dimarts, 27 de maig de 2014

El Sant Pare torna a Roma


El Papa Francesc ha recorregut amb esperit de profunda oració i recolliment els llocs significatius per al poble jueu, ha donat una lliçó d'humanitat en aquest viatge a Terra Santa i ha demostrat que el cristianisme va més enllà de les ideologies i de les qüestions polítiques, ha recordat al món que som una sola família humana.
Seguint l'estela de Joan Pau II i Benet XVI a Terra Santa , el Papa Francesc  ha recorregut durant aquests dies un tros molt significatiu del desitjat  camí de la pau . En una peregrinació organitzada amb tanta delicadesa com  intenció , el Papa va començar l'itinerari a Jordània , ha visitat els cristians que pateixen una delicadíssima situació a Terra Santa , s'ha trobat amb els líders polítics de Palestina i Israel i, sobretot, ha celebrat l'Eucaristia i ha convidat a resar a altres germans en la fe .
Tal com el mateix Papa li va demanar a Simon Peres , Jerusalem ha de ser veritablement la ciutat de la pau ; que s'evitin per part de tots els actes violents. Jerusalem significa precisament això: "ciutat de la pau ". És hora que resplendeixi plenament la seva identitat i el seu caràcter sagrat , el seu valor universal religiós i cultural , com a tresor per a tota la humanitat . És això el que cal salvaguardar de manera primordial .

Enmig de situacions convulses,  moltes vegades la llibertat religiosa de les minories resta atropellada. El cas dels cristians a Terra Santa és molt evident . Ells, com ho ha estat el Papa en aquest viatge, són ponts entre ribes, part integrant d'una societat amb ferides profundes, que des de la pròpia identitat aporten al bé comú i a la construcció de la pau com a ciutadans de ple dret , rebutjant tot extremisme i esforçant-se per ser artífexs de reconciliació i de concòrdia

dilluns, 26 de maig de 2014

El Sant Pare celebra Missa al Cenacle


El Papa Francesc celebra Missa al Cenacle amb els Custodis de Terra Santa i  altres acompanyants del viatge.
El Cenacle és el lloc en el qual Jesús va instituir el sacerdoci i l'Eucaristia i on estaven els apòstols el dia de Pentecosta.

El Papa resa al Mur de les Lamentacions


El Papa va dipositar un paperet amb el salm 122 i resà al Mur de les Lamentacions de Jerusalem.
Va estar acompanyat pel Rabí Cap d'Israel, i també del Rabí Skorka i el dirigent islàmic Abboud. Els dos són amics del Papa Francesc.
Després de signar un llibre en el que va deixar escrit que va venir a resar i "a demanar al Senyor la gràcia de la pau".

Uns nens van cantar un espectacular "Al·leluia" al Papa durant visita al president Shimon Peres


El Papa va rebre una grata sorpresa: un cor infantil li va dedicar aquest particular "Al·leluia". Va ésser  una combinació de diverses versions de la cançó.
Va començar una nena cantant sola de la famosa versió del cant del jueu Leonard Cohen. Després es va unir tot el cor interpretant l'Al·leluia de Haendel acompanyat  d’altres arranjaments.

Abraçada del Papa Francesc i del Patriarca Ecumènic Bartolomé per la unitat dels cristians



El Papa Francesc  i el Patriarca Ecumènic Bartolomé es van saludar a les portes de la Basílica del Sant Sepulcre i van entrar junts al temple que custodia el Calvari i la tomba de Jesús.

Els dos líders de 1500 milions de cristians van resar junts davant la Pedra de la Unció en què Nicodem i Josep d'Arimatea preparar el cos de Jesús abans de donar-li sepultura.
  En la declaració conjunta impulsen el diàleg entre catòlics i ortodoxos iniciat fa 50 anys pels seus dos predecessors. Demanen la pau a l'Orient Mitjà i es comprometen a conscienciar sobre la importància de custodiar el medi ambient.

divendres, 16 de maig de 2014

Detalls del viatge del Sant Pare a Terra Santa


El viatge de tres dies del Papa  a Terra Santa serà breu, però intens.

diumenge, 4 de maig de 2014

Excursió del 29 d’abril de 2014

La Balma de la Mel
La balma es troba a 525 m d’altura, al costat esquerra del Sot del Matxo, al nord del torrent del Sot de l’Infern i sota una cinglera. Les abelles salvatges hi emmagatzemen la mel; en algunes bones temporades, fins i tot es pot veure com regalima per les roques, encara ahir quan la vam visitar hi havia un bon eixam d’abelles que entraven i sortien d’un rusc sobre l’entrada de la balma.
Deu el seu nom a la mel que la gent de Mura recollia d'un eixam que sol haver-hi. Segons Miquel Ballbé les abelles salvatges hi emmagatzemen la mel, i diu que en algunes bones temporades fins i tot es pot veure com regalima per les roques.
Es tracta d'un abalmament de 5 metres de profunditat, enclavat de ple en el característic estrat de sorrenques vermelles que geològicament caracteritza el progressiu ambient continental de l'antic delta a la zona, i que té una de les seves millors representacions en el Sot de l'Infern, nom que deriva del to rogenc dels conglomerats i també dels nombrosos corrents d'aire calent, resultat del reflux tèrmic que genera l'enclotament.
S’hi pot arribar fins ben a prop per bon camí, però els últims 60-70 m s’han de fer seguint la intuïció de cadascun pel dret, no hi ha cap corriol que hi porti, nosaltres vam tenir de pujar per on vam creure més convenient, uns per aquí, altres per allà, agafats al romaní i altres plantes per superar la curta però forta pendent.
Tot i que hi han molts llocs per apropar-s’hi, nosaltres vam sortir del Puig de la Balma direcció al Collet Roig, baixada al torrent del Sot de l’Infern i seguint la pista fins la cruïlla. Per la tornada vam continuar la pista i abans d’arribar al Còdol Llarg, vam trencar a la dreta per pujar per la pista que segueix en paral·lel el Torrent del Còdol Llarg fins el Coll de la Creueta, el Castellot i la Font del Puig
Acompanyo un bonic conte que l’Anna Valldaura explica en el seu llibre Tradicions Religioses de Catalunya, publicat per l’Editorial Millà l’any 1.948. És Aquest:
Conten que un dia les abelles pujaren al cel per parlar amb nostre Senyor. Un cop davant d’Ell li digueren:
Pare i Criador nostre: els homes són molt dolents per a nosaltres, car ens fan malbé els bucs i ens prenen el fruit del nostre treball.
...Què voleu per a remei del mal que us fan els homes?
Més força en el fibló per a poder-nos venjar¡
Mala cosa això de la venjança¡ Déu no la vol pas¡ Mireu que això d’ésser venjatives no us escaurà gaire.
Res, volem venjar-nos de la cobdícia humana. I si ens ho concediu, Senyor, farem cera en tanta abundància que de dia i nit podran resplendir com una glòria tots els altars de les vostres esglésies.
El Senyor respongué a les queixoses abelles: Aneu-vos-en altra vegada a la terra, que ja us he fet mercè de la gràcia que demanàveu.... Només que jo també castigaré vostre esperit de venjança, sentiu?.
Joioses les abelles pel seu triomf i ben lluny d’imaginar quin fóra el càstig, volaren cap als seus camps, reprenent la seva feina amb més alè que mai per tal de recollir força cera.
No transcorregué gaire temps sense que es presentés ocasió de provar la força de la seva picada, i restaren ben contentes del mal que feien en l’home; però no havien paït l’alegria, quan veieren que anaven morint totes les abelles que havien fet ús del fibló. I era que el Senyor les havia condemnat a deixar el fibló a la ferida que feien, i en perdre el fibló també perdien la vida. Havien fet un mal guany, que mai més no es trauran de damunt.

Ja antigament i també encara ara, alguns pagesos d’aquesta contrada s’han dedicat a l’apicultura. Les plantes aromàtiques que neixen en aquest indret i l’existència de grans extensions de bosc han fet possible que en la majoria de les cases de pagès hi hagués escampats un bon nombre de ruscs o arnes, en els quals els corresponents eixams tenien cura d’emmagatzemar la seva mel. De totes maneres, la feina no es fa sola; els eixams necessiten les corresponents atencions, cosa que porta el seu treball a l’apicultor, i per aquesta raó no podem pas dir que “tot són flors i violes”.

Publicat el 24 Desembre de 2008 per Joan Escoda i Prats



 
 

divendres, 2 de maig de 2014

Recordança de l’UNIV 2014


Recentment, el Prelat de l'Opus Dei va respondre a les preguntes de joves universitaris que van acudir a Roma. En recollim dues: d'un espanyol que no va conèixer a don Álvaro i d'una jove xinesa que se sent atreta pel catolicisme.