dijous, 14 de juliol del 2011

'Amada Teresa'



He passat uns dies esplèndids a la Vall d’Aran fent la meva convivència.

Entremig de classes, xerrades i altres activitats formatives, he aprofitat per fer alguna excursió.
No cal dir que per aquest temps la natura en aquest indret es manifesta en tot el seu esplendor, la verdor dels prats, l’esclat de les flors, els rierols etc.
Vaig fer caminades per la vall de Ruda fins els llacs de Saboredo i també excursions pels llacs Gerber. Però a més a més, aquest any m’he dedicat a aprendre el funcionament del ‘geocaching’ aprofitant la presencia d’un gran mestre de prestigi, que talla el bacallà en aquesta activitat.
En una de les sortides, vam buscar el catxé o ‘tresor’, en un cementiri. Quan m’ho va dir, no em va fer ni fu ni fa, però no es tractava d’un cementiri qualsevol, sinó un cementiri únic, que només acull una sola tomba.
Aquest es troba a les afores del poble de Bausen , passat Bossòst, en un indret amb unes vistes espaterrants.

No cal dir que el poble té el seu propi cementiri, certament molt cuidat al costat de l’església.
El que portava la batuta ens va explicar, com aquell qui no diu res, la següent història:
A principis del segle passat, en aquell poblet, perdut enmig de muntanyes, hi havia dos joves que es van enamorar . Van manifestar la intenció de casar-se, però el mossèn s’hi va oposar, adduint el seu estret parentiu.
Així doncs, davant la negativa a casar-se per l’església, van decidir seguir al poble i viure junts.
Fruit d’aquesta unió nasqueren dos fills, però poc després, als 33 anys, la dona que es deia ‘Teresa’ emmalaltí i va morir.
El mossèn no va permetre l’enterrament al cementiri del poble ni tampoc cap cerimònia religiosa.
Llavors el marit, ajudat d’uns veïns va construir un petit cementiri a les afores del poble on van enterrar la ‘Teresa’.
Aquest pintoresc cementiri està murallat, però a través de la reixa de la porta es pot veure perfectament la tomba envoltada de flors amb el seu epitafi ‘A mi amada Teresa’...