Per arribar a l'inici de l’excursió no vam
tenir cap complicació: des de l'Autopista Barcelona-Girona, es pren la sortida
de Sant Feliu de Guíxols, llavors per autovia sortida en direcció a Solius
(GI-6612-cases disseminades). Just a l'altura d'una masia situada a mà dreta,
Mas Pla, surt una pista a mà esquerra que vam seguir. En el primer encreuament
anem a la dreta i en el següent a l'esquerra. Passem al costat de la masia de
Can Llaurador, on vam deixar el cotxe.
Carcaixells
Sembla adequat nomenar aquest camí equipat
amb el simple nom de "Carcaixells", doncs he trobat ressenyes on els cita
com; Carcaixells de Solius, d'en Camà o d'en Dalmau. Un Carcaixell tampoc sé ben
bé què és, tot fa pensar en un mot típic del vocabulari d'aquesta zona
gironina.
Aquest recorregut
es troba al Baix Empordà, entre Santa Cristina d'Aro i Solius, en el massís de l'Ardenya. Es caracteritza
pels seus doms granítics que s’alcen imponents d’entremig del bosc. Els
Carcaixells són un seguit de petites agulles que formen una carena que
finalitza al Montclar, un Puig amb una gran panoràmica que va des de les illes
Medes fins els Pirineus i el Montseny. Són muntanyes suaus, de roques
granítiques, plenes de sureda i alzinar, que contrasten amb els camps de la
plana on hi ha boniques masies.
El traçat és relativament fàcil, apte per a
tots els públics, tot i que caldrà mantenir l’atenció en els llocs més
compromesos.
Vam sortir a peu de Can Llaurador, pel PR-C
102 deixant a l'esquerra el GR-92.1. Al fons teníem el nostre objectiu el massís
de l'Ardenya, on esta situat el camí equipat dels Carcaixells
Ben aviat vam passar pel menhir de Can
Llaurador, històricament delimitava els municipis de Solius i Sta. Cristina
d'Aro, ara en peu, ja que fins fa pocs anys romania caigut.
El menhir és un monument prehistòric funerari
que consisteix en una gran pedra dreta, plantada a terra. El tipus de pedra del
menhir de Can Llaurador és de granit ‘biotític de grafit’ i no es troba en el
seu entorn, d'aquí la seva importància, ja que va haver de ser transportat des
d'un altre indret.
Serveix de terme entre Solius i Santa
Cristina, i se’l nomena “Menhir ajagut de Can Llaurador” per la proximitat a la
masia del mateix nom i perquè ha estat ajagut molts anys. Es va posar en peu el
dia 16 d’Octubre de 1994 amb la col·laboració d’un grup de voluntaris. És un
cas clar de reaprofitament d'un monument megalític per delimitar el territori
des d'antic. Les primeres ressenyes d'aquest menhir daten de 1677.
Durant el
recorregut ens vam desviar una mica per buscar algun catxé i visitar Cova Sa
Tuna, petita cova artificial dins la roca, es pot entrar sense cap problema, hi
caben 5-6 persones.
També vam
pujar a la Roca del Sol, seguint una ruta una mica salvatge però al mateix
temps molt bonica, però al intentar baixar-la pel darrera ens vam trobar que
havien serrat les grapes enganxades a la paret i feia del tot impossible
continuar sense un equipament adient. Vam tornar enrere fins trobar el PR-C 102, que vam deixar al cap de
poc per agafar el sender local. Per això veureu a la traça una anada i vinguda
que puja i baixa de la Roca del Sol o rodona. Més avall vam trobar un corriol a
l'esquerra –sender local-, que vam agafar i ens va portar fins la Capelleta. Es tracta d'una petita capella, un
lloc per fer una paradeta abans de passar pel pont penjant del Pas dels Aritjols.
A partir d’aquest punt, ja vam fer
alguna grimpada, ajudant-nos amb l’equipament de cadenes situades estratègicament
en els punts més complicats ( que no ho són). Hi han trams del recorregut que estan
equipats amb cadenes per fer més fàcil el camí, l’experiència ha estat
espectacular.
Seguint el
sender s’arriba al Pas dels Arítjols, on es pot travessar el pont, o creuar-lo
per sota.
Val a dir
que aquest pont propietat d’un conegut empresari “planetari” del món editorial,
està tancat per “motius de seguretat”. La responsabilitat de creuar-lo és de cadascú.
Pujant i
baixant, tot molt divertit, vam arribar al Montclar (401 m) el punt més alt,
cim inscrit dins la ‘Ruta dels 100 Cims’, des d’on vam gaudir d’una molt bona
panoràmica, un puig amb unes vistes
excel·lents des de les illes Medes fins
els Pirineus i el Montseny.
La baixada
va ser directa des del Coll de Ceps per un camí molt aixaragallat mig pista mig
corriol fins el cotxe. Abans de finalitzar però, vull expressar un agraïment a en
Florenci per dur-nos en aquest magnífic indret i poder gaudir d’una esplèndida
matinal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada