandament a distancia...i, tot el que se us pugui ocórrer, que segurament és molt i que a més, és fàcil però... costa!

Doncs fem-les! i deixem les gestes per als herois.

diumenge, 5 de juliol del 2009

Cridar l’atenció


La finalitat d'aquest anunci, i de la publicitat en general és això.

Però no vol dir que té de ser el motor de la nostra vida.

Aprendre a passar desapercebuts i els que estiguin amb nosaltres se sentin importants, és el que aconsegueix una persona humil. Anima’t !

dissabte, 4 de juliol del 2009

Amor a la llibertat.


Arribat el cap de setmana, tinc costum, de posar un vídeo testimoni.

Sant Josepmaría deia que el cristià ha d'actuar amb llibertat en la política, l'art, l'empresa, l'esport, els mitjans de comunicació...

Va subratllar especialment el seu amor per la llibertat en un viatge que va realitzar a Argentina.

Aquest vídeo inclou imatges originals del fundador de l‘Opus Dei a ‘Buenos Aires’, amb el contrapunt del testimoni de persones que l’han conegut personalment a través dels seus ensenyaments.

Vegeu el tràiler del vídeo realitzat a Argentina sobre persones que han après a ser lliures..

divendres, 3 de juliol del 2009

Frases semblants i, les conseqüències

"Un jueu, independentment de la seva edat, clar que és un ésser viu; ara bé, no es pot afirmar sigui un ésser humà, no hi ha base científica per a això".(Adolph Hitler, 1939)


"Un fetus de 13 setmanes és un ésser viu, però no pot ser un ésser humà perquè això no té cap base científica".(Bibiana Aido, 2009)


Per a la Ministra d'Igualtat, ‘Bibiana Aido’, l'avortament no és més que «un conflicte d'interessos» entre la dona embarassada i el fetus. Tal qual , ni més ni menys, com es llegeix.


Així ho va declarar fa uns dies a una agència de notícies. És a dir, segons ‘Aido’, s'entaula un plet entre el no nascut i la dona que l’acull en el seu sí.


El primer vol néixer, però la segona s’hi oposa.


En això, intervé el Govern per a posar ordre i la ministra dicta, com si fos l'encarnació del rei Salomó, la següent sentència: «Fins a les 22 setmanes de gestació, prevaldrà el dret de la dona».


O sigui, adéu el nen.


«Des d'ara, ja no prevaldrà el dret del no nascut». Es fa constar als escèptics que el entre cometes és textual.


Per a qualsevol persona assenyada és un disbarat que es decideixi si un ésser ha de viure o no segons la seva edat. Doncs bé, això és precisament l'avortament que vol el Govern.


Finalment per a completar aquest escrit vull adreçar-vos per mitjà d’un enllaç a un article que va escriure en el seu bloc ‘Enrique Monasterio’, crec que paga la pena, feu clic aquí

dijous, 2 de juliol del 2009

La vida fàcil, tova, còmoda


Melindrós, encaramel·lat, emmelat, sinònims que volen dir el mateix.
.
Afortunadament la vida no és així, de veritat, perquè a hores d’ara ens hauríem tornat tots ximples.

Si el clau no ofereix resistència quan penetra a la paret, no serveix per a res, perquè amb la mateixa facilitat que entra, surt.

Aquest exemple el posava S. Josepmaria per animar-nos quan arriben les dificultats, o quan comprovem que les metes que ens proposem costen.

Agraïm a Déu que puguem millorar cada dia, quan les coses ens costin, i oferim aquest petit sacrifici com expiació, que és una de les finalitats de la mortificació.