Amor meu, et regalaria la Lluna, li va dir l'estimat... ella va pensar que es conformava recordés el seu aniversari.
Amic, per tu donaria la vida...! El seu amic hauria agraït un cafè al bar de la cantonada.
Mamà, quan sigui gran faré construir un castell només per a tu...! La seva mare s'acontentava que acabés els estudis.
Tanmateix, a què ve aquest afany per a fer grans gestes? No seria més productiu centrar-se en allò més bàsic, que és l'únic tangible i manifest?
Tanmateix, a què ve aquest afany per a fer grans gestes? No seria més productiu centrar-se en allò més bàsic, que és l'únic tangible i manifest?
Et donaria... et regalaria...
Et sembla sensat passar la vida construint castells a l'aire, inflats de promeses incomplertes?
Hi ha moltes coses que sí podem fer pels altres, coses senzilles, quotidianes, assequibles: deixar neta la dutxa, reposar el tub de pasta de dents abans que s’acabi, ajudar parar taula, preparar el cafè, cedir el pas, donar les gràcies, no cridar, ser pacients quan esperem fent cua, recollir la cendra de la cigarreta, anar a comprar el pa, treure les escombraries al portal, passejar el gos, convidar la teva dona al cinema, ordenar papers, apagar els llums, no donar cops al tancar la porta, ajudar a portar les bosses de la compra, baixar el volum del televisor, cedir el comandament a distancia...i, tot el que se us pugui ocórrer, que segurament és molt i que a més, és fàcil però... costa!
Doncs fem-les! i deixem les gestes per als herois.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada