Excursió

Pujar al Matagalls (1.698 metres) és, sens dubte, una de les excursions més freqüents del Parc Natural del Montseny. Potser el camí més habitual per arribar-hi és des de Collformic. Però de camins per arribar a la creu del Matagalls n'hi ha molts. I un d'aquests altres és l'accés des del Coll de Bordoriol (1.084 m).

Vam deixar els cotxes a l’aparcament al costat d’una caseta d’informació que estava tancada. Un altre cotxe el vam deixar al Coll de Sant Marçal, preparat per la tornada.

Aquest camí és un dels més agradables per accedir al Matagalls que puja per la vessant NE pel mig de la fageda. Cal tenir en compte però, que també és un dels itineraris més costeruts tot i no presentar dificultat. Durant la pujada  vam trobar a la dreta del camí una petita capelleta dedicada a Sant Francesc d'Assís, amb el cap escapçat, i divers indicadors cap al Coll Pregon, primer, i cap al Matagalls, després.

Arribats al cim (1.698 metres) vam observar un vèrtex geodèsic, juntament amb una creu de dimensions considerables, dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer. Al peu d’aquesta creu hi ha un record a sant Antoni Mª Claret i entre altres plaques, n’hi havia una en memòria de mossèn Jaume Oliveres i Brossa, excursionista, en memòria de qui es creà la Travessa Matagalls Montserrat, que tants bons records ens portava. Aquesta cursa de resistència, en un primer moment, sortia des d’aquest punt, però d’uns anys ençà, comença al Collformic.

Des del cim del Matagalls vam contemplar la magnifica panoràmica de Montserrat, la plana de Vic, les Guilleries, La zona del Collsacabra, Pirineus, una bona part del Parc Natural del Montseny i dels seus entorns.

A la tornada vam desfer de baixada aquest últim tram fins el Coll Pregon (1.532 m,), petit prat força acollidor al mig del qual hi ha un monòlit d'homenatge a Pau Casals i la senyalització de les diferents rutes que es poden seguir.  Nosaltres vam continuar per un bonic sender fins accedir en pocs minuts a un nou prat, el Coll Sesportadores (1.484 m.).

La nostra senda continuava baixant a mà dreta tot just a l’entrada del prat, per sota la fageda, perdent alçada primer de forma lleu i després més decidida, ara fora del bosc, fins arribar al Pla del Parany, on es torna altre cop a la zona ombrívola, fent giragonses, deixant a mà Esquerra una cruïlla (degudament senyalitzada), en un punt on el camí és estret i costerut, ja que fa una graonada, que ens va portar finalment al Coll de Sant Marçal (1.106 m.), un indret molt acollidor, on, al resguard del massís, es troba un conjunt format per un antic monestir benedictí i una església romànica del segle XII. Actualment les antigues dependències monacals s’han convertit en un hotel de prestigi. La zona d’aparcament es troba just a sota de la Taula dels Tres Bisbes i la seva creu, punt on coincideixen els límits administratius de les comarques d'Osona, la Selva i el Vallès Oriental, i on a l’Edat Mitjana es reunien els caps religiosos dels antics comtats.

Des de la Taula dels tres Bisbes podem contemplar una panoràmica d’una part de l’excursió. Al darrera de la Taula dels tres bisbes hi ha una gran creu de fusta des d’on podem tenir una vista de primera línia de les Agudes.

Mentre fèiem temps, uns van visitar el monestir i l’hotel, altres ens vam arribar fins la Font Bona i un grupet es van quedar descansant fent tertúlia pels voltants de l’aparcament i la Taula dels tres Bisbes.

Durant l’excursió, alguns van aprofitar per buscar algún catxé.

Finalment vam traslladar-nos en cotxe fins un hostal restaurant de Viladrau on quatre partícips  l’excursió, Agustí, Enric, Frederic i Joan, ens van fer ensalivar convidant-nos en un  deliciós dinar per a celebrar els seus corresponents aniversaris.

Abans de finalitzar vam llegir la història de la Taula dels tres Bisbes que va escriure mossèn ‘Cinto Verdaguer’,  i amb el ‘Rata Fiat’ final ens va donar peu a fer brindis per homenatjar els que ens havien convidat. Felicitats, moltes gràcies i, per molts anys!