Em vaig asseure per veure quelcom de valuós, més enllà de l'espectacle mediàtic, com pot ser el record d’un ésser humà . Aixó suposa de vegades un exercici gratificant i vaig quedar sorprès de poder gaudir de la música els jocs de llums, efectes especials, no hi faltava res ! Em va agradar.
Pot ésser que hagi estat tot plegat un numeret més a l'estil americà, però segurament darrere els decorats hi havia persones, gent, que gaudien i patien com la resta dels mortals i que intentaven retre homenatge a qui, per ésser estrella, va haver de representar un paper que li venia gran.
Així doncs, va quedar palès que els rics i els poderosos també ploren, suposo tenen dret a fer-ho, tot i així, costa d’entendre, encara que els nostres ulls vegin els seus sentiments i actituds poc sinceres.
Tanmateix, i com acostuma passar en circumstàncies semblants, hi ha qui se n’aprofita d’aquests moments per a remoure errors i s’afanya fabricar apressament, un ninot al seu caprici, una titella dels seus interessos i fins i tot una icona del que no hauria d'haver estat mai.
Però també em va semblar que uns altres parlaven des del cor ferit de qui ha perdut a un ésser estimat i que el cos sense vida de ‘MJ’ era la representació de molts altres que viuen sols entre multituds i que han d'esperar els seus funerals per escoltar allò dels qui els volen, només dels qui els volen.
Ell ja descansa, ja no ha de demostrar res a ningú, i a mi m'ha deixat un missatge : al final...ets el que ets, no el que tens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada