dimecres, 19 de novembre del 2008

Fer rendir els 'talents'

A mesura que ens acostem a la festa de Crist Rei, i també el final del temps litúrgic, l’Església ens recorda amb sengles evangelis -el de diumenge passat, amb els talents i el d’avui-, que hem de fer rendir els dons i les qualitats que Déu ens ha donat, millor dit, que ens ha deixat a cadascú. No són “nostres” de manera que en puguem fer el que volem. Ell ens els ha deixat per tal que els fem rendir. Els qui han fet rendir—més o menys— són lloats i premiats pel seu Senyor. És el servent gandul, que va guardar els diners en un mocador sense fer-los rendir, el que és blasmat i condemnat.

En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Un home, que havia de fer un llarg viatge, va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. A un li donà cinc talents; a l'altre, dos, i a l'altre, un —a cada un segons la seva capacitat— i després se'n va anar.
»Immediatament, el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. Igualment, el qui n'havia rebut dos en va guanyar dos més. Però el qui n'havia rebut un se'n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu amo.
I el d’avui; confià a cada un una quantitat igual de diners i els va dir: ‘Negocieu-hi mentre sóc fora’. Però els seus conciutadans li tenien odi i van enviar una ambaixada darrere seu a dir: ‘No volem que aquest regni damunt nostre’.


Avui, mentre llegia aquestes paràboles he canviat per uns moments la traducció. Segurament no tenia d’haver-ho fet o almenys tenia d'haver-lo pensat amb més calma; però és que no he pogut resistir la temptació. El Senyor de la paràbola diu al servent gandul, al que va enterrar el talent sota terra, que hauria d'haver negociat amb ell, lliurant-lo en un banc en lloc d'amagar-lo, per tal de recuperar-lo amb els interessos. Jo he canviat el banc per quelcom una mica més genèric que ara no recordo. I és que, francament, tal com estan les coses, m’he estimat més no parlar de bancs. A l'espera de les conclusions del G20, l'alternativa del mitjó o mocador no és tan desgavellada. Ja ho diu la cobla que vaig aprendre de petit –llavors tot es feia en castellà-

"Al pasar la banca
me dijo el banquero:
como estoy sin blanca,
no cobras dinero".

És qüestió de no perdre vols i no badar, així doncs, com a conclusió i remei a la crisi; hem d'esforçar-nos i treure el màxim rendiment als talents rebuts.