diumenge, 9 d’octubre del 2011

Fe i raó, en San Agustín

Agraeixo l'article enviat pel Dr. Llucià Pou i que publico a continuació.


Agustí d'Hipona és un dels pensadors més brillants d'occident. Apassionat cercador de la veritat, unit al seu amor als altres, tot això dóna com a fruit un humanisme profundament arrelat en el tracte amb Déu: "Resa com si tot depengués de Déu i treballa com si tot depengués de tu", deia. Però la seva fe estava unida a la racionalitat, evitant caure en el fideisme que no pensa, i en el racionalisme que no creu. Fe i raó és el tema determinant de la biografia de Sant Agustí.
Això ens passa al nostre món, hi ha qui s'esforça amb la fe sense la raó i es cansa, per exemple, en el camp de la moral no aconsegueix superar amb voluntat certes lluites, i li passa com a la guineu de la faula amb el raïm , després de molt saltar: "bah, estan verds!", i abandona la lluita amb cert ressentiment. Així, alguns acaben dient que els manaments són massa difícils, o ells són dolents i no poden complir-los. El camí contrari, el racionalisme, ens diu que la raó pot inventar qualsevol conte si la apartem de la fe (prenc l'exemple de Tomás Trigo).
Si un lladre estudia el setè manament, pot prendre dues postures:convertir-se o dir "tinc una teoria: aquest manament no serveix, està superat". Potser no passa precisament amb el de "no robaràs", perquè avui es justifica tot menys deixar de pagar a Hisenda, però passarà amb altres... és a dir, que la raó es pot inventar qualsevol cosa que li digui la voluntat. I llavors, justifica això amb una teoria, però necessita que molts li diguin que està bé. Per això neix un desig de legalitzar allò (matrimonis homosexuals, per exemple), i un ressentiment contra l'Església si s'oposa ... perquè es pensa que quan ningú ens retreu allò, la consciència ens deixarà tranquils, però la consciència és una veu que respon a una llum que ens ha posat Déu.
Les dues ales són necessàries per volar: fe i pensar. La fe es recolza en la revelació, que està en l'Església, per la qual tenim també les Escriptures, la Paraula de Déu sempre viva. La fe no pot anar encontra de la raó. No hi ha una veritat religiosa i una científica. És lògic, que hi hagi una sola veritat. Diu Tomàs Melendo que tant la raó com la fe usen una potència espiritual per pensar, la intel•ligència. No pensa la fe amb una altra cosa. És un complement, una manera més alta de pensar, com les ulleres donen més capacitat a una vista que no arriba pel defecte de visió. Però si alguna cosa sembla incompatible,entre fe i raó, per exemple en la creació i els set dies, és que no mirem bé. "Déu no vol fer-nos científics, ens diu Agustí, sinó ensenyar-nos les veritats de la creació", després deixa a la nostra ciència les maneres de penetrar aquests misteris ... l'error serà si un llenguatge mític el prenem com una cosa literal.
Agustí va escoltar a la fe, però no va exaltar menys a la raó: "creu perquè entenguis, i entén perquè creguis", la raó és important perquè és qui demostra "a qui cal creure". Per tant, "també la fe té els seus ulls propis, amb els quals veu d'alguna manera que és veritable el que encara no veu". I assenyala que "la fe que no sigui pensada no és fe".


Llucià Pou Sabaté