Durant
la Seu vacant, i sobretot mentre es desenvolupa l'elecció del successor de
Pere, l'Església està unida de manera particular amb els pastors i especialment
amb els Cardenals electors del Summe Pontífex i demana a Déu un nou Papa com a
do de la seva bondat i providència. En efecte, a exemple de la primera
comunitat cristiana, de la qual es parla en els Fets dels Apòstols (cf. 1, 14),
l'Església universal, unida espiritualment a Maria, la Mare de Jesús, ha de
perseverar unànimement en l'oració; d'aquesta manera, l'elecció del nou
Pontífex no serà un fet aïllat del Poble de Déu que afecta només al Col·legi
dels electors, sinó que en cert sentit, serà una acció de tota l'Església. Per
tant, estableixo que en totes les ciutats i en altres poblacions, si més no les
més importants, coneguda la notícia de la vacant de la Seu Apostòlica, i de
manera particular de la mort del Pontífex, després de la celebració de solemnes
exèquies per ell, s'elevin humils i insistents oracions al Senyor (cf. Mt 21,
22; Mc 11, 24), perquè il·lumini els electors i els faci tan concordes en la
seva comesa que s'arribi a una ràpida, unànime i fructuosa elecció, com
requereix la salvació de les ànimes i el bé de tot el Poble de Déu (Joan Pau
II, Universi Dominici Gregis, 84).
Seguim resant i esperant.
Algú pot pensar que, si de veritat tenim fe, no necessitem resar tant, i molt menys mortificar-nos, perquè els Cardenals encertin en l'elecció del Papa. Al cap i a la fi és l'Esperit Sant qui governa l'Església i, "Ell encerta segur". Podríem contestar que no és tan senzill. Aquest aparent abandonament en mans de Déu no és massa evangèlic. El Senyor vol que demanem amb perseverança, compta amb la col·laboració dels homes per tirar endavant la seva Església. És segur que donarà llums als Cardenals. Els parlarà, sí, però en veu baixa, en el fons de la seva consciència. I ells han de tenir l'oïda fina i la voluntat neta per ser dòcils a la veu de Déu.
Algú pot pensar que, si de veritat tenim fe, no necessitem resar tant, i molt menys mortificar-nos, perquè els Cardenals encertin en l'elecció del Papa. Al cap i a la fi és l'Esperit Sant qui governa l'Església i, "Ell encerta segur". Podríem contestar que no és tan senzill. Aquest aparent abandonament en mans de Déu no és massa evangèlic. El Senyor vol que demanem amb perseverança, compta amb la col·laboració dels homes per tirar endavant la seva Església. És segur que donarà llums als Cardenals. Els parlarà, sí, però en veu baixa, en el fons de la seva consciència. I ells han de tenir l'oïda fina i la voluntat neta per ser dòcils a la veu de Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada