Agraeixo aquest escrit que m’envia el Dr. Llucià
"Fer l'amor", "tenir sexe", semblen noms diferents per a coses semblants, però una cosa sense l'altra no s'entén: "el sexe sense amor et fa sentir pitjor ", diu la cançó. Ser home o dona marca la profunditat de la persona, li dóna una manera de veure les coses i de complementar en l'amor, home i dona, atraient-se mútuament física i espiritualment. Amb el cos s'expressa el que es porta dins, fins i tot es pot expressar l'amor de Déu que hom porta dins, i així com Déu és creador poden els pares ser procreadors, donar vida als fills. Diu el Catecisme dels Joves: "Déu va crear la persona com a home i dona. Els va crear l'un per l'altre en l'amor. Els va crear per a la transmissió de la vida ". És una explicació del que Déu diu a la Bíblia:" No és bo que l'home estigui sol. Li faré un ajut com ell, que l'ajudi ... Per això l'home deixa el pare i la seva mare, s'unirà a seva dona, i ells dos formen una sola carn".
Per comprendre correctament la sexualitat humana cal comprendre l'amor com aquesta entrega lliure del cor. No hi ha res tan bonic a la vida com estar ple d'amor: "viu per ella", diu Andrea Bocelli parlant de l'amor que el cantant sent per la música, també els que es dediquen als altres com Teresa de Calcuta tenen aquesta mirada joiosa que dóna l'amor, dos amics que descobreixen que viuen un en l'altre descobreixen que l'amistat és el millor de la vida ... així també pot sorgir entre un home i una dona alguna cosa especial, que fa que es lliurin mútuament per sempre, que es diguin "sóc teu" i així visquin el que és Déu en la seva intimitat, un amor de comunió, intercanvi, lliurament. I és que com més estima l'home, més diví es fa. Sobre tot quan perdona.
La donació física, sense tot això, és un engany. Si falta algun ingredient, com el "per sempre", hi ha alguna cosa de mentida en aquest trobada. En canvi, quan hi ha amor fidel i segur, la unió sexual és de les coses més boniques del món, expressió corporal i sensual de l'afecte, tendresa, afecte, plaer, amor, comunicació, procreació i família. Sense una visió de conjunt d'aquests aspectes es cau en una polarització d'un aspecte de la sexualitat, s'absolutitza una cosa que fa mal. L'amor veritable a la llarga és l'únic que dóna felicitat, en superar tot egoisme i amargor amb el do generós de si.
Llucià Pou Sabaté
"Fer l'amor", "tenir sexe", semblen noms diferents per a coses semblants, però una cosa sense l'altra no s'entén: "el sexe sense amor et fa sentir pitjor ", diu la cançó. Ser home o dona marca la profunditat de la persona, li dóna una manera de veure les coses i de complementar en l'amor, home i dona, atraient-se mútuament física i espiritualment. Amb el cos s'expressa el que es porta dins, fins i tot es pot expressar l'amor de Déu que hom porta dins, i així com Déu és creador poden els pares ser procreadors, donar vida als fills. Diu el Catecisme dels Joves: "Déu va crear la persona com a home i dona. Els va crear l'un per l'altre en l'amor. Els va crear per a la transmissió de la vida ". És una explicació del que Déu diu a la Bíblia:" No és bo que l'home estigui sol. Li faré un ajut com ell, que l'ajudi ... Per això l'home deixa el pare i la seva mare, s'unirà a seva dona, i ells dos formen una sola carn".
Per comprendre correctament la sexualitat humana cal comprendre l'amor com aquesta entrega lliure del cor. No hi ha res tan bonic a la vida com estar ple d'amor: "viu per ella", diu Andrea Bocelli parlant de l'amor que el cantant sent per la música, també els que es dediquen als altres com Teresa de Calcuta tenen aquesta mirada joiosa que dóna l'amor, dos amics que descobreixen que viuen un en l'altre descobreixen que l'amistat és el millor de la vida ... així també pot sorgir entre un home i una dona alguna cosa especial, que fa que es lliurin mútuament per sempre, que es diguin "sóc teu" i així visquin el que és Déu en la seva intimitat, un amor de comunió, intercanvi, lliurament. I és que com més estima l'home, més diví es fa. Sobre tot quan perdona.
La donació física, sense tot això, és un engany. Si falta algun ingredient, com el "per sempre", hi ha alguna cosa de mentida en aquest trobada. En canvi, quan hi ha amor fidel i segur, la unió sexual és de les coses més boniques del món, expressió corporal i sensual de l'afecte, tendresa, afecte, plaer, amor, comunicació, procreació i família. Sense una visió de conjunt d'aquests aspectes es cau en una polarització d'un aspecte de la sexualitat, s'absolutitza una cosa que fa mal. L'amor veritable a la llarga és l'únic que dóna felicitat, en superar tot egoisme i amargor amb el do generós de si.
Llucià Pou Sabaté
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada