Ens ha deixat en Joan Castelló

La setmana passada el vaig visitar a casa seva a la Cerdanya, feia un parell de dies que havia arribat per passar uns quants dies amb la família.

Instal·lat en el jardí contemplant unes bones vistes del Puigmal al Cadí vam repassar algunes excursions que havíem fet feia uns quants anys,  i recordava fil per randa amb una memòria prodigiosa noms i detalls que ja se m’havien oblidat. Estimava la muntanya, però sobretot la família.

Sempre havia sabut mantenir unida la família al seu voltant,  estar a prop seu era sinònim de passar-ho bé.

D’aquella  darrera visita en vaig sortir molt edificat, donava un bon testimoni. Tots estaven pendents d’ell  i sense fer-se notar gaire afegien algun comentari que feia més agradable la conversa.

Es notava que havia patit força últimament degut a la malaltia, la portava amb un sentit sobrenatural digne d’admiració.

Em va recordar aquells anys de la seva joventut quan l’’Antoni Malgosa’ el convidava a rebre formació al carrer Balmes de Barcelona, en un piset que amb molta il·lusió -per les dificultats dels començaments-, havien batejat com el Palau.

M’explicava  -emocionat- que al entrar a l’oratori hi havia una Creu de fusta que no tenia Crucifix... (Camí 178)   i recordant-ho  se la feia seva: entenia que ara aquell Crucifix en aquestes circumstàncies era ell.

No era de l’Obra perquè els camins del Senyor són –gràcies a Déu-, infinits, però era un home bo, t’hi trobaves bé al seu costat, d’una exemplaritat excepcional, que ha donat un testimoni de una família cristiana.

Avui, al saber la notícia del seu traspàs, l’he encomanat mentre recordava aquell altre punt de Camí ¿què importa patir si es pateix per consolar, per fer content Déu Nostre Senyor, amb esperit de reparació, units a Ell en la seva Creu, en una paraula: si es pateix per Amor?...

Aquest era el seu tarannà, el seu comportament.

No podré assistir a l’enterrament, però la meva dona i jo enviem el nostre condol a l’esposa, fills i nets, així com la resta d’aquesta gran família.

Ara des del cel, lliure ja les xacres que l’havien envaït els darrers anys, ens hi podem encomanar perquè ens ajudi a formar famílies cristianes i unides com la seva.