Claus sobre el discurs més ambiciós del Sant Pare a l'Amèrica Llatina

A l'Amèrica Llatina el Papa Francesc va reservar-se el  discurs més ambiciós per als més pobres, els Moviments Populars. Són “cartoneros”, camperols, artesans, recicladors, desnonats o aturats amb una característica en comú: la de no comptar per a res. Són víctimes de la cultura del rebuig.

"Què puc fer jo, “cartonero", "catadora", "pepenador", "recicladora” davant de tants problemes si tot just guanyo lo just per a menjar?".

El Papa Francesc va pronunciar per a ells el discurs més llarg i contundent de tot el viatge a Llatinoamèrica. Un discurs de denúncia però sobretot, un discurs per transmetre esperança.

"Patim cert excés de diagnòstic que de vegades ens porta a un pessimisme xerraire o delectar en lo negatiu. En veure la crònica negra de cada dia, creiem que no hi ha res a fer excepte cuidar-se  un mateix, el petit cercle de la família i els afectes propers ".

I per això el Papa va començar per la paraula "canvi". Va demanar canviar un sistema global que exclou per un solidari els protagonistes són els més pobres.

 

Finalment va acabar demanant perdó:

"Demano humilment perdó, no només per les ofenses de la pròpia Església sinó pels crims contra els pobles originaris durant l'anomenada conquesta d'Amèrica".

El Sant Pare va complir amb aquesta trobada un doble objectiu molt clar: aconseguir per un moment el món fixés els seus ulls en els que no compten i donar-los un missatge de suport perquè segueixin endavant amb les seves reivindicacions. L'Església, va assenyalar, no té "el monopoli de la interpretació de la realitat" però sí que ha d'acompanyar i ajudar que la veu d'aquests moviments formats per persones sense recursos sigui escoltada.