dilluns, 31 d’octubre del 2011

La Comunió dels Sants

En la nostra cultura i en les nostres tradicions són molt presents dues festes cristianes que celebrem ben unides. Es tracta de Tots Sants i els Difunts. Són dues solemnitats riquíssimes de contingut teològic i espiritual. Es tracta de l’Església dels sants i de l’Església que és purificada, respectivament.
La solemnitat de Tots Sants dóna el to d’entrada a totes les altres festes. És la solemnitat de l’assemblea celestial.
La festa de Tots Sants ja era coneguda en el segle V en unes quantes Esglésies d’Orient, d’on passà a Roma. El 13 de març de 610, el Papa Bonifaci IV transformà en església el Panteó romà i el dedicà a Maria i els màrtirs, i féu d’aquest dia la festa de Tots Sants, que, l’any 835, el Papa Gregori IV passà al dia 1 de novembre.
La festa de Tots Sants posa en relleu la vocació universal dels cristians a la santedat.



diumenge, 30 d’octubre del 2011

El Sol de mitjanit

Preciós ‘timelapse’ del sol de mitjanit a Islàndia. En el vídeo es pot veure aquest fenomen del sol en terres d'Islàndia. Com sempre, la naturalesa salvatge contribueix i molt a l'espectacularitat d'aquestes imatges. La predominança de la vermellor, les albades perpetues, els penya-segats, les cascades, paisatges modelats en gran part per l’influencia d'un volcà. La bellesa de la natura ens fa contemplar també la grandesa del Creador.


Midnight Sun Iceland from SCIENTIFANTASTIC on Vimeo.


dissabte, 29 d’octubre del 2011

La Universitat de Navarra concedeix tres Doctorats Honoris Causa

En un acte solemne el 27 d’octubre, el Gran Canceller de la Universitat i prelat de l’Opus Dei, Mons. Xavier Echevarria, ha concedit aquest reconeixement al pintor Antonio López, el cardenal Péter Erdo i el catedràtic Joseph H. H. Weiler.


La cerimònia, presidida per Monsenyor Xavier Echevarría, Gran Canceller del centre acadèmic, va comptar amb l'assistència de centenars d'acadèmics, autoritats i estudiants de la Universitat. Va ser un dia festiu on la Universitat va celebrar valors com el pluralisme compromès, la concòrdia com a font de progrés i la veritat que transpira la bellesa.








Guardó publicitari

Un anunci que ha merescut el ‘Premi Bravo’ de publicitat 2011. La idea és genial. La clau és la família. Tanmateix en destaca el paper dels avis en la societat actual.



dijous, 27 d’octubre del 2011

Investidura de Doctors Honoris Causa

El pintor Antonio López, el cardenal Péter Erdö i el catedràtic Joseph Weiler, doctors honoris causa per la Universitat de Navarra


Un problema de salut impedirà a Antonio López desplaçar-se a Pamplona aquest dijous 27 per la seva investidura com a doctor honoris causa per la Universitat de Navarra.
L'afecció, que s'ha presentat de forma sobtada, l'obliga a mantenir-se sota atenció mèdica. Els facultatius li han recomanat repòs i li han aconsellat que eviti viatges durant aquests dies.
A més del discurs preparat per a l'ocasió, Antonio López ha enviat al centre acadèmic un vídeo gravat amb motiu d'aquest acte.







































El Cardenal Péter Erdö és Arquebisbe de Esztergom-Budapest, Primat de l'Església a Hongria i president de la Conferència Episcopal hongaresa. És també el president del Consell de les Conferències Episcopals europees. Tot i ser un dels cardenals més joves de l'actual Col•legi cardenalici, compta ja amb un llarg historial de servei a l'Església. La seva excel•lent preparació teològica i jurídica ha contribuït a convertir-lo en un gran pastor i home de govern.






Laudatio de D. Eduardo Molano sobre el cardenal Péter Erdö




Joseph Weiler, catedràtic de Dret per la Universitat de Nova York, rebrà el 27 d'octubre de 2011 la investidura com Doctor Honoris Causa per la Universitat de Navarra.
Weiler ha estat assessor jurídic en el procés d'integració de la Unió Europea i ha jugat un paper determinant en la defensa de la persona humana com a subjecte primari del dret internacional.




















Mons Xavier Echevarria: "La Universitat ha d'ajudar els joves a fer una societat més lliure, creativa i solidària: més cristiana"



dimarts, 25 d’octubre del 2011

Compartir

Un vídeo d'humor llança campanya contra la fam al món


L'ONG internacional "Acció Contra la Fam" ha llançat la campanya contra la desnutrició "Experiment comparteix", a partir d'un original estudi realitzat amb 20 nens.
Tots reben un plat per menjar, però només la meitat hi troba alguna cosa. Amb la resposta dels nens, l'organització humanitària denuncia la situació de 3,5 milions de menors que moren per desnutrició aguda cada any, i ningú els ajuda.




dilluns, 24 d’octubre del 2011

Tom & Jerry

Fet fa 65 anys. Va guanyar un OSCAR. Tom toca la Rapsòdia Hongaresa n º 2 de Liszt.
Quina tècnica!
Produït en Tecnicolor el 1946 per la Metro Goldwyn Mayer.




dissabte, 22 d’octubre del 2011

L'Esgésia existeix per evangelitzar

L'Església catòlica celebra demà diumenge arreu del món el Diumenge Mundial de les Missions, coneguda entre nosaltres, de forma abreujada, com la jornada del Domund. Té com a lema: "Jo també us envio", paraules de l'Evangeli de Sant Joan (Jn 20,21).
Aquest lema ens recorda les paraules de Jesús ressuscitat als seus deixebles: "Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres". Com ens recorda el Sant Pare en el missatge que ha publicat per aquesta jornada, "els destinataris de l'anunci de l'Evangeli són tots els pobles". I es fa ressò del que va ensenyar el Concili Vaticà II, que l'Església "és, per la seva naturalesa missionera, ja que té l'origen en la missió del Fill i la missió de l'Esperit Sant segons el pla de Déu Pare". Com afirmà Pau VI "l'Església existeix per evangelitzar".
La dimensió missionera de l'Església és essencial i el Papa Benet XVI explica que "la Jornada Mundial de les Missions no és un moment aïllat en el curs de l'any, sinó que és una valuosa ocasió per aturar-se a reflexionar si responem a la vocació missionera i com ho fem, una resposta essencial per a la vida de l'Església ".
Aquesta jornada ens convida a sentir la responsabilitat de ser tots missioners de Crist en els nostres ambients i segons la nostra vocació i les nostres possibilitats. No podem quedar-nos tranquils quan, després de dos mil anys, encara hi ha pobles que no coneixen a Crist i no han escoltat el seu missatge de salvació.







Col•laborem amb el Domund





El Vaticà prepara 4 grans exposicions

Una estarà dedicada a Gaudí i la Sagrada Família de Barcelona, que va tant va commoure a Benet XVI durant la seva visita llampec a Barcelona el novembre de 2010.



dimarts, 18 d’octubre del 2011

Benet XVI anuncia que el 2012 serà l’Any de la Fe

Al finalitzat la Missa de cloenda del Congrés per a la Nova Evangelització, el Sant Pare Benet XVI va anunciar que el 2012 serà l’ "Any de la Fe"

"Precisament, per donar un nou impuls a la missió de tota l'Església, que és treure els homes del desert en què es troben moltes vegades en la seva vida, a l'amistat amb Crist, que ens dóna la vida en abundància, voldria anunciar en aquesta celebració eucarística que he decidit convocar un "Any de la Fe", que explicaré en una carta apostòlica. Aquest "Any de la Fe" començarà l'11 d'octubre de 2012, en el 50 aniversari de l’iniciï del Concili Vaticà II, i acabarà el 24 de novembre de 2013, solemnitat de Crist Rei d'Univers. Serà un moment de gràcia i d'esforç per una plena conversió a Déu, per reforçar la nostra fe en Ell i per anunciar-lo amb alegria a l'home del nostre temps ".



dilluns, 17 d’octubre del 2011

divendres, 14 d’octubre del 2011

L’esperit de La Sagrada Família

Últimament rebo nombrosos reportatges, fotos, vídeos de La Sagrada Família. Vertaderament són esplèndids, sensacionals, i ens ensenyen l’obra més rellevant del genial Gaudí.
Tots coneixíem la importància d’aquesta obra de fora estant, però vam quedar bocabadats durant la cerimònia de consagració que presidí el Sant Pare.
Aquell dia vaig seguir la cerimònia de bastant a prop davant una gran pantalla i amb ganes de saber-ne més
Posteriorment he tingut ocasió de visitar-la per dins i assistir a una Missa solemne i es va fer palès tot el que havia vist a les fotos, vídeo i televisió.
Fa pocs dies un fill meu, em va enviar un enllaç on es pot seguir una conferencia molt interessant que explica fil per randa l’espiritualitat d’en Gaudí i què el mogué a tirar endavant el projecte, explicant molts detalls que no són gaire coneguts.
Explica la devoció que en Gaudi tenia a Sant Josep, i dóna a conèixer un seguit de particularitats que no sabia i o no recordava.
El vídeo de la conferència té una durada de 43’, potser un pèl llarg, però val la pena, i em sembla us pot agradar.



Per veure el vídeo, clic aquí

dimecres, 12 d’octubre del 2011

El Pilar, la primera aparició de la Mare de Déu

Segons una tradició, la Mare de Déu es va manifestar a Saragossa sobre una columna o pilar, que esdevingué signe visible de la seva presència.




L'aparició va tenir lloc un dia que l'apòstol Santiago es trobava a la vora del riu Ebre que travessa la ciutat de Saragossa, desanimat perquè els habitants no responien a la predicació de l'Evangeli.
La Verge se li va aparèixer de sobte, de peu sobre un pilar de marbre, el va confortar i li va demanar també que li construís un temple en el mateix lloc de la seva aparició.
Segons fonts històriques, la mateixa columna en què se li va aparèixer Maria, seria la que avui sosté la seva imatge.
Els mateixos documents assenyalen que això va succeir l'any 39 o 40, quan Maria encara vivia a Efes. El cristianisme a Espanya va començar així els seus primers passos.
L'apòstol Santiago i els vuit testimonis que van assistir al prodigi van començar a edificar una església, on ara hi ha la basílica de Saragossa, anomenada antigament "Cèsar augusta".
Posteriorment, els segles passaran amb cismes en el cristianisme i la invasió àrab d'Espanya, però el santuari de la Mare de Déu del Pilar, reconstruït en diverses ocasions, seguirà sent el cor dels cristians ibèrics.
S'atribueixen a la intercessió de la Verge del Pilar diversos miracles. Un dels més coneguts i documentats és el "Miracle de Calanda", segons el qual, al captaire Miguel Pellicer, nascut a Calanda, se li va restituir la cama que li havia estat amputada l'octubre de 1637.
L'origen del cristianisme a Espanya, marcat pel fracàs en un primer moment, va tenir en la Verge del Pilar i en l'apòstol Santiago als seus pioners. Per aquest motiu, els catòlics espanyols considerem que el nostre país és "terra de Maria".
http://www.mariedenazareth.com/








diumenge, 9 d’octubre del 2011

Fe i raó, en San Agustín

Agraeixo l'article enviat pel Dr. Llucià Pou i que publico a continuació.


Agustí d'Hipona és un dels pensadors més brillants d'occident. Apassionat cercador de la veritat, unit al seu amor als altres, tot això dóna com a fruit un humanisme profundament arrelat en el tracte amb Déu: "Resa com si tot depengués de Déu i treballa com si tot depengués de tu", deia. Però la seva fe estava unida a la racionalitat, evitant caure en el fideisme que no pensa, i en el racionalisme que no creu. Fe i raó és el tema determinant de la biografia de Sant Agustí.
Això ens passa al nostre món, hi ha qui s'esforça amb la fe sense la raó i es cansa, per exemple, en el camp de la moral no aconsegueix superar amb voluntat certes lluites, i li passa com a la guineu de la faula amb el raïm , després de molt saltar: "bah, estan verds!", i abandona la lluita amb cert ressentiment. Així, alguns acaben dient que els manaments són massa difícils, o ells són dolents i no poden complir-los. El camí contrari, el racionalisme, ens diu que la raó pot inventar qualsevol conte si la apartem de la fe (prenc l'exemple de Tomás Trigo).
Si un lladre estudia el setè manament, pot prendre dues postures:convertir-se o dir "tinc una teoria: aquest manament no serveix, està superat". Potser no passa precisament amb el de "no robaràs", perquè avui es justifica tot menys deixar de pagar a Hisenda, però passarà amb altres... és a dir, que la raó es pot inventar qualsevol cosa que li digui la voluntat. I llavors, justifica això amb una teoria, però necessita que molts li diguin que està bé. Per això neix un desig de legalitzar allò (matrimonis homosexuals, per exemple), i un ressentiment contra l'Església si s'oposa ... perquè es pensa que quan ningú ens retreu allò, la consciència ens deixarà tranquils, però la consciència és una veu que respon a una llum que ens ha posat Déu.
Les dues ales són necessàries per volar: fe i pensar. La fe es recolza en la revelació, que està en l'Església, per la qual tenim també les Escriptures, la Paraula de Déu sempre viva. La fe no pot anar encontra de la raó. No hi ha una veritat religiosa i una científica. És lògic, que hi hagi una sola veritat. Diu Tomàs Melendo que tant la raó com la fe usen una potència espiritual per pensar, la intel•ligència. No pensa la fe amb una altra cosa. És un complement, una manera més alta de pensar, com les ulleres donen més capacitat a una vista que no arriba pel defecte de visió. Però si alguna cosa sembla incompatible,entre fe i raó, per exemple en la creació i els set dies, és que no mirem bé. "Déu no vol fer-nos científics, ens diu Agustí, sinó ensenyar-nos les veritats de la creació", després deixa a la nostra ciència les maneres de penetrar aquests misteris ... l'error serà si un llenguatge mític el prenem com una cosa literal.
Agustí va escoltar a la fe, però no va exaltar menys a la raó: "creu perquè entenguis, i entén perquè creguis", la raó és important perquè és qui demostra "a qui cal creure". Per tant, "també la fe té els seus ulls propis, amb els quals veu d'alguna manera que és veritable el que encara no veu". I assenyala que "la fe que no sigui pensada no és fe".


Llucià Pou Sabaté

dijous, 6 d’octubre del 2011

Apple, davant el desafiament de sobreviure a la mort de Steve Jobs

La mort de Steve Jobs deixa òrfena una companyia que es va modelar d'acord amb els seus somnis tecnològics.


Us presento el discurs de Steve Jobs, president d'Apple Inc . a la Universitat de Stanford el 2005 que val la pena tornar veure i conservar.
Sorprenen els valors humans desenvolupats per aquest personatge al llarg de la seva vida. Tot un exemple d'honradesa, rectitud i superació.
En veure el vídeo recordava les paraules que vaig sentir a sant Josepmaria diversos cops: "Que tu i jo ens portem com Déu vol, no ho oblidis, en depenen moltes coses grans"













Descansi en pau el senyor Jobs i gràcies pels camins que ens ha obert.

dimarts, 4 d’octubre del 2011

Guanyar-se el cel jugant a Hoquei

Terrassa ha estat un bressol de l’Hoquei herba . Fa uns anys era difícil trobar a la ciutat algú que de petit no hagués agafat mai un stick. Jo mateix vaig jugar-hi durant una pila d’anys, i en guardo molt bons records.
Avui m’ha cridat l’atenció llegir aquesta notícia publicada als mitjans, i n’he volgut fer ressò, perquè dóna testimoni de com també es pot guanyar el cel fent esport.
'Guadalupe Llop' té 27 anys i viu en ‘Torrealta’, una escola residència d'hoteleria per a noies que van a estudiar a Buenos Aires. Ens explica com va descobrir la seva vocació, molt jove, quan practicava assíduament el seu esport preferit.






“Tota la meva vida he fet esport perquè m'apassiona. De petita feia natació, jugava a vòlei i l'hoquei al SIC (Sant Isidre Club), però crec que va ser en l'hoquei on vaig veure més clarament la meva vocació”.

diumenge, 2 d’octubre del 2011

2 d’octubre

Amb motiu de la celebració d'un nou aniversari de la fundació de l'Opus Dei, el 2 d'octubre de 1928, data en què la llum de Déu es va fer clara com el sol de migdia en l'ànima del nostre Fundador, el Prelat convida a rememorar l'escena, tal com sant Josepmaria la va deixar consignada en els seus apunts espirituals, per tractar de treure ensenyaments aplicables a la nostra existència quotidiana. I us convido també a que cada dia doneu gràcies a la Trinitat Santíssima per haver volgut l'Opus Dei.
Amb ocasió d’aquest aniversari, Mons. Xavier Echevarría reflexiona sobre els sentiments d'adoració i gratitud que ompliren l'ànima de sant Josepmaria, el 2 d'octubre de 1928.


Carta en català
Carta en castellà


Vet aquí dos fragments filmats de tertúlies en les quals el Fundador de l'Opus Dei explica què va passar el 2 d'octubre de 1928.




Sant Josepmaria assegurava que Déu ens espera cada dia en el tot l'immens panorama del treball.



Els Àngels Custodis

El sacerdot italià ‘Marcello Stanzione’ està dedicant la seva vida a promoure la devoció als àngels. Per aconseguir-ho, ha publicat desenes de llibres sobre aquests éssers celestials. Ara acaba de publicar aquest sobre com els àngels ajuden als Papes. Però comença aclarint que els àngels custodis són un ajut preciós per a qualsevol persona.
"Els àngels ens ajuden físicament i ens eviten molts accidents. Però sobretot ens assisteixen davant les temptacions del dimoni i ens donen consells perquè siguem sants. A més, ens ensenyen a resar".