Si amb el pecat entra el mal al món i avança la mort, amb la
conversió triomfa la gràcia,
es regenera el món, la vida resplendeix.
Vivim com si
l'important fos la situació
de la borsa, el preu de les hipoteques, el món del futbol, la política, o avui qui la dit més
grossa...
Per això oblidem
que estem enmig d'una lluita tremenda, dura,
entre el pecat i la
gràcia. Deixem de banda el
decisiu, el que val més enllà de les
mesures humanes, el
que condueix a la felicitat temporal
i al cel etern: la vida de gràcia.
Perquè la vida de gràcia, per la qual ens unim a Crist i a l'Església, es perd quan cedim al pecat, quan deixem créixer el nostre egoisme, quan seguim la mentalitat del món, quan acollim les temptacions del maligne.
Perquè la vida de gràcia, per la qual ens unim a Crist i a l'Església, es perd quan cedim al pecat, quan deixem créixer el nostre egoisme, quan seguim la mentalitat del món, quan acollim les temptacions del maligne.
Però aquesta vida de gràcia pot recuperar-se. Des d'un penediment profund, des d'una confessió sincera, des de la vida de penitencia i d'oració, des de la confiança en la bondat divina, el pecat queda esborrat per la misericòrdia divina. És llavors quan avança la felicitat profunda de qui torna a viure en unió íntima amb el Pare, el Fill i l'Esperit Sant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada